Prou trucades!

Estic fart de rebre trucades falses, oferint-me feina, o millores en la facturació de la llum o del telèfon. Trucades que només despenjar ja et comencen a voler estafar. M'he tornat maleducat! Jo sempre em disculpava abans de penjar el telèfon i deixar a alguna persona amb la paraula a la boca. Ara he canviat i no m'ho penso dues vegades.

I de la mateixa manera que rebo trucades diàries, tot i que em vaig inscriure a la llista Robinson, també m'omplen la bústia del correu electrònic amb correus falsos sobre paquets no lliurats, o premis sensacionals que tinc l'ocasió de rebre. Sense obrir-los, procedeixo a bloquejar-los, però no en trec res, perquè les adreces des d'on s'envien aquests correus es van creant i sempre són diferents.

Tot plegat és molt feixuc i emprenyador, i sempre he pensat que des del govern s'hauria de buscar la manera d'evitar que aquesta plaga es vagi estenent i sigui cada vegada més asfixiant. Tot això sense parlar de les persones que, innocentment, són estafades. Els que hem après a malfiar-nos de tot, ens en sortim prou bé, encara que preferiria pensar que tothom és bo.

Avui he llegit la notícia que el govern prohibirà que les empreses truquin des de mòbils, per intentar controlar qui fa la trucada i, si aquesta no és correcta, poder-les denunciar. Se m'escapa si la mesura serà suficient per alliberar-nos de la pluja de trucades. Espero i desitjo que sigui així, i que no hi hagi cap més companyia elèctrica, telefònica o del gas, que em truqui per enredar-me. Si vull canviar de companyia, ja els trucaré jo!

Tampoc necessito trobar feina. Soc pensionista i intento gaudir de la vida, recordant els meus anys treballats, sense que ningú em compliqui la vida, que jo sol ja me l'acostumo a complicar.

És cert que des de les institucions i entitats bancàries ens bombardegen amb avisos que no caiguem en la trampa, però cada vegada les estafes són més sofisticades i no tothom té les antenes en alerta les vint-i-quatre hores del dia. Encara que només sigui per evitar haver de penjar el telèfon, val la pena trobar-hi solucions. Esperem que sigui efectiu!

Grollers fent de polítics

Trobem a faltar entre els polítics uns bons oradors. També a persones amb arguments, convincents, honestes i educades. Més aviat el que tenim són xarlatans, que sabem que ens enganyen, que no ens convencen i a sobre n'hi ha de grollers i maleducats. Això podria ser una mica la causa del desencís i el cansament de la majoria de la població a l'hora d'implicar-se políticament, encara que només sigui per exercir el dret a vot.

    Suposo que tots heu llegit o, encara pitjor, escoltat les paraules d'un militant del PSC i al mateix temps sindicalista. No sé què us ha semblat. Voldria pensar que, al marge de la vostra ideologia i simpatia cap a un partit polític, les seves paraules us han ofès i avergonyit. Si no és així vol dir que alguna cosa us està passant i que convindria reflexionar-hi.

    Si als nostres adversaris polítics els podem insultar i ridiculitzar per sentir-nos més forts, vol dir que no hem entès res i, el que encara és pitjor, no sabem viure en societat d'una manera democràtica, respectant els altres, encara que no ens agradi com pensin. Si aquesta persona pot anar a una llista electoral, també vol dir que els recursos són escassos i que en política tot s'hi val, també la ignorància, la mediocritat i l'arrogància.

    Aplaudir segons quins discursos ens deixa en evidència. Som culpables, com l'orador, de contribuir a una grolleria innecessària i inútil. A haver d'aguantar unes paraules d'un maleducat que la història ignorarà, per sort d'ell, perquè si algú se'n recorda, serà per la vergonya provocada i el seu mal gust.

    No cal simpatitzar amb la víctima de la grolleria. Se'n pot estar molt decantat i trobar-li molts defectes, sense necessitat d'acceptar el maleducat. Ja sé que hi estic donant moltes voltes, però el seu discurs, que només n'he retingut una frase, em provoca fàstic i enuig, i espero que la seva consciència, si és que en té, li provoqui malestar.

    Quin panorama tan trist! No només hi ha promeses que no s'acaben complint, i enganys per aconseguir el vot dels pobres innocents, sinó que a més hem de veure com la ignorància va prenent terreny entre els aprenents de polític. Amb aquesta gent no anirem gaire lluny!

Vergonya aliena per un poca-solta

No soc d'aquelles persones que identifico els altres a base de tòpics. No m'agrada pensar que els francesos són així, els alemanys d'aquella altra manera i els espanyols d'aquesta. Mai he cregut que els catalans són millors que els altres, ni m'he identificat amb tothom que parla la mateixa llengua o forma part del mateix país. No tots som iguals pel fet d'haver nascut a un lloc determinat. Dit això, però, soc conscient que la gent acostuma a posar etiquetes, i això fa, sobretot quan viatges a l'estranger, que en descobrir d'on ets, et vegin d'una manera, pensant en com són o creuen que són els espanyols. 

Tot plegat fa que la vergonya aliena es faci present quan una persona del teu país fa un acte en públic que no consideres apropiat. Quan reacciona d'una manera indigna, portant l'etiqueta d'espanyol, o si voleu, de català, per no creure que això no ens passa entre nosaltres.

Aquests dies el senyor Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, és notícia pels gestos realitzats durant el partit de futbol femení entre les seleccions britànica i espanyola, i el petó a la boca a una de les jugadores de l'equip espanyol. Considero, sens dubte, que ha quedat en evidència la categoria personal del personatge, no pas de la gent del seu mateix país, encara que té una repercussió important, perquè actuava com a representant d'una institució i un país.

El senyor Rubiales s'ha disculpat, però no ho ha fet sincerament, sinó forçat per la pressió que ha rebut. Dona tota la impressió que s'excusa pensant que la gent no té raó, i que s'ha tret les coses fora de context. Segur que no hi veu la transcendència que molts li donen.

Probablement té raó, en el sentit que coses pitjors passen i els seus autors ni tan sols són amonestats públicament. Segur que tots trobaríem exemples. De totes maneres en un país com cal, l'autor dels desafortunats actes hauria de dimitir, que seria la millor manera de fer entendre que realment li sap greu el que ha fet. Però això al nostre país no acostuma a passar.

Aquest senyor continuarà en el càrrec (tant de bo m'equivoqués), i tal dia farà un any. La resta del món pensarà que els espanyols són com el senyor Rubiales, uns maleducats impresentables, i nosaltres quan sortirem a viatjar, portarem penjada l'etiqueta.

És per això que m'esforço en no jugar amb els tòpics ni amb les generalitzacions. Precisament perquè vull que em jutgin per com soc i no per com pensen que som tots els que habitem en un mateix territori. Sí que és cert que hi ha uns costums i procediments estandarditzats, però en som molts els que intentem no enganxar-nos-hi. Per aquests ja val la pena fer l'esforç i alliberar-los de la càrrega negativa que imposen els poca-soltes.

Rufián és un maleducat

He llegit que el diputat d'ERC a Madrid, el senyor Gabriel Rufián, es disculpava de les seves declaracions, després que el president català l'hagi desautoritzat. Sempre és bo reconèixer quan t'equivoques, encara que en el seu cas no trigarem a tornar-li sentit exabruptes, com és molt usual en ell.

Penso que el problema de Gabriel Rufián és la mala educació. No tot s'hi val a l'hora de desprestigiar l'adversari, per més ràbia que et faci. El senyor Rufián va anar a substituir un altre personatge d'ERC, el senyor Joan Tardà, que tampoc es quedava curt en les seves declaracions i insults, però potser sí que era una mica més moderat. Potser tenia més educació.

Quan he llegit per primera vegada els insults que havia proferit a l'expresident Puigdemont, m'ha sabut greu, no tant perquè l'expresident sigui sant de la meva devoció, sinó perquè considero que no s'ho mereix, i estan fora de lloc. Volia esbrinar el context de la conversa on l'insultava per poder entendre millor perquè ho feia i de la manera que ho feia. Sigui com sigui, però, un diputat no hauria d'utilitzar aquests insults, sobretot quan no hi ha una base on sustentar-los.

La discrepància entre JxCat i ERC és molt gran, i darrerament sembla que s'ha accentuat. Això és un mal símptoma i un desastre per al nostre país, tenint en compte que els dos partits polítics conformen el nostre govern, i hi ha prou problemes amb Espanya com per deixar-los de banda i entretenir-nos a tirar-nos els plats pel cap, i a més insultar-nos.

Quan la republicana, senyora Marta Vilalta, demanava a JxCat que no s'equivoquessin d'adversari, pensava que ella mateixa havia de ser conscient de quin era el paper de molts dels polítics d'ERC, i adonar-se que potser el que estava criticant de JxCat s'ho havia d'aplicar en el seu propi partit polític. 

És una llàstima el nivell dels nostres polítics que, no només esdevenen incompetents per resoldre la situació que estem patint des de fa anys, sinó que a més es dediquen a insultar-se donant prou motius d'alegria els que realment estan en contra del nostre país. 

Crec que Rufián ha fet bé de demanar disculpes per la seva actuació, però m'agradaria que ERC fes una autocrítica sincera i valorés la possibilitat de prescindir de polítics com ell, que no ajuden en la recuperació del seny i la professionalitat dels nostres polítics, i en resum a la millora de la governabilitat del nostre país. 

Cayetana Álvarez de Toledo cessada

Hem conegut que el líder del PP, Pablo Casado, ha cessat Cayetana Álvarez Toledo com a portaveu del PP al Congrés de Diputats. Ells sabran els problemes que tenien i si la mesura benficia el partit o, com diu la cessada, el perjudica. A mi, personalment, quan menys la senti millor. 

Considero la diputada una mala educada, que es pensa que pot anar insultant tothom, alegrament, i espera que els altres li riguem les gracietes. No, no la suporto i quan l'escoltava a la televisió o ràdio, em posava de mal humor. 

Cayetana va ser imposada als militants catalans del PP, perquè figurés de número u de Barcelona a les darreres eleccions generals. No he entès mai aquest joc i penso que és una desconsideració vers les persones del partit en el territori. Només s'explica per l'interès del partit central de comptar amb els seus, i per això els reparteixen per la geografia espanyola, per després tenir-los tots a Madrid.

Per sentit comú, els diputats territorials haurien de representar el territori. Està molt bé que defensin el partit, i ho facin com un conglomerat irrompible, però no estaria de més que també tinguessin en compte l'àmbit geogràfic per on han estat escollits. És allò de creure's o no la representativitat dels electors.

Jo no votaria mai una llista electoral d'un partit que hi col·loca una persona forània, que no em representa. En el cas de Cayetana Álvarez de Toledo, a més, no sé a qui podia representar, perquè la seva actitud no em sembla apropiada. No es pot anar a la vida d'aquesta manera. Probablement això mateix ha estat el que al final ha cansat als dirigents del PP, i ara molt probablement desitjarien que deixés l'acta de diputada.

M'imagino que no correm el risc que es presenti com a cap de llista a les eleccions del Parlament català. Només ens faltaria haver-la d'aguantar a casa nostra!

Valls renyeix amb C's

El trencament entre Valls i C's ha ocorregut en el moment que més els convenia a tots ells. L'excusa d'haver donat el vot a Colau és realment això, una excusa. Estic segur que feia molt temps que les relacions no els anaven bé i buscaven la manera i el moment de fer-ho públic. No podia ser abans de les eleccions perquè els hauria ocasionat un fracàs encara més gros. Ha estat després de constituir-se el nou Ajuntament el millor moment per partir peres i donar-ho a conèixer.

Valls ha estat un fracàs, però ell s'ho ha passat prou bé. Ha viscut de renda i ha intentat aconseguir una cadira còmode al Consistori barceloní. Valls és un fracassat i un mal educat. El seu gest davant del president de la Generalitat no es justifica per res. Som molts els que no ens agrada l'actual president, però això no et dóna dret a comportar-te com va fer ell. Si volia fer públic el seu enuig podia haver escollit no presentar-s'hi, tal com va fer el representant del PP. 

Valls va venir a Barcelona, a Catalunya, creient-se que el seu passat polític li permetia passar la mà per la cara a tota aquesta colla d'aprenents de polítics. La modèstia no sap què és i tampoc té prou vergonya com per adonar-se que la seva manera d'obrar no és la millor possible.

Si no ho he entès malament, C's es dividirà en dos, amb tres regidors per a cadascú. Serà el millor que li podia haver passat al partit, tenint en compte les expectatives a l'Ajuntament de Barcelona, després del seu fracàs en les generals a Catalunya. 

Després d'aquest parèntesi, la política autonòmica tornarà a agafar protagonisme i la municipal quedarà en un segon pla.