Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

I si no embrutéssim tant?

Acabo de veure, a les xarxes, una fotografia de la Riera d'Arenys, en el punt on hi ha el monument a la puntaire. Per cert, aquest cap de setmana hi ha la trobada anual on es preveu la participació d'unes 400 puntaires. Us animo a sortir i a saludar-les, i agrair que aquesta tradició continuï vigent, ja que forma part del nostre patrimoni cultural.

Deia, doncs, que he vist una fotografia ben bonica i m'ha portat a parlar de la necessitat, cada vegada més urgent, de trobar entre tots la manera que l'incivisme desaparegui dels nostres carrers i places, i aconseguir un Arenys més endreçat, que ens en puguem sentir orgullosos quan ens visiten amics i coneguts d'altres pobles.

Tots ens lamentem, si no tots, una gran majoria, que els nostres carrers presentin un estat lamentable de deixadesa, brutícia i destrosses gratuïtes, i tots en som una mica responsables. Acostumem a culpar els nostres governants de no netejar prou, ni fer-ho prou bé, i probablement es podria millorar, però si no ho embrutéssim tant tampoc caldria dedicar tants esforços per mantenir-ho net i polit.

Cada dia veiem algun racó o altre on s'acumulen bosses, mobles o trastos vells, quan tenim la manera de treure'ns-ho de sobre de manera civilitzada. I, com ja he dit moltes vegades, no respectar aquest ordre és una manera de demostrar que no ens estimem prou la vila, ni tampoc els nostres veïns, que no tenen cap culpa d'haver d'aguantar segons quines bretolades.

I això s'ensenya a casa. Tinc molt clar que les famílies que ho han treballat amb els seus fills no han hagut de patir la vergonya de veure com es comporten incívicament. 

Ara s'acosten els dies que Arenys s'omple de flors i és una bona excusa per arreglar els nostres carrers i fer-los atractius. Ja sé que s'abusa del paper i els plàstics i cada vegada hi ha menys flors naturals. Tampoc el temps hi acompanya gaire. Però si a sobre trobem que l'ornamentació ha de compartir espai amb la brutícia, les deixalles i les restes no reciclades que s'abandonen alegrament, no trobeu que tot plegat és una mica contradictori? Seríem capaços d'arreglar les nostres façanes tot l'any, sabent que ningú no ens ho farà malbé?

Ara que s'acosten les eleccions, les formacions polítiques prometen millorar la neteja de la vila. Jo diria que està bé, però que hauríem de dedicar esforços per fer pedagogia i aconseguir un comportament més cívic de tots aquells que s'ho han tirat una mica a l'esquena i ens ho fan pagar a tots.

Arròs i puntes en remull

Per segon any seguit la trobada de puntaires de la nostra vila s'ha de suspendre a causa de la pluja. Aquesta és la conseqüència de programar actes a l'aire lliure i no disposar d'alternatives a aixopluc. Però no totes les activitats són susceptibles de ser organitzades en llocs tancats, sobretot quan s'espera una gran afluència de participants. Els pavellons amb què compten la majoria de municipis estan farcits d'actes esportius i dificulten la seva compatibilitat amb altres esdeveniments.

A l'arrossada, que ha esdevingut tradicional el dia primer de maig, també li ha tocat el rebre més d'una vegada. Enguany no ha estat una excepció, tot i que en aquest cas els participants no els espanta gaire la pluja i acostumen a mantenir la festa.

És a partir de Sant Jordi que s'encadenen un seguit d'actes festius arreu del país i enguany, que està sent plujós, caldrà veure com els afectarà. L'alternativa a espais tancats no sempre és possible, principalment perquè la majoria dels actes estan més pensats per gaudir del bon temps, en un país com el nostre que tenim una llarga temporada de bonança.

En el cas de les puntaires, tot i que sí que s'ha celebrat la fira, sap greu que per segon any consecutiu no haguem pogut gaudir del treball i filigranes que elaboren tantes persones d'arreu del país. Tant de bo l'any vinent tinguem més sort i puguem omplir la Riera de puntes. Bon treball!