Incendis a Catalunya

Diuen que el foc té aturador, però l’aigua no. El País Valencià ho va experimentar l’any passat i a casa nostra hi ha prou exemples d’aiguats amb víctimes mortals. També arreu del món, a Texas fa pocs dies i a Petra farà tres mesos. Malgrat la dita, però, el foc és traïdor i encara que l’atures, a vegades és massa tard i amb persones que hi perden la vida.

Avui llegia les notícies de l’incendi al sud del país i espero que tot quedi amb terrenys calcinats, que és un desastre, però sense que ningú hagi de patir la mort d’un familiar o amic. Des del meu blog desitjo que els bombers i voluntaris del territori aconsegueixin extingir-lo com més aviat millor i, sobretot, que no hàgim de lamentar cap víctima humana.

Què pot aturar Putin?

Aquests dies ens fem uns farts de llegir sobre la guerra d'Ucraïna, les intencions de Putin i com han anat les coses fins arribar a la situació actual. Pots trobar molta literatura explicativa de la història recent d'Ucraïna, i també de Rússia, amb Putin al capdavant. No hi ha res que no hi estigui d'alguna manera connectat, i per tant són moltes les teories plausibles, les opinions i explicacions, encara que mai les justificacions.

Sembla cada vegada més evident que Putin pretén arribar fins al final, és a dir, aniquil·lar Ucraïna, dominar-la, amb la imposició d'un govern amic, un polític titella a l'estil del president de Bielorússia, per continuar liderant l'est europeu. Tot fa pensar que no hi ha cap aturador més enllà de la claudicació del govern actual.

També tenim força evidència que l'OTAN no intervindrà directament a la guerra, per evitar el que podria esdevenir una tercera guerra mundial, amb l'amenaça de les armes nuclears. Això encara dona més força a la derrota final d'Ucraïna, en aquesta batalla, la qual cosa no vol dir que sigui la derrota definitiva d'un país que tenia la mirada cap a Occident.

El que no queda tan clar és quina serà l'actitud de la població una vegada es confirmi la rendició de l'exèrcit ucraïnès. Una cosa és guanyar la guerra i l'altra sotmetre la població per sempre. La història ens ha ensenyat que les coses no són tan simples com aconseguir la rendició de l'enemic. Sí que és cert que el temps a vegades corre massa lentament, i el sofriment de la població civil s'allarga en el temps, però a la llarga, la justícia s'ha d'acabar imposant.

Com que Putin no sembla tenir aturador, a ell el que l'interessa és guanyar el moment actual i oblidar-se del que passarà en el futur, potser quan ell ja no hi sigui. El dolor és massa gran com per no preocupar-nos, i per això voldríem veure una solució a curt termini. No és fàcil, i Putin té massa oprimida la seva pròpia nació, com per aconseguir que no es revolucioni contra el seu propi govern. Aquesta seria una possibilitat, però de ben segur que l'ha ben estudiada, i té la força suficient com per continuar manipulant i oprimint els russos dissidents. 

Hem llegit moltes coses que ens han fet veure que els fets no són casuals, però ara no és l'hora de les lamentacions, ja hi haurà de temps de pensar-hi, ara és l'hora de centrar-nos en com resoldre la situació actual, que és tan dolorosa per a la població ucraïnesa.

La crisi del PP no té aturador

El PP ha estat el gran derrotat d'aquestes eleccions municipals i també autonòmiques. Ha perdut perquè moltes persones han deixat de confiar en ells, però també perquè ha estat un partit que ha actuat sol, barallat amb tothom i incapaç de fer aliances. C's són els únics que li han fet de crossa a Espanya, però a Catalunya, els seus mals resultats no l'han pogut ajudar.

Si no et fas amb ningú, només tens dues opcions: guanyar-ho tot o quedar-te al racó, tot sol. Si ets incapaç de fer amics no esperis que ningú sumi amb tu. El PSC ha salvat els mobles en alguns llocs gràcies a les dues opcions. Ha obtingut la majoria absoluta o bé té altres partits amb qui comparteixen alguns aspectes.

Fa dies que no sento l'Alícia i se'm fa estrany. Està molt acostumada a perdre i sempre tenia excuses per fer perdedors els altres i trobar alguna excusa per continuar satisfeta, o que ho semblés. Aquesta vegada, però li costa reaccionar. A Badalona i Castelldefels hi té excuses. Pot carregar-se els pactes de 'perdedors'. Potser s'adona que ja comencem a riure amb les seves ocurrències.

Recordo una pel·lícula que, de petits, vàrem veure diferents vegades, sempre en castellà "murieron con las botas puestas". La primera vegada la vaig veure a Cantonigròs, on el rector ens feia sessions de cinema els diumenges de l'estiu. Darrerament penso que el PP tindrà la mateixa mort.

No sé si Rajoy i companyia no s'adona que estan en regressió contínua i sense aturador, o bé ja ho dóna per perdut i només pensa en la jubilació. A Catalunya i als que estimem el nostre país i volem alguna cosa més que el que tenim, ens continua castigant i ho farà fins al darrer dia del seu mandat que, si no hi ha cap miracle, serà el mes de novembre d'enguany.

El futbol, un món d'escàndols

Molts s'esquinçaven les vestidures llegint la notícia de la quantitat d'euros que cobrarien els seleccionats espanyols si guanyen el mundial de futbol d'enguany. Un escàndol que es repeteix cada quatre anys, però que no va sol, sinó que forma part d'un escàndol més gran que és el de tot el món del futbol.

Encara que podem trobar molts exemples en altres camps, és vergonyós que uns professionals del futbol, que cobren una milionada cada temporada, ara se'ls proposi un afegit de 720.000 euros per quedar campions, que és per això que se'ls ha seleccionat.

Una vergonya tenint en compte el moment de crisi econòmica que vivim, on moltes famílies tenen dificultats per menjar cada dia, sense ingressos i dependents de l'ajuda social. Una injustícia que ajudem a sostenir amb el nostre comportament. Tots plegats en som culpables i queda una mica frívol que ara ens escandalitzem.

Resulta molt fàcil culpar de tot als altres i no reconèixer la nostra contribució a la conformació de la societat on vivim i en som partícips. Penso que pagar 720.000 euros a cada jugador, és un error i una immoralitat, però no és l'única. L'espectacle del futbol l'hem catapultat a un nivell insostenible que ho fa grinyolar tot. És una tendència que sembla no tenir aturador, i que cada vegada és més complicat compensar-la.

No tinc xifres i no sé d'on surten els diners de la Federació espanyola de futbol. No sé si rep subvencions ni quin import, però no hi ha dubte que qui hagi decidit l'import del premi als guanyadors s'ha equivocat, també qui ho hagi autoritzat i també nosaltres si no fem res per denunciar-ho.