Incivisme o delicte?

Arran de la crema intencionada d'un vaixell, aquest cap de setmana al port d'Arenys de Mar, s'ha parlat d'incivisme. Probablement aquest és un qualificatiu que podríem emprar, encara que jo ho titllaria de més greu. Incendiar un vaixell no és un simple acte incívic, sinó que cal pensar en delicte. No podem permetre que els incívics puguin arribar a aquests extrems. 

És cert que arreu hi ha incivisme, i a Arenys de Mar també ho podem constatar. Fruit d'aquest incivisme ens trobem amb una vila bruta i desmanegada que el nostre govern municipal es veu incapaç de resoldre. No els podem culpar dels actes, però en tot cas sí que és imputable la seva no-resposta a uns fets que es repeteixen des de fa massa temps.

Observar com joves esbotzen capses de cartró pel carrer sense to ni so, i són incapaços de deixar-ho endreçat, és molt trist. Algú podrà dir que això ha passat sempre. Permeteu-me que digui que ara és molt pitjor, amb el risc que se m'acusi de persona gran que pensa que el passat era millor que l'actualitat.

Les famílies han renunciat a l'educació dels fills, com també varen renunciar a la neteja de la via pública, esperant que ho facin uns altres, però, i això és el més greu, descuidant la pròpia educació i respecte a l'entorn. 

El que ha passat al port de la nostra vila aquest cap de setmana és greu i, com ja he dit, no catalogable com a incivisme, però és cert que es detecten actes incívics, cada vegada més presents i sense que els culpables en rebin les conseqüències. Podem exigir molt als nostres governants, però no podem oblidar que nosaltres hem de ser coresponsables del bon fer. Sense la nostra complicitat es fa impossible mantenir una vila, un país net i endreçat, on faci goig de viure.

Imagineu-vos per un moment que esteu ensenyant la vila a uns amics que venen de fora. Feu una passejada pels nostres carrers i places... segur que us avergonyirà adonar-vos de l'estat en què es troben. Potser si fem aquest exercici, ens ajudarà a canviar la nostra manera de tractar l'espai públic, i ens vindran més ganes de col·laborar en mantenir-ho més net i endreçat.

Una col·lecta per a Juan Carlos I

Cada dia que passa ens assabentem de novetats que mai no ens ho hauríem imaginat. Ja només faltava que una colla d'empresaris fidels a Juan Carlos I facin una col·lecta per recollir diners per si el fan fora de la Zarzuela. No ha robat prou diners com perquè ara se n'hagi de recollir més per comprar-li una casa i tot el servei inclòs.

Ridícul i perillós a l'hora. Com pot ser que les coses vagin d'aquest color? Cal caure tan avall? Em pregunto si aquests empresaris samaritans tenen clar a qui volen ajudar i tenen present tot el que l'emèrit ha fet valent-se de la inviolabilitat de què gaudeix, o si més no gaudia mentre era rei. 

La notícia no em fa pena, sinó ràbia, en pensar com hi pot haver persones com aquests empresaris que donin suport públicament a un corrupte, per més rei que sigui, o precisament per això. Només es pot entendre per la corrupció que és innata al nostre país i domina tot el món empresarial, polític i judicial. No ens ha de venir de nou que tinguem un rei corrupte, veient com va el país. Qui pot, enganya la resta, per no perdre l'ocasió!

Per un moment he pensat que la notícia no era real, i que ens estaven aixecant la camisa, però a casa nostra, arriba un moment que tot és possible, per més inversemblant que pugui semblar. Se'ns rifen a la cara, i ja no els cal dissimular. És creïble que això passi a Espanya, i que tingui la complicitat directa o indirecta dels poders públics. Uns es perdonen la vida als altres, i d'aquest manera es va fent una bola. 

Seguirem la notícia i el fet de si finalment fan fora de la Zarzuela el rei emèrit, per salvar els mobles a la monarquia espanyola, amb un rei, el Felip VI, que no té ni empatia ni carisma per ser rei de tots els espanyols. El seu dia va marcar territori i ara no pot fer marxa enrere. Com es diu per casa nostra, nosaltres no tenim rei!

Encara que no ho sembli, ens governa el PSOE

Avui tenim dos exemples més de què és el PSOE i que no en podem esperar gaire res de bo. Em sorprèn la paciència i optimisme d'aquells que esperen la taula de negociació, mentre per l'esquena t'apunyalen. No diré que no sigui millor tractar amb el PSOE que amb la dreta espanyola, però quan es tracta de Catalunya, molt poca diferència hi ha, si és que n'hi arriba a haver.

Avui hem conegut que el TSJC dóna la raó al govern del PSOE i fa tancar tres delegacions de la Generalitat a l'estranger, perquè poden perjudicar Espanya. Sublim! També hem vist com el Congrés de Madrid aprovava la llei mordassa digital. Amb la complicitat de Podemos. Mireu si anem bé a Espanya, que els "comunistes", que bateja Aznar, permeten que s'aprovi una llei repressora com és la llei que permet tancar Internet quan al govern li plagui.

Vox només cal que hi sigui, no ha pas de governar, perquè la seva presència ja força l'adopció de mesures antidemocràtiques per part dels partits que es creuen tan demòcrates. 

Ens queda molt camí per aconseguir assentar la democràcia al nostre país, i hem descobert que aquells partits que es creien tan progressistes i així ens ho deien a la cara, estan aplicant unes mesures polítiques molt poc democràtiques. No em crec que els dirigents del PSC, si fossin sincers i transparents, puguin avalar les decisions del PSOE. Només les acaten perquè ja no tenen autonomia i estan a mercè del que diu l'amo.

A part d'independència judicial cal reclamar més ètica

No sé què pensaran les persones que coneguin el tema, però la impressió que jo tinc del govern espanyol és que el seu president és un i la resta són cosa a part. No hi sé veure una complicitat entre tots els seus membres, i veig el president com si anés molt per lliure, prenent decisions sense haver-les consultat amb la resta del govern.

Ja dic que probablement estigui equivocat, però aquesta sensació em fa més àgil la presa de decisions del senyor Sánchez, al marge que hi estigui o no d'acord, però el veig molt resolutiu i accelerat, la qual cosa el diferencia de la normalitat política, i ja no diguem respecte al seu antecessor, que en aquell cas era justament el contrari, amb exageració.

La decisió de canviar la llei, després de conèixer la resolució i sentència final del Tribunal Suprem ha estat molt ràpida i contundent. Precisament aquests dies es parla una mica més de la necessitat de modificar les lleis, perquè generin menys dubtes a l'hora d'aplicar-les. És l'excusa de molts jutges, que acusen al Legislatiu de ser poc clar en la redacció de les lleis.

És cert que ens queixem dels jutges, i crec que tenim prou motius, però també és cert que caldria revisar moltes lleis, fins i tot el nomenament de jutges per als diferents tribunals. A Espanya es valora poc els mèrits i molt més l'amistat, l'amiguisme, per ser més clars. Algú ja ha posat en quarantena la capacitat de molts jutges per formar part del Tribunal Suprem.

Parlem de la nul·la independència dels poders, però en algunes ocasions caldria parlar més de la qualitat ètica de jutges que actuen més com a venjança que no pas administrant justícia, i això és igual que hi hagi dependència o no entre poders. Si no aconseguim un bon nivell de qualitat, imparcialitat, responsabilitat i coneixement de la realitat social, per part dels jutges que han d'administrar la justícia, el futur de la nostra societat no és gens engrescador.

Buscant complicitats a l'exterior

Ahir ja ho deia que les picabaralles sobre els màsters, tesis i doctorands acaben tapant moltes notícies i fets més rellevants. No vull pas dir que no sigui important descobrir les mentides i enganys dels nostres polítics, ja que queden en evidència i arribes a la conclusió que no et pots refiar de cap d'ells. Mentir, encara que sigui en coses poc significants proporciona arguments per pensar que en coses més transcendents també t'enredaran.

Ahir vaig comentar els tripijocs per nomenar Llarena instructor dels imputats pel procés català, i avui podria mencionar l'escrit de l'Albert Om a la contraportada de l'ARA, parlant del ministre d'Exteriors, el senyor Borrell. L'entrevista a la BBC va passar força desapercebuda i el fet que reconegués que Catalunya és una nació, encara que després ens hagi afegit "cultural", no és una cosa menor, sobretot per l'impacte internacional de la notícia.

Està vist que si Catalunya vol sortir-se amb la seva ha de buscar complicitats a l'exterior. Des d'Espanya mai trobarà col·laboradors per erigir-se com a nació independent, ni tan sols perquè se li reconegui molts dels drets que estan en suspensió. És a Europa on es podrà conrear el terreny fèrtil per aconseguir la independència. Una independència que s'ha d'entendre simplement com el final de la tirania a què està sotmesa per l'Estat espanyol. Els països cada vegada són més interdependents, i això té els seus inconvenients, però també avantatges. El que no es pot permetre és que un país ofegui un altre, i aquí rau bona part dels motius pels quals els defensors de la independència han anat creixent els darrers temps.

Ja en són 131. Felicitats President!

Aquest matí el Parlament de Catalunya a escollit Quim Torra com a president 131è de la Generalitat de Catalunya. Poca broma! Us haig de dir que, ni per qüestió laboral ni per esgotament i poques ganes d'escoltar personatges com l'Arrimadas, no he seguit el Ple i darrerament desconnecto molt de les notícies. Se'm fa pesat, sobretot haver d'aguantar persones mal educades, tal com es manifesten els diputats de C's.

Podreu dir-me que els hi tinc mania. Potser sí, però jo no suporto la mala educació i ells no fan altra cosa. No se saben comportar als llocs. Una cosa és discrepar i criticar l'adversari, defensant els propis arguments i una altra actuar com un hooligan en mig d'un partit de futbol, o d'una festa amb barra lliure.

Malgrat aquests energúmens ja tenim nou president. No sé si és el millor a què podíem aspirar, però sí sé que no podrà fer tot allò que caldria. Des de Madrid, amb la complicitat de C's i PSC, es qüestionarà tot allò que es pretengui aprovar i decidir. De fet ja tenim prou exemples d'abans del 155, i ara en tindrem més.

Necessitem reflexionar sobre tot el què ha passat des del dia 1 d'octubre de 2017 i evitar tornar a caure en la innocència i la improvisació. Cal recuperar tot allò que hem perdut, i avançar cap al nostre gran objectiu que és el referèndum d'autodeterminació. Cal que el món exterior continuï veient que si algú no fa bé els deures no som nosaltres, sinó el govern de Madrid, amb l'empara d'un poder judicial adulterat, que encara es regeix pels principis i anhels del franquisme. I no podem oblidar-nos de les persones destituïdes injustament, les empresonades i les exiliades. Hem de treballar per retornar-les al lloc que els correspon.

Endavant President!

El referèndum no és una línia vermella, sinó llibertat d'expressió

Ara que la dreta catalana cada vegada està més dividida, potser li tocarà el torn a l'esquerra reunificar-se i deixar enrere aquelles dèries per acaparar poder encara que sigui a base de trossejar-se. Llegia avui que el líder d'ICV Ernest Urtasun estava obert a col·laborar amb el PSC després d'haver vist gestos interessants durant el seu congrés d'aquest cap de setmana. Li retreu, això sí, que no estiguin a favor del referèndum.

És curiós com els socialistes critiquen els independentistes perquè estan perdent el temps en una cosa que no passarà mai, i ells s'entretenen parlant de projecte federal per a Espanya, quan també han de saber que és una utopia, ja que només s'ho creuen ells, i ni tan sols tenen el suport del seu soci, el PSOE.

És una llàstima que no hi hagi més complicitat entre els partits polítics catalans més interessats pel futur del nostre país, sigui amb o sense Espanya, en demanar un referèndum que, d'entrada, no té garantit l'èxit del Sí a la independència, ni molt menys!

Demanar, exigir, suplicar... que ens deixin votar en un referèndum no hauria de veure's com un desastre en partits polítics de tall democràtic, com han demostrat fins ara, sinó que hauria de ser el punt de partença. Primer demanar el referèndum i després, que cadascú demani als catalans que votin el que millor els sembli. Escòcia ho va fer i va guanyar el No, i tothom va acatar el resultat. No és això democràcia? El referèndum no és una línia vermella, sinó una eina essencial d'un sistema democràtic.

Totes les excuses legals en contra del referèndum són excuses de mal pagador. Si hi ha voluntat política tot es pot resoldre. Negar el dret a votar no és la millor manera de defensar un model de democràcia, i en això el PSC hi hauria de reflexionar. Us imagineu per un moment l'esquerra catalana unida després de tant de temps?

Carta oberta al regidor d'Hisenda d'Arenys de Mar

Benvolgut regidor, fa temps que en ballava pel cap escriure-us una carta per demanar-vos sinceritat, transparència i complicitat. La sinceritat que reclamem els vilatans als nostres polítics perquè no ens enganyin més. La transparència, de la qual se'n parla tant darrerament, perquè puguem conèixer tot el que es gestiona a la casa gran amb els recursos públics, bona part dels quals són nostres. La complicitat amb els veïns i veïnes de la vila per descobrir tot allò que no s'hagi pogut fer correctament aquests darrers anys.

La meva posició no és la del xafarder que vol saber-ho tot per fer-ne safareig, sinó de la persona que està farta de tanta mentida, victimisme, falsos escarafalls i demagògia, i necessita que es faci caure la màscara hipòcrita i puguem conèixer tota la veritat del que ha estat passant en el nostre ajuntament, o bé, si és el cas, desapareguin aquells rumors que circulen per la vila.

En sigueu o no responsable, entenc que dissimular o amagar allò que no s'ha fet bé us convertiria en còmplice de la mala gestió i, qui sap també, de la possible corrupció. És per això que estic convençut que la vostra resposta serà de col·laboració total.

Els arenyencs necessitem saber si s'ha fet un bon ús del diner públic, si els pagaments han estat correctes i ben fiscalitzats, si les convocatòries de subvencions o la licitació dels contractes s'ha fet d'acord amb la llei, sense favoritismes ni subterfugis. Volem saber per què es va poder comprometre una subvenció sense que constés en el pressupost municipal ni en les bases d'execució, ni s'hagués fet cap operació legalment permesa per aquests tipus d'actes administratius.

Necessitem saber quins han estat els responsables d'aquests actes. Ho necessitem saber per tornar a confiar en els nostres representants polítics i en general en el funcionament administratiu del nostre ajuntament, i eliminar els falsos rumors si és que d'això es tracta.

Per al bé de la nostra vila, us demanem sinceritat, transparència i valentia per explicar-nos la veritat i fer efectiva aquestes màximes tan proclamades de bon govern i de govern obert. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos ben cordialment.

L'oposició municipal té molta responsabilitat en el futur d'Arenys de Mar

ERC d'Arenys de Mar té l'oportunitat de demostrar que la seva opció política no era l'alcaldia, sinó una política trencadora de quatre anys de govern gris, sense resultats ni millores socials ni econòmiques. Com a força majoritària a l'oposició ha de liderar un projecte de control i seguiment de la gestió del govern d'Estanis Fors, no pas per posar-li pals a les rodes, sinó per evitar que els arenyencs patim quatre anys més de galeria i enlluernament.

Estic segur que ERC podrà comptar amb la complicitat d'ICV i la CUP, per obligar el govern municipal a realitzar una tasca seriosa, transparent i participativa, que no ens enganyi ni s'adormi fent-nos perdre més temps per a la reactivació econòmica de la vila, perquè puguem deixar de viure dels records sense cap futur il·lusionant per als nostres fills.

Els arenyencs ens fixarem molt en la feina que farà l'equip de govern en minoria o en pactes puntuals amb altres formacions polítiques, però també exigirem que els grups municipals de l'oposició treballin seriosament per Arenys, que no es quedin a l'ombra durant quatre anys, sinó lluitant per tot allò que varen prometre als seus electors que els varen fer confiança. 

Molts confiem en la seriositat del PSC d'Arenys i que amb l'experiència d'aquest darrer mandat municipal no segellaran novament el pacte amb JxA i PP, si no és per uns arguments prou importants com per no decebre els seus votants, sense incorporar elements progressistes suficients que ho justifiquin.

El govern municipal en minoria pot ser positiu per a la nostra vila si el govern i l'oposició actua amb saviesa, voluntat constructiva, de consens, i sempre pensant en els vilatans, que som diversos, però amb l'objectiu comú de millorar el municipi, la cohesió social, la situació econòmica i el progrés.

És per tot això que els grups municipals de l'oposició tenen pràcticament la mateixa responsabilitat sobre els resultats de la gestió pública que es pugui fer des de l'Ajuntament. Els vilatans col·laborarem en allò que se'ns demani, però exigirem treball, transparència i honradesa de tots els electes.

Nova ofensiva del PP contra la immersió lingüística

L'auge de C's farà que puguem alternar-lo de protagonista amb el PP, ja que està previst que ens donin suficients motius com per parlar-ne contínuament. Ahir era el torn de C's i avui, tot i que també en podríem parlar, la perla ve de la mà del PP, concretament del ministre Wert.

Aquest senyor té com a única obsessió el català i Catalunya. És també l'excusa per dissimular i treure pressió a les corrupcions del PP, que ha guanyat per golejada la primera posició del rànquing de corrupteles al país.

L'obsessió del PP, personificada en el senyor Wert, no és una cosa que ens ho haguem d'agafar de broma. Està dit per activa i passiva que el PP necessita ser més espanyolista que C's, com a casa nostra necessita ser més xenòfob que PxC.

Aquesta cursa entre PP i C's per ser més anticatalans, amb la complicitat dels seus a casa nostra, dispara els atacs i els aguditza. És per això que cal prendre-s'ho molt seriosament i exigir als nostres polítics, els de veritat, que actuïn junts per rebutjar aquesta opressió asfixiant que ens estan aplicant.

Us haig de dir que em produeix indignació, fàstic i rebuig a tot allò que es pugui relacionar al PP i C's, i en reben les conseqüències els veïns i convilatans que em pugui trobar pel carrer. No em crec que ells puguin veure bé tot el que s'està fent des de Madrid, amb la complaença de Rivera i Sánchez-Camacho.

Com que no tinc cap mena de confiança en cap dels estaments judicials, espero que els partits polítics sensats de casa nostra deixin de barallar-se entre ells, i s'oposin a aquesta conspiració i a les que encara aniran arribant. També desitjo que la gent d'ICV, a Barcelona, facin veure a l'Ada Colau i la seva gent, que a més de defensar una política social més justa, s'apuntin a defensar el dret dels catalans a parlar i conèixer la nostra llengua, encara que desagradi al senyor Wert.

Des d'aquí tot el meu suport a les formacions polítiques que avui han denunciat, de manera conjunta, les maniobres del govern espanyol contra el sistema d'immersió lingüística.

Sempre arribaves tard a tot arreu i ara has marxat massa d'hora

Aquesta tarda, en un tanatori desbordat, hem acomiadat en Jordi de la manera que ell hauria volgut i amb les persones que ha estimat i l'han estimat. Els companys de feina, que en molts casos són circumstancials, també li hem volgut dir adéu i explicar-li que ens ha deixat un buit molt difícil d'emplenar.

Durant l'acte de comiat, els amics i familiars l'han ben descrit, davant d'una multitud ben diversa. El que feia únic a en Jordi era la facilitat per travessar qualsevol barrera ideològica, cultural i social. No és estrany doncs que, tot i tenir els perfils polític i sindical ben definits, persones d'altres ideologies i pensaments també l'hagin plorat.

Qui no l'hagi conegut, després de l'acte d'aquesta tarda entendrà que aconsegueix una persona compromesa i dedicada als altres. A vegades et dol que no sigui fins que la persona ens deixa que no sobresurtin aquestes imatges tan evidents d'amistat i complicitat. Ho deia diumenge, el dia que va patir l'infart, que fins i tot els que s'hi havien barallat intensament i durant molt de temps, eren col·legues i amics, amb qui sabia compartir moments alegres. Aquests, ara, també el ploren i reconeixen que malgrat tot, en Jordi es feia estimar.

No diguem de les persones que l'han compartit en la festa, en la disbauxa, però també en el treball per construir una família, en un grup de treball, en una reivindicació i en la defensa dels drets més fonamentals.

Avui, una vegada més, hem alternat somriures i riallades. Amb anècdotes familiars i també dels amics del lleure. La frase repetida del capvespre ha estat: "Sempre arribaves tard a tot arreu i ara has marxat massa d'hora". El component independentista ha estat present com no podia ser amb en Jordi de protagonista. Segur que si Catalunya esdevé independent, Mataró recordarà en Jordi per la seva empenta, il·lusió i capacitat d'engrescar els altres. Vivia en la utopia, que és el que ens pot fer grans.