Els ocellaires que venen souvenirs

El gran problema del nostre país és que avui som pocs els que creiem en la justícia que s'imparteix, i això no és bo. Sense justícia tot esdevé un caos, però amb una aplicació de la justícia més que dubtosa tampoc no ho deixa clar. Els litigis s'han de solucionar, i en un món com el nostre n'hi ha molts per resoldre, i no sempre tenen una solució clara i evident.

Desconec el fons i els detalls de l'enfrontament que fa anys existeix entre els paradistes de la Rambla barcelonina i el seu ajuntament. Estic segur que hi ha molta cosa a dir, i que posicionar-te en un lloc o l'altre no és fàcil. Aquí rau la importància de la justícia i la necessitat de confiar-hi. És per això que començava dient que tenim un problema.

Els ocellaires, que ja no venen ocells, es neguen a abandonar les parades, que són la font d'ingressos per anar vivint. No ens referim, doncs, a una activitat lúdica, d'entreteniment, sinó a una activitat professional, que ens agradarà més o menys, que trobarem més o menys idònia, però que les persones que hi treballen, hi confien i en treuen els diners per viure. 

Personalment, haig de reconèixer que no m'agrada gens passejar per la Rambla i haver de sortejar aquests establiments, per no topar-hi, amb uns productes que no m'interessen, ni crec que siguin els més representatius de la ciutat i país, de cara els turistes. Però tampoc no m'agraden moltes de les botigues que es troben al seu voltant. I això no és només d'ara, sinó que fa molts anys que observem unes botigues amb uns productes que més aviat avergonyeixen. Però contra gustos no hi ha res escrit.

Crec que l'ajuntament té l'obligació d'ordenar la Rambla i intentar que llueixi una mica més que no pas ara. Ho ha de fer de manera que perjudiqui el mínim possible als comerciants afectats, però s'ha d'evitar la disbauxa actual, i probablement també caldria analitzar els tipus de productes. La regulació comercial és necessària a tots nivells, amb la repercussió que sigui legal i necessària en cada cas.

Davant la negativa dels comerciants a lliurar les claus de les parades, si és cert que estaven avisats i l'ajuntament actua d'acord amb la llei, és bo que es tingui en compte. Una altra cosa és mirar de quina manera es pot fer més lleu els efectes negatius que aquestes famílies patiran amb la sentència.

Canvi de mentalitat en el mercat municipal

Permeteu-me que aprofiti la visita del diputat de Mercats, de la Diputació de Barcelona, el senyor Isaac Albert, per dir-hi la meva sobre la situació del mercat municipal de la nostra vila i les dificultats que hi veig perquè arribi a ser eficient i concorregut.

Fa molts anys i mandats municipals que es parla de la necessitat de revolucionar el mercat municipal perquè no s'acabi morint. De fet actualment es troba mig difunt, i amb poques perspectives que això canviï a no ser que es vulgui trobar la manera de capgirar-ho.

Voluntat política, jo crec que n'hi ha i n'hi ha hagut. Potser el que ha faltat ha estat valentia per liderar el procés del canvi del mercat municipal. No és fàcil, sobretot quan els propis paradistes, no tots, tampoc hi estan massa predisposats.

Probablement falten bones idees, però sobretot voluntat. Si el negoci no és prioritari resulta molt complicat fer-hi reformes. Només quan hi ha una voluntat conjunta en canviar les coses és quan s'aconsegueixen els objectius. I els objectius del mercat municipal quins són?

Einstein va dir: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix". La por al canvi fa que es frenin iniciatives que podrien provocar resultats positius per als comerciants i els vilatans. Les coses no vénen soles i cal sacrifici i voluntat. L'ajuntament ha de liderar el canvi, però necessita la implicació sincera de tots els venedors i clients, tret que preferim les imposicions.

Qui pot opinar sobre el rial del Bareu?

Segons he pogut veure s'ha constituït una junta representativa dels veïns i comerciants del rial del Bareu, que parlarà o negociarà amb l'Ajuntament sobre la consulta pública que es vol convocar per decidir la urbanització del rial.

Per als arenyencs, la història del rial del Bareu és una llosa que s'arrossega des de fa molts anys. Tothom ha pogut veure en directe o en imatges els efectes de les rierades, i els que hi viuen o hi transiten us poden explicar la mà de problemes i danys que han patit.

Els que vivim al rial de sa Clavella també veiem baixar l'aigua, però sortosament els efectes no tenen res a veure amb els del Bareu. És evident, doncs, que els perjudicats són els que han de tenir preferència a l'hora de ser escoltats, perquè de ben segur que, encara que no en siguin experts, saben què els fa més mal i com els sembla que s'hauria de resoldre.

Dit tot això també voldria recordar que la resolució dels problemes dels veïns del Bareu, sigui quina sigui, comportarà una despesa considerable de diner públic, de diner de la caixa de l'Ajuntament, probablement amb ajuts d'institucions supramunicipals. Això vol dir que una part dels diners que es recapten a la resta d'arenyencs, també s'hauran de destinar a aquesta obra. 

Reconeixent la necessitat de la implicació dels veïns més afectats, no podem oblidar que la resta d'Arenys també hi pot dir la seva, perquè tots plegats formem part del meu mateix municipi i compartim el mateix pressupost.

Es clar que també hauríem de poder opinar sobre la necessitat d'escollir l'opció més cara per obtenir una nova pista esportiva coberta, o de prioritzar o no la urbanització del nou tram cobert de la Riera, o...

Això, senyors regidors i alcalde, també és participació, amb més contingut i repercussió que el procés que ja s'està duent cada any amb una part del pressupost d'inversions. Seria desitjable que si es vol jugar la carta de la participació, hi hagués coherència global i encert a l'hora de prendre decisions i no ens quedem només en l'anècdota. I això va per al govern, però també per als grups municipals de l'oposició, que en són majoria.

Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar

La primera pregunta que fèiem als deu candidats era: Quines seran les prioritats a l'hora d'invertir? Ho podeu concretar?

La majoria, tal com ja avançava ahir, posa en primer lloc les persones. Després quan relacionen les obres d'infraestructures ens trobem amb moltes coincidències amb el clavegueram, el rial del Bareu i l'arranjament general dels carrers. En més d'una ocasió surt el rial de Canalies. El PSC parla de pisos socials i tutelats, ICV de reorganitzar el cartipàs municipal i remunicipalitzar el servei de l'aigua i les zones blaves, i la CUP de tot allò que tingui incidència en millorar l'ocupació.

La segona pregunta que proposàvem als deu candidats fou: Quin és el sector d'Arenys que, segons el vostre criteri, cal dinamitzar en els propers quatre anys?

Els punts de més coincidència són el port, el turisme i el comerç. En aquesta resposta la CUP comenta que cal dinamitzar l'ocupació i ho descriurà en altres preguntes de l'enquesta.

La tercera pregunta era doble, però específica: Té futur el Mercat Municipal o bé és part del passat? Teniu previst treballar-hi durant els propers quatre anys?

Tothom contesta que el Mercat Municipal té futur, però que cal modificar-lo invertint en infraestructura i conceptualment. Cal innovar i aconseguir que els paradistes es 'posin les piles'.

En el debat que es va crear tot comentant aquestes respostes, les persones del grup coincidíem en dir que el Mercat Municipal, tal com està no té futur, i que al marge dels esforços que hi pugui dedicar l'administració és necessari que els paradistes canviïn la mentalitat i la manera de treballar, i també la imatge. No només tenen la competència de les grans superfícies, sinó també de comerços de la mateixa Riera.

La pregunta número quatre parlava del comerç: Com veieu el comerç de la vila? Quin paper podreu fer-hi des de l'ajuntament?

Les respostes de les diferents candidatures són, al nostre entendre, molt benèvoles per als comerciants i poc crítiques, i es parla en alguns casos de ser més flexibles a l'hora de cobrar-los les taxes i impostos.

La CUP insisteix molt en el comerç de proximitat, que no acabem de veure-hi massa clara l'aplicació en el camp de la xarxa comercial arenyenca. ICV posa de relleu la importància del diàleg entre l'ajuntament i els comerciants, i la necessitat de crear i potenciar el Consell, i l'elaboració del Pla de comerç local. ERC i Junts x Arenys parlen de la necessitat de dinamitzar el comerç.

Continuarà...

Els dimarts, conferència

Parodiant la pel·lícula de Berlanga "los jueves, milagro", podríem batejar el que està passant aquestes setmanes, encara que Iceta la faci en dimecres, però com que aquest dilluns és festa, el dia 10 serà el segon dia laboral de la setmana, com si es tractés d'un dimarts.

Primer va ser el president Mas, ahir l'Oriol Junqueras i la setmana vinent tindrem a Miquel Iceta. No sé qui vindrà després, però sembla ser que ja s'ha agafat com un costum. Haurem de veure si Mas i Junqueras s'asseuran a la primera fila, aquella fila que TV3 en diu fila 0, no sé per què.

Qui molt probablement no convocarà la xerrada dels dimarts serà en Joan Herrera, perquè deu estar reflexionant si val la pena o no, i no en treu l'entrellat, o potser és que no sabria què dir. El que sí podria fer és acompanyar en Duran a la primera fila per escoltar l'Iceta i a lo millor el convenç.

Abans, a qui tindrem de visita serà a la senyora Rosa Díez que ha decidit celebrar el dia de la Constitució a Barcelona, perquè ens fa molta falta, i vindrà amb un tren exprés ple des de Madrid, reunint-se amb tots els comerciants catalans a qui no permeten retolar en castellà i amb aquells pobres advocats obligats a presentar tots els documents en català. És que en els jutjats de Catalunya tot es fa en català i no es permet l'ús del castellà. Que fort, oi?

Aquests són els polítics que pretenen governar Espanya i que volen que els reconeguem credibilitat. Aquests són els polítics indignes que han fet que la societat digués prou! i que tinguem un futur incert, però amb un moviment, Podemos, que amb més empenta que programa, amenaci els partits polítics tradicionals fins al punt que aquests es plantegin fer la pinça per salvar els seus mobles. Trist, molt trist!

Doncs anirem seguint els discursos setmanals dels dimarts a veure què ens diuen de bo, i si realment presenten opcions creïbles i resultats, o bé continuen fent bullir l'olla sense solucionar els problemes socials que patim, ni els polítics que ens procura el govern de Madrid. Per cert, crec que podem descartar el nou partit MES i col·locar-lo al bàndol d'UDC i ICV. El bàndol dels indefinits.