Fem bé les coses!

Cal que ens concentrem bé en la feina, tant si es tracta de feina professional com d'activitats de lleure. El mateix si ens referim a tasques de l'administració pública com si és dins del món privat. Parlo sovint d'excel·lir. És, al meu entendre el que hauríem d'intentar aconseguir, però en tot cas, fem bé la feina, i no permetem que el desinterès, la manca d'atenció provoqui fets irreversibles.

La reflexió d'avui m'ha sorgit arran de la notícia del suïcidi d'un assassí confés, dins de la seva cel·la. Segons es comenta, es tracta del quart suïcidi en presons catalanes aquest any. Es podia haver evitat? La mateixa informació diu que a l'intern no se li havia activat el protocol de prevenció de suïcidis perquè no s'havien detectat indicadors que en justifiquessin aquesta activació.

Avui, a la tertúlia de la ràdio, comentàvem les disfuncions entre Adif i Renfe, i algun dels tertulians deia que probablement la separació de funcions i responsabilitats entre les dues empreses era la causa de l'augment dels conflictes i problemes de Rodalies. No sé què hi ha de cert, però en tot cas hi ha coses a millorar, i la més urgent és la comunicació i informació als usuaris.

Els responsables d'Adif o Renfe poden excusar-se en la manca d'inversió històrica a l'hora d'explicar les causes de tantes anomalies a la xarxa, però el que no té justificació possible és el silenci i falta de comunicació als usuaris davant de qualsevol aturada o disfunció. La comunicació és vital i la seva absència és el que provoca més desconfiança a la gent. Pots enfadar-te molt si et trobes que dia rere dia el tren no funciona correctament, però és exasperant que no se t'informi al moment de tot el que està passant, de la previsió de retorn a la normalitat, i de les alternatives que se t'ofereixen per poder arribar a la teva destinació.

Cal fer bé les coses, sobretot si al darrere hi ha unes persones que depenen de la teva actuació. Exigir responsabilitats quan faci falta, i practicar el deure d'informar en tot moment de quina és la situació.

Comença el nou sistema de recollida de la brossa

Avui es posa en marxa la recollida selectiva a tota la vila. Es posa en marxa amb un mutis, perquè precisament avui no es passa a recollir cap fracció. El nou model de recollida de la brossa redueix els dies de la setmana que és operatiu i aplica el sistema porta a porta a tota la població. El debat ha estat intents, o potser seria millor dir que les crítiques han estat presents a totes les xarxes socials, amb més o menys arguments.

No tothom veu bé el sistema porta a porta, bàsicament perquè et determina quin dia de la setmana pots treure l'orgànic, el plàstic o el paper, i t'obliga a guardar a casa allò que no toca. Haig de dir que la nostra casa està situada en la part del municipi que fa anys que es realitza aquest sistema, i que ens ha funcionat molt bé. També entenc que no tothom viu en una planta baixa i que l'extracció i recollida dels bujols en unes hores concretes pot ser un inconvenient.

Però una cosa és discrepar d'un sistema i l'altre posar-t'hi d'esquena i comportar-te com un energumen. L'altre dia ho comentava en una tertúlia radiofònica. Si tothom tingués clar que es fa necessari reciclar i al mateix temps tingués la voluntat de contribuir positivament en la tasca de la recollida de la brossa, no hi hauria els problemes que probablement observarem aviat.

Em varen agradar les paraules del regidor del PP a la ràdio. Ell no està d'acord amb el sistema porta a porta, sobretot a la zona de més densitat de població i edificis alts. Malgrat això demanava que tothom intentés col·laborar perquè la recollida fos un èxit, en benefici de tots. No tothom pensa igual, i hi ha qui facis el que facis, no hi estarà d'acord. De persones insolidàries i d'incíviques sempre n'hi haurà. 

Confiem que la majoria estigui a favor de fer-ho bé, encara que preferís un altre sistema. Es tracta de millorar el percentatge de reciclatge. I si tothom col·labora també podrem anar veient què és el que no acaba de funcionar i com es pot millorar. Cremant-ho tot mai resoldrem res. Ens hi podem asseure, però sempre amb l'ànim constructiu. 

Tenim dret a queixar-nos?

Em pregunto si els espectadors o radiooients tenim dret a queixar-nos de les anomalies dels serveis públics de televisió o ràdio. Si estem parlant d'emissores públiques vol dir que el cost de funcionament i les inversions que s'hi destinen les paguem tots. Potser, doncs, que hi diguem alguna cosa.

Aquests dies la televisió catalana ha canviat d'imatge i continguts. No en puc parlar gaire, ja que fa temps que gairebé no la miro. Sí que he pogut llegir algunes crítiques on es diu que el resultat no és prou satisfactori. També és cert que el més important és el contingut i aquí caldria veure si ha millorat o s'ha quedat amb les ganes.

Acostumo a escoltar l'emissora de música clàssica de la mateixa corporació i en aquest cas sí que he patit, si ho puc dir d'aquesta manera, canvis en un dels programes que segueixo habitualment. Em refereixo a Tots els matins del món, que fins al curs passat conduïen en Joan Vives i l'Esther Pinart. Ara en Joan ha deixat el programa, si més no la seva conducció, i han canviat força el seu contingut.

Contra gustos no hi ha res escrit, però haig de dir que el nou format no m'agrada. Puc presentar una queixa o simplement haig de sintonitzar una altra emissora? Aquesta qüestió no és menor, ja que els costos de la seva realització també els pago amb els meus impostos, encara que apagui l'aparell de ràdio.

La pregunta que em faig és si els canvis, en el disseny i format de la televisió catalana, o d'aquest programa de ràdio, es pensen prou, o bé s'improvisen? Haig de suposar que al darrere hi ha un conjunt de professionals que ho han estudiat a fons. Sobretot pel que fa a la televisió. Quant al programa de ràdio esmentat, m'imagino que també s'ha treballat el canvi, potser amb no tant deteniment i, estic segur, sense consultar els radiooients. Esclar que, potser només soc jo que no m'agraden els canvis, però en tot cas sí que deixo la pregunta a l'aire: En què s'ha millorat quant a propostes musicals? No hi ha un excés de xerrameca de temes poc relacionats amb una emissora de música clàssica? 

Tant de bo que ho vagin polint, a mesura que s'adonin de la reacció de la gent. En tot cas, considero que els contribuents hi tenim alguna cosa a dir.

Només existeix allò que veiem

Sempre s'ha dit que només existeix allò que es diu o es mostra, o si més no aquesta és la impressió que tenim. Estem molt acostumats a llegir les notícies. Abans ho fèiem a través dels diaris i la ràdio, més tard la televisió. Avui tenim les xarxes socials que ens bombardegen amb informacions, que no sempre són verídiques i que, per tant, hem d'aprendre a contrastar i no creure'ns-ho tot de seguida.

Tant amb un sistema o un altre, l'efecte sempre és el mateix. Si cada dia ens expliquen que hi ha guerra a Ucraïna, tindrem molt clar que allà hi ha guerra. En el moment que deixin d'informar d'Ucraïna podrem pensar que s'ha acabat la guerra i això, no és necessàriament cert. I si no que els hi preguntin als sudanesos o els congolesos.

Per altra banda, hi ha notícies que ens arriben de tant en tant, i que a diferència del que comentava abans, en aquest interval de silenci no ha passat res. Per tant, ens diuen el mateix que ja sabíem. No hi ha cap novetat. Llavors et preguntes a què treu cap que te'n tornin a parlar? És que no hi ha res més interessant i viu a comentar?

Us poso l'exemple del tren orbital que segur que n'heu sentit a parlar moltes vegades. És aquell tren que hauria d'unir diferents ciutats catalanes sense necessitat d'anar a parar a Barcelona. Sortir de la centralitat que tant ens queixem d'Espanya. Doncs ara en tornen a parlar. Hi ha alguna novetat al respecte? No! Tot està igual, però a algú li ha interessat treure-ho del calaix i recordar-nos que fa molts anys se n'havia parlat i s'havia arribat a dir que seria un projecte a iniciar en un període de temps no massa llarg. I aquí estem.

M'agradaria pensar que un dia es posarà la primera pedra perquè sigui una realitat, però temo que no tindrem aquesta sort. Potser els nostres nets... ves a saber!

És cert que la construcció de l'eix transversal, per carretera, va ser tota una revolució. També es va criticar, sobretot per una part d'ecologisme mal entès. Esclar que parlar de tren és parlar de transport públic, i en aquest aspecte el nostre país està molt endarrerit. No cal esmentar el corredor del Mediterrani, oi?

Les xarxes socials

Parlar de les xarxes socials no és fàcil. Em pregunto, a vegades, si amb l’aparició de les xarxes socials hi hem sortit guanyant o perdent. No tinc xifres de quantes persones les utilitzen, però m’imagino que la gran majoria en fa ús, i la totalitat de la gent que navega per internet o té mòbil intel·ligent està subscrit en una o més aplicacions.

Les xarxes socials han canviat el món de la comunicació, desplaçant diaris, ràdios i televisions. Hi ha molta gent que amb prou feines mira la televisió, sobretot pel que fa a les notícies, ja que amb les xarxes socials la informació arriba molt més de pressa. Ens en podem refiar?

La premsa escrita està molt desprestigiada. Es dedica menys a informar que a opinar, amb la intenció d’influir en les idees de la gent. Ja no diguem d’aquells diaris que tergiversen expressament la informació. Que no respecten el codi deontològic. Tot el que es transmet a través de les xarxes socials qui ho controla? Qui ho verifica?

El perill de moure’s únicament per les xarxes socials sense l’exercici de la contrastació fa que puguis prendre per cert allò que és descaradament fals. Per això es fa necessari reflexionar sobre allò que et trobes a les xarxes socials i, abans de donar-ho per fet i fer-ho córrer, assegurar-te que és cert.

No acostumo a pensar que, davant del risc, s’hagi de desestimar res. Puc pensar que les xarxes socials aporten molt risc de manipulació de la gent. Segur que hi ha proves que ha estat així, però no per això s’han de rebutjar, perquè tenen la seva part positiva. Recordo que amb la televisió va passar alguna cosa semblant. Persones que no tenien televisió a casa perquè consideraven que era una pèrdua de temps, amb un conjunt de programes sense cap qualitat, ni cultural ni intel·lectual. El problema de la televisió és no ser capaç de seleccionar allò que t’interessa, que t’aporta coneixement. No et pots empassar tot allò que programen i, per tant, si ho tens clar, no cal prescindir-ne.

Fer un bon ús de les xarxes socials i no col·laborar amb l’engany o fins i tot amb la xavacaneria seria una bona pràctica per aprofitar els avantatges de les xarxes socials.

Què passa amb la ràdio i la televisió?

Diuen que els mals no venen mai sols i et trobes amb una confluència d'elements, tots força negatius, que et deixen una mica fora de joc. Des de fa uns anys hem vist com les nostres institucions han anat perdent reconeixement i, fins i tot, respecte. El Parlament català, potser perquè l'havíem desitjat i somiat tant, ens semblava una gran institució. Valoràvem tota la feina que s'hi feia, i potser ara, quan hem vist algunes pràctiques no gaire recomanables, hem obert els ulls i ja no ho veiem de la mateixa manera.

El govern autònom, que volia ser independent, també ha perdut pistonades i hem pogut observar la baixada de nivell dels seus membres. Tot allò que valoràvem i apreciàvem dels nostres polítics, ara ho trobem a faltar.

I des de fa un temps també observem un deteriorament del funcionament i servei que ofereixen els mitjans de comunicació de ràdio i televisió. Ens havíem cregut que teníem la millor ràdio i la millor televisió, malgrat ser un país tan petit. Consideràvem els seus directors i tot el personal en general, d'un nivell alt i ens en sentíem orgullosos. Ara no sabria què dir.

Probablement desconec les causes de fons que han fet que ni la programació ni els seus conductors i directors tinguin la categoria que seria exigible, i que d'alguna manera ens semblava que tenien fins ara. Ja sé que és molt fàcil criticar, i encara més si ho pots fer ben assegut des de casa, i no diguem si a sobre ho pots fer de manera anònima. Sigui com sigui, la crítica sobre el nivell de la programació, i el reconeixement dels periodistes i professionals dels mitjans de comunicació és ferotge. 

A casa no hem tancat definitivament la televisió, però s'ha de dir que gairebé és anecdòtic el nombre d'hores a la setmana que arriba a funcionar, la majoria de vegades de manera puntual, sense buscar cap programa concret, només xafardejant què estan fent o dient en aquell moment. Hem perdut l'interès per la televisió, la nostra. La televisió que tant ha contribuït a l'ús del català, i que ara ha canviat els seus plantejaments.

Diuen que la televisió, o la ràdio, són el reflex de la realitat del carrer. I és aquí on em deprimeixo, perquè no vull acceptar que estiguem tan malament. No em resigno a pensar que no podem trobar millors conductors de programes, millors redactors de notícies, millors directors de sèries i documentals, millors directors de televisió i ràdio. No m'hi resigno, però m'ho han de demostrar. Entretant la televisió, a casa, tindrà molt poques hores d'emissió. 

La competència de TV3

Aquests dies s'ha parlat molt dels nous fitxatges de 8TV, sobretot pel que fa als exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio. La seva sortida va ser sonada i algú va criticar el fet que saltessin sense tenir els substituts preparats.

Ambdós mitjans varen ser molt criticats, sobretot TV3 i els darrers temps. Crec que tothom hi enviava crítiques, sense poder entreveure quin corrent hi estava a favor. Era evident que els partits polítics unionistes eren els primers d'estar en contra de la política dels dos mitjans, però tampoc els independentistes acabaven d'estar-hi massa d'acord. D'alguna manera, Vicent Sanchis va recollir l'antipatia de gairebé tothom. No és estrany, doncs, que en entrar al que hauria de ser la competència, provoqui molts comentaris.

No podré escriure gaire res al respecte, perquè no acostumo a mirar la televisió i per això se'm farà difícil opinar sobre la tendència, el contingut o el gust dels nous fitxatges de 8TV, però de ben segur que les xarxes n'aniran plenes. 

La competència sempre és bona, encara que no sé fins a quin punt 8TV és realment una competència de TV3, però probablement hi puguin haver programes que facin canviar de canal a més d'un espectador. La qüestió és fer una televisió de qualitat, i si aquesta és en català, encara millor.

Ningú pot negar el paper que TV3 ha tingut al llarg de la història a l'hora de promocionar la llengua, però també la cultura i el sentiment nacionalista català. Potser darrerament la qualitat de la seva programació ha baixat ja sigui per manca de recursos, o perquè hem avorrit les cares de sempre. En aquesta nova temporada de TV3, al marge d'una campanya publicitària que em provocava vergonya aliena, els canvis anunciats han estat purament de franges horàries, però amb gairebé les mateixes protagonistes. 

No he tingut temps de comprovar si la temàtica continua essent la mateixa i els col·laboradors i tertulians també, però m'imagino que pocs canvis hi ha hagut. Si el problema és econòmic, potser el govern de la Generalitat hauria d'apostar per incrementar la seva aportació, pensant que tot i el pas del temps, la televisió catalana encara té un paper important a fer en defensa d'una cultura i una llengua que continua essent minoritària, feble i molt pressionada. Més inversió, però també més imaginació per part dels nous directors, i una empenta als seus competidors de 8TV perquè entre tots aconseguim una televisió que no ens avergonyeixi.

Del passat al futur, visquem el present

No sé si també us passa a vosaltres, però a mesura que em vaig fent gran tinc la sensació que m'agrada més el passat que no pas el futur. No és tan que enyori el temps passat com que m'interessa conèixer coses que no sabia i que ens han portat on som avui.

Em passa en temes transcendents i que han marcat el camí per on ha transitat el món, però també en detalls, experiències i coneixements que, sense pretendre deixar petjada, han format part de la nostra història, a vegades oblidada, i que en un moment determinat ens crida l'atenció.

Ho he notat quan sintonitzo la ràdio, normalment Catalunya Música, a part de gaudir de la música que emeten, m'interessa molt més conèixer el treball que han fet els lutiers o els mateixos compositors, que no pas què pugui passar la setmana vinent. M'agrada saber que tal instrument ha esdevingut únic al món, o que tal constructor va crear escola i d'allà n'han sorgit tan bons deixebles.

De fet, probablement hi ha alguna cosa innata en mi, perquè sempre he preferit veure pel·lícules que ens expliquen una part de la història, que es basen en fets que han succeït aquí o més enllà, que no pas les pel·lícules de ciència ficció i que ens transporten al futur desconegut. Potser aquest és el motiu perquè m'interessa més el passat que no pas el futur, més que no pas la vellesa on cada vegada hi soc més a prop.

El racó d'enyorança també existeix, sobretot quan parlem de convivència, respecte... i una sèrie de valors que crec que avui han desaparegut, o si més no costa més de trobar. Seria injust pensar que la joventut d'ara es troba mancada d'aquests valors. Probablement els té interioritzats, però l'entorn on l'ha tocat viure no els ho posa fàcil. Penso que nosaltres hem tingut més facilitats per viure i viure bé. Avui tot és més complicat. Però aquest no és el tema d'avui.

Seria desitjable que tots féssim l'esforç d'estudiar una mica més el passat, d'allà on venim. No tant per no moure'ns-en, sinó per tenir en compte el trajecte recorregut, valorar l'esforç de la humanitat per salvar obstacles i procurar millorar l'ambient i la convivència. Fer-ho més fàcil, i sobretot disminuir les diferències que malauradament cada vegada són més grans entre la gent, tant econòmicament com social i cultural. De totes maneres, siguem positius!

Nexus Piano Duo al taller del lutier

Aquest matí, mentre feia exercici amb la meva el·líptica, he escoltat el programa de Catalunya Música El taller del lutier, que aquest estiu, de 9h a 10h del matí, ha reemès aprofitant el període de vacances. Sempre resulta interessant perquè hi aprenc alguna cosa, sobre instruments o instrumentistes. Aquesta setmana passada visitaven un taller de Barcelona, la Casa Parramon, que m'agradaria conèixer, doncs tal com ho presentaven resultava d'allò més interessant.

Avui els protagonistes eren dos arenyencs que tenim la sort de poder escoltar interpretar bona música, encara que no sigui tan sovint com voldríem. Em refereixo al Nexus Piano Duo, amb la Mireia Fornells i en Joan Miquel Hernández. Ens han parlat del piano a quatre mans i concerts de dos pianos, les seves característiques i diferències. Tot un art, i com ells han aconseguit donar a conèixer molts compositors de casa nostra que probablement hauríem ignorat, si més no amb composicions per aquest tipus de formació.

Sé que aquesta tardor tindrem la sort de tornar-los a sentir a casa nostra i ja des d'ara animo a totes les persones amants de la música clàssica a tenir-ho present per no deixar perdre aquesta ocasió.

El programa s'ha complementat amb una petita història relacionada amb la catedral de Girona i la Fundació Maurí de la Garriga, i que jo desconeixia totalment i m'ha semblat interessant. Casualitats de la vida, aquest migdia dinàvem a casa amb dues joves d'aquesta localitat i també desconeixien la seva existència.

La Fundació Maurí col·lecciona, entre altres obres i documents, els respatllers del cadirat gòtic de la catedral de Girona que Josep Maurí i Serra va adquirir, evitant que es deixessin perdre quan es varen fer obres de remodelació de la catedral gironina. Segons s'ha dit en el programa de radio, el cadirat es troba a l'església parroquial de Canet de Mar.

Felicito a Catalunya Música i de manera especial al conductor del programa, Pere Andreu Jariod, per l'encert i interès que desperta cadascuna de les emissions i que, en no escoltar-les en directe els dissabtes al matí, durant l'hivern, tinc la sort de poder fer-ho el mes d'estiu, de dilluns a divendres.

Tots els matins del món

Acostumo a escoltar l'emissora Catalunya Música mentre faig el meu exercici diari de gimnàstica que coincideix amb el programa 'Tots els matins del món', que presenten els mataronins Joan Vives i Esther Pinart. Un programa d'unes tres hores de durada que jo acostumo a sentir durant una hora, gairebé sempre coincident amb el moment del seu esmorzar, una entrevista amb una persona lligada al món de la música.

Haig de dir que m'agrada sintonitzar l'emissora de ràdio per poder escoltar música, més que no pas sentir gaires parlaments, malgrat puguin ser d'interès. En aquest cas, però, sempre m'agrada sentir explicar experiències de joves músics, i de no tan joves, alguns dels quals estan vivint a l'estranger, ja sigui estudiant o exercint la seva professió. 

Les experiències de les persones entrevistades són agradables d'escoltar, perquè sempre aprens alguna cosa, o si més no t'adones de la riquesa que hi ha dins de molta gent, la seva virtut i les ganes d'aprendre i viure de la música allà on sigui. També t'adones de la necessitat de conèixer noves ciutats i països, no tant pensant que a casa nostra no es fan bé les coses, sinó per descobrir-ne de noves i adaptar-les a la teva formació i coneixements personals. Quan, uns moments abans, anuncien qui sera el protagonista de l'esmorzar, intento imaginar l'interès que em despertarà la seva entrevista. Sempre resulta més interessant del que he imaginat que seria.

Aquesta setmana un dels entrevistats era en Lluís Gual, de Berga i molt implicat amb la festa de la Patum. Ell afirmava que va ser el seu amor a la festa que el va animar a estudiar música. Cridava l'atenció el seu entusiasme a l'hora de respondre les preguntes que li feien els dos presentadors. Se li notava que vivia plenament de la música i encomanava il·lusió. 

A vegades, a través de les xarxes socials, veig alguna fotografia de les persones entrevistades i que he escoltat prèviament i no sempre la imatge és la que m'havia format mentre escoltava l'entrevista. Aquest és el poder de la ràdio que no fa necessari veure qui et parla i et concentres més en el que t'està dient. En el cas de Lluís Gual la imatge explicava ben bé la idea que m'havia fet del personatge entrevistat. Coincidia plenament amb l'empenta i dinamisme de la persona i l'entusiasme que despertava mentre l'escoltaves. Això no passa sempre.

Felicito en Joan Vives i l'Esther Pinart per la manera com condueixen el programa, i em sap greu pensar que durant unes setmanes hauré de continuar exercitant-me sense poder gaudir-ne. No deixaré d'escoltar l'emissora, però estaré esperant la nova temporada de després de l'estiu.

Comiat del director de Ràdio Arenys

El darrer dia del mes de setembre ha estat l'escollit per Josep González Bayo per acomiadar-se com a director de la ràdio municipal de la nostra vila. L'emissora degana de la qual n'estem molt orgullosos els arenyencs.

A l'hora da valorar la tasca del fins ara director de l'emissora, i sempre mirat des de fora, em resulta fàcil assegurar que ha estat un treball encertat, on hem pogut observar gran dedicació, molta il·lusió i estima, i uns molt bons resultats.

La impressió que ens ha donat en Bayo, com molts l'hem batejat, és que es tracta d'una persona afable amb qui és fàcil de treballar. Això ho hauran de dir tots els seus col·laboradors, tant els professionals com els amateurs, però la imatge que projecta és aquesta, conjuntament amb professionalitat, seriositat i entrega. 

L'has pogut veure en totes les mogudes fent totes les tasques, sense que el seu càrrec de director, li pesés massa per fer les feines més carregoses o fins i tot les més simples. En una emissora local com la nostra no es poden tenir grans pretensions, ni els galons pesen suficientment per rebutjar segons quines tasques, però tot això s'ha de demostrar en fets, i aquests són els que ens ha semblat veure des de fora.

La ràdio, amb els seus encerts i errors, és qui representa la informació al punt de tot el que passa a casa nostra. En un temps hi havia premsa escrita, que ara ha quedat relegada a una publicació mensual, però qui ha liderat la informació i la notícia, qui ha mantingut informada la mestressa de casa, qui ha donat a conèixer les anècdotes de la vila en primícia ha estat la ràdio municipal, però també qui ha entretingut i fet gaudir de l'estona lliure, i qui ens ha representat en certàmens radiofònics.

Tot això ha estat positiu durant aquests anys de direcció d'en Bayo, i li vull agrair, per haver agafat el testimoni en moments difícils, i haver conduit la ràdio al nivell que considero que es mereix la nostra vila. Gràcies Josep, i que tinguis molta sort en els teus nous projectes.

Els problemes amb la recollida de la brossa continuen

Al programa de Ràdio Arenys d'aquest diumenge es va tornar a parlar de la recollida selectiva de la brossa a la nostra vila, que continua generant molts problemes que gairebé podríem considerar endèmics. Se n'ha parlat molt i s'ha intentat solucionar, però fins ara no s'ha aconseguit.

L'alcaldessa culpa l'empresa concessionària de no fer-ho bé i que els consellers comarcals arenyencs no hi estan ajudant gens, i la consellera de Medi ambient del Consell Comarcal diu que el contracte no està ben dimensionat, de manera que la vila genera més residus dels calculats en el plec de les clàusules tècniques.

L'objectiu del govern local és disposar d'un nou plec abans no acabi el contracte actual i poder-ho licitar correctament. En això hi estan treballant, i cal esperar que aquesta vegada els plecs siguin ben fets i proporcionats a les necessitats reals de la vila.

Però el principal problema a la nostra població és l'incivisme d'alguns, cada vegada més, que no respecten les directrius a l'hora de treure la brossa al carrer. Si el comportament dels vilatans, de tots, fos el que caldria esperar, se solucionaria la majoria de problemes. Una mala pràctica a l'hora de dipositar la brossa al carrer, complica molt la feina de l'empresa concessionària. Si a més aquesta no fa bé la seva feina, el resultat és el que ens trobem cada dia.

Cal, doncs, esperar una millora en el comportament dels vilatans, i demanar el govern que, una vegada elaborats aquests nous plecs i tenint clar quin és l'objectiu, sancioni qui no li doni la gana de treure correctament la brossa. Malauradament hi ha massa gent que només creu per por a la sanció, i quan això passa, s'ha d'actuar. No n'hi ha prou en confiar en la bona gent. És una llàstima, però hem de tocar de peus a terra.

L'aigua que ens ha netejat la vila

He llegit les notícies del web de Ràdio Arenys sobre els estralls de la pluja d'aquests dies a la vila. Volia saber la quantitat d'aigua que havia caigut, perquè no recordava haver-ne vist tanta des de la meva arribada a Arenys. Han estat tres o quatre dies que m'han recordat la meva joventut al Collsacabra quan a finals d'estiu ensopegàvem dies plujosos, una pluja intensa i de llarga durada.

He vist que han estat 209 litres per metre quadrat els que han caigut i com efectes algunes esllavissades, però pel que sembla poca cosa, però m'agradaria saber a quantes cases els ha entrat aigua, ja sigui per alguna escletxa del sostre, d'alguna junta, de les portes i finestres... A casa, que no acostuma a entrar-hi aigua, en aquesta ocasió, suposo que per saturació, sí que ha fet acte de presència.

A mi m'agrada molt la pluja i quan passem llargs períodes de sequera m'ho passo malament. M'agrada conduir sota la pluja intensa, o veure-la caure darrere els vidres de casa, a aixopluc. És més molest quan t'has de desplaçar i a Arenys quan has de travessar algun rial. Aquests dies, doncs, m'han encantat, malgrat el confinament. No els he pogut gaudir circulant en cotxe, però si darrere les finestres.

I quan no fa mal, sempre és d'agrair, perquè l'aigua és vida. Aquells països que tenen poca aigua s'ho passen molt malament, però la meva pregunta és si com més anem més aigua tindrem o bé han estat uns dies fora del comú, i la sequedat anirà pujant hemisferi amunt tal com se'ns havia dit? A veure si algú ens ho explica. Jo signo on sigui perquè la pluja no es deixi, i ens visiti més sovint. Ja ajustarem més bé les cases.

Quin model de recollida de la brossa volem?

He llegit al web de Ràdio Arenys que la regidora de Medi Ambient té previst, durant el 2020, consultar els veïns la seva opinió sobre la recollida de la brossa. Em sembla molt bé tot allò que tingui en compte l'opinió dels vilatans, i més sovint s'hauria de fer i en tots els àmbits.

De totes maneres, però, a la consulta no s'hi pot anar amb les mans a la butxaca. Cal anar-hi preparats amb tots els elements que hi intervenen, amb els pros i contres i, sobretot, amb les idees molt clares. Confio que la regidora i l'equip de govern tinguin clar algun model, que després es pot adaptar segons les característiques de la vila. Vull pensar que això és així, encara que la impressió que dóna és que l'equip de govern no sap què fer per solucionar la realitat, és a dir solucionar els molts problemes que avui existeixen. 

Arenys continua sent brut i l'Ajuntament no dóna un bon exemple. No és lògic que el mateix Ajuntament reculli brossa i la deixi, més de 24 hores al carrer, en bosses negres, amb l'etiqueta de l'Ajuntament. Imaginem que no és orgànic, sinó vegetal, però la imatge de veure aquestes bosses al mig de la vila no és el millor exemple perquè els vilatans actuïn correctament a l'hora de deixar les seves bosses.

Hi ha hagut un canvi de govern, però els vicis continuen, la qual cosa fa pensar que la realitat supera al càrrec públic, i això és la pitjor imatge que es pot donar des d'una institució pública. Convido la regidora a passejar pel Rial sa Clavella, perquè la vegetació és molt bonica, però s'ha de cuidar i netejar.

El pacte al sac i ben lligat

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, ahir dilluns les tres assemblees d'ERC, la CUP i Arenys en comú varen aprovar el pacte embastat per les respectives direccions, per la qual cosa es confirma que aquest dissabte 15 de juny la nostra vila continuarà tenint Annabel Moreno com a alcaldessa, amb majoria absoluta. Un fet que dóna estabilitat i fa pensar que seran quatre anys de més pau i treball en el nostre Ajuntament.

També he llegit que els dos partits petits que acompanyaran ERC són conscients que són realment petits en nombre de regidors, dos i un, i que això els ha de fer estar alerta del company gran de viatge, perquè el pacte es mantingui i ningú no es passi de la ratlla. És just que l'alcaldia estigui a mans d'ERC, per la gran diferència en vots i regidors obtinguts, però en cap cas s'ha d'anul·lar els objectius que les altres dues forces polítiques s'havia plantejat a l'hora de demanar el vot.

A l'oposició hi haurà el guanyador de les eleccions municipals, Junts per Arenys, i el partit castigat,  el PSC, l'únic amb l'etiqueta del 155 que ha quedat al Consistori. Una etiqueta que l'ha condemnat a passar quatre anys a l'oposició, al marge de com pensen els dos regidors i de la feina desenvolupada els darrers tres anys, quan ERC els necessitava per mantenir l'alcaldia.

Tot és legítim, però a vegades una mica cruel. També és cert que cadascú recull allò que sembra, però en política hi compta també la sort i la moda. Ara està de moda ERC, i cal que ho aprofiti, perquè no serà sempre així, o això cal preveure.

El debat electoral de Ràdio Arenys

Un any més l'emissora de Ràdio Arenys va organitzar el debat electoral que decidirà qui serà el nou alcalde o alcaldessa i l'equip de govern que li donarà suport. Els vuit candidats i candidates es varen presentar per debatre els principals pols d'interès de la vila. El diumenge era el dia que els arenyencs havíem d'escoltar els diferents programes electorals i les promeses per als propers quatre anys.

No hi ha més cera que la crema i no podem esperar impossibles. Som el que som i aspirem a allò que podem aspirar. És una llàstima que, en línies generals, el debat va ser pobre, amb poques aportacions més enllà de l'equipament de les Clarisses, seguretat, el sistema de recollida de la brossa, i la brutícia dels carrers i places de la vila. 

Només d'esquitllada algun comentari sobre mobilitat, pla d'equipaments i serveis socials. No volem grans promeses que no s'acaben complint. Varen tornar a sortir les escales mecàniques per pujar al Pla dels frares, com ara fa 12 anys. També es va parlar de la variant, famosa des del 1979, i es varen deixar temes redundants com el Mercat municipal. 

L'actual alcaldessa va tornar a dir que havia fet més feina en tres anys que durant els darrers quinze, i es va haver de defensar que ella no menteix mai, tal com l'acusa el principal adversari en la lluita per a l'alcaldia.

No sé la impressió que en va treure el públic presencial i els qui ho vàrem escoltar per antena, però la meva va ser de desencís i amb poques esperances per aconseguir un govern diferent que treballi de veritat per al poble i no només per posar-se medalles. 

Probablement Arenys necessiti el revulsiu que alguna formació ens promet. Jo hi crec en aquesta necessitat i voldria somiar que tots plegats som capaços de girar la truita i afrontar el nou mandat amb il·lusió, força, joventut i serietat, per aconseguir d'una vegada resultats que ens tornin a col·locar com a vila capdavantera.

Un bon candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Continuant amb les declaracions a Ràdio Arenys dels alcaldables del proper 26 de maig, el torn d'avui era per a Josep Antoni López, de la llista Arenys en Comú. Fent una lectura en diagonal t'adones que les seves propostes i/o promeses són realitzables i tenen un component social que a mi m 'interessen. Més enllà del Consell del Poble, les seves propostes són creïbles. I ho dic perquè històricament el partit que representa a la nostra vila, el tema participatiu ha estat molt teòric, però no s'ha acabat de concretar mai en res. Tinc les meves raons per pensar que no hi creuen tant com prediquen i només cal repassar els fets dels darrers anys per veure que poca cosa s'ha fet, si alguna cosa hi ha, quant a participació. Això sí, a cada campanya electoral surt el tema.

Tot i així la persona de Josep Antoni López em mereix molta més confiança que d'altres candidats o candidates que poden xerrar molt, però que tots sabem que és pura façana, sobretot ara que toca guanyar vots. Josep Antoni López és una bona persona que de ben segur farà tot el que pugui per a la nostra vila, sense preocupar-se per a ell mateix. Ni ego ni prepotència, sinó treball d'acord amb els seus principis.

Quan aquests darrers dies he parlat d'alternatives a les dues forces que tot fa pensar que poden liderar la lluita per l'alcaldia, he pensat seriosament en la persona d'en Josep Antoni López, de la mateixa manera que crec en l'Ona Curto, alcaldable per la CUP. Ambdues candidatures podrien fer una bona feina si els vilatans i vilatanes els donéssim el nostre suport.

Em discuteixo sovint quan es parla que en una població com Arenys de Mar la gent vota les persones més que no pas els partits. Jo sempre dic que seria una sort que això fos totalment cert, però la història ens ha demostrat que no és així. Quan un partit ha estat a dalt, a nivell de país, els resultats municipals els han afavorit, però quan han estat sota mínims, han tingut una davallada important a les eleccions locals. Repeteixo que seria bo que majoritàriament votéssim les persones, perquè a Arenys tindríem uns nous candidats que probablement ens mereixeríem. (és cert que hi ha excepcions i, com probablement passarà a Badalona, hi ha alcaldables a qui el nom pesa més que les sigles del partit).

L'expedient de recepció de Vilaplana

Aprofito la notícia de Ràdio Arenys i la fotografia d'en Xavi Salbanyà per parlar de la Urbanització Vilaplana i l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Recordo la meva entrada a l'Ajuntament d'Arenys com a regidor, entre altres, de serveis centrals, assumint la responsabilitat en l'Arxiu municipal, que es trobava en un estat lamentable de conservació.

Els arxivadors, tot en paper, es trobaven repartits entre els diferents pisos de l'Ajuntament, sense seguir cap tipus d'índex ni classificació. Trobaves arxivadors a les dependències de la planta baixa, on hi havia hagut la residència del conserge-agutzil. Els havies de buscar per terra o dins dels armaris de la cuina... Em va semblar increïble!

Vaig saber que en més d'una ocasió havia estat impossible trobar algun expedient i s'havia recorregut a altres institucions, com la Generalitat, que en tenien còpia, sobretot quan es referia a temes urbanístics. No pretenc fer propaganda de la meva gestió, però sí que haig de dir que en plegar s'havia endreçat la planta baixa, amb espais i armaris compactes, i s'havia informatitzat els expedients per facilitar-ne la seva cerca. Vull creure que havent cessat en les meves responsabilitats municipals, els meus successors han continuat treballant per tenir l'Arxiu al dia, ben documentat i accessible per a tothom.

Entenc molt bé, doncs, que els documents que els veïns de la urbanització Vilaplana hagin estat perduts des de l'any 1985, trenta-quatre anys, quan es va aprovar per Ple la recepció de la urbanització. La imatge que dóna de l'Ajuntament és esperpèntica i aquí hi havia una persona que  tenia la responsabilitat de la seva custòdia i no la va gestionar bé. Era força lògica la manera en què va acabar els seus dies treballant a l'Ajuntament.

El que pugui passar a partir d'ara se m'escapa de les mans i els serveis jurídics hauran de decidir quins són els passos a fer. El que queda clar, però és que la insistència d'uns veïns ha descobert el desmanec històric de l'arxiu municipal.

En el Ple Municipal d'Arenys de Mar d'ahir dijous

A vegades prenc la decisió de no llegir cap notícia referent a la gestió municipal de la meva vila, per no posar-me nerviós i començar a escriure més del que és convenient. Malgrat tot, la temptació em venç i ho acabo llegint i normalment em vénen ganes d'escriure'n un post.

Avui he llegit al web de Ràdio Arenys la informació referent al Ple d'ahir dijous. Una de les notícies parlava de la resposta de l'alcaldessa al grup municipal de la CUP, que les sessions de la Junta de Govern no són públiques (per criteris jurídics) i que per tant no els podien lliurar les actes, tal com els regidors li demanaven. 

L'alcaldessa no menteix, ja que les sessions de la Junta de Govern no són públiques, sinó que només hi assisteixen els membres de la Junta i el Secretari, i aquelles persones que s'hi conviden per tractar algun tema concret. Els regidors de la CUP, si la notícia de Ràdio Arenys és correcte, no li demanaven poder assistir a la Junta de Govern, sinó fer públiques les actes, ja que el seu contingut és  públic respectant les normes de confidencialitat que dicta la llei. 

Convido la Il·lma. Sra. Alcaldessa que vagi al web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, per posar un exemple, i busqui qualsevol acta de la seva Comissió de Govern, i veurà com la podrà llegir. És important diferenciar una cosa de l'altra.

Afegeixo que en alguna ocasió jo havia sol·licitat la modificació del ROM per tal que els punts de l'ordre del dia de la Junta de Govern passessin obligatòriament primer, per la Comissió Informativa corresponent, tal com succeeix amb els temes que han d'anar a Ple. L'alcaldessa trobaria exemples d'altres ciutats en què aquest és un requisit obligat.

Convido els vilatans a llegir el ROM, fer comparacions amb altres poblacions, i proposar la seva modificació, de manera participada per totes les forces municipals, durant el proper mandat.

Carta oberta a l'alcaldessa Annabel Moreno

Il·lma. Sra. alcaldessa d'Arenys de Mar, us escric per comentar-vos tot el que ens estem trobant amb les obres del Rial de sa Clavella, el tram alçat entre la plaça del Tossol i el carrer de Sant Jaume. Recordareu que cinc dies abans de començar les obres ens vàreu convocar a una reunió informativa. Això era el dimecres 14 de novembre de 2018, i les obres varen començar el dilluns 19 de novembre, amb una durada prevista, segons ens vàreu informar, de cinc setmanes, és a dir, fins al dia 21 de desembre.

Com molt bé sabeu, perquè algú us n'haurà informat, les obres encara continuen; hem acabat la novena setmana i ens en queden unes quantes més per finalitzar les obres. És cert que les obres s'han complicat, però també és cert que els veïns ja us ho vàrem advertir, perquè coneixíem la situació en què es trobaria l'empresa tant bon punt aixequessin les llambordes. Fins i tot us vaig arribar a suggerir que no les comencéssiu, però això no agradava a tothom, perquè portem molts anys amb un tram de carrer que calia arreglar. El projecte era del 2014.

M'imagino que us han informat que durant les obres s'han produït un total de sis rebentades de la canonada de l'aigua, una canonada de fibrociment molt malmesa, i que us vàrem demanar que aprofitant l'obertura del carrer es canviés. No ens vàreu fer cas, fins unes setmanes més tard, quan ja hi havia una part del carrer cobert. Ara s'està esparant que la companyia d'aigua vingui a substituir la canonada, que haurà de rebentar la part coberta i s'allargarà el procés.

També us hauran informat que hi va haver un canvi de projecte, sobre la marxa, col·locant el tub dels pluvials al mig del carrer i connectant-t'hi els claveguerams de les cases. Sabeu que aquest tub s'ha col·locat a uns 30 cm. de la superfície, quan calculem que la majoria de claveguerams estan a uns 70 cm., i per això només s'hi ha pogut connectar els desaigües de dues cases. La resta continuaran connectades a l'antic clavegueram. En cas d'avaries caldrà obrir el carrer i arribar al clavegueram antic, per sota del nou clavegueram.

Fixeu-vos que fins ara no us he parlat dels arbres, però ho faré per dir-vos que les seves arrels han fet malbé bona part d'aquest tram del Rial, encara que ho negueu a tort i a dret. La tossuderia en voler mantenir aquests arbres, excepte tres, farà que el problema continui després que s'acabi l'obra, i que més endavant s'hagi de tornar a obrir.

A uns quants veïns ens agradaria que vinguéssiu a visitar les obres i ens convoquéssiu a una reunió, sobretot perquè ens expliqueu on són els veïns que estan a favor de la vostra gestió en aquesta obra, i ens puguin explicar els motius. Nosaltres els desconeixem.

Sortosament jo encara no em trobo en la situació d'una veïna a qui les obres li han embussat el clavegueram, i que des de dissabte passat en té coneixement, i també la policia local, i encara ningú ha vingut a desembussar-li, tot i que l'arquitecte que va visitar l'obra va ordenar als paletes que ho fessin. Set dies amb el clavegueram embussat!

No és un atac a la vostra persona per ganes d'atacar. És una crítica ferma i argumentada sobre la vostra gestió en aquestes obres i el menyspreu que heu demostrat contra uns veïns que en pateixen les conseqüències. 

M'han aconsellat presentar una denúncia, però sóc una mica reticent. Voldria creure que les coses s'arreglen parlant-ne i escoltant. Això últim us costa més. Desitjo, doncs, que canvieu la manera d'actuar, sigueu receptiva i penseu per un moment que potser els veïns que es queixen no ho fan per distreure's i fer-vos la punyeta, sinó per protestar per la manera en què heu plantejat aquesta obra, i el conjunt de mentides que heu esbombat per ràdio i en altres llocs, però sobretot pels problemes que ens estem trobant i la por de què pot passar en un futur.