Gens d'acord amb el procedir de Gabriel Rufián

No crec que sigui per l'edat, sinó més aviat per l'educació rebuda que hi ha una cosa que no tolero i em dol, i és la mala educació, l'insult gratuït que molts utilitzen, no sé si com a defensa de la seva ignorància o per pura mala educació. És per això que quan aquestes persones ocupen un càrrec de responsabilitat política en representació de la població que l'ha votat, m'indigna enormement sentir-los, encara que la persona a qui dirigeixin tots els improperis sigui culpable d'allò que se l'acusa.

Jo puc pensar que l'ex-ministre de l'Interior era un inepte per al càrrec que ocupava i que era sectari, contrari de les llibertats dels catalans, prevaricador i, segons el cas que s'estudia, culpable de la guerra bruta contra les autoritats i institucions catalanes, però això no em donaria dret a insultar-lo com a persona, i més greu quan, en el cas de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, se l'insulta barroerament a la seu d'una institució pública on hi ha, agradin o no, els representants escollits pel poble espanyol.

No m'agrada l'actitud i boca del diputat Gabriel Rufián, com no em va agradar l'intent d'ocupació de la seu del PP a Barcelona, per part d'Arran. Defensaré on calgui els meus drets i els del meu poble, però sense necessitat de caure en la vulgaritat.

Considero que per dignitat política i també personal, tant l'ex-ministre com l'exdirector havien d'haver dimitit i no esperar que els fessin fora directament o subtilment, però ja sabem que a Espanya això no passa mai, perquè la democràcia encara no està prou curada i ens movem massa per la raó de la força. La majoria absoluta s'ha emprat molt malament i ho tenim molt complicat per millorar en aquest aspecte, però tot això no treu que tots, i els que ens representen a les institucions públiques, no haguem de ser curosos i respectuosos, defensant les nostres idees i les dels nostres representats amb energia, però sense ser vulgars ni grollers.

Daniel de Alfonso, un home molt viatjat

Sembla ser que l'exdirector de l'Oficina Antifrau és un home molt viatjat. M'imagino que és de les persones que creu en la formació continuada i que acudia a tot tipus de certàmens amb la voluntat d'estar al dia i poder fer una bona feina, amb responsabilitat i coneixement actualitzat.

És bo que les coses se sàpiguen i siguin explicables i entenedores, sobretot ara que la corrupció és tan present a la política, però també a l'economia i a la societat en general. Ara que l'exdirector ha quedat sense feina i sembla ser que es reincorporarà a fer de jutge, és molt important que no hi hagi cap tipus de dubte que la seva gestió ha estat immaculada, tret d'alguna conxorxa contra el procés i els seus dirigents. Imagineu-vos que heu d'anar a judici i us toca aquest senyor. Quina serà la primera cosa que us vindrà al cap?

El problema del nostre país és que hi ha tanta gent implicada amb la corrupció que ja no et fies de ningú. Dubtes que els càrrecs polítics utilitzin bé els recursos públics i no es paguin temes particulars amb diner públic. Que sàpiguen portar una doble comptabilitat, però no la que ens imaginem, per experiència, sinó la particular o familiar, i la que es deriva del càrrec que ocupa.

També és cert que hi ha moments en què la línia divisòria es fa difícil d'identificar. Ara no recordo quin ministre era que anava molt sovint a les Canàries, on casualment hi vivia una gran amiga seva. Hi anava per feina i es trobava amb l'amiga, o bé anava a veure l'amiga i passava per l'oficina a treure el cap? A compte de qui havien d'anar aquestes despeses?

Si el responsable de l'Oficina Antifrau es trobava a Madrid amb el ministre, les despeses havien d'anar a compte de l'Oficina, oi? Hi anava en virtut de ser el responsable d'aquesta oficina, encara que potser el motiu... 

Ara que ja sabem què cobra cada càrrec electe i els seus nomenats, caldrà treballar per conèixer quins beneficis en treu a més a més: dietes, desplaçaments... No us estranyi que la suma superi l'import de la nòmina.

L'aturada del procés és ara més versemblant

Digueu-me que no em fiqui on no em demanen i que no en sé de la missa la meitat, però mirant les notícies que surten a la premsa em fa l'efecte que CDC està construint un gran bunyol. Vull dir que veig molta gent amb les mans llefiscoses sense saber què fer ni com eixugar-se-les.

No penseu que estigui parlant de corrupció, que avui sembla que no puguem parlar de res més. Em refereixo que hi ha molts manobres i la direcció no la veig prou clara, que tingui les idees massa clares, vull dir. Refundar és un verb que costa de tenir clar. És d'aquells que són tan oberts que tothom els interpreta a la seva manera. 

Què ha passat amb els simpatitzants d'Unió? Han passat a la sala d'espera del PP? Estan esperant recuperar forces per tornar-ho a intentar? Se n'ha quedat algun a CDC? I el senyor Gordó on el situem? Artur Mas el defensa, però no sé si té gaires més amics dins de CDC. Vol realment liderar el nou partit? Això vol dir que la nova CDC, agafi el nom que decideixin, ja no serà més independentista? Hauran acabat la feina el ministre de Defensa en funcions i l'exdirector de l'Oficina Antifrau?

Com podeu veure, no sé massa res del que està passant, però tot encaixaria amb el suggeriment que feia aquest dissabte al diari ARA, el director de l'Escola de Cultura de Pau, el senyor Vicenç Fisas. "Sentint-ho molt, crec que hem de parar màquines, i dir-ho clar i català. Si s'explica bé, la gent ho pot entendre". I perquè ho diu, doncs perquè segons Fisas "Els números no quadren", ja que fan falta moltes més persones favorables a la desconnexió d'Espanya.

I tot això ho dic perquè sempre he defensat que Catalunya sense CDC no aconseguiria la independència, per molta empenta que tingués ERC, sobretot comptant que el PSC hi està en contra i En Comú Podem no ho té gaire clar, en funció de quins siguin els seus interessos electorals.

Una corrupció que entre tots hem anat alimentant

La història política del ministre de Defensa en funcions és realment dramàtica i molt lluny del que es pot esperar d'un Estat que es presenta com a democràtic. El que hem conegut aquests darrers dies és molt gros i la nostra apatia només s'explica per la saturació de corrupció que s'ha donat a conèixer, bàsicament a l'entorn del PP.

Fa molta ràbia escoltar el discurs del PP insistint que l'únic delicte és l'enregistrament i posterior difusió de la conversa telefònica entre el ministre i el ja exdirector de l'Oficina Antifrau. Se me'n fot  si l'enregistrament és il·legal i no serveix com a prova judicial. El que té transcendència és el contingut de la conversa i això sol hauria de ser motiu suficient com per cessar el ministre. La inacció en aquest sentit demostra el poc tarannà democràtic del president espanyol en funcions i del partit que presideix. I no té res a veure amb el resultat electoral.

Realment el ministre Jorge Fernández és l'espectre del franquisme del segle XXI i Espanya sembla que tingui nostàlgia de l'època franquista, i tot això és culpa de tots. No vulguem culpar els electors, ni els polítics d'un color, sinó que ens hem de posar tots en el mateix sac, per diferents circumstàncies i comportaments, però hem fallat des de fa molts anys.

Podem dibuixar i colorejar el mapa d'Espanya i fer els comentaris que vulguem, però el problema és més profund que uns resultats electorals. El problema és la pèrdua de valors, el que ens diferencia de moltes democràcies europees. Som com som, però podem canviar. Fa massa temps que vàrem llançar la tovallola i ens hem servit de la picaresca per dissimular les nostres misèries.