Tal com ens han presentat avui el panorama de govern, dóna a entendre que aquests són els i les conselleres suïcides, les que s'enfrontaran a tot tipus d'inhabilitacions, multes, càstigs i ves a saber a què més. Han sortit els que volen preservar, o bé no han acceptat el repte, i s'hi ha quedat tot aquell que ho dóna tot per aconseguir la celebració del referèndum i que guanyi el sí.
La crítica de l'oposició i també de Madrid està en la línia del moment històric que estem vivint. S'està construint una història que s'estudiarà en el futur, llegida i interpretada pels guanyadors, i per tant gens objectiva. Nosaltres que l'estem vivint i patint, tindrem els nostres punts de vista que haurem de transmetre als nostres nets.
Ahir ens varen prometre que avui ens donarien a conèixer quines són les intencions del PSC i el PSOE per tal d'evitar l'1 d'octubre. Ho he llegit de resquitllada i he intentat ser positiu, és a dir, creure'm que tot allò que prometen s'ho creuen i a més ho veuen factible. Reconec que sóc un incrèdul i un mal pensat. Potser pessimista o gat escaldat. Ho sento, però no, no ho veig, no penso que puguin arribar enlloc.
Entenc les bones intencions i no sé a qui beneficiaria que el dia 1 d'octubre no hi hagués el referèndum, però el discurs que ens presenten està molt vist i sentit, i no hi veig voluntat per part dels que no han donat la cara. ¿Els mateixos socialistes, els d'Andalusia o Extremadura, per exemple, signaran una modificació de la Constitució que beneficiï els catalans? És impossible!
Tant de bo m'equivoqués, però la meva intuïció em diu que tot són paraules, no nego la seva bona voluntat, però és picar ferro fred. Seguirem els esdeveniments.
