Control d'accés a l'aeroport

Avui llegia que Aena ha decidit posar un control d'accés a l'aeroport de Barcelona per evitar l'entrada de carteristes i limitar-ho als viatgers. Tot i que té sentit i pot suposar una mesura de seguretat i tranquil·litat per als seus usuaris, entenc que s'ha de fer ben fet per no provocar més problemes dels necessaris.

Qualsevol mesura de control ocasiona retencions i acostuma a ser molest per a qui ha d'accedir en un punt a una hora determinada, amb el risc de perdre el vol. És cert que hi podem anar més aviat, però ens podem trobar que estiguem més hores a l'aeroport que no pas volant. També hi ha el tema dels acompanyants o persones que els reben. No és senzill.

Llegia que per facilitar el control, que no pas l'accés, s'ha optat per concentrar l'entrada en una sola porta, la qual cosa posa en risc la seguretat de les persones que són a dins, en cas d'emergència, i provoca llargues cues, amb molts nervis per no fer tard. 

Una vegada més es constata que lluny de facilitar les coses es busca l'interès de l'empresa. Controlar totes les portes d'accés a l'aeroport representa disposar de més personal i, per tant, més cost. Limitar-ho a una sola entrada és més beneficiós per a l'empresa, però no per als usuaris.

Confiem que el que ha passat avui hagi estat un fet puntual i que serveixi per analitzar la situació i les conseqüències de decidir un sistema o altre de control d'accés a les instal·lacions aeroportuàries. No poden posar en risc la seguretat dels viatgers, encara que sigui en pro de la seva tranquil·litat de no ser assaltats per aquells que persegueixen la seva cartera.  

Trobar el moment i la manera idònia

L'altre dia llegia a VilaWeb que el dia 1 de gener de 2026 serà obligatori, a l'estat espanyol, substituir els triangles d'emergències que portem al cotxe per si ens hem de parar al mig de la carretera, per un dispositiu lumínic (V-16) que caldrà col·locar a sobre del cotxe. La mesura pretén evitar que el conductor o acompanyant hagi de sortir de cotxe i caminar per la carretera per col·locar els triangles per evitar una col·lisió, amb el perill de ser atropellat. La intenció és bona, però seria interessant analitzar a fons i assegurar-nos que és una bona solució, sobretot si ens hi obliguen.

Aquest dispositiu disposarà d'un geolocalitzador perquè la Direcció General de Trànsit espanyola el detecti i pugui advertir als altres conductors de la presència del vehicle avariat. Segons deia el diari, moltes de les persones que varen córrer a comprar el dispositiu, ara n'hauran de comprar un altre perquè inicialment no incorporava aquest geolocalitzador. Primer error.

El dispositiu va amb piles, per la qual cosa haurem d'estar pendents que aquestes no estiguin esgotades, quan avui hi ha sistemes molt millors per funcionar. Segon error.

La notícia comentava també que, malgrat que la llum pugui ser vista de molt més lluny que no pas els triangles actuals, si el cotxe s'atura després d'un revolt els cotxes que s'hi acostaran no el veuran fins que s'hi trobaran a sobre. Tercer error.

També es deia que Espanya serà el primer pis europeu en obligar l'ús d'aquest dispositiu, tant per als cotxes nacionals com per aquells que venen de l'estranger. Això fa que, sense estar-ne obligats pel seu país, quan entrin al nostre país hauran de proveir-se de l'aparell. Quart error.

Com que als altres països europeus no serà obligatori ni regulat l'ús d'aquest dispositiu, si ens desplacem a fora del país, haurem de continuar utilitzant els triangles, perquè tampoc ens funcionaria el geolocalitzador. Cinquè error.

No sé si hi ha més inconvenients, però en tot cas, amb aquests que he enumerat, n'hi ha prou per pensar que no és una bona idea posar en marxa un mecanisme que no té totes les garanties de funcionar correctament, i més que ajudar-nos ens pot encara comportar més problemes. Aquest és un exemple més d'aquells que a vegades comento que s'ha de legislar bé, i que els nostres dirigents han de ser molt curosos amb tot el que dictaminen.

L'envelliment dels edificis és un problema

Avui us parlo d'un tema important que passa força desapercebut tot i els problemes que pot ocasionar si no es troben solucions. Es tracta de l'envelliment dels edificis a Catalunya. Una de les dades a tenir en compte és que la meitat dels edificis del país tenen més de 40 anys i s'ha fet molt poca rehabilitació.

De totes les inspeccions realitzades pel govern català, només el 13% superen la revisió sense cap problema. El 87% restant presentaven algun tipus de deficiència, el 32% era greu, i el 3,8% molt greu.

Una vegada han passat els inspectors, les comunitats de veïns han de procedir a solucionar les deficiències detectades, i és aquí quan surten els problemes. Hi ha moltes comunitats de veïns que tenen problemes econòmics i la necessitat de fer-hi obres agreuja la situació. Hi ha immobles que comporten risc a les persones que hi resideixen i també als voltants. Què fer en aquests casos?

La revisió ha trigat massa temps a fer-se i la situació de molt immobles és greu i, per tant, la inversió que es fa necessària també és costosa. El govern es veu obligat a finançar aquestes obres en casos d'emergència, però no ho pot solucionar tot.

Aquest problema, que el veig important, sorprèn a molts perquè no hi ha consciència de quina és la realitat. Només cal passejar pels diferents barris d'una ciutat, per adonar-te de les deficiències existents, i això sense gratar ni ser expert en la matèria.

Penso que és important que el govern trobi la manera de pal·liar la situació i potser que s'arremangui una miqueta més i es posi a treballar. La notícia d'un bloc de pisos que amenaçava de caure fa pocs dies a Badalona, pot no resultar una anècdota i esdevenir una notícia habitual.

Caldria fer balanç de sintonia entre govern i vilatans

En aquest mandat que s’acaba s’ha pres algunes decisions que han estat polèmiques, algunes d’elles totalment polítiques, com pot ser la moció de censura, i d’altres de més tècniques encara que en el fons han estat els polítics els que les han pres. Poso per exemple la retirada de zones d'emergència de contenidors de la brossa o bé convertir la zona industrial en un calaix de sastre, que finalment l'oposició ho va poder evitar.

Sobre les decisions preses cadascú en tindrà la seva opinió, i se’n despendran les responsabilitats que calgui. Acaba el mandat i es hora de fer balanç. La meva impressió és que no s’ha fet prou i que un ajuntament poc endeutat com el nostre hauria d’haver estat més actiu. Comentava dies enrere les tristes valoracions d'uns membres del govern sortint, on es podia observar poca iniciativa i empenta. Ahir parlava dels problemes de la recollida selectiva i d’exemples, com el d'Argentona, que ho tenen molt més enllestit. 

Hem pogut observar discrepàncies entre el govern, constituït per quatre forces polítiques i la CUP, la cinquena que no va entrar al govern després de donar suport a la moció de censura, i que caldrà valorar, sobretot si es pensa que aquests partits polítics poden configurar un nou govern municipal de coalició.

La CUP ha destacat poc en la gestió municipal, en part per haver decidit quedar-se a l'oposició sense assumir cap responsabilitat de govern, i també perquè com a oposició s'han limitat a defensar els seus criteris, d'una manera massa feble, al meu entendre. Sembla que ara volen ser més protagonistes i això podria ser positiu per al futur de la nostra vila. Cal joventut, idees i fermesa, unes qualitats que no sempre s'han donat a l'hora, ja que no n'hi ha prou en ser jove, per tenir vitalitat i defensar els objectius, encara que en un primer moment puguin trobar molta resistència. Això no vol dir no saber escoltar els vilatans i esdevenir-ne els clars representants. Aquí rau bona part de la manca de sintonia entre vilatans i el govern de coalició que ara acaba el seu mandat.

Per la defensa dels serveis públics a la ciutadania

Amb aquest títol signaven avui l'article a La Vanguardia, Núria Marín, Àngel Ros, J.F. Ballesteros i Carles Puig, alcaldes i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona i Girona, respectivament. Un article que subscric i que seria bo que llegíssiu, per adonar-vos de la trista realitat del nostre país, entès com Espanya, amb un Partit Popular governant de la pitjor manera.

És trist, molt trist, ser conscients del mal que el govern de Madrid està provocant a la nostra societat, portant-nos a una situació d'injustícia social, per una reforma de la llei local que està redactada amb tota la mala llet possible, a favor d'uns quants i en detriment de les persones menys afavorides, en contra d'una societat justa.

Despullar els ajuntaments de recursos i competències és la pitjor solució possible. És desproveir l'administració que més coneix la realitat del carrer i qui ha de tenir més marge de maniobra per resoldre els problemes que es produeixen diàriament. La centralització del poder de decisió és un error que no afavoreix ni a l'administració ni a la ciutadania.

Si bé és cert que en tots aquests anys de democràcia hi ha hagut governs municipals que han actuat malament i algunes persones s'han lucrat il·legalment, la solució que proposa la llei no garantirà res, ni poden penalitzar tots els ajuntaments i els seus ciutadans per uns quants corruptes, per més que n'hi hagi hagut.

La capacitat de resposta és millor quant més a prop es troba el polític de l'emergència o situació conflictiva. No és gens difícil d'entendre, encara que no hagis posat mai el peu a l'administració local. Si a més has tingut l'experiència de governar un ajuntament, o d'haver-hi treballat trenta anys, saps molt bé què passa el dia a dia, i la sort que tens quan disposes de recursos per resoldre qualsevol tipus de complicació que se't presenta. Negar això és negar l'evidència.

Una vegada més el govern del Partit Popular ens dóna mostres d'aprofitar-se de la majoria absoluta per fer i desfer a la seva manera, desoint els arguments d'evidència que l'oposició i la ciutadania que coneix la realitat de l'administració pública els planteja. El PP és un govern inepte, centralitzador i amoral. Espanya no és mereix un govern com aquest.