Polítics que no saben comportar-se

Segons he pogut llegir a la premsa, el senyor Javier Ortega Simth, portaveu de Vox a l'Ajuntament de Madrid, va llençar una ampolla d'aigua buida a un regidor de Mas Madrid. A partir d'aquí han sorgit veus demanant la seva dimissió i crec que, al final, però sense gaire convenciment, s'ha acabat disculpant. Si no ho recordo malament, no fa pas tant temps que un regidor socialista va ser convidat a dimitir, i ho va fer, per haver tocat la cara, per tres vegades, a l'alcalde de Madrid, el senyor José Luis Martínez-Almeida. 

    D'uns representants de la ciutadania a les institucions públiques caldria esperar un comportament més decent. Puc entendre que passin mals moments, i que s'arribin a enfadar, però d'aquí a actuar amb males maneres n'hi ha bon troç, i no haurien de caure en la temptació de demostrar quin tipus són. Sempre s'ha dit que tard o d'hora s'acaben descobrint les vergonyes més amagades de les persones.

    Hi ha polítics barroers, que escridassen a tort i a dret, sense que els caigui la cara de vergonya. N'hi ha que ho reconeixen, però s'excusen en la seva manera de ser i obrar. Crec que els càrrecs públics haurien de ser més curosos amb el seu comportament, si no volem que la societat es vagi degradant. Llavors ens queixem dels comportaments incívics, i no ens adonem de com actuem davant d'allò que potser no ens ve de gust, aquelles crítiques que no acabem d'encaixar.

    Si no evitem situacions d'irritació, o fins i tot agressió, com seria el cas del regidor madrileny, tant en la política com en qualsevol altre entorn on ens movem, aconseguirem que la nostra societat sigui una olla de grills, que ens belluguem entremig de baralles, insults i males cares, provocant una convivència difícil i desagradable. Si una persona és incapaç de moderar-se i respectar els altres, probablement el que ha de fer és retirar-se, per més eficaç que sigui en la seva feina. Segur que trobarem persones amables i educades que la podran substituir, i tots plegats hi sortirem guanyant.

Què passa a Can PDECat?

Aquests darrers dies hem vist molta bellugadissa dins del partit català que, des de la desaparició del nom tradicional de Convergència Democràtica, amb l'excusa del cas Pujol i tot el que en penja, no ha parat de donar voltes i voltes i ja no sé si són PDECat o JxCat o què són. Ara, per acabar-ho d'adobar, dins del mateix PDECat hi ha baralles i opinions diferents. En què acabarà tot plegat?

Molt em temo que no ens trobem en el millor moment per estar pensant en el procés, malgrat no podem oblidar que tenim presos i exiliats que no es mereixen ser ignorats, però pretendre avançar en el procés, amb el panorama que hi ha entre els partits independentistes i dins mateix dels partits, en aquest cas el PDECat, és cosa de bojos i no pot dur a cap resultat positiu.

I si ens poséssim a governar el país, aprofitant tot allò que tenim, i ens ho pensem una mica més això de la independència. L'objectiu és massa important com per agafar-nos-ho frívolament. Si quan semblava que tots anaven més o menys a la una no va funcionar, què podem esperar-ne ara que sembla una olla de grills?

Fem servir el cap i agafem-nos al seny, fins que no tinguem les coses prou clares i n'estiguem tots ben convençuts no ens abracem a la rauxa. Gosaria demanar al president Torra que deixi que el president Puigdemont vagi lligant caps des de Brussel·les, i ell es dediqui a governar el país, que fa massa mesos que estem aturats, i la vida ha de continuar, sobretot per a aquelles persones que tenen dificultats, el dia a dia, per sobreviure amb un mínim de dignitat. Siguem seriosos!

I les CUP que carai faran?

Arran de les declaracions del regidor Ramon Vinyes sobre la decisió de les CUP de no voler entrar a formar part del govern municipal, tot i signar la moció de censura, i sense els quals no hauria pogut reeixir, m'ha recordat que per a moltes persones l'actitud de les CUP, a nivell local, però també en l'àmbit català, no s'acaba d'entendre.

Parlant amb gent, alguns creuen que no tenen clar què volen ser de grans o bé que no es casen amb res ni amb ningú per no assumir cap tipus de responsabilitat. Quedar al marge del govern li permet ser crític amb les decisions que pugui prendre la primera alcaldessa de la vila i el seu equip. Una cosa, però han de tenir present i és, com deia abans, el seu vot és decisiu perquè la moció de censura tingui efecte.

No queda clar l'interès del PSC local perquè les CUP decideixin entrar al govern. No hi ha moltes coincidències ideològiques, que jo hi sàpiga veure, i més enllà de les bones relacions personals que puguin tenir els diferents regidors, hi ha qui hi veu l'interès en no tenir-los a l'oposició.

Un dia podríem parlar de la capacitat dels diferents grups municipals per tirar endavant una política o altra. Sovint dóna la impressió que darrere els regidors i regidores de cada grup hi ha un buit important que fa que es trobin molt sols i sense el suport que caldria esperar. Probablement tindríem sorpreses.

El suport que necessiten del seu partit els regidors i regidores que han pactat el nou govern és molt important, però encara ho és més que els quedi clar que es tracta d'un govern de coalició i que han d'evitar veure els companys de viatge com a adversaris. No seria bo per Arenys de Mar que amb el canvi obtinguéssim una oposició molt conjuntada i una olla de grills governant. 

Els regidors de les CUP varen dir que amb tants grups no se sentirien còmodes. Amb qui s'hi sentirien? Tenen alguna opció de governar amb comoditat? Han fet possible el relleu a l'alcaldia, suposo perquè estimen que ara anirem més bé. Se'ls pot acusar de poc solidaris? De no voler arriscar? De que faci la feina un altre?

Es busca polític que doni la talla

No sé si ahir vàreu tenir l'oportunitat de veure el programa de TV3 ".cat", on una vegada més es va fer palesa la incapacitat de l'Ariadna Oltra per moderar el debat. Allò semblava una olla de grills i no hi havia manera que pogués controlar-ho i permetre que els televidents ens assabentéssim de tot el que estaven dient els tertulians.

Una altra cosa que vaig observar és la poca talla del representant del moviment Podemos, que sembla ser que aspirarà a presidir la Generalitat. Sense entrar a discutir la seva ideologia, resultava patètic com es defensava sense cap tipus d'argumentació mínimament intel·ligent. En aquest debat hi havia en Raül Romeva, que li passava la mà per la cara. És una llàstima que ICV se l'hagin deixat perdre.

Avui llegia l'article d'en Xavier Roig a l'ARA i l'he trobat molt encertat. Es queixava de la subordinació de l'esquerra catalana, en aquest cas ICV, als plantejaments espanyolistes de Podemos, tot defensant la valentia i coherència de la CUP. En certa manera és lògic que els hagin obligat a decantar en Joan Herrera, però és una llàstima que no tingui més protagonisme el seu eurodiputat Ernest Urtasun.

No sé com acabarà tot això de la llista única, ara sense polítics, ni si la CUP serà capaç de presentar una proposta prou interessant i amb suficient suport, per obtenir uns bons resultats. El que sembla cada vegada més difícil és que els parlamentaris sobiranistes superin el 50%, amb la qual cosa haurem d'esperar a veure què passa a finals d'any a les eleccions espanyoles. Una vegada més els catalans haurem fet el passerell.