Tanta corrupció ens fa perdre el fil

Jo, ja m'he perdut. No sé vosaltres, però avui quan llegia la informació que apareix a la premsa sobre el cas "kitchen" he arribat a la conclusió que no m'aclaria de què estaven parlant, si d'un nou cas de corrupció, o de la continuïtat d'un dels casos que fa temps que se'n parla. Hi ha tanta corrupció a mans de polítics, com és el cas del PP, que arriba a un punt que ja tot ho veus igual i no diferencies una cosa de l'altra.

El que és clar és que hi ha implicats exministres que ja fa temps sabíem que eren corruptes i que com a tals havien actuat. El missaire Fernández Díaz no va fer altra cosa que remenar les clavegueres de l'estat en benefici propi i del partit, llavors en el govern. Recordem que el PP ha estat condemnat, però això no li ha tret que surti a acusar els altres com si estigués net com una patena.

La llàstima de tot plegat és que quan s'arriba al final ja és massa tard. Ja han viscut prou temps corrompent tot allò que tocaven i res els fa mal. Una cosa seria la reputació i la dignitat, però aquesta ja l'han perdut fa temps, si és que mai n'han tingut.

A més tenien la barra i la destresa d'acusar els altres de manera falsa i és per això que tard llegim que s'arxiven acusacions per falta de proves, quan el mal ja està fet. Això és indignant, perquè entenc que caldria posar més energia per restablir l'honorabilitat de les persones acusades injustament. A vegades penso que potser fins i tot algú, com el senyor Fernández Díaz, s'arriba a creure que les acusacions que rep ara són injustes. Ell que té un àngel que el guarda, però que penso que deu ser d'aquells que porten banyes.

Un polític indigne sense arguments ni credibilitat

Sembla ser que les persones que aquest matí estàvem treballant ens hem estalviat un espectacle denigrant a càrrec del líder de C's, el senyor Albert Rivera. He pogut llegir la transcripció que s'ha fet de l'entrevista de Lídia Herrera i no he sabut veure que el senyor Rivera presentés arguments a les seves acusacions als professionals de TV3.

És curiós que mentre la televisió espanyola s'ha hagut de reformar de dalt a baix amb el canvi polític, per l'existència de responsables de TVE a mercè del PP, es dediqui a criticar la televisió pública catalana perquè no tergiversa les notícies i ensenya el que són capaços de fer els manifestants de C's.

Estic convençut que hi ha moltes coses a criticar de la televisió catalana, però un polític que pretén governar el país, ha de demostrar allò que afirma o sinó tot fa pensar que s'ho inventa.

Cada vegada queda més demostrat quin tipus de polítics conformen la direcció de C's, i només faltava que ara aixopluguessin a un dels polítics més detestats de França, el senyor Manuel Valls, que pretén ser l'alcalde de la nostra capital i donar lliçons de processos migratoris. És ben bé allò que diuen que Déu els crea i ells s'ajunten.

Desitjo fermament que cada vegada siguin menys els simpatitzants i votants de C's. Que obrin els ulls i s'adonin que hi ha altres partits que defensen l'unionisme, sense necessitat d'arrastrar-se per terra amb un comportament fastigós i indigne.

No es tracta d'una discussió entre independentistes i unionistes, sinó entre un partit indigne i la dignitat plural de la resta de partits polítics, a Espanya i a Catalunya.

D'aquí a poc temps l'hemeroteca serà espatarrant!

A l'Estat espanyol se li en fot fer el ridícul per Europa, i menysté qui el ridiculitza. Hi ha massa supèrbia com per fer-los posar-se vermells. L'Estat espanyol el que vol és que li lliurin els polítics exiliats, de la manera que sigui, a les bones o a les no tan bones, però que facin el favor d'extradir-li els fugitius.

Els que no hem estudiat dret, o amb prou feines, la cosa que hem entès és com es practica a Espanya la Justícia. Es tracta d'utilitzar la llei de l'embut i fer passar bou per bèstia grossa. Encara que s'hagi demostrat que el jutge Llarena no està preparat per fer bé la feina, ell té molt clares les amenaces. Amenaça a una persona citada, a jutjar-la per allò que li vingui de gust, o a la justícia alemanya, a no comportar-se com la belga. I queda tan ample!

Entretant van caient acusacions contra polítics corruptes o mentiders, i també càrrecs prou importants com el que va ocupar el senyor De Alfonso, a l'Oficina Antifrau. Resulta còmic, però no fa riure, que l'encarregat de l'Oficina Antifrau actués fraudulentament. Això només pot passar en el nostre país, i que no sigui mal vist pel poder polític espanyol.

Passa el mateix amb l'acusació de xenofòbia. El PP acusa Torra de xenòfob i mil coses més, mentre que el senyor Albiol, anima als badalonins a mostrar-se en contra de la construcció d'una nova mesquita. Això no és xenofòbia? Potser quan ve del PP, no ho és.

Hi ha algú que vagi preparant l'hemeroteca? D'aquí a poc temps, quan molts haurem oblidat tot això que estem vivint, hi haurà qui obrirà el calaix i ens cansarem de veure actituds contradictòries, i tot això és perquè hi ha molta demagògia, molt d'engany, i molta irresponsabilitat i maldat. No anem bé!

Millor sortir de Brussel·les que esperar assegut

Potser sí que al final s'acumularan tantes denúncies de diferents organismes nacionals i internacionals, que el PP haurà de canviar d'estratègia per seguir governant. No serà fàcil perquè la capacitat de Rajoy d'entomar-ho tot sense que li passi res és impressionant, i al mateix temps continua tenint el suport d'una bona colla d'espanyols i dels partits de l'oposició.

Fent una llegida en diagonal dels titulars del diari a Internet he vist diferents fronts oberts, encara en una fase incipient, que podrien representar una clatellada al govern del PP. Esclar que si fins ara, amb tots els càrrecs per corrupció, no han tingut efectes reals, no sé què podem esperar de totes les acusacions que van arribant.

Llegia que al ministre d'Exteriors no li acaba d'agradar la mobilitat de Puigdemont per Europa. Segurament per això el fiscal ha demanat al jutge Llarena que reculli tots els passaports dels exiliats. Està clar que l'ajut dels estats europeus no pot passar per Brussel·les, on tots ells s'autoprotegeixen, però no és tan clar que minant per institucions culturals, universitats i fòrums, no s'aconsegueixi un canvi de posició de molts europeus. Pensar que la cosa està guanyada seria una error, però sí que el camí no el veig desencaminat.

Caldrà veure què passa a casa nostra, però de moment seria important que els nostres exiliats continuessin treballant com formigues per fer obrir els ulls. No demanem pas res més. Simplement que mirin què ha passat, com ha pogut passar i quin pot ser el futur del país si ningú no hi posa remei.

Ves que la pastisseria dels pares no sigui una tapadora!

Mireu si tenen poca imaginació que tornen a insistir en acusacions gratuïtes als polítics catalans, en aquest cas el president Carles Puigdemont, per debilitar l'independentisme. Què es pensen aquesta gent? Realment es creuen que estem abduïts i ens volen fer obrir els ulls? Per què fer? Per posar-nos al costat de l'Espanya del PP, l'Espanya corrupta que s'alia amb el C's, un partit que no ha complert els seus objectius de lluitar contra la corrupció?

Cada dia fa més vergonya veure la reacció del govern espanyol i l'actitud del PSOE i els seus socis del PSC. Creieu que no els farà vergonya d'aquí a un temps repassar com han afrontat la situació actual? 

Molts catalans, o sinó uns quants, esperem que el PSC aixequi la veu per protestar contra l'actuació del govern espanyol, els seus fiscals i policies. No demanem, ni confiem que reclamin el dret a decidir, sinó simplement que no s'atempti il·legalment contra els drets dels ciutadans. És això demanar massa?

El més curiós de tot és que un govern com el del PP, el partit més corrupte en democràcia, insisteixi en acusar els altres de corrupció. Quina dèria! Han de saber que els catalans que volen anar a votar no faran cas d'aquestes acusacions, no deixaran d'anar-hi, i en certa manera és perquè ja ens han escarmentat més d'una vegada. Encara recordem les acusacions a l'ex-alcalde Trias. Vergonya!

Com podem sentir-nos units a Espanya, amb els partits polítics que hi governen, amb els jutges polititzats, amb la premsa més casposa del món occidental... No, hauria de canviar molt perquè ens sentíssim atrets. 

Guerra de fiscals

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, atura la decisió del fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, d'apartar els fiscals del cas 3%, una manera de deixar en evidència la mala situació en què es troba el món judicial, qüestionat per una bona part de la població espanyola.

Penso, tot i que reconec que no hi entenc gens, que és una manera que té el fiscal Maza, de defensar-se de tots els atacs al poder judicial, carregant les culpes a Moix. No sé si al final acabarà donant la raó al fiscal, però en tot cas el deixa una mica tocat, ja que de ben segur Moix creia que rebria tot el suport de Maza.

Nosaltres, com que ja estem vacunats contra tot el que fa referència a la Justícia i el seu obscur món, ja no ens ve res de nou, i ho veiem com un sainet per entretenir el personal i deixar passar el temps, que tot es vagi refredant.

Passi el que passi, les acusacions a Moix són prou importants com per conèixer-ne la seva veracitat. Són massa les coses que es deixen anar i no acabem de saber què hi ha de veritat, com per continuar sense tenir proves suficients i convincents de la possible corrupció dins del món judicial. Segur que tenim prou elements com per esperar-ne més notícies transcendents.

Canvi de delegat estatal a Catalunya

Potser m'equivocaré, però crec que el canvi de delegat del govern estatal a Catalunya és positiu, no tant pel que pugui oferir-nos, sinó per deixar de perdre el temps en ruqueries. Jo sempre he pensat que el PP català tenia millors candidats per ser designats delegats del govern que no pas la senyora Maria de los Llanos de Luna. L'he trobat sempre molt ridícula i això que el més a prop que l'he tingut ha estat a l'altra banda de la televisió.

Al senyor Josep Enric Millo el coneixem millor i també ens coneix més bé. Té experiència política i abans de militar en el PP havia estat a la UDC, que tampoc és garantia de res, però com a mínim no ha estat intoxicat des d'un principi.

Continuo pensant que el PP català no ens ha defensat mai davant les acusacions i menyspreu de Madrid, però estic segur que Millo, en un altre ambient, actuaria de manera diferent. No crec que pensi el mateix que personatges com l'ex-alcalde de Badalona o l'ex-ministre d'Interior, el "pongo" del PP segons Polònia.

Com que l'activitat política és força frenètica caldrà esperar a veure quins són els seus primers passos per comprovar si l'actitud del nou delegat espanyol a Catalunya varia respecta a la ja ex-delegada. Desitgem que sí, i que sigui per a bé de tots plegats!

Continuo pensant que la figura de delegat a Catalunya, i a qualsevol comunitat autònoma, és innecessari que per alguna cosa tenim un govern propi.

Criticar la mala gestió no és desprestigiar el culpable

Hi ha veritats que ofenen i el refrany "qui diu les veritats perds les amistats" sembla que estan de moda. Vivim en una època de moltes trifulgues, amb corrupció a moltes parts i també prepotència i prevaricació en què arriba un moment que ja no saps on és la normalitat, si en el delicte i el frau o en el bon fer de la gran majoria.

Per una banda molesta les acusacions, però per l'altra són tantes les actuacions criticables que produeixen cansament entre la població, la qual cosa significa un respir per als responsables d'aquests actes que, a vegades, passen a considerar-se les víctimes.

El perill del desconeixement pot portar que moltes persones que haurien d'estar apartades de la vida social i política, hi continuïn actuant i gestionant fraudulosament. Aquí hi ha la responsabilitat de les persones que coneixen el delicte o les males arts, si s'ho callen. La denúncia ha de ser contundent i contrastada, però mai amagada, perquè llavors la taca es fa més gran.

Avui llegia la resposta d'un dirigent del PP a la demanda del President català, d'un referèndum pactat, i m'avergonyia la manca de visió política i d'estratègia d'aquells que estan cridats a tirar endavant l'Estat espanyol. No tenen arguments i només col·loquen la llei que els convé com a element dissuasiu. Per més que vulguin, però, la veu del poble està per sobre de tot.

El PSOE, al marge de la voluntat de la seva militància, cedirà la presidència del govern espanyol al senyor Rajoy, responsable de tantes corrupcions, i pretendrà ser alguna cosa en el futur. Pensen que d'aquesta manera el seu partit polític aixecarà el cap, però no s'adonen que l'error i el frau que cometen vers el seu electorat els pot perjudicar durant molts i molts anys.

La meva porra respecte a l'actitud del PSC, que m'agradaria perdre, és que acabarà cedint davant el PSOE. L'única que podia tenir una veu discordant de veritat, la Núria Parlon, li han tapat la boca i tallat les ales. M'agradaria equivocar-me!

Manos Limpias o quan el nom no fa la cosa

L'hàbit no fa el monjo és una traducció literal del refrany castellà per explicar que l'exterior enganya. Això ho podem aplicar a molts noms que utilitzen partits polítics i institucions polititzades. Ens trobem amb el Partit Popular, que no té res a veure amb l'accepció de partit proper al poble, sinó que és clarament favorable al poder i la classe alta.

Avui hem pogut comprovar que el Sindicat "Manos Limpias" serà moltes coses, però en cap cas mans netes, segons s'ha pogut comprovar amb les acusacions que han provocat la detenció, entre d'altres, del seu secretari general.

El més curiós de tot és que la repercussió de la detenció del responsable del Sindicat pugui acabar representant l'absolució de la infanta Cristina de Borbó. Sembla ser que l'anomenat Sindicat es dedicava a extorsionar per enriquir-se i que fins i tot havia intentat fer xantatge als advocats de la infanta. Per què no ho varen denunciar?

Hi ha coses que no les entenc i només puc pressuposar que hi ha molts interessos amagats que fa que el frau i la corrupció trigui tant a sortir a la llum, i que només ens assabentem d'una ínfima part.

Avui també hem conegut la dimissió del ministre Soria, encara que els motius són perquè es va explicar malament. Ni així ha estat capaç de reconèixer que havia obrat de manera fraudulenta. Tinc molt clar que encara en veurem a desfilar uns quants més. Això no té aturador. El primer responsable polític, però, el senyor Rajoy, de moment no mou fitxa. Seria hora que es retirés i deixés que gent honrada del seu partit el substituís.

Els arenyencs ens mereixem una explicació

Com no podia ser d'una altra manera, els grups municipals de l'oposició a l'ajuntament d'Arenys de Mar s'han manifestat davant la notícia de la dimissió com a membre del govern de la regidora del PP, Belen Quintero, però sobretot per les acusacions de gestió estranya per part del govern municipal, culpant directament el tinent d'alcalde Xavier Masgrau.

Ahir, en el meu post, demanava als grups de l'oposició si en el cas de confirmar-se les acusacions de la regidora del PP no havien de dir res al respecte, sobretot aquelles formacions que amb la seva abstenció permetien l'aprovació del Pressupost de 2016.

Per a bé de la nostra vila cal esperar que tot tingui una explicació, però en el cas que siguin certes les acusacions, s'haurà d'exigir responsabilitats i fins i tot la dimissió del regidor que ha actuat il·legalment.

La situació és desagradable, perquè en res ens beneficia, ens agradi més o menys l'equip de govern actual. En una població de les dimensions de la nostra vila caldria esperar més harmonia i treball conjunt. La nostra vila fa anys que viu un retrocés econòmic i social que no es compensa amb les pinzellades culturals que ens poden satisfer. Els nostres representants polítics han de treballar plegats per aconseguir frenar aquesta tendència i trobar la manera de recuperar la capitalitat que Arenys tenia entre les poblacions del voltant.

L'ajuntament d'Arenys, a diferència de la majoria de poblacions, no té un dèficit perillós, i disposa de recursos suficients per invertir, però ho ha de fer amb encert. És per això que em preocupa tant quan veig que els temes que centren l'atenció són el cobriment d'una pista esportiva o el trasllat de la biblioteca municipal, sense que això vulgui dir que no ho consideri important, però probablement avui no és prioritari. 

Ara toca resoldre el nyap que ens ha mostrat la regidora Quintero, i després, des de l'oposició o el govern, treballat plegats per reconduir la gestió pública, deixant de banda els brindis al sol, les actuacions populistes i l'engany a la població, atacant directament els problemes reals que tenim avui a la vila.

Indignat per l'actuació i declaracions d'alguns dirigents polítics

Perdoneu-me, però estic indignat! llegir els diaris avui és un escàndol i em remou l'estómac només de pensar que estem governats per uns corruptes, menyspreables i abominables. Les declaracions que fan alguns polítics de Madrid són de jutjat de guàrdia, però no d'Espanya, perquè ja sabem que el poder judicial està prostituït. 

És una vergonya haver de suportar tanta injustícia, observar quin nivell tan baix, humanament parlant, de molts dels polítics, com per exemple el conseller de sanitat de Madrid. No pot ser que tot això que ens passa sigui real, i que hi hagi persones humanes capaces de donar-los suport i defensar-los de les nostres acusacions.

Ja no ens molesta que ens insultin, que ens diguin nazis, que expedientin un jutge català que a les seves hores lliures ha redactat una proposta de constitució catalana... i això que permeten que un jutge del PP sigui el president del Tribunal Constitucional, que no ens deixin votar perquè en la seva democràcia no es pot votar sempre ni tothom...

El més indignant de tot és que hi ha una classe dirigent, que no és només de dretes, que es protegeix entre ells des de fa més de 30 anys, per continuar com passava amb la dictadura, vivint a costa de la majoria de la població, que som uns imbècils que a sobre els votem.

Què més podrem aguantar? no tenim cap garantia que un Estat català estigui dirigit per gent competent i justa, però el que sí sabem és que Espanya és la demostració palpable d'un Estat corromput, sense justícia ni cap garantia democràtica. Tenim una classe dirigent que viu a costa nostra i ens obliga a arrossegar-nos per terra, sense cap possibilitat d'aixecar el cap, a no ser que donem un cop de puny a la taula i els ho deixem clar. Ens falta unió per afrontar tanta perversitat.

Rajoy espera el nou líder del PSOE per defensar-se dels sobiranistes

Una de les acusacions que es fa des de Catalunya al PSOE és la seva incapacitat per desmarcar-se del PP en qüestió territorial. Per una banda és lògic que el PSOE defensi com el PP la unitat espanyola, però a alguns ens agradaria que els arguments fossin diferents. 

El PSOE ho ha intentat diverses vegades, però hi ha una llosa que pesa molt i aquesta és el suport dels ciutadans espanyols a l'hora de debatre les singularitats dels diferents territoris de l'Estat, digueu-ne autonomies, regions o nacions, per treure-li contingut polític. Davant de l'exaltació d'un fals patriotisme, el partit socialista ha caigut en la trampa i ha desaparegut en l'ombra del PP.

Avui llegia que Mariano Rajoy confiava que el futur líder del PSOE es posaria al seu costat defensant la unitat d'Espanya. Jo crec que Rajoy el que espera és que el nou líder es mulli i combati amb totes les seves forces les aspiracions sobiranistes catalanes. Si m'hagués d'escoltar, o llegir, li diria que no patís, que guanyi qui guanyi el PSOE continuarà al seu costat, amb lluites internes i passos endavant i enrere. El sentiment federal no deixa de ser una il·lusió, un miratge que no va més enllà de les campanyes electorals.

També he llegit les declaracions d'Iceta a l'entrevista que li fa Basas a l'ARA, i cal dir que el nivell és molt més alt que el seu predecessor. Una altra cosa és pensar que el PSC amb ell de líder presencial, ja que fins ara ho ha estat des del darrere de les cortines, pugui canviar en res respecte a l'etapa anterior. Balmon i gent com ell continuen al davant i encara que Iceta li reconegui un error, quan va dir que al PSC no hi cabia tothom, la idea persisteix i si hi volen gent és perquè pensin com ells.

Comencen les vacances i la tardor caurà amb una data assenyalada, el 9-N, que per a molts és una fita, per a d'altres un objectiu i per a molts més una incertesa. Els que pronostiquen el futur estan callats, perquè les seves cartes estan mudes. Ningú s'atreveix a posar la mà al foc per avançar què passarà. Ni el mateix president Mas sap com acabarà tot plegat. És una corda gruixuda que els dos equips estiren cap a casa, que no es trenca ni avança a cap dels dos costats. Si no s'enfanga el terreny no hi haurà relliscades i guanyarà qui tingui més força, espero de la raó, però si plou massa, ningú es trobarà prou segur i el resultat serà una sorpresa.