Com evitar el malbaratament alimentari

Avui llegia la notícia sobre els premis BASF, que publicava el diari ARA, i m'ha cridat l'atenció el reconeixement a l'aplicació Too Good To Go, per acabar amb el malbaratament alimentari. Una aplicació que connecta els usuaris amb productors, supermercats i comerços que venen a preus reduïts, els seus excedents de menjar.

No cal dir que me l'he baixat al mòbil i he volgut comprovar quins establiments a prop meu hi havia que utilitzaven aquesta aplicació per aprofitar aquells productes que no han venut, abans d'haver-los de llençar. Hi ha una evidència i és que la humanitat no pot seguir consumint més del que el planeta pot generar, i amb aquesta aplicació podem evitar llençar aliments.

Establiments d'Arenys de Mar, que avui fossin actius, només n'he trobat dos: Mokaya i Deshores, però sí que he pogut veure altres establiments arenyencs que sortien a l'aplicació: Bargalló, Carnisseria Xai Cedó, Fruites Bel, La Fruiteria, Condis i Estació BP. S'ha de tenir en compte que avui és diumenge i molts establiments són tancats.

Penso que seria interessant animar la resta d'establiments arenyencs perquè s'adherissin a aquesta iniciativa, que segons he vist va néixer l'any 2018, i d'aquesta manera fer més extensa la llista de productes que es pot estalviar de llençar i que alhora se'n pot beneficiar més gent.

És important tenir consciència que l'aliment no es pot malbaratar, sobretot tenint en compte que hi ha molta gent que no el pot haver, i passa gana i té moltes dificultats per subsistir, i no són pas lluny de casa nostra. Quan era petit, a casa els meus pares, em varen inculcar que el menjar no es podia llençar, i això he transmès als meus fills, perquè ho considero essencial. Animo, doncs, a tothom a utilitzar aquest aplicació.

El PSOE ha perdut el paper d'oposició

Mentre esperava que per Internet s'anunciés el resultat de la votació per elegir Rajoy nou president del govern espanyol llegia un escrit a La Vanguardia digital que no he acabat d'entendre si es tractava d'una notícia o d'un article d'opinió.

A l'escrit es deia que ara Rajoy es prenia seriosament el problema amb Catalunya que tenia clar que no podia continuar limitant-se a enviar-ho tot per la via judicial, sinó que políticament havia de fer alguna cosa. Afegia que calia dialogar amb el PDECat, amb ERC és més difícil, i mirar de trobar la manera que es pugui redreçar tot plegat...

Em sorprenen dues coses. Si és cert que Rajoy ha arribat a aquestes conclusions, resulta preocupant que hagi trigat tant i que hagi paralitzat la política espanyola per aquest tema, però si no és cert que Rajoy hagi obert, encara que tard, els ulls, és marejar massa la perdiu redactar aquests escrits.

Com ja he manifestat molts cops, sobretot els darrers temps, no em fio de Rajoy ni del seu govern, i encara que puguem notar un canvi en el seu discurs, no crec que canviï res en la seva manera d'actuar. El PSOE, amb la Susana Díaz envalentida, i sabem què pensa de Catalunya i de com se'ns ha de tractar, no posarà cap condició en cap tipus d'acció que ens pugui beneficiar. El PSC ha estat valent, tot i que suposo tenien clar que res el podria passar veient com està el panorama dins del PSOE, però això no els treu cap mèrit. Han estat coherents i ho han argumentat.

Mariano Rajoy amb les crosses de C's i PSOE, governarà quatre anys més, perquè tots sabem que resultarà molt difícil poder-lo desbancar abans d'hora. Ens aquests quatre anys el PSOE haurà de demostrar que és capaç de reconduir la situació i esdevenir una oposició real. Ara no ho és.

El PSOE dóna la mà a ERC i DL al Senat

El PSOE cedeix dos senadors a ERC i a DL perquè ambdues formacions es puguin constituir com a grup propi. Una vegada constituïts cadascú tornarà al seu grup. No ho veig bé. Independentment de quin sigui el grup beneficiat, considero que és una pràctica absurda i una manera de burlar la normativa del Senat. Si això és permès, valdria més que no s'exigís un nombre mínim de senadors per formar grup.

El fet que hagi estat el PSOE qui hagi fet el gest per beneficiar ERC i DL, ha desencadenat un munt de crítiques per part del PP i sobretot el món periodístic de Madrid, que ho han titulat com la cessió als independentistes.

Algú demana a canvi de què s'ha fet. Jo em vull creure que es tracta d'una acció per trencar el gel que ha provocat el PP i la casa reial amb les darreres actuacions en relació a Catalunya. Jo sempre he pensat que el pitjor per solucionar un problema és augmentar la crispació entre les parts, i això és el que ha estat fent el govern de majoria absoluta del PP, amb l'ajuda dels tribunals de justícia i la premsa casposa espanyola.

Una altra cosa és pensar que amb la decisió presa pel PSOE se solucionaran els problemes existents entre Catalunya i Espanya. Si es vol continuar evitant el diàleg i demonitzant tot allò que es fa des de les institucions catalanes, l'única sortida és el trencament, amb les conseqüències que a hores d'ara encara no tenim clares. 

Tinguem confiança en el proper govern de Madrid, que si continua essent del PP, malament rai!

La reforma de la Constitució és un miratge

Aquests dies les dues forces polítiques espanyoles més importants han parlat d'una possible reforma de la Constitució. El PP, que aspira continuar governant en la propera legislatura, parla d'una reforma de consens que no agradarà als independentistes. El cert és que la proposta de reforma no agradarà a cap català, ni als independentistes ni als federalistes, i això Miquel Iceta ho té molt clar, i molts problemes amb els seus socis de la capital. No és el cas, però, del transformat alcalde de Lleida, Àngel Ros, que encara es pensa que el PSOE beneirà una Espanya federal. Que li demani a la presidenta andalusa!

Totes les declaracions es fan en clau eleccions generals espanyoles, i per tant no hi pot haver cap afirmació sospitosa de beneficiar Catalunya, ni cap reforma constitucional que ens afavoreixi. Els partits catalans amb socis espanyols no volen cap millora per Catalunya, en el cas del PP i en un futur el C's, o bé tenen molts problemes per fer-ho entendre, en el cas del PSC.

C's demana fer un front no sobiranista a les properes eleccions autonòmiques, i és clar que el PP hi estaria interessat, però no està tan clar en el cas del PSC. Els tres partits són unionistes, però no iguals. A l'entremig hi tenim la nova UDC, que res té a veure amb els seus orígens, i la barreja d'ICV i Podemos, que no saben ben bé què volen. Al cantó oposat als primers hi ha la CUP i Junts pel sí, els únics que s'han manifestat obertament a favor de la independència.

Aquesta divisió dóna sortida a tots els sobiranistes d'ICV que tindran l'opció de votar la CUP, com a força clarament d'esquerres i sobiranista, i deixar els ecologistes unionistes quedar-se amb Podemos, per evitar desaparèixer del mapa polític català.

El resultat de la possible modificació de la Constitució espanyola no pot acontentar a ningú més que al PP i C's, i a nivell espanyol al PSOE, que hi haurà de votar a favor. La resta de forces polítiques no poden esperar res de positiu de la reforma. És per això que s'ho podrien ben estalviar.