Premsa mentidera i política corrupta

Se m'ha acumulat la feina i encara no m'he pogut posar al dia sobre la situació de Catalunya després dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils, i amb prou feines sé com va anar la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona, amb la presència del Rei i del president del govern espanyol. Sí que m'han xiulat les orelles que la premsa espanyola és la més mentidera del planeta i que en lloc d'informar el que fa és desinformar.

És molt trist que al segle XXI tinguem una televisió pública espanyola que manipula imatges i so, i una premsa escrita que diu allò que vol que la gent es cregui i no la realitat que passa. És molt trist que això no sigui denunciat per tots els partits polítics catalans, al marge de la seva defensa o no del sobiranisme, perquè si els polítics són corruptes i la premsa menteix, la societat no podrà avançar en cap sentit.

Qui vegi bé que la premsa amagui la realitat catalana per aigualir la febre independentista està molt equivocat i valora molt poc les persones. Aquí rau el problema de molts dels nostres polítics, que ens consideren uns éssers sense opinió ni capacitat de decisió, i per això temen que puguem votar el dia 1 d'octubre.

Em sap greu el posicionament del PSC, perquè no li fa cap bé, ni al partit ni a la societat catalana que creu en la bondat de l'esquerra per fer més justa la nostra societat. Sap greu, però és el que tenim.

Enrenou amb les campanes d'Arenys de Mar

Tothom té dret a defensar allò que consideri defensable, però alhora ha d'acceptar que se'l pugui criticar. Quan opines o encara més, quan denuncies, has d'estar preparat perquè algú actuï en sentit contrari.

Segons ens han comentat, hi ha qui està lluitant perquè les campanes de Santa Maria no sonin tant, no sé si fins i tot vol que no sonin. La reacció ha estat immediata: recollida de signatures en defensa de les campanes. Jo he signat.

Crec que tots plegats ens hem passat de la ratlla. No aguantem res, protestem a la primera de canvi i fins i tot exigim. Esclar que si en aquest país la voluntat d'una família pot més que la de la resta de les famílies d'una escola, tots podem pretendre tenir més drets que ningú més.

Se'm fa difícil que a algú li pugui molestar el so de les campanes, i encara més si, com diuen, es tracta d'una persona que viu prou lluny del campanar. Tot i així podem admetre que li molesti el so i que es dirigeixi a tots els defensors possibles perquè l'ajudin a fer apagar el so. A mi em molesta el soroll de les motos que circulen a més velocitat del compte pel rial, i no se m'acudirà demanar al defensor del poble ni al Síndic que m'ajudin a prohibir la seva circulació.

És important el sentit comú i analitzar les raons per defensar alguna cosa, valorar l'abast dels efectes i entendre que vivim en una societat on estem condemnats a conviure. Tot això no treu, però, que no siguem crítics i contribuïm a millorar la convivència, que denunciem allò que no es fa bé, però amb arguments clars. Deixo per a un altre dia parlar dels arbres i les seves arrels, i les llambordes de Sa Clavella.