El cas que en fem del defensor del ciutadà

Arran de la xerrada d'ahir el vespre amb el defensor del ciutadà de la nostra vila, m'han sorgit uns quants pensaments que voldria compartir amb qui hagi vingut a parar en aquest blog. Més que entrar en experiències i exemples de casos tractats, m'interessa parlar de la figura en sí mateixa i de la repercussió que té, tant per al vilatà com per a l'equip de govern municipal.

L'objectiu i sentit de la tasca del defensor és donar la mà al vilatà en les seves relacions amb l'administració, sempre que existeixi un conflicte, ja sigui perquè no n'ha rebut resposta o bé aquesta no es considera satisfactòria. 

Vivim un temps en què tothom es posa a la boca la transparència i el bon govern. Hi ha una llei de recent entrada en vigor que detalla molt clarament tot allò que el ciutadà ha de poder consultar i conèixer de l'administració pública i que té dret a exigir-ne la informació. Caldrà estar molt alerta, però que no només la informació estigui a l'abast, sinó que a més sigui entenedora. 

L'administració pública ha de donar les eines i té l'obligació d'ensenyar tot el que fa, per evitar un mal ús del poder assolit en unes eleccions, i la figura del defensor del ciutadà o síndic, és important en tant que no tothom està capacitat per enfrontar-se a la maquinària administrativa, amb un mínim de possibilitats d'obtenir una resposta justa.

Les preguntes que em faig són: L'administració dóna el suport necessari a la figura del defensor del ciutadà? Quin cas en fa de les seves recomanacions i crítiques? Serveix per alguna cosa l'oficina del defensor del ciutadà en una població com Arenys de Mar?

He dit al començament de l'escrit que no parlaria d'experiències a la nostra vila, però m'agradaria que polítics de l'actual govern municipal o que n'hagin format part anteriorment, reflexionin fins a quin punt han acceptat i intentat resoldre aquelles peticions que el defensor del ciutadà els ha plantejat. Si la resposta és positiva, podrem concloure que la feina del defensor té sentit, però si no rebem resposta, molt em temo que és perquè no ens acabem de creure l'objectiu ni la necessitat del defensor del ciutadà a la nostra vila.

Consells municipals de participació a Arenys de Mar

El 16 de març de l’any passat vaig escriure un post sobre l’activitat dels consells municipals de participació d’Arenys de Mar. De fet, més que parlar de l’activitat comentava les dificultats per saber quants consells existien i quins funcionaven.

En l’escrit manifestava els problemes que vaig tenir per trobar els consells existents i quedava en evidència que l’organització del web era inapropiada i que l’activitat dels consells, que d’allí es desprenia, era ridícula.

Deu mesos després ho intentat de nou, suposant que amb l’entrada en vigor de la nova llei de Transparència i Bon Govern, la situació hauria canviat i no em resultaria tan difícil localitzar els consells. Anava errat.

El web municipal continua essent un caos, si més no pel que fa als consells municipals de participació. A l’apartat de consells només n’hi surten tres: el Consell de les Dones i el de Cultura, sense cap tipus informació d’activitats, i el Consell Sectorial de la Residència Geriàtrica, on la darrera acta és del 28 de setembre de 2015.

Imaginant que n’hi havia d’haver més i també més actius, he accedit a “Govern Obert”, a l’”Agenda dels Consells Municipals”, que deixa clar que es tracta d’un espai on pots consultar el llistat de consells municipals de participació.  En aquest apartat, però, només hi ha el Consell Municipal de la Gent Gran, que no figurava a l’apartat anterior, però no hi ha cap activitat, i el Consell Municipal de les Dones, amb un parell d’intervencions sense resposta dels anys 2013 i 2015.

No m’he donat per vençut i he intentat trobar consells en alguna altra secció del web municipal, i ho he aconseguit. He buscat servei a servei si tenien cap consell i quina era l’activitat que realitzaven.

El Servei d’Igualtat té el Consell Municipal de les Dones, l’únic que he trobat a tot arreu, i a més hi ha l’acta de la sessió del 19 de setembre de 2013.

El Servei de Cooperació Internacional i Solidaritat també té un consell, el de Cooperació, però no hi ha cap convocatòria.

El Servei d’Educació parla del Consell Escolar Municipal, que no es constitueix per iniciativa municipal, sinó que ve determinat pel Departament d’Ensenyament, però no hi ha cap informació de convocatòries ni actes.

El Servei d’Esports, en l’apartat d’activitats, hi figura el Consell d’Esports que té com a darrera acta la de la sessió del 14 de juliol de 2015.

El Servei de Gent Gran disposa del Consell de la Gent Gran, que ja havia trobat abans, i en aquest cas la darrera acta és la del 12 de setembre de 2013, i una convocatòria per al 20 de març de 2014.

No he sabut trobar res més. Aquest és el panorama de la participació ciutadana a través dels consells de participació, previstos en el Reglament de Participació Ciutadana vigent del nostre Ajuntament, i també del desmanec del web municipal.

Carta oberta al regidor d'Hisenda d'Arenys de Mar

Benvolgut regidor, fa temps que en ballava pel cap escriure-us una carta per demanar-vos sinceritat, transparència i complicitat. La sinceritat que reclamem els vilatans als nostres polítics perquè no ens enganyin més. La transparència, de la qual se'n parla tant darrerament, perquè puguem conèixer tot el que es gestiona a la casa gran amb els recursos públics, bona part dels quals són nostres. La complicitat amb els veïns i veïnes de la vila per descobrir tot allò que no s'hagi pogut fer correctament aquests darrers anys.

La meva posició no és la del xafarder que vol saber-ho tot per fer-ne safareig, sinó de la persona que està farta de tanta mentida, victimisme, falsos escarafalls i demagògia, i necessita que es faci caure la màscara hipòcrita i puguem conèixer tota la veritat del que ha estat passant en el nostre ajuntament, o bé, si és el cas, desapareguin aquells rumors que circulen per la vila.

En sigueu o no responsable, entenc que dissimular o amagar allò que no s'ha fet bé us convertiria en còmplice de la mala gestió i, qui sap també, de la possible corrupció. És per això que estic convençut que la vostra resposta serà de col·laboració total.

Els arenyencs necessitem saber si s'ha fet un bon ús del diner públic, si els pagaments han estat correctes i ben fiscalitzats, si les convocatòries de subvencions o la licitació dels contractes s'ha fet d'acord amb la llei, sense favoritismes ni subterfugis. Volem saber per què es va poder comprometre una subvenció sense que constés en el pressupost municipal ni en les bases d'execució, ni s'hagués fet cap operació legalment permesa per aquests tipus d'actes administratius.

Necessitem saber quins han estat els responsables d'aquests actes. Ho necessitem saber per tornar a confiar en els nostres representants polítics i en general en el funcionament administratiu del nostre ajuntament, i eliminar els falsos rumors si és que d'això es tracta.

Per al bé de la nostra vila, us demanem sinceritat, transparència i valentia per explicar-nos la veritat i fer efectiva aquestes màximes tan proclamades de bon govern i de govern obert. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos ben cordialment.

La plaça Lloveras no va en el lot participatiu

Avui els diaris digitals es fan ressò del rebuig del president espanyol en funcions a estrènyer la mà de Pedro González en la trobada que han mantingut els dos dirigents mentre duren les converses per trobar president del govern. Sembla ser que s'ha tractat d'un simbolisme i que d'amagat si que les han encaixat.

Ja ho dic sempre que les formes tenen importància, i aquest gest de Rajoy pretén demostrar el seu enuig perquè el líder socialista li refusa la proposta de gran pacte sota el seu mandat. Les formes són importants, perquè sinó no caldria que els dos dirigents es trobessin, sobretot per part de Pedro Sánchez que, des del primer dia, ha negat la possibilitat de cedir a Rajoy quatre anys més de presidència del govern.

A Arenys de Mar també estan negociant, però en aquest cas es tracta d'aconseguir el suport necessari per aprovar el pressupost d'enguany. Al marge de declaracions d'algunes formacions de l'oposició que es neguen a votar favorablement el pressupost, perquè no és el que ells voldrien, desconec els punts de discòrdia de formacions com el PSC i les CUP, que poden acabar aprovant-lo.

És allò que parlava l'altre dia de la transparència. Tot i la nova llei de Transparència i Bon Govern, som molt lluny d'aconseguir una gestió transparent i encara més participada. Perquè ens prometen que podrem decidir com endrecem l'últim tram cobert de la Riera, o bé on volem instal·lar la biblioteca, però no podem opinar si ens agrada que a la plaça Lloveras hi construeixin un hotel. La incoherència del govern municipal ens fa dubtar que el seu discurs participatiu sigui realment sincer. De fet, la primera cosa que va fer l'actual alcalde en el mandat municipal anterior va ser eliminar la regidoria de Participació Ciutadana. Això més que un gest va ser una decisió de com pretenia governar.

Un Parlament gens deliberatiu

Alguna vegada hem sentit a parlar de democràcia deliberativa, però no sempre ni tothom ho acaba d'entendre, i encara menys veure-hi l'aplicació. La idea no és meva, sinó que ha sortit aquest matí en una sessió sobre transparència, participació i bon govern. Parlàvem precisament de democràcia deliberativa, un model de democràcia diferent del tradicional, i el conductor del curs s'ha planyut de la desaparició del debat als parlaments actuals.

És ben cert que avui els diputats, quan assisteixen al Parlament, estan més atents en la mà del seu portaveu, per saber quin ha de ser el seu vot, que no pas pel discurs que pugui estar fent el ponent de torn, fins i tot el del seu mateix grup parlamentari.

Al Parlament no hi ha debat. Cada grup fa el seu discurs i vota allò que havien previst, digui el que digui el seu adversari. Només cal que l'escolti el diputat que haurà de sortir a respondre, per en cas que hagués dit alguna cosa diferent del que ja preveien.

Si les sessions parlamentàries són retransmeses per televisió o ràdio, l'escenificació encara és més evident, i tant els fa que a uns quants ens dolgui que la qualitat democràtica es vegi afectada. No és estrany, doncs, que l'opinió que tinguem dels polítics sigui cada vegada més negativa.