Serenitat

Avui llegia al diari els comentaris dels diferents partits polítics sobre el discurs de Nadal del rei Felip VI. Un discurs que, com cada any, no vaig escoltar, bàsicament perquè no m'interessa gens el que pugui dir aquest senyor, que s'ha desacreditat ell sol, al marge de ser un personatge que ningú no ha escollit. És l'hereu del rei que ens va imposar el dictador Franco. Un rei, per cert, que va fer i desfer només buscant el seu interès personal i familiar. Un rei, l'emèrit, que no hem pogut jutjar perquè no ens deixen. Ell pot ser corrupte i no passa res. Aquest és el model de democràcia que tenim.

I com que no m'interessa què diu el rei, no l'escolto. Una altra cosa és llegir els comentaris dels dirigents polítics. Com sempre, els partits majoritaris li fan la pilota. Saben que la majoria d'espanyols estan amb el rei. I ara, després del discurs del 3 d'octubre de 2017, contra els catalans, encara li tenen més estima i devoció. 

Segons llegeixo, el rei va demanar serenor. Que els partits polítics es comportessin de manera serena, sense tantes picabaralles. Som molts els que demanem als partits polítics que es comportin. El problema és que allò que critiquen dels altres s'ho haurien de fer mirar. De corruptes n'hi ha tots els partits polítics, i la manera més fàcil de dissimular els propis delictes és acusant els altres, del mateix. El PP, amb l'ajuda del Poder judicial i de la premsa espanyola, ara està abocat contra el PSOE, el president del govern i senyora, i tot allò que no poden controlar a través de les urnes. 

Però el rei, si fos honest, hauria de callar i demanar perdó per tot el que el seu progenitor va fer i que l'ha beneficiat. Junts ha demanat una qüestió de confiança al president del govern espanyol. Seria interessant que el rei s'hi sotmetés. No dubto que la guanyaria, ja que hi ha molts monàrquics a l'Espanya profunda, i també a casa nostra, però seria tot un detall. 

O, si no, que faci una cosa encara millor. Que renunciï a la inviolabilitat com a cap de l'Estat. Perquè una cosa és la responsabilitat per l'exercici del càrrec i una altra molt diferent és la responsabilitat dels actes de corrupció i enriquiment personal, que ell, com a fill obedient, ha de tenir molt present.

Els nostres amics russos

Aquest guàrdia civil que amb tanta eufòria va declarar contra els independentistes, i que ha quedat desacreditat per la sentència absolutòria al major Trapero, per part de l'Audiència Nacional, ara sembla ser que torna a ser al darrere del desplegament de la Guàrdia Civil, i que avui ha fet diverses detencions, per suposades actuacions dels russos, els més dolents del món.

Sembla ser que Rússia volia desestabilitzar Europa i va pensar que la millor manera de fer-ho era ajudant els independentistes catalans a separar-se d'Espanya. És per això que varen oferir soldats a Puigdemont, suposo per declarar la guerra a Espanya, i alts càrrecs de l'administració catalana s'hi varen posar en contacte.

No es tracta d'una pel·lícula, sinó del relat que surt avui d'una trama dels independentistes en conxorxa amb els serveis secrets russos. No em pensava que els catalans fóssim tan importants ni que tinguéssim tan arrelament amb els afers secrets russos. Jo ja sé que Putin es fica a casa dels altres, manipulant allò que pot. I sinó fixeu-vos amb Nord-Amèrica i la seva influència en les eleccions de Trump. El que no sabia és que el president rus tingués tan d'interès en Catalunya, ni que considerés que a partir nostre aconseguís desestabilitzar Europa.

Vivim en un món ple de sorpreses i ja no saps què és cert i què ficció. Tot és possible i no pots criticar mai res sense el perill de ficar els peus a la galleda. Ara podem pensar que tot això són històries inventades pel guàrdia civil de torn, i resultar ser tot cert, i que sí que tenim tant poder com per remoure Europa. Seguirem els esdeveniments, però en tot cas dir que la manera de fer les detencions és una mostra més de l'escenografia del poder estatal contra els independentistes que, com els russos, són tan dolents!

Entre lladres no es perd res!

A casa havia sentit a dir moltes vegades aquesta frase i encara que en el refranyer s'interpreta que, acostumats a robar, tot ho aprofiten, el sentit que li donàvem era més de conxorxa i protecció entre ells davant dels altres. És aquesta la interpretació que dono a les declaracions de Rajoy, Maza i Moix. Qui es pot imaginar que algú d'ells criticarà els altres! Si hi ha tants corruptes a Espanya, és perquè uns es valen dels altres per treure'n benefici personal. Si només es tractés de quatre, ja faria temps que haurien estat enxampats.

Si algun d'aquests corruptes cau, els altres el seguirien al darrere, i és per això que salten tots a la defensa i, sinó, fixeu-vos amb el PP com protegeix els fiscals, i ho fa criticant els altres partits, perquè no té arguments per defensar-se. Està clar que el PP és el partit polític espanyol amb més casos de corrupció, i és el partit que governa, i que fàcilment podria obtenir la majoria absoluta.

El problema d'Espanya és que els polítics, en general, es troben desacreditats i ningú aposta per ells. Això a la llarga beneficia qui està governant, perquè l'oposició no té prou suport per provocar el canvi. La gent està cansada i no té ganes de jugar més. Aquest desengany, i desafecció per la política, només provocarà que tinguem PP per molts anys. Un PP, com molt bé deia Josep Ramoneda a l'ARA, que aglutina tota la dreta, també l'extrema dreta espanyola. 

Sense arguments només hi cap fer el ridícul

He pensat durant una estona abans de començar a escriure aquest post si seria capaç de fer-ho sense exagerar la meva posició personal, que evidentment és contrària a totes les actuacions del govern espanyol i del PP per intentar boicotejar la conferència del nostre president a Brussel·les.

Riuria si no fos que resulta patètica la carta enviada pel representant del Partit Popular al Parlament Europeu, demanant als membres del Partit Popular Europeu, en condició d'amic, que no assistissin a la conferència del president català.

Voldria per un moment posar-me en la pell d'un unionista contrari al referèndum per comprovar quines són les sensacions en conèixer com ha actuat el partit polític que governa Espanya. De fet, però tots hem pogut escoltar les declaracions del senyor Albiol, i som conscients que la tàctica de ridiculitzar l'enemic és la més practicada per qui no té arguments sòlids per defensar la seva posició.

Temps era temps quan els partits polítics de manera sigil·losa posaven pals a les rodes perquè els adversaris no poguessin aconseguir els seus objectius. Utilitzaven trampes amagades que resultaven difícils d'observar. Ara això ja no cal. Es pot fer de la manera més barroera i a la llum del dia. No passa res. Ningú castiga els corruptes, els que operen de manera ridícula o fins i tot il·legal. Simplement es tracta de tenir els jutges al costat i utilitzar un Tribunal Constitucional que ja fa anys que està desacreditat.