Ha cridat l'atenció!

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo que ha penjat a Instagram l'actriu catalana Assumpta Serna, queixant-se de l'atenció o no atenció rebuda per part del Departament de Drets Socials i Inclusió. Segons comenta, ni la resposta del Departament li arriba, ni el suport que rep la seva mare, de 100 anys, és el que considera just, després de tota una vida.

Són moltes les adhesions que ha rebut i les signatures que recull per fer arribar al Departament de la Generalitat i, segons diu també, ja hi ha algun polític que se li ha posat en contacte, la qual cosa no sé valorar si és bo o no. Em refereixo que s'acostuma abans a reaccionar quan algú ho fa públic a les xarxes, sobretot si aquest algú té nom i cognoms coneguts, que no pas si envies una instància, en privat.

Hi ha un mal costum de no respondre les instàncies, o fer-ho tard, tot i el que diu la llei i els terminis establerts. És allò de qui dia passa any empeny. I l'actual govern de la Generalitat ha proclamat en més d'una ocasió la seva voluntat de donar resposta a la gent i escurçar terminis. Es parla molt, però es fa poc.

La iniciativa de l'Assumpta Serna ha rebut algunes crítiques i penso que en un país normal, on els canals de comunicació entre l'Administració i els administrats funcionessin, no seria necessari i fins i tot contraproduent, perquè s'hi suma aquell que es queixa per vici i sense arguments. Però el nostre país no està normalitzat, La resposta de l'Administració és lenta, quan existeix, i poc satisfactòria.

I parlant de la dependència de la gent gran o amb dificultats per fer una vida normal, hem de dir que la resposta no és bona. Es triga massa a respondre a la ciutadania i el suport que s'ofereix no es correspon amb el que seria just, utilitzant paraules de la senyora Serna. No ho és en temes de dependència, ni en temes de discapacitat. En aquest darrer cas, proveu de telefonar per veure com està el vostre expedient de sol·licitud, i la resposta immediata del robot és que poden trigar divuit mesos. No se us acudeixi reclamar-ho abans.

El govern català, en temes de comunicació i atenció necessita millorar.

Acceptar un no per resposta

Cada vegada som més intransigents i ens costa més acceptar un no per resposta, encara que sigui d'una evidència aclaparadora, però potser no per a nosaltres. És lògic que quan volem una cosa ens pugui costar acceptar que no tenim raó o bé que no ens ho poden donar, però no és normal que la reacció sigui violenta, no física, però sí verbal. 

Les persones que fan atenció pública no s'ho estan passant bé. Llegim que els professors han perdut autoritat per part dels alumnes, però també dels seus pares. Els treballadors d'oficina estan exposats cada vegada més a les impertinències d'alguns usuaris i clients. Sortosament, no són tots, però quan n'apareix un es crea una situació incòmoda i desagradable.

Cal diferenciar bé entre rebre una bona atenció de no obtenir bons resultats de la gestió. Perquè no sempre tenim raó i quan en tenim llavors sí que l'hem de defensar i reclamar on sigui, però mai perdent la compostura ni actuar en calent, sense analitzar a fons qui té la raó i perquè m'han dit que no.

La violència que observem als espais públics, o en llocs de concentració de gent, és fruit d'una agressivitat sense escrúpols, fonamentada en l'error de creure que només nosaltres tenim la raó i que els altres, si ens porten la contrària no és perquè tinguin les seves raons, sinó simplement perquè ens volen fer la punyeta. Aquesta manera de viure i entendre les relacions humanes ens porten els problemes de convivència que patim.

Estem de sort si al nostre voltant no es respira aquest mal aire, i hem de procurar que es mantingui així. Nosaltres hi podem fer molt de la nostra part. Ens hem de mossegar la llengua abans d'aixecar la veu.

A casa som de Pepephone, però...

Des de fa una colla d'anys, a casa ens vàrem apuntar a Pepephone i n'estem molt contents. És una empresa que no et molesta gens amb propaganda i, a més, quan t'escriu és per regalar-te alguna cosa o altra, i ho aprofita per disculpar-se per l'estona que li has de dedicar. Avui mateix ens han informat que a partir d'ara ens augmentaven en 10 GB mensuals la nostra disponibilitat per moure'ns per Internet. Probablement no els representa cap cost, però fan contents els seus clients.

Però no tot són flors i violes, i sempre hi ha alguna cosa a millorar. Pepephone no és l'excepció i m'ha sabut greu constatar-ho. 

Fa un mes, analitzant l'app de Pepephone vaig veure que podies canviar l'idioma. Tens l'opció de passar a l'euskera, però no al català. Vaig fer la consulta, per saber si es tractava d'una versió antiga de la meva app, i no m'ho varen saber aclarir. Ha passat un mes i ho he tornat a mirar. Continua igual.

Avui he contactat amb l'empresa perquè em diguessin si tenien intenció d'incorporar el català a l'app. La resposta no ha estat positiva. No sé si l'interlocutor se m'ha tret de sobre, perquè això del català ni li importa ni l'interessa, o bé ha fet la consulta a algun superior i li ha dit que no. Que no tenien previst incorporar la nostra llengua.

Quan et mous en línia, amb empreses també, no saps mai si parles amb un treballador que sap fins on sap, o pots contactar amb algun responsable que pugui donar la cara per l'empresa. Aquest és el dubte que m'ha proporcionat el meu interlocutor, però atesa la resposta, sempre en castellà, haig d'entendre que Pepephone no té interès per la meva llengua, i em sap greu.

Mai les alegries són completes. Estàs content pel tracte que t'ofereix una empresa de serveis, però alhora menystenen la teva llengua, que tant estimes. Sempre els he parlat en català, perquè aquest és el meu costum. Suposo que m'han entès, però no estan per la feina.

Les terrasses brutegen

No sé si us hi heu fixat, però darrerament les terrasses d'Arenys, no pas totes, brutegen. Arribes a una terrassa per prendre alguna cosa i t'adones que si no totes, la gran majoria de les taules han estat ocupades i no s'han netejat. T'asseus com més bé saps, intentant no posar les mans sobre la taula. La cadira, abans d'asseure-t'hi l'has espolsat, i esperes que vingui el cambrer.

Aquest arriba i et demana què desitges. Ho fa amb amabilitat, no sempre, però sense cap mena d'intenció de netejar-te la taula. Penses, ara no porta el drap a sobre, però ho vindrà a fer tan bon punt arribi a la barra. 

La sorpresa és que torna el cambrer, al cap d'una estoneta, amb la comanda per servir-te. Ni rastre de drap, ni tampoc cap intenció de netejar la taula. Llavors és quan goses demanar-li que, si li plau, ens netegi la taula abans de posar-hi el menjar i la beguda. La cara de sorpresa del cambrer és impressionant! Què li hem demanat? Que netegi la taula que han embrutat els anteriors comensals? Quina cosa més estranya!

Què toca fer? Enfadar-t'hi? No!, demanar el llibre de reclamacions? Qui sap on para! Escriure a l'encarregat o propietari perquè els expliqui que després de buidar-se una taula cal anar-la a netejar?

Se'm fa estrany. No em considero un perepunyetes, però crec que hi ha un mínim que no es pot deixar de fer. No estem parlant de taules enganxifoses. Potser només es tracta de raspallar la tovalla i fer fora les engrunes. No crec que sigui demanar molt. On és el problema? Poca formació dels treballadors? Poc interès dels propietaris? Mala retribució? Massa feina? Que cadascú hi busqui la resposta.

Tenir paraula!

Si hi ha una cosa que em desespera i em treu de polleguera és trobar-me amb persones que no tenen paraula. Que et diuen una cosa i després no responen. Considero que és una manca de responsabilitat i de respecte als altres. Si has quedat amb alguna persona per fer alguna cosa i en acabat no pots complir, el més correcte és que et disculpis i expliquis els motius que t'han impedit actuar segons la paraula donada. Fins i tot et pots inventar una mentida pietosa, però donar la cara.

Darrerament, m'hi he trobat en més d'una ocasió i intento entendre per què passa. Si només em passa a mi, o bé hi ha unes raons que puguin explicar aquest comportament que, de primeres, representa un trencament de la paraula donada i, per tant, una manca de respecte que genera desconfiança.

Com pots confiar en una persona que ha incomplert la paraula donada i no s'ha dignat, ni tan sols, a excusar-se? I això està passant en molts camps, també en el lleure, però quan t'hi trobes en el món empresarial, on un professional et fa perdre la confiança, el tema s'agreuja. Llavors ens queixem que som poc productius, que no hi ha bons professionals, que la postvenda o servei no funciona.

Davant l'augment d'aquestes situacions vaig proposar-me ser molt exigent en mi mateix i complidor. Tan bon punt acabaven un servei, els reclamava la factura i els feia la transferència a l'instant. Pensava que si eres bon client i pagaves sense espera, la seva resposta, davant de qualsevol altra petició de treball, seria també immediata. Estava equivocat. Ni sent un pagador exemplar, he aconseguit que els professionals amb qui m'he posat en contacte responguessin amb rapidesa, sense deixar-me a l'estacada.

Hi ha excepcions, i és bo reconèixer-ho, i els ho comento i felicito, però sí que cada vegada m'he trobat amb més situacions d'aquestes, arribant a la conclusió que potser anem tips. Segurament hi ha més demanda que possibilitats d'oferir el servei, però en tot cas, si aquesta és l'explicació, no queda justificat el silenci per resposta. Es pot incomplir la paraula donada per mil raons, però aquestes, per educació i bon fer, s'han d'explicar.

El cinisme del ministre

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el senyor Óscar Puente, no hi ha dia que no creï algun tipus de polèmica. Crec que és més per la seva verborrea que no pas pel que fa o deixa de fer. La seva actitud, quan té un micròfon al davant, no l'ajuda gaire i provoca moltes crítiques, potser innecessàries.

Als catalans, que hem patit des de fa molts anys els problemes del transport de Rodalies, no ens fa gens de gràcia llegir que el ministre afirma que els trens funcionen tan bé. Que hi ha algun problema de tant en tant perquè falta invertir més, i els polítics anteriors no ho han fet prou bé, però que... amb l'AVE ho tenim a escala d'excel·lència, i que les Rodalies acabaran funcionant a la perfecció.

Ho llegia ahir mateix, quan la meva filla se'm queixava que el tren no havia arribat a l'estació, i que aquesta s'anava omplint de passatgers. Vaig anar a l'aplicació de Rodalies i no hi havia cap incidència. Tot estava funcionant correctament. M'imagino que el fet d'arribar amb mitja hora retard no es pot considerar una incidència, ja que és un fet força habitual. Llavors em pregunto per què tant d'interès a crear aplicacions a la xarxa si no reflecteixen la realitat?

Parlar de Rodalies és molt cansat, perquè portem massa temps amb les anècdotes. El més greu de tot és que afecta molta gent, sobretot les persones que necessiten desplaçar-se sovint per anar a la feina o a la Universitat. El fet que els trens funcionin tan malament de manera sistemàtica és una falta de respecte a la ciutadania i els polítics de torn haurien de donar la cara i disculpar-se.

Al ministre Puente li agrada la gresca. Pel poc que el conec i he sentit a parlar, és la persona idònia per fer posar nerviós a l'adversari polític. En aquest joc ja s'ho faran, però quan es tracta de donar resposta als ciutadans, cal més seriositat i autocrítica. No diré que tota la culpa sigui d'ell, però com a responsable polític l'ha d'assumir i, com a mínim, ser més respectuós amb qui ho pateix cada dia. Crec que el meu professor de filosofia m'acceptaria que el titllés de cínic.

Sensibilitat a les inquietuds dels vilatans

De la gent aprens, i per això és tan important escoltar el que et diuen, posar-te a la seva pell i analitzar què pots fer perquè les inquietuds dels altres tinguin una resposta. No tot és possible, però l'esforç per trobar solucions sempre és valorat. Tancar les portes a la incomoditat, a la crítica, a les persones que no pensen com tu, és el pitjor que pots fer a la vida, i en la política passa massa sovint.

Aquests dies que estem més en contacte amb els conciutadans t'adones que les persones no demanen impossibles. Els seus raonaments són creïbles, encara que no sempre tinguis solucions per a tot, però és cert que hi ha sortides a moltes de les demandes que et fan, la majoria de les quals són més qüestió de voluntat i ganes de fer més fàcil la vida dels altres. 

Que la gent gran pugui asseure's als bancs que hi ha a la via pública, sense la por de no poder-se aixecar, perquè són bancs massa baixos, sense recolzabraços. Que les façanes dels carrers estiguin lliures d'obstacles, perquè les persones amb visió reduïda no s'hi entrebanquin. Que les terrasses que et permet asseure't a prendre algun refresc, no siguin un impediment per a la lliure circulació dels vianants... Tot això està previst, però a la nostra vila no es cuida. No hi ha voluntat política.

Que et puguis dirigir als regidors i alcaldes i rebis una resposta a temps, encara que no sigui allò que voldries, però que et sentis escoltada i atesa. Que les normatives establertes es revisin, però sobretot que es facin complir, perquè la vida pública al nostre municipi no esdevingui xauxa. Tot això no és tan difícil de regular, però no hi ha voluntat política.

Que es vetlli perquè la gent recicli correctament les seves deixalles, però sobretot que els comerços, bars i restaurants siguin els primers de donar exemple. O el propi Ajuntament, a l'hora de netejar els carrers i amuntonar les bosses de brossa que a vegades s'eternitzen. Es tracta només de sensibilitat, de vetllar perquè la nostra vila estigui neta i endreçada, però no hi ha voluntat política.

Que la gent se senti segura caminant pels nostres carrers, sense necessitat de contractar més policies ni col·locar més càmeres a la via pública, sinó canviant el model policial, més proper a la gent. Que s'interrelacionin amb la gent, amb els botiguers. Que no representin una amenaça, sinó un recurs amb qui confiar perquè saps que estan amb tu i per a tu. Tampoc no és tan difícil. Es tracta de proposar-t'ho i canviar el xip. Es tracta de tenir voluntat política per canviar un model que s'ha demostrat que no funciona.

És per tot això i molt més que la CUP vol entrar a l'Ajuntament amb força per poder ser decisius a l'hora de canviar la manera de governar la nostra vila. Volem un govern on tothom s'hi senti representat i implicat.

Molt a millorar, encara

Avui llegia la notícia del reconeixement a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local a través dels canals digitals municipals de l'Ajuntament de la nostra vila, i he pensat que és bo que l'administració pública treballi perquè la informació sigui transparent i arribi a tota la ciutadania, o si més no a les persones que saben moure's per Internet. 

Si mirem uns quants anys enrere ens adonarem que ara tenim moltes més facilitats per poder conèixer el dia a dia del nostre Ajuntament, i d'alguna manera poder fiscalitzar la feina dels nostres representants polítics, que per la seva banda han de procurar no quedar enrere i tenir la informació al corrent. Les dades a mitges o endarrerides no ajuden gaire, i això obliga a actualitzar-les constantment, la qual cosa no sempre és fàcil ni automàtic.

Tot i que celebro el reconeixement al nostre Ajuntament, també haig de dir que hi ha moltes coses a millorar i que m'agradaria que el nostre govern municipal s'hi esmercés una mica més i no s'arrepengés amb aquest premi, pensant que tot funciona correctament.

Les persones que acostumen a consultar el web municipal s'hauran adonat que no hi ha tota la informació, ni aquesta arriba a temps. No hi consten totes les actes de les reunions dels consells de participació, hi ha enllaços que no funcionen des de fa temps, els convenis amb entitats i institucions no estan actualitzats, i hi ha ordenances vigents que no hi figuren o que no contemplen modificacions que s'han fet des de la seva aprovació inicial.

Sempre tot és millorable, i d'això se n'ha de ser conscient. M'agradaria que hi hagués més transparència en les actuacions que justifiquen els assoliments d'objectius referenciats en el Programa d'Actuació Municipal (PAM). I això és important per guanyar credibilitat en la informació que es fa constar al web municipal. Hi ha objectius que fàcilment es pot comprovar si s'han complert o no, però d'altres resulta més difícil, i és aquí on cal entrar més a fons per saber què s'ha fet i què no.

M'imagino que el reconeixement a la transparència no entra a valorar el grau de resposta a les instàncies i escrits que els vilatans adrecen al govern municipal, perquè en aquest cas suspendria. No puc entendre la desídia del nostre govern a l'hora de respondre. És tan difícil? No estem parlant que es trigui molt a respondre, sinó simplement que no es fa. Aquesta és una de les altres coses que caldrà canviar amb el nou govern.

Compliments de darrera hora

Allò que no s'aconsegueix durant tres anys i mig és possible aconseguir-ho l'últim mig any abans de les eleccions. Acostuma a passar perquè interessa quedar bé, sobretot si pretens continuar governant, i encara més quan els primers anys de mandat has passat olímpicament de la gent. A darrera hora tot són corredisses i bones cares. Passarà amb tot?

Avui llegia que el govern d'ERC d'Arenys de Mar organitzarà una consulta pública perquè els vilatans puguem opinar i, si fa el cas, presentar al·legacions a la proposta d'ordenança de mobilitat que es vol aprovar. Això és el que es reclama des de fa anys sense que el govern d'ERC ho tingués mai en compte. Ara, gràcies a trobar-nos a tres mesos de les eleccions municipals, i que algú ha picat la cresta al regidor de torn, tindrem consulta pública.

És cert que també es va presentar públicament la proposta de Pla de mobilitat, i la gent va poder presentar-hi al·legacions. El problema està que el procés va acabar en no-res, i mai més hem sabut què ha passat amb les al·legacions i amb el Pla de mobilitat. No ens agradaria que aquesta vegada, amb l'ordenança, passés el mateix. Està molt bé consultar l'opinió de la gent, però després se n'ha de fer cas, o si més no respondre per què no s'accepten les propostes.

El problema de fons és no creure's això de la participació i escoltar l'opinió de la gent. Queda molt bé dir que tenim projectes participatius, però quedar-nos amb un de sol, i ser incapaços de dinamitzar els consells de participació, convocar l'Audiència Pública, tot i estar regulada al Reglament Orgànic Municipal (ROM), i no respondre les instàncies que es presenten a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC).

Per què serveix una OAC si quan demanes una cosa no et responen? Entenc que a vegades les coses se les troben a sobre i no saben com despistar. Algun govern defenestrat ja va intentar carregar-se l'Oficina, i si més no va aconseguir que no avancés en tràmits i atenció ciutadana. També va fer desaparèixer la regidoria de Participació Ciutadana, encara que després es va recuperar. L'actual govern, potser no ha paralitzat l'OAC, però si no es dona resposta a la preguntes que es presenten, ja em direu de què serveix?

Pensant en la immediatesa de les eleccions, animo a tots els arenyencs a sol·licitar la participació en la gestió pública, i a veure si d'aquesta manera s'aconsegueix el que s'ha negat durant més de tres anys.

Cal un canvi

Després d'un mandat municipal molt caòtic és molt normal que totes les forces polítiques que opten per liderar el nou govern afirmin que cal un canvi. Totes menys el partit polític que ara està sol i que no acceptarà mai que no s'han fet bé les coses. En tot cas serà culpa dels socis de govern, dels esdeveniments que s'han succeït durant aquests quatre anys o de les limitacions que hi ha per tirar endavant un ajuntament.

Necessitem que la gent confiï en els polítics i aquests no poden anar buscant excuses per justificar la seva inoperància i ineptitud. Cal que els vilatans s'impliquin en el funcionament de la vila i això s'aconsegueix amb transparència, empatia i donant resposta a les opinions i inquietuds de tothom, i no només dels que et són afins. No es tracta de dir sí a tot, perquè ens estaríem enganyant, sinó explicant i argumentant les decisions que es prenen des del govern municipal, i animar la gent a formar-hi part.

Arenys necessita sortir d'una dicotomia que li està fent mal des de fa uns quants anys, i hem de trobar la manera d'unir forces per resoldre de manera consensuada tots aquells problemes que ens afecten i que ens impedeixen créixer. L'estancament en què ens trobem actualment no és bo per a ningú. Hi ha mals endèmics que no acabem de resoldre, i aquests necessiten de la implicació de tots els vilatans, però els hem d'escoltar, els hem d'atendre i els hem de donar solucions.

Hem de revertir la situació actual, on hi ha un enfrontament entre tots que no ens ajuda a avançar. Fins i tot en projectes que haurien de despertar il·lusió, com pot ser la construcció d'una nova biblioteca, amb molts més serveis i prestacions, s'ha estat incapaç de plantejar-ho positivament i es veu com una càrrega feixuga que haurem d'arrossegar durant molt de temps. Si no som capaços de posar ordre en les feines més simples i necessàries del dia a dia, potser s'entén aquesta incapacitat per engrescar la població en projectes de futur. 

Realment cal un canvi en la manera de fer les coses. No podem prometre miracles, sinó tocar de peus a terra, i ser eficients i resolutius en allò que sí que hi tenim competències i podem gestionar-ho amb treball, dedicació i esforç. Cal deixar les excuses improductives i arremangar-nos per millorar la nostra vila, i sortir d'aquest impàs que fa massa temps que ens aclapara.

Bufetada d'Arenys en Comú a l'alcaldessa

Ahir dimecres l'Assemblea local d'Arenys en Comú va decidir sortir del govern municipal i passar a l'oposició. El motiu que esgrimeixen és la decisió unilateral de l'alcaldessa Annabel Moreno de retirar la delegació de competències a la regidora de la CUP, Ona Curto, sense haver intentar cap tipus de diàleg. Una decisió que es pot interpretar en clau electoralista.

De ben segur que Annabel Moreno no esperava que Arenys en Comú trenqués el pacte de govern, i això ho avalaria el fet que, abans de fer pública la retirada de competències delegades a la portaveu de la CUP, hagués contactar amb el PSC per intentar assegurar la governabilitat de la vila. Amb la retirada del pacte d'Arenys en Comú, després que un dia abans ho hagués fet la CUP, l'alcaldessa queda en minoria i haurà de trampejar la situació fins a finals del mandat.

Com que de ben segur no hi haurà moció de censura per fer fora l'alcaldessa, el seu càrrec no perillarà i el mes de maig es presentarà a les eleccions amb la intenció de revalidar el càrrec, sempre i quan els vilatans i vilatanes li donin suport suficient per obtenir la desitjada majoria.

Si una cosa s'ha criticat a l'actual alcaldessa és la seva falta d'empatia i de no escoltar les veus crítiques cap a la seva gestió. Ha estat una pràctica impossible la resposta a les instàncies que la població ha presentat al Registre Municipal durant tot el mandat. La decisió presa per intentar salvar els mobles davant la crítica continuada sobre la brutícia i la gestió de la recollida selectiva de la brossa, no sembla haver obtingut el fruit esperat. Retirar la delegació a la CUP no li ha sortit de franc, i ara haurà de governar en minoria fins al final del mandat.

ERC pot fer front la resta del mandat en solitari, i no cal dir que tots esperem que ho faci amb encert, millorant tota la gestió que s'ha criticat fins ara. Difícilment millorarà l'atenció personalitzada cap a vilatans crítics, però no és una circumstància que de moment els preocupi gaire. No cal dir que tots els partits polítics arenyencs estaran preparant l'estratègia per encarar les properes eleccions de la manera més favorable possible. El PSC té molt a decidir i pot condicionar el seu futur en funció de quin sigui el paper que vulgui jugar fins al final del mandat.

La política local s'ha tornat interessant, amb unes decisions preses per les assemblees dels partits polítics que han sorprès a més d'un. Potser a qui més a la pròpia alcaldessa i el seu grup municipal. Els arenyencs, però el que desitgem és que no estiguem deu mesos més aturats, sinó que el govern municipal, amb la força que tingui, i amb la lleialtat institucional que se suposa a la resta de forces polítiques de l'oposició, gestioni correctament l'ajuntament, i millori la convivència i salut democràtica de la vila.

Arenys de Mar compta amb un Comitè d'Ètica que no s'ha reunit mai

He volgut destacar l'escrit que publica Enric Sierra a la revista L'Agenda d'aquest mes de març en relació al Comitè d'Ètica que, segons el Codi Ètic aprovat per l'Ajuntament d'Arenys de Mar l'any 2016, hauria de vetllar pel comportament ètic de la pròpia administració, els seus càrrecs públics, els treballadors municipals i les empreses i entitats que tinguin relació amb l'administració local. Segons se'ns informa, aquest Comitè d'Ètica no s'ha reunit mai, i això no ens estranya gens.

Estem massa acostumats a la manera de fer dels nostres representants polítics de la vila, que potser parlen molt de participació i servei als vilatans, però que a l'hora de la veritat no en fan cas. Se n'obliden completament, i el tracte que rebem és molt dolent. Se'ns acusa de tot, però mai accepten que no han fet els deures.

Probablement, si el Comitè d'Ètica s'hagués reunit i hagués funcionat, no ens trobaríem en la situació actual en què no se'ns responen les instàncies que presentem al Registre Municipal, tot i que em consta que el Defensor del Ciutadà, tant l'actual com l'anterior en el càrrec, ho han plantejat en més d'una ocasió.

Aquests dies se'ns parla de quins seran els candidats a l'alcaldia a les eleccions de l'any vinent. En això sí que hi dediquen temps, però no en servir millor les persones que els hauran de votar. Arenys té un problema important amb els polítics de torn. Observem moltes picabaralles entre els grups municipals, però mai en sortim beneficiats. Sempre són excuses per culpar-se entre ells, i en cap cas acceptar el mal servei que rebem els vilatans.

Em preocupa la situació actual, però també el futur immediat. Si els nostres polítics no són capaços de complir amb els compromisos adquirits (en aquest cas la reunió anual i seguiment del compliment del codi ètic), quina confiança hem de dipositar en ells?

Des d'aquí animo la defensora de la ciutadania, membre d'aquest Comitè d'Ètica, que faci els possibles perquè s'iniciïn les reunions promeses, i que d'aquesta manera tinguem l'esperança que el tracte que el nostre equip de govern ens presta millori substancialment.

Una vegada he acabat d'escriure l'article d'avui, he rellegit el que vaig escriure el dia 26 de novembre de 2015, quan s'estava treballant en l'elaboració del codi ètic. Ja llavors no era gaire optimista, però volia pensar que serviria d'alguna cosa. Malauradament, hem pogut constatar que els dubtes tenien fonament.

Les nostres instàncies no tenen resposta

Aquesta tarda he llegit al web de Ràdio Arenys la notícia sobre el trasllat, per part de l'Ajuntament de la nostra vila, de les queixes dels vilatans, per la manca d'atenció presencial a les oficines de l'ORGT. La mateixa notícia deia que l'Ajuntament posava a disposició dels vilatans d'un formulari, que posteriorment traslladaria a l'esmentada oficina de recaptació. Com que no he sabut trobar el formulari al web municipal, he enviat una instància perquè em diguin on puc trobar el formulari, o bé que redirigeixin el meu escrit que és prou explícit.

La meva queixa no és la manca de presència dels funcionaris de l'ORGT, sinó de resposta a les instàncies que se'ls envia. Concretament, estic esperant la resposta a un escrit que vaig enviar el dia 25 d'octubre de 2021, gairebé fa tres mesos, i que tinc el retorn conforme el meu escrit va ser registrat per l'ORGT en aquesta data.

També haig de dir que en data 13 de desembre de 2021 vaig enviar una instància a l'Ajuntament, sobre el mateix tema, i encara no he rebut resposta. Tinc igualment el justificant del registre d'aquesta instància.

Tot plegat demostra la mala atenció que els vilatans d'Arenys de Mar rebem de la nostra adminsitració pública. I aquí no hi ha defensor(a) del vilatà que hi valgui, perquè les instàncies continuen sense resposta al llarg dels anys. 

La pregunta que em faig és quina confiança puc dipositar en els meus polítics, si són incapaços de fer funcionar correctament l'administració de la qual en són responsables? Cap tipus de confiança, i només ens queda el dret a la protesta, que et fa passar per un impertinent i has d'aguantar que s'enfadin amb tu.

Com he dit, acabo d'enviar una nova instància al meu Ajuntament. Tindré resposta? Si segueix la lògica de tot aquest mandat i l'anterior, no tindré resposta. Si és gràcies a la meva queixa que avui faig pública, potser sí. Ja us ho faré saber.

Diada sí o no

Un dels dilemes que s'ha plantejat aquests dies és si enguany es pot convocar els catalans a la manifestació reivindicativa de celebració de la Diada de Catalunya o bé, vista la situació del coronavirus, es decideix no celebrar-la. De moment, i buscant totes les mesures de seguretat, l'ANC sembla que està per convocar-nos tot i la crítica rebuda, entre altres, dels especialistes mèdics.

Des de l'any 2010 la convocatòria de manifestacions de l'onze de setembre ha tingut una gran resposta, fins arribar a xifres rècord. Hi ha hagut prou motius com per engrescar els catalans a sortir al carrer, i un clam comú poc practicat, com és la unitat. Els partits independentistes han fet cas omís al clam del carrer, i cadascú ha anat a la seva, reforçant els interessos partidistes.

Ens trobem a començaments del curs escolar i la tornada a la feina després de les vacances d'estiu, en una situació poc clara quant als rebrots de l'epidèmia que ens va afectar els mesos de març i abril, i que no ha acabat de desaparèixer. Aquest fet posa en dubte la conveniència de convocar una trobada massiva al carrer. Si vàrem saber confinar-nos per evitar mals majors, per què no hem de seguir les recomanacions de Salut ara que ens apropem a la tardor?

Els símbols i les manifestacions són importants, però no tot s'acaba en això. Hi ha l'actitud diària, la coherència amb el nostre comportament, i la lluita contra la repressió més o menys explícita, que s'ha de tenir en compte, i que ens pot ajudar a avançar en el nostre camí a l'autogovern. La història explicarà tots aquests anys, però les circumstàncies del moment, seran també prou evidents a l'hora de fer entendre la resposta de 2020.

Soc partidari de no sortir al carrer i no exposar-nos a agreujar els riscos de contagi del coronavirus, i aprofitar l'enginy de tanta gent per trobar alternatives a la manifestació multitudinària, sense deixar de commemorar una data que ens recorda la pèrdua de drets com a poble. 

A l'hora de votar, qui és el menys dolent?

Una de la pregunta que et fas, i aquests dies amb més èmfasi, és per què ens han de governar aquests personatges. Sobretot quan els sents enraonar i t'expliquen què acaben de fer, és quan amb més força et planteges la pregunta. És una pregunta retòrica, però que dol, perquè coneixes la resposta i et venen ganes de rebel·lar-te.

Avui per exemple ens fixàvem amb en Borrell. Una persona com ell ha de poder ser un polític de referència a nivell europeu? Ara, amb les xarxes socials, s'escapen més coses, algunes de les quals s'esborren de seguida, però sempre hi ha qui anat més ràpid a llegir-ho. 

Continuo pensant que hi ha massa ràbia interior i ganes de venjança per tot el que els independentistes han aconseguit, sobretot fer por al govern. Llavors s'actua en calent i no es pensa prou. És llavors quan s'aproven decrets d'urgència que retraten quins polítics tenim, i això que aquests representa que són els progressistes!

Com es pot ser tan mediocre i poc enginyós. Suposo que encara els funciona destapar merda per amagar la veritat, allò que cou. Fixeu-vos que cada vegada que l'Estat espanyol, sigui el poder judicial o l'executiu, rep una trompada, de seguida es filtren notícies per desviar l'atenció. Ara ha passat amb les declaracions dels detinguts el 23 de setembre. Encara els funciona? Aconseguiran que més gent vagi a les eleccions i els voti?

En aquestes eleccions, tots els partits polítics ens ho han posat molt difícil, i això que no he seguit cap debat. El nivell dels polítics actuals és molt baix i estan massa supeditats al vot, a dir allò que a la gent li agrada sentir. No és estrany que Vox pugui, perquè és l'únic partit que pot parlar clar, sense amagar res. Són els més sincers i tranquils, i això els beneficia, obtenen més seguidors. Trist panorama!

Què esperem per consensuar la resposta a la sentència?

Cada dia es parla de la resposta a la sentència, però tot fa pensar que tornarem a improvisar. La història es repetirà, hi haurà soroll al carrer, potser nous presos, però els nostres presos polítics seran condemnats i hauran de complir la pena. Màrtirs?

A vegades sembla que el nostre poble desitgi poder tenir unes persones que ho han donat tot, la seva llibertat, per defensar uns drets pels quals sembla que hem deixat de lluitar. Es tractava de recapitular, però no de fer marxa enrere. Es tractava de planificar la continuació, i no adormir-se a l'espera de la gravetat de la condemna.

Em sap greu llegir les declaracions d'en Jordi Cuixart, afirmant que està disposat a complir tota la condemna, ell pensa de 14 anys, perquè continua pensant que no ha fet res punible i que es tracta d'un venjança política. Sabeu què són catorze anys a la presó? No en tinc l'experiència, però em sona molt fort. 

L'actitud dels partits independentistes sembla no correspondre al que es mereixerien totes les persones que estan esperant la sentència, i les exiliades. Ahir, el tros que vaig veure del programa Polònia a TV3, retratava la CUP i la resta de partits independentistes. Aquests renunciant a la lluita, fent un gir de 180 graus, i la CUP recriminant-los, però sense argumentar com continuar.

A vint dies de la sentència, que tots estem convençuts que serà condemnatòria, per no deixar en ridícul el Tribunal, encara estem pensant què tocarà fer. La decisió que prenguin els membres del Tribunal, i la que prenguem nosaltres, la societat civil i els nostres representants polítics, marcarà el futur de la nostra generació i la dels nostres fills.

A Arenys de Mar ERC té per triar

L'alcaldessa en funcions, Annabel Moreno, va manifestar les seves preferències per pactar amb la CUP i Arenys de comú. Tal com comentava ahir en el meu blog, les possibilitats que Estanis Fors recuperi l'alcaldia són escasses, sempre i quan l'oposició, liderada per ERC, arribi a un acord. Arenys en comú, hereus d'ICV, i el PSC ja han estat governant durant els darrers tres anys, amb ERC, per la qual cosa un pacte entre ells tres no vindria de nou a ningú. En tot cas hi ha el tema de la imatge.

En aquest darrer mandat, alguns ajuntaments varen trencar el seu pacte amb el PSC, acusant-los d'haver donat suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, però a Arenys de Mar no va passar res. Per què? La resposta amable i per quedar bé seria que es prioritzava la tasca de govern local i que la seva relació amb els membres del PSC era bona. La resposta maliciosa ens diria que trencant amb el PSC perdien la majoria que mantenia Annabel Moreno a l'alcaldia.

Ara no hi ha excusa, ja que ERC necessita tres vots i aquests els pot rebre del PSC, CUP i Arenys en comú, podent prescindir d'un d'ells. Del PSC? De la CUP? De qui li posi més fàcil?

No es tracta de posar pals a la roda, però si la CUP accepta formar part del govern, o simplement donar els seus vots perquè l'alcaldessa mantingui l'alcaldia, ho ha de fer a canvi de defensar alguns dels seus principis, de les seves prioritats, ja sigui de millora de l'organització interna de l'Ajuntament, de conservació i protecció del territori, de practicar una participació efectiva en la gestió de l'administració local... 

Els electors hem de tenir clar el funcionament dels pactes post electorals, pel sistema que tenim implantat al nostre país. No s'hi val a reclamar allò que no es pot reclamar, però no podem acceptar cabrioles estranyes, pactes poc transperents, o renúncies a principis que poden haver decantat el vot. La CUP ha manifestat que estava preparada per entrar al govern, però no ho pot fer a qualsevol preu si no vol enterrar el seu futur. Només amb una actitud coherent, valenta i transparent, el futur de la CUP pot arribar a fructificar a la nostra població. La CUP ha perdut el vot decisiu, i per això ha de gestionar-ho bé.

Vivim en una provació permanent que no porta enlloc

Encara hi ha repercussions per les paraules del president català referint-se al model eslovè d'assoliment de la independència. Em crida l'atenció que encara hi hagi persones que s'estranyin de la resposta dels partits polítics i de molts ciutadans que no hi estem d'acord, fins i tot aquells que fa temps que es consideren independentistes.

Quan el president i els que l'aplaudeixen es refereix a Eslovènia, al marge dels morts que hi va haver, la qual cosa és greu, s'obliden que el referèndum va tenir més d'un 90% de participació i el Sí també va arribar a aquestes xifres. Si fem l'esforç de mirar-nos seirosament veurem que la diferència és amplíssima. Amb això no vull dir que no haguem de defensar el nostre dret a l'autodeterminació, però sí que no podem estar llançant porqueria, i menys fer-ho des de la presidència de la Generalitat.

Avui els partits de la dreta i extrema dreta reclamen al PSOE que apliqui l'article 155. Entenc que Pedro Sánchez i el PSOE tenen més seny que no pas Rajoy i el PP ara fa un any, però també hem d'entendre que des de Catalunya no podem anar donant motius perquè pugui acabar passant.

Penso que l'actuació dels CDR, que no hi dono suport, no va ser tan greu com per generar tanta ràbia, però entenc que es tracta més de l'entorn que ens envolta que no pas els actes en sí mateixos. Estic d'acord que el consell de ministres del dia 21 de desembre és una provocació innecessària, i m'imagino que coneixent com les gasten no deixaran de venir. Esperem que la sang no arribi al riu. 

Per acabar, recordeu que tenim 4 polítics presos en vaga de fam, i que tots els aldarulls que es formen ho silencien i minimitzen els efectes que una acció com aquesta hauria de tenir. Menys força i més intel·ligència!

Encara República Catalana

Segons he pogut llegir, l'ambaixador espanyol a Catalunya, el senyor Enric Millo, ha rebut el primer rebuig per part de l'alcalde de Viladomat, en què l'informa que el seu municipi no disposa de locals municipals per poder celebrar les eleccions del dia 21 de desembre.

Si no podem esverar-nos ni tensionar-nos més, el millor que podem fer és donar-li la volta i agafar-nos-ho bé. Sabíem que passaria si finalment es proclamava la República Catalana, llavors res no ens ha de venir de nou i podem fer tot allò que creiem oportú menys provocar violència ni actuar com han estat fent en aquestes darreres hores alguns fanàtics espanyolistes, conscients, nosaltres, que són una minoria i no representen la majoria dels espanyols, sinó que més aviat no els fan cap favor.

He trobat curiosa la resposta de l'alcalde de Viladomat i he pensat que probablement no serà l'única sortida, amb enginy i bon humor, que podrem escoltar els propers dies. En aquests moments alguns de nosaltres continuem tenint Puigdemont com a president, d'altres tenen Soraya Sáenz de Santamaría fent les funcions de presidenta. Cadascú que triï qui més li convingui, perquè el dia a dia no hauria de canviar tant, ni a les escoles, ni al treball, ni a la família. Seran, però, setmanes difícils i continuo pensant que ningú no té clar què acabarà passant.

Estic d'acord amb aquells que opinen que, després que Rajoy digués que les eleccions no podien celebrar-se fins que no s'hagués tornat a la normalitat, les convoca el 21 de desembre perquè no té clara l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. També és una manera de no deixar temps als sobiranistes a reaccionar davant l'opressió de l'Estat espanyol.

Sigui com sigui, continuem vivint en una República fins que no ens en facin fora i ens tornin a imposar el Borbó.

Acció i reacció

Sempre s'ha vist que quan més tenses la corda més resposta trobes a l'altre costat. Quan t'esforces a prohibir una cosa més reaccions contraries apareixen, i és per això que sovint avises que el millor és no fer-ne cas. És cert que no sempre pots restar quiet, però sí que és convenient estudiar quina ha de ser la millor resposta o acció per evitar que la reacció sigui encara més sonada i hi surtis perdent.

La tranquil·litat aparent del president català, consellers i diputats, i també de la majoria d'alcaldes del país, fa que més ciutadans reaccionin amb seguretat i energia a les provocacions de Rajoy i el fiscal general. 

Ja estem sentint opinions discordants entre la gent que mai col·locaries en el bàndol sobiranista, i això, encara que no tindrà efectes abans del dia 1 d'octubre, sí que pot servir per als dies posteriors. Ja sabem que passi el que passi el dia 1 d'octubre, hi haurà dia 2, i aquest s'haurà de programar, per ambdues bandes.

Entretant, a l'amenaça de la democràcia del PP hi ha la resposta del poble amb els seus alcaldes. Que ningú oblidi que el poble unit mai podrà perdre. La debilitat d'una reivindicació popular és la desunió. És en aquest punt on l'adversari ha de fer-hi més èmfasi. Aznar ja va dir que abans de trencar Espanya es trencaria Catalunya, i aquest ha estat l'objectiu del govern espanyol, intentar fraccionar el nostre país. Si no ho aconsegueixen haurem guanyat la batalla, i la batalla és poder votar, sí o no, però poder votar.