Més que vandalisme

Arran dels aldarulls de les nits de la Mercè, són molts els comentaris que han aparegut i les opinions que s'han expressat al respecte. Estem tots sorpresos perquè no ens imaginàvem l'envergadura dels esdeveniments, ni l'agressivitat dels joves que s'hi troben implicats. La majoria gent normal, amb ganes de gresca i de passar-s'ho bé, però amb joves infiltrats amb moltes ganes de provocar terror i destruir.

N'hem parlant amb joves, fins i tot, i es mostren preocupats, perquè no ho acaben d'entendre. És tot culpa de la situació social i econòmica del país? Ho podem atribuir a fets externs, o bé es tracta d'excuses per justificar el desordre i les bretolades?

Els pares, que tenim joves en edat de sortir les nits i fer gresca, estem molt preocupats, no només per la integritat dels nostres fills i filles, sinó també pel futur que entre tots estem construint. Perquè sembla que els fets d'aquests dies a Barcelona no són aïllats, sinó que han tingut brots en altres indrets, i que van a més. Això és el futur que els hem donat?

No entraré a valorar si les mesures de seguretat han estat les adequades, ni si vistos els fets del primer dia es va actuar correctament els dies següents, preveient que podia anar a pitjor, però en tot cas sí que caldria reflexionar si des de l'administració pública, i des de les forces de seguretat, s'hauria de fer alguna cosa més. Si es confirma que hi ha bandes organitzades que s'infiltren per crear inseguretat, realitzar robatoris i agredir els joves, caldrà trobar la manera perquè no ho tinguin tan fàcil. Als joves no els podem prohibir trobar-se les nits, sinó que hem d'afavorir perquè aquestes trobades siguin segures i lliures dels perills que han existit durant els actes nocturns de la festa de la Mercè.

Dolor a l'Afganistan

Aquests dies estic preocupat per la situació de l'Afganistan. Ara fa uns tres anys vaig llegir en pocs dies tres obres de Khaled Hosseini, basades en aquest país i la situació política i social, fruit de les diferents ingerències estrangeres, i la lluita entre integristes i el govern de torn. Va ser una lectura que em va acostar a la realitat d'aquell país i al sofriment de la seva gent, víctimes de l'autoritarisme i la usurpació dels drets més elementals.

Observant el que està passant arran de la sortida del EUA, m'entristeix i m'imagino el dolor que estarà patint molta de la seva població. El perill real de fer una marxa enrere en les condicions de vida de la seva gent, és preocupant i em colpeix.

Sembla impossible que al segle XXI hi pugui haver regions del món que passin per aquests episodis inhumans, que no hi hagi res a fer. M'imagino que la sortida de les tropes nord-americanes era una necessitat, però et fa reflexionar sobre el comportament de les potències mundials i el sofriment que sempre paguen els més desvalguts.

Com diem sempre, ara és notícia l'Afganistan, i no sabem quant de temps n'estarem parlant, però el futur dels seus habitants és molt fosc, i té totes les possibilitats de durar molts anys. Penso en els joves i infants, que els espera un futur de terror i injustícies. També en les generacions que encara tenen molt present el passat recent, i que potser creien que no tornarien a viure-ho. 

El fet que en el món aquests esdeveniments siguin tan freqüents, em fa pensar que la humanitat no té la lliçó ben apresa, i que la vida és massa difícil per a tanta gent. Que no s'ho mereixen i que cada cop es fa més difícil creure en la justícia, en la bondat d'un Déu creador del món, amb un repartiment injust de la terra, en la crueltat dels repressors de torn. 

A casa ens queixem i probablement tenim motius per fer-ho, però quan t'adones de la realitat de països com l'Afganistan, acceptes que estem molt de sort de viure on vivim, malgrat les dificultats que molts dels nostres compatriotes han d'afrontar per sobreviure amb un mínim de dignitat. Al final arribes a la conclusió que tot i sentir-te impotent per resoldre els problemes del món, sí que hi ha una cosa que pots aconseguir i és la de fer feliç les persones que tens al voltant, on poden arribar els efectes de la teva actuació i actitud. No ho oblidem!

No en nom nostre!!!

Arribem a un punt que ens volen fer creure que estar en contra de la guerra és cosa de quatre il·luminats. Ens volen justificar la guerra perquè hi ha una colla de terroristes, sense ànima, que estan sembrant el terror i la mort de víctimes civils. Ens volen convèncer que només guerrejant aconseguirem la pau, però quina pau? A quin preu?

La nostra societat democràtica s'ha prostituït tant, que qualsevol veu en contra del poder és considerada una subversió i una desestabilització de la societat. Tot això només s'explica per la manera com totalitaris convençuts defineixen la democràcia representativa. Doneu-me el poder i deixeu que faci allò que em doni la gana.

Rebutjo amb totes les meves forces els atemptats de París, com també totes les morts de Síria. Em repugna saber com Estat Islàmic tracta les persones, sobretot les dones, però em dol en extrem la manera com occident actua en aquests països devastats per la guerra i l'odi.

No és qüestió només de senyalar els culpables de la guerra de l'Iraq, sinó també els actuals dirigents que avalen la guerra, i la incapacitat de les Nacions Unides per frenar la barbàrie i aconseguir la pau. Com a països que ens qualifiquem de civilitzats, som molt més responsables dels nostres actes, sobretot quan els anem a cometre a casa dels altres. És molt còmode enviar els exèrcits a terres llunyanes, on no hi arriba la nostra vista, ni escoltem els seus gemecs, i després lamentar-nos del què passa al costat de casa, i donar-los totes les culpes.

Cap crim pot justificar-se, i la responsabilitat de les morts de París recau en els seus botxins i terroristes, però això no ens dóna dret a prendre les armes i atacar a ulls clucs tota persona que es belluga per Síria. Hi ha molta hipocresia i molt poca humilitat.