La mirada entre Espanya i Catalunya és en clau política

Des de fa massa temps, tot el que té a veure amb Catalunya des d'Espanya es mira en clau política i concretament en clau secessionista. Qualsevol opinió, suggeriment o proposta que es faci des de Catalunya se li posa l'etiqueta d'insolidaris i independentistes i no va més enllà. Suposo que la culpa és repartida, però ja seria hora que tots plegats actuéssim de manera intel·ligent i separéssim el gra de la palla.

En el cas que ens ocupa, la lluita contra el coronavirus, tot el que es fa des de Catalunya, o es suggereix, està mal fet, perquè Espanya no pot permetre's el luxe de ser aconsellada públicament per una comunitat autònoma, i a més una comunitat autònoma tan antipàtica i insolidària.

A hores d'ara no sabem qui té raó, si la política de bloqueig general de Catalunya o la flexible d'Espanya, però el que sí que podem afirmar és que arribarà un dia que quedarà demostrat que algú estava equivocat, i aquest algú pot ser un o l'altre. Davant d'aquesta situació, manifestar-se de manera autoritària i despectiva no és el millor posicionament.

Avui llegíem la premsa britànica criticant la reacció pèssima del govern espanyol, fent notar que teníem els exemples de Xina i Itàlia, com per haver-ho fet millor. Si més no això hauria de provocar més modèstia per part del govern espanyol i no tan orgull de pensar que són els únics que ho fan bé, sobretot quan estem tractant vides humanes.

Mentre l'actitud espanyola, en aquest cas avalada pel PSC, sigui amb mira estreta i en certa manera venjativa, no podrem resoldre correctament els problemes que cal afrontar. L'exalcalde de La Roca està content de tenir sota seu la consellera de sanitat. És per ara l'única manera de governar a Catalunya.

Les mentides de l'Estat

Podríem pensar que mentir el segle XXI és una absurditat perquè les xarxes socials ho poden desmentir al mateix instant, però estaríem equivocats. La confabulació i conxorxa de les institucions i empreses per negar la veritat pot ser molt més efectiva que narrar i explicar què passa realment. 

El govern de l'Estat, amb la col·laboració de la premsa espanyola, s'ha proposat tergiversar la realitat catalana per tal de convèncer tothom que els catalans ens mereixem mà dura i un canvi de les lleis que són encara massa permissives. Perquè els catalans adoctrinem els nens a l'escola i als adults a través de TV3. Perquè no permetem que a l'escola s'ensenyi el castellà i els omplin d'estelades i odi cap a Espanya.

És perquè som tan malvats, que ens mereixem que ens apallissin, que ens intervinguin les institucions i ens donin una lliçó de bons espanyols, demòcrates i lliures de pensaments dogmàtics i secessionistes. És per tot això que digui el que digui el president Puigdemont, l'única solució passa per creure Albert Rivera i recentralitzar les competències, reformar la Constitució per retallar drets que hem mal utilitzat, per reduir encara més les inversions a Catalunya, i apujar, si és possible, la nostra contribució econòmica a la resta d'Espanya.

Perquè no és cert que s'incompleixi el pla d'inversions a Catalunya, any rere any; perquè no és cert que s'ataqui la immersió lingüística a les escoles catalanes; perquè és mentida que paguem l'ensenyament en castellà a aquelles famílies que rebutgen la immersió lingüística; perquè no és cert que el govern de l'Estat recusi totes les lleis que s'aproven al Parlament català, fins i tot per unanimitat, amb l'excusa d'invasió de competències; perquè no és cert que el finançament autonòmic sigui regressiu per a Catalunya; perquè no és cert que no potenciïn el corredor mediterrani; perquè no és cert que posin obstacles a l'accés als ports de Tarragona i Barcelona...

Com que tot això no és cert, els catalans ens queixem per vici, som uns insolidaris i volem marxar d'un Estat que ens estima tant. El proteccionisme entre estats fa que Europa xiuli davant les nostres reivindicacions, però això no ens ha de fer llançar la tovallola.

La banca ètica, una alternativa a la pressió bancària

Avui les amenaces de desplaçar la seu d'empreses catalanes fora de Catalunya han pres el relleu a les primeres pàgines dels diaris i noticiaris. El Capital no vol soroll i la situació actual al nostre país no és el més favorable a l'especulació positiva de les empreses i els seus guanys. Per altra banda també funciona com a xantatge polític per fer tirar enrere els plans del govern català. Rajoy ho veu amb bons ulls i ho reforça decretant una llei que faciliti la sortida de les empreses catalanes. 

A cada moviment d'un bàndol s'espera la reacció de l'altre. Després que el Banc de Sabadell ho hagi aprovat aquesta tarda i decidit instal·lar la seu a Alacant, i que La Caixa es plantegi anar a les Balears, i que també se'n parli a Catalana de Occidente, entre altres, caldrà veure quina és la reacció del govern català i com tranquil·litza la ciutadania, encara engrescada amb la DUI.

Continuen havent-hi dues possibilitats. Per una banda veure claudicar l'intent secessionista d'una part de la ciutadania catalana, i de l'altra continuar lluitant amb enginy i esperances, trobant una solució per a cada nova trompada rebuda. En aquest segon cas, avui es tractaria de buscar bancs alternatius al Sabadell i La Caixa. La banca ètica?

La comoditat que ens proporcionen les institucions de sempre, els grans bancs que no ens donen interessos, però que pots arribar a neutralitzar les comissions, és difícil de trobar-la en alternatives més desconegudes i sense una xarxa d'oficines que t'ho faci fàcil. Ocasions com aquesta poden servir també per fer veure als bancs que no disposen de tot el poder i, al marge de si som sobiranistes o simples estalviadors que hem esdevingut els seus súbdits, trobar la manera de dir-hi la nostra plantant cara al gran gegant.

El govern de Madrid ha perdut el nord

La política actual és de miserables remenant misèries. Sents cada discurs que et produeix vergonya aliena, i només faltava que el govern espanyol prohibís les estelades el dia de la final de la copa del rei. Com si això servís d'alguna cosa. És aquesta la manera com pensen desengrescar els independentistes? A casa no en tenim ni n'he enarborat mai cap, però sabent que la prohibeixen gairebé em vénen ganes de comprar-ne una.

Absurd i miserable el que estem vivint. Ni voluntat de trobar arguments sòlids per defensar l'unionisme que no siguin preservar l'orgull espanyol davant d'un hipotètic procés secessionista. Desconec el final, però entretant és penós i ridícul, demostrant la poca vàlua dels actuals polítics espanyols.

I els nostres tampoc queden curts! No sé a què juguen i només desitjo poder descobrir alguna actuació d'amagat interessant que justifiqui la situació actual. Trist per veure quines persones opten a representar-nos a Madrid: Homs, si el deixen, Fernández Díaz, Rufián, Batet...

Per cert, algú entén Meritxell Batet quan parla? Sobretot quan parla de la reforma constitucional? Aquesta noia era la número 2 de Pedro Sánchez? No hi podien posar algú millor? És cert que són temps difícils i que no n'hi ha tants per triar. Potser per això el senyor Zaragoza va seguint les passes del senyor Guerra!

Ja sé que hi ha persones que fan molt bona feina a les seves ciutats i tampoc es tracta d'enviar els bons a Madrid, però no hi podien posar la Núria Parlon de número u? I el PP no té ganes de millorar els resultats? És que no saben on enviar el brillant ministre de l'Interior?

A C's ho tenen més difícil. Aquí no hi deu haver personatges de la categoria dels candidats de Cantàbria i València. ERC, si pretén tocar el voraviu a la gent de Madrid fan bé d'enviar-hi el senyor Rufián, però estaria bé que, després de tants anys, hi tornessin a enviar diputats que es facin escoltar i ens defensin tal com som la majoria. Sort que no trio jo!

Majoria absoluta de les candidatures independentistes

L'enquesta encarregada pel diari El Punt Avui dóna majoria absoluta a la suma de les dues candidatures independentistes, Junts pel Sí i la CUP. Una majoria justeta que resta punts a l'hora de defensar mesures dràstiques per declarar la independència. No és el mateix dir que la vol el 80% de la població que només sigui el 50%, això sense tenir en compte el percentatge de participació.

Sigui quin sigui el resultat, ajustat per sobre o per sota del cinquanta per cent, les decisions a prendre caldrà mesurar-les bé. Ja sabem que hi ha qui espera arribar a 68 escons per impulsar una DUI, però també qui amb una majoria absoluta ajustada declararà la immoralitat de cap decisió secessionista.

Estem parlant d'enquestes i no podem oblidar el grau de fiabilitat que tenen. La mateixa empresa donava a CIU gairebé la majoria absoluta l'any 2012, i tots sabem què va passar. Fins al 27 de setembre llegirem moltes enquestes i la majoria d'elles seran interessades, motivades per qui les promou. No penso que ens haguem de decantar per a cap candidatura en funció dels resultats previstos, però ja sabem la tendència humana d'apuntar-se als guanyadors.

Una majoria absoluta de Junts pel Sí, no seria el mateix que si es necessités la CUP. Aquests tenen molt clar quin ha de ser el camí a recórrer, encara que la ruptura seria molt més dramàtica i probablement més difícil d'aconseguir.

De l'enquesta es pot deduir que la candidatura Catalunya sí que es pot no aconsegueix els seus objectius i es fa difícil endevinar quina seria la seva posició davant la majoria liderada pel president Mas. Han estat molt crítics amb ell, la qual cosa té tota la lògica, però no han aportat cap alternativa viable. Carregar-se el govern sense alternatives palpables no té cap sentit. Això és el que ha vingut fent ICV durant els darrers anys, i sembla que la candidatura que l'integra ha seguit el mateix camí.

Un bon Nadal per a qui ha trobat la pau

Penso que ha estat un Nadal tranquil, si descartem els països que estan en guerra, els altres on hi esclaten bombes, els països europeus on el vent ha causat morts i destrosses, les famílies que estan a l'atur... el Nadal ha estat tranquil, sobretot per als presumptes corruptes i el govern espanyol. Sí, el ministre Soria també.

I per a l'Alícia Sánchez-Camacho? Aquests dies es deixava fotografiar al costat de Rivera i s'engrescava animant a participar-hi en Pere Navarro, però ben pensat... qui serà el seu adversari polític en les properes eleccions? Els sobiranistes? No!, els seus adversaris seran els nacionalistes espanyols, sobretot l'Albert Rivera. És hora doncs de començar marcar distàncies i intentar convèncer que, si bé és cert que C's és unionista, és el PP l'únic que pot solucionar el problema i fer que l'Artur Mas, el secessionista s'estavelli. És hora de recuperar vots. Del PSC ni en parla. Ja s'han desprestigiat sols.

Per cert, els presumptes corruptes, ni han justificat els diners robats, ni els han retornat, i no han tornat a casa per Nadal, perquè no els ha calgut. Ells continuen vivint tranquils i la presó es troba molt lluny de la seva vida. Evidentment el Rei d'Espanya estava equivocat. Al nostre país la Justícia no és igual per a tot el món. Els rics i presumptes corruptes en surten beneficiats i tenen molts amics al sistema judicial. Una casualitat com una altra. Que passeu una bona diada de Sant Esteve.