Uns polítics irresponsables i covards

Ho deia l'altre dia parlant de les declaracions de Rajoy, Santamaria i Zoido com a testimonis en el judici del Tribunal Suprem. Uns testimonis que no es varen fer responsables de l'actuació policial del dia 1 d'octubre de 2017, que segons varen manifestar ningú d'ells no va donar cap consigna de l'actuació policial, carregant el mort als comandaments policials. Així de fàcil.

No és estrany que entre la policia hi hagi malestar. Potser alguns d'ells s'ho varen passar bé venint a Catalunya a atonyinar-nos, però estic segur que a la majoria no els feia gaire gràcia. No penso que hagi de ser agradable anar clavant cops de porra a persones indefenses, la majoria d'elles persones grans.

Els policies estan molestos per les declaracions de Zoido que es renta les mans de la decisió de començar a clavar cops de porra als concentrats als col·legis electorals, i també li qüestionen que hagués decidit col·locar com a coordinador de tota la policia a un militar.

Tots plegats continuen culpant els Mossos de no haver complert en la seva part, tancant els col·legis electorals. Ningú es considera culpable i els policies entenen que varen fer la feina que els varen ordenar fer.

La conclusió a què arribes és que els polítics del PP han estat uns irresponsables. En les seves declaracions al Tribunal Suprem, sobretot Rajoy i Zoido, han mal dissimulat un no recordar uns fets que no són tan antics i que varen ser prou significatius per al desenvolupament polític i social del país. A més Zoido es va comportar de manera molt covarda, la qual cosa t'explica que l'actuació de molts mals polítics només la sosté el poder que exerceixen, però a títol personal són unes persones molt mediocres i de poc fiar.

Veneçuela, tot en nom del poble!

Avui mentre mirava les notícies de Veneçuela a través del 3/24 he pensat en les estructures de poder i en tot el treball de filigranes per mantenir-lo sense perill de sortir-ne escaldat. Una mica, penso, és com la corrupció. Una persona sola corrupta és impossible, necessita col·laboradors que li defensaran la seva corrupció a través del benefici que en trauran. És allò d'untar qui t'ha de salvar.

En política, als partits polítics, si un vol ser al capdamunt ha de procurar-se la gent que el catapultarà i saber-los agrair el seu esforç amb càrrecs i poder. En el món de la corrupció segur que també va per aquí.

Em fixava amb en Maduro, el seu president, i pensava en el concepte que en tinc d'ell, però em xocava veient tots els comandaments militars i civils fent-li costat. Aquests, tenien sentiment patriòtic o la butxaca plena gràcies a ell?

Podem considerar Maduro un boig o un curt de gambals, però... i tota aquella altra gent? també ho són? El consideren un líder a seguir? N'estan convençuts o bé s'apunten a allò que els mereix més confiança?

No sé què passa a Veneçuela, perquè tota la informació que tinc em ve filtrada i es fa molt difícil saber què hi ha de veritat i fins on, però si són certes les imatges que veiem, és molt trist que estigui passant, perquè al final qui més hi surt perdent és la població més humil.

El nou govern municipal promet transparència i participació

Transparència, participació i govern obert són els pilars en què se sustenta la política que el nou govern municipal ens ha promès per als propers quatre anys. Segons la futura alcaldessa, la moció de censura és un acte de responsabilitat política que no podien defugir.

Com que la moció de censura és una eina legítima i la música que vàrem escoltar ahir al Calisay sonava bé, no puc fer res més que concedir-los un marge de confiança i esperar que se'n facin mereixedors.

Confesso que em vénen a la memòria molts moments del passat que em fan ser pessimista. Me'ls trec com mal pensaments i procuro mirar el futur, reflexionar sobre les promeses del nou govern i creure que el canvi en la gestió municipal es produirà.

Avui es parla molt de transparència, de govern obert, de participació ciutadana, però no n'hi ha prou en parlar-ne, sinó que s'hi ha de creure i s'ha de tenir voluntat per dur-ho a terme. Ser transparent i admetre la participació no és fàcil. Transparència vol dir ensenyar-ho tot, fins i tot allò que a vegades voldríem amagar, i facilitar l'accés a la informació. Optar per un model participatiu representa informar molt bé els vilatans de tot allò que es gestiona, demanar l'opinió, acceptar el debat i la crítica, decidir amb arguments i retre comptes de la gestió.

Vaig prendre nota d'algunes promeses dels protagonistes de la moció de censura: portes obertes, atenció en horari de tarda, retiment de comptes del pressupost executat, resposta a totes les instàncies,  reorganització de la plantilla municipal amb l'establiment de comandaments. Són exemples que podrien passar desapercebuts per la seva obvietat, però que malauradament no s'estaven complint.

Els vilatans tenim la responsabilitat de fer costat als nostres dirigents polítics i vetllar perquè la seva gestió sigui eficient i transparent, per aconseguir sortir d'aquest atzucac de més d'un mandat.