Campanya informativa sobre l'ús del patinet

La policia local d'Arenys de Mar ha anunciat l'inici d'una campanya informativa sobre la nova normativa de l'ús dels vehicles de mobilitat personal, és a dir, els patinets. Fa ja uns mesos que es va aprovar una normativa local, però en aquests moments ha canviat la normativa d'àmbit estatal que incorpora dos elements molt importants a tenir en compte i que fins ara no es contemplaven. Per una banda, tots els patinets s'han de registrar a la Direcció General de Trànsit, i per l'altra necessiten disposar d'una assegurança per a poder circular.

És una bona idea aquesta iniciativa amb la intenció de no abocar-se a sancionar qui incompleixi la normativa vigent, i, en canvi, ajudar a difondre-la i animar els seus usuaris a complir-la per a la seguretat de tots, la dels vianants i també la d'ells mateixos.

Circular per Arenys de Mar no és fàcil. Tenim un parc mòbil important i els carrers molt estrets. La Riera s'emporta bona part del trànsit i no té uns vials clars alternatius. Si a tot això hi afegim els patinets, la cosa es complica. Però el problema s'agreuja quan els seus usuaris incompleixen la normativa amb fets prou greus i perillosos. Qui no ha vist circular patinets en sentit contrari o bé per sobre les voreres? Això està prohibit i em consta que alguna sanció s'ha aplicat, però no impedeix que no hi hagi dia que no en vegis algun circulant malament.

A les xarxes socials, parlant de temes locals, veus molt sovint queixes per incivisme. Penso en els passejadors de gossos que no recullen els excrements o bé permeten que es pixin a les façanes o mobiliari urbà. Això és cada dia. També tenim el problema de qui no respecta els horaris ni el sistema de treure la brossa al carrer, o aquell que utilitza les papereres per allò que no estan destinades. 

Els patinets són perillosos perquè poden agafar velocitats per sobre del permès i te'ls pots trobar en llocs que no t'ho esperes. És bo, doncs, que s'informi bé dels drets i deures dels usuaris dels patinets, també dels que els patim, caminant pel carrer, i quan estigui tot ben explicat, començar a sancionar a aquelles persones que no tenen cap mena d'interès de conviure respectant els altres.

Millorem l'atenció a les persones

Arran de l'enrenou de Rodalies s'ha posat de manifest un problema endèmic que l'administració pública no té resolt. Em refereixo a aconseguir que la comunicació i la informació a la ciutadania sigui exhaustiva, immediata i entenedora. No pot ser que en situacions caòtiques, com és el cas d'una cancel·lació del transport públic, la informació que arriba a les persones sigui parcial, errònia o simplement no existeixi.

Hem llegit moltes queixes d'usuaris que no han estat informats correctament de la situació i han perdut hores i hores, totalment desinformats, sense saber si podrien anar a la feina, la universitat o tornar a casa. 

Malauradament, aquest no és un cas aïllat ni específic del servei de Rodalies. Falta informació a l'hora de realitzar tràmits administratius, i no sempre l'atenció que s'ofereix és l'apropiada. Al meu entendre hi ha una manca d'interès per excel·lir a l'hora de servir el ciutadà, tant per part d'algunes persones encarregades d'atendre la gent, com per responsables de gestionar i programar aquesta atenció.

Ens queixem que la gestió de l'administració és lenta i plena de dificultats internes. Els treballadors públics no ho tenen fàcil per tirar endavant la seva feina, però de rebot qui en rep les conseqüències és el contribuent, el ciutadà que necessita qualsevol certificat o servei. 

El govern de la Generalitat té la voluntat de simplificar els tràmits, fent-los més accessibles, però hem d'acabar de veure en què es tradueix i el temps que trigarem a veure'n els resultats. De moment, està vist i comprovat, l'atenció que s'ofereix no és la més adequada, sigui per les eines de què disposa l'administració, per la complexitat de la tramitació, o per la manca d'empatia del treballador públic. 

Caldria tenir molt clar l'objectiu de millorar l'atenció a les persones i dedicar tots els esforços perquè l'administrat aconsegueixi un tracte correcte, una atenció puntual i clara, i una resposta transparent a les seves queixes, suggeriments i preguntes. Si no som capaços de millorar aquest aspecte de la vida, no pretenguem aconseguir grans coses que no estan a les nostres mans.

El tracte amb els clients

Estic d’acord que no podem estar tot el dia queixant-nos, però també caldria que les empreses tractessin millor els clients i usuaris de serveis. El mateix hauríem de dir de les empreses públiques i l’administració. 

Avui tot és automàtic i moltes coses es fan en línia. Gairebé s’ha suprimit el paper i t’arriba per correu electrònic o missatges, però no tot. Domicilies els pagaments i s’obliden d’informar-te si hi ha alguna variació. T’ho trobes a l’extracte bancari, també a través d’una aplicació del mòbil o una web.

No em queixo de la modernització dels tràmits ni de la supressió de la paperassa, però no em sembla correcte deixar d’informar i donar les coses per sabudes. Si no informes la gent és normal que rebin queixes i això es resol informant.

Aquesta setmana vaig veure uns càrrecs al meu compte bancari d’import superior a l’habitual. No som a començaments d’any, quan t’apliquen els augments de tarifes, però puc pensar que la cosa va per aquí. No seria més correcte avisar-te per avançat que el següent rebut serà d’un import superior, i dir-te el motiu, i fins i tot donar-te l’opció de cancel·lar la subscripció?

És cert que algunes empreses ho fan i l’oficina de recaptació de la Diputació també, però hi ha empreses que no ho fan i llavors cal actuar. Retornar els rebuts és una manera de demostrar que no es fan bé les coses. Probablement acabaràs pagant la nova tarifa, però ja els hauràs fet veure que han de millorar la comunicació amb els seus clients. Servirà d’alguna cosa? Temo que no, però no per això ho hem de deixar de fer.

L'encert de tancar la televisió

Ja fa una bona colla de mesos que la televisió ocupa ben poc espai a la meva vida. No puc dir que la tingui tancada, perquè en algun moment del dia es connecta, però es tracta de breus minuts, mig d'esquitllada. No m'interessa. 

Sempre m'havia estranyat aquelles famílies que no tenien televisió a casa seva. Em semblava impensable, potser més abans que no hi havia Internet i, per tant, era pràcticament l'única manera que tenies d'assabentar-te de què passava pel món, a part dels diaris. Creia que hi havia programes interessants que valia la pena veure. Ara segurament també n'hi ha, però me n'he cansat.

L'altre dia, de visita, vaig poder veure uns moments d'un programa de tarda de la televisió catalana. Es tractava d'una taula amb quatre o cinc persones parlant de coses sense cap mica d'importància ni interès. Em va semblar fins i tot estúpid i que només es tractava d'anar omplint la tarda, encara que fos dient beneiteries.

Segur que no tot és així, i de tant en tant llegeixo que s'emeten documentals prou interessants, sobre temes que ens afecten, però fa tanta mandra obrir la televisió! I em sap greu que es desaprofiti una bona eina que podria servir per formar, entretenir de manera intel·ligent i no barroera, per aprendre, per estar informat, per gaudir del temps lliure, però... Què millor que un bon llibre, que tu esculls, i una bona peça musical, que t'emociona! 

Llegia avui l'entrevista de l'Albert Om a l'Antoni Puigverd i m'ha fet gràcia quan deia que es penedia d'haver anat a les tertúlies, perquè encara que no es vulgui formes part de l'espectacle. I crec que té molta raó. No he seguit mai cap tertúlia de canals espanyols de televisió, amb unes cadenes privades que fan vergonya. No soc masoquista. La tertúlia surt molt bé de preu, però per aconseguir què? Sé que no es pot generalitzar i que hi ha excepcions que no es poden posar en el mateix sac, però se n'ha fet tant d'abús, sobretot aquelles tertúlies que només serveixen per ocupar hores d'emissió, que no es poden aguantar. Per tot això crec que vaig estar encertat quan vaig dir: fins aquí. Només quan sigui estrictament necessari.

Una assemblea oberta per escoltar i reflexionar

Aquest dissabte, de 10h a 12h érem a la plaça de l'Església per explicar com tenim pensat treballar durant aquest mandat que ens ha deixat a l'oposició, amb una majoria absoluta contundent per part de la formació política guanyadora de la nostra vila. També per escoltar les persones que s'han acostat a la nostra carpa, per conèixer les seves inquietuds i tot allò que volen que d'alguna manera es pugui transmetre a l'equip de govern, que des del primer dia ens ha promès mà estesa per col·laborar en tot allò que faci falta.

Arenys necessita resoldre un seguit de temes que ja he comentat darrerament, i que són prou importants com per posar-nos-hi tot a treballar. Hem deixat clar que l'equip de govern, que ha de tirar endavant la governabilitat de l'Ajuntament, ens tindrà al seu costat per a tot allò que faci falta per millorar la vila, però també serem clars i inflexibles davant la inoperància, denunciant allò que no s'estigui fent bé, amb una oposició constructiva i ferma.

Durant el debat han sortit temes de mobilitat, que caldrà resoldre; problemes veïnals que requereixen un treball exhaustiu i eficaç, i no només policial; de convivència, també amb els animals de companyia; la necessitat de millorar les eines de participació dels vilatans; de neteja i recollida de la brossa, trobant la manera més efectiva per resoldre d'una vegada un tema que fa massa temps que es troba encallat; també s'ha parlat de territori, amb els problemes greus de pèrdua de l'entorn verd, amb un maltractament dels rials i espais que s'urbanitzen de manera alarmant; del passeig cap al poble veí de Caldes d'Estrac, que també deixa sense resoldre l'accés a peu d'una part d'arenyencs fins al nucli urbà, i de barreres arquitectòniques.

Hem deixat molt clar que dels errors se n'aprèn, i que no estem contents del pacte de govern que es va trencar sobtadament a mitjans de l'any passat, i que ens ha fet reflexionar sobre quina havia de ser la nostra postura davant d'una situació insòlita a la nostra vila, com és que un partit polític hagi assolit per primera vegada la majoria absoluta.

La CUP continuarà amb el seu lema d'acostar l'Ajuntament a la gent, i per això seguirem amb les nostres assemblees obertes, per escoltar els vilatans, i per explicar tota la nostra tasca, que va més enllà de participar al plens municipals i fiscalitzar l'obra de govern. La transparència, la participació i la proximitat a la gent continuaran sent les eines de treball de la CUP, i abocarem tota la nostra experiència, coneixements i capacitat de treball i esforç per ajudar a millorar la vida de tots els arenyencs. 

Circular pel mig

Avui discrepo de l'articulista Antoni Bassas a "Els Mossos i la poca feina" al diari ARA, no pas per si em sembla bé que aquests multessin una conductora amb quatre multes en 19 minuts, sinó per la disculpa que ofereix a la conductora per conduir pel carril del mig, quan el de la dreta anava buit.

Ho he escrit en alguna ocasió més, perquè és un tema que em molesta i considero que se'n fa poc cas. Estic d'acord que la multa hauria de ser l'última acció i que preferiria que abans s'informés sobre l'obligatorietat de circular sempre per la dreta i només fer-ho pel mig o l'esquerra en els moments d'avançar cotxes més lents.

Antoni Bassas considera que a la nit, quan no hi ha gairebé circulació de vehicles, no és cap problema circular pel mig. Jo penso que és un error deixar a criteri dels conductors si aquell és el moment o no de circular pel mig, perquè sempre trobarem una excusa per fer-ho així i no retornar al carril de la dreta.

Estic fart de trobar-me amb cotxes que fan cas omís de l'obligació de circular per la dreta. No hi ha dia que no me'n trobi més d'un que així circula i estic convençut que creu que ho està fent bé. Si li demanéssim perquè no va per la dreta, segur que ens donaria mil excuses per justificar-se. 

Crec que caldria intensificar la publicitat sobre l'obligatorietat de circular per la dreta, però també sancionar els vehicles que no en fan cas, i que acostumen a ser sempre els mateixos. No és una distracció, que també podria ser, sinó un costum.

Una altra cosa, tornant a l'article de l'Antoni Bassas i a la notícia de la dona sancionada, són els fets succeïts entre els Mossos i la conductora que varen provocar aquest encadenament de multes. Potser totes elles justificables, però que d'entrada fan pensar més en un abús d'autoritat que no pas de vigilància del trànsit. Podem entendre que a vegades les reaccions de la gent no són les apropiades ni el respecte degut el necessari, però això no pot comportar una reacció abusiva que no fa res més que desmerèixer la mateixa policia i el servei que realitzen, que ha de ser en benefici de tots.

Premsa mentidera i política corrupta

Se m'ha acumulat la feina i encara no m'he pogut posar al dia sobre la situació de Catalunya després dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils, i amb prou feines sé com va anar la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona, amb la presència del Rei i del president del govern espanyol. Sí que m'han xiulat les orelles que la premsa espanyola és la més mentidera del planeta i que en lloc d'informar el que fa és desinformar.

És molt trist que al segle XXI tinguem una televisió pública espanyola que manipula imatges i so, i una premsa escrita que diu allò que vol que la gent es cregui i no la realitat que passa. És molt trist que això no sigui denunciat per tots els partits polítics catalans, al marge de la seva defensa o no del sobiranisme, perquè si els polítics són corruptes i la premsa menteix, la societat no podrà avançar en cap sentit.

Qui vegi bé que la premsa amagui la realitat catalana per aigualir la febre independentista està molt equivocat i valora molt poc les persones. Aquí rau el problema de molts dels nostres polítics, que ens consideren uns éssers sense opinió ni capacitat de decisió, i per això temen que puguem votar el dia 1 d'octubre.

Em sap greu el posicionament del PSC, perquè no li fa cap bé, ni al partit ni a la societat catalana que creu en la bondat de l'esquerra per fer més justa la nostra societat. Sap greu, però és el que tenim.

Consultar o decidir. Què toca fer?

Han passat quaranta anys de la mort, al llit, del dictador Franco i ara sembla que toca retirar tots els monuments commemoratius del cop d'estat d'ara fa 80 anys. Patrimoni o culte al franquisme? El darrer cap de setmana va ser Tortosa qui va decidir mantenir el monument del mig de l'Ebre, reinterpretant-lo, i ara sembla que s'hagi obert la veda i tothom a buscar referències franquistes i falangistes.

Però la polèmica de Tortosa no ha estat pel resultat de la consulta, sinó per haver-la convocat. Els detractors opinen que l'ajuntament havia de retirar el monument d'acord amb la llei de la memòria històrica, i això em fa pensar en la conveniència o no d'organitzar consultes sobre qualsevol tema.

I en ve al cap el rial del Bareu. Té sentit convocar una consulta per decidir si es canalitza o no, i com s'ha de fer? Jo penso que no. Crec que s'ha de treballar amb els principals afectats, i informar dels diferents passos als vilatans, però hi ha un component molt tècnic que està a les mans dels professionals, els que hi entenen.

S'ha de convocar una consulta per decidir on traslladem la biblioteca? La meva resposta és que si s'organitza s'ha de fer molt bé. Cal explicar amb detalls les diferents possibilitats, els costos i les repercussions. Continuo pensant que a la vila cal un pla d'equipaments seriós i que els polítics el consensuïn. Quan s'ha intentat s'ha volgut polititzar, i això és el que fa mal. Decidir on col·loquem la nova biblioteca hauria d'anar de la mà d'un estudi global dels equipaments de què disposem. Si no en som capaços, votem, però que no organitzem un nou hospital al Xifré.

La participació a debat amb Daniel Innerarity

Aquest matí he assistit a una interessant conferència a càrrec del filòsof Daniel Innerarity, autor, entre altres, del llibre "la política en tiempos de indignación". La conferència formava part de les jornades que promou la Diputació de Barcelona, avui sota el títol de "la participació en temps de canvi".

Hi érem tècnics i regidors de participació de diferents ajuntaments i d'alguna manera hem manifestat que ens ho hem passat bé. La ponència ha estat directa, entenedora i enriquidora, i el debat posterior també ha aportat inquietuds i experiències al voltant de la participació.

En algun moment podíem pensar que el ponent es situava molt en el vessant polític i menys en el tècnic i fins i tot de la participació, però d'alguna manera m'imagino que seguia el guió del llibre abans esmentat.

Permeteu-me que us digui que per un moment he pensat que allà hi faltava l'alcalde d'Arenys de Mar, el meu alcalde. Ho dic amb tot el meu respecte, i parlo d'ell com podria parlar de molts altres alcaldes de les nostres poblacions. Es parla molt de participació, es fan moltes promeses a la ciutadania, però es té molt poc coneixement i formació al respecte, i això fa que es puguin cometre errors importants.

Allà no s'ha dit, perquè els que hi assistíem ja ho sabem, que obrir la participació de la gent no és només permetre que donin la seva opinió. La participació és molt més, i abans de votar i opinar s'ha d'haver informat molt bé als vilatans i deixar-los també ben clar que les decisions finalment qui les acaba prenent són els representants escollits democràticament en convocatòria electoral. Per tant, i això sí que s'ha dit, cal explicar molt bé a la ciutadania què s'espera d'ells i quin serà el seu paper.

Que pensés en el meu alcalde ha vingut a tomb per la voluntat del nostre alcalde de convocar els vilatans a decidir què volem que es faci al Rial del Bareu, o bé on volem que es traslladi la Biblioteca municipal. Ja vaig dir el seu dia que em feia por, per no trobar-nos amb un Xifré-2.

Hem parlat de les xarxes socials i la participació, però això dóna per tot un altre escrit que deixaré per un altre dia.