La Justícia no és igual per a tothom

"La Justícia a l'Estat espanyol no és igual per a tothom i els fiscals defensen els interessos dels corruptes del PP". Aquesta podria ser una frase que molts defensarien després de veure el que passa dia rere dia. No tinc cap interès en què el cunyat del rei entri a la presó, simplement m'estranya i indigna que no tothom és tractat de la mateixa manera. Li desitjo tota la sort del món, però també a molts infeliços que no han tingut la mateixa sort.

Quan veus les decisions que es prenen, després de sis o set anys de sentir parlar del judici i de tot el que han estat fent durant anys. Quan veus la manera que té el fiscal general d'arraconar fiscals que imputaven càrrecs electes del PP per corrupció, només tens ganes d'engegar-ho tot a rodar. Quin futur estem preparant als nostres fills?

Quan era jove tenia la il·lusió d'aconseguir que al meu país acabés amb la dictadura i tinguéssim un sistema democràtic. Veia amb ganes el futur que s'acostava, perquè la situació no podia continuar. Europa era massa forta i a prop com per permetre que no escapéssim d'aquell món gris del general Franco i els seus aliats.

El resultat no ha estat el que desitjàvem, però sí que és molt millor del que teníem els anys setanta. Ara, però jo penso en els meus fills i se'm fa difícil animar-los de cara el futur, però ho haig de fer, i no sé on agafar-me per engrescar-los perquè gaudeixin d'una vida feliç i justa. Tenen tots els números d'haver de suportar la dictadura d'una democràcia malalta i corrupta durant massa anys. Els vull animar a treballar perquè aconsegueixin un món més just i lliure de corruptes i paràsits, però em costa. M'està costant. Ja no em preocupen els anys que pugui continuar vivint, que espero que en siguin molts, sinó el futur dels meus fills que els hi hem posat tan difícil. Com podem acabar amb aquest govern del PP tan corrupte, manipulador i injust?

L'esquerra que no és capaç d'arraconar Rajoy

És una llàstima que fets com la corrupció no generin càstig als culpables ni als seus partits polítics. És així perquè sinó no s'entendria que amb l'acumulació de causes per corrupció, les expectatives del PP en uns hipotètiques noves eleccions li siguin favorables.

Estem vivint una experiència totalment nova en el marc espanyol des de la recuperació de la democràcia i no tenim gens clar com acabarà. Una situació que ha deixat descol·locat a tothom, als anomenats partits polítics tradicionals i als nous partits. Els primers perquè no es creien que els nouvinguts poguessin aguantar la pressió, i els altres perquè no s'acabaven de creure que podien fer forat.

Probablement el fet que jo no sigui home de partit, em dolen les declaracions d'uns polítics que han viscut de la política i l'han utilitzat per al seu propi benefici, com són els expresidents espanyols González i Aznar. No m'agrada la seva pressió contra els polítics actuals, per interessos personals, perquè no volen un canvi que en tot cas seria per empitjorar el seu estatus. 

Al meu entendre el PSOE té un paper clau a exercir, perquè el PP ja ho deixat clar i només espera que els altres prenguin mal. El temps els beneficia i unes noves eleccions sembla ser que també. El PSOE ha de resoldre les seves lluites internes i en funció de qui sigui el guanyador, decidirà si renuncia a governar o l'ofereix al PP. 

L'expresident socialista i la presidenta andalusa pressionen Pedro Sánchez perquè faci un pas en fals i el problema està en què les conseqüències no afectaran únicament als socialistes, sinó a tot l'Estat. Molts hem estat esperant que el mal son del govern de Rajoy s'acabés en quatre anys i ara ens malfiem d'aquells que ens han promès que ens el traurien de sobre. 

El que acabi passant serà una declaració molt clara del paper de l'esquerra espanyola. Si després del despotisme del govern Rajoy, que ha governat a cop de decret com si es tractés d'una dictadura, els partits d'esquerra, que sumen, no són capaços de pactar, per perjudicis, que es retirin i nosaltres sabrem que estem condemnats a seguir governats per la dreta més rància d'Europa.

El PP no veu bé que el PSOE busqui pactes per deixar-los fora de joc

El president espanyol s'estranya o més aviat renya Pedro Sánchez i el PSOE perquè arraconen el PP amb pactes amb altres formacions, fins i tot amb l'extrema esquerra. Segons Mariano Rajoy el partit socialista hauria de preferir pactar amb l'extrema dreta que ell representa abans que amb l'extrema esquerra que diu representar Podemos.

Només puc dir que arraconar el PP a les Balears o València és un favor immens que es fa a illencs i valencians després d'aguantar uns polítics corruptes, molts d'ells, i atacants viscerals de les cultures i llengües respectives. Per això sol ja hi ha motius suficients per aïllar el PP.

Tot i que no considero necessari que el dirigent de la llista més votada sigui l'alcalde del municipi o president de la comunitat, el cas de Badalona, si finalment deixen Albiol fora de l'alcaldia, és digne d'estudi. Estem parlant d'un municipi on el PP ha augmentat en vots i percentatge, respecte l'any 2011, i doble en nombre de regidors la segona força política. 

És cert que la suma de la resta i per tant dels vots aconseguits pels altres partits polítics és superior als vots dirigits al PP, però la diferència és important i, si és cert que això passa a la majoria de districtes de la ciutat, alguna cosa vol dir. Per convicció i pel fet que el PP i sobretot Albiol fessin un discurs xenòfob fa que estigui content si el deixen sense l'alcaldia, però caldria revisar la llei electoral i buscar una vinculació més directa entre elector i elegit.

Penso, però que el PP no ha sabut mai gestionar les majories absolutes. La seva actitud ha estat de passar de tothom i construir un mur entre els polítics i la ciutadania, provocant que en les següents eleccions rebi el càstig merescut. Aznar i Rajoy han aprofitat la majoria absoluta per imposar les lleis en benefici d'uns pocs, sense tenir en compte res ni ningú. No han entès que governar no significa fer passar per l'adreçador tothom, sinó aprofitar la comoditat de la majoria absoluta per fer bona pedagogia amb humilitat i respecte a la diversitat. La seva majoria absoluta els ha de portar a perdre, i això és el que els està passant.

Popurri en un tranquil dia de tardor

Ahir escrivia el post 2992 des que vaig començar el bloc, dimecres vinent serà el post 3.000 i m'agradaria un bon tema. El cas és que això no ho decideixo ben bé del tot, ja que acostumo a parlar del tema del dia, del tema que considero d'actualitat rellevant. Per tant, una mica sí que ho decideixo.

Avui ens hem entrevistat amb uns representants d'un moviment que es mereixen tot un post, pel que defensen, tenint en compte que van contra corrent, i per l'optimisme que desprenen. Es tracta del moviment SOP (sense obsolescència programada), que a molts, quan ens ho diuen per primera vegada fem cara d'estranyats, però que una vegada ens ho expliquen, ho tenim clar. El que no està tan clar és per què es permet l'obsolescència programada. Avui he après una altra manera d'anomenar les modes: obsolescència percebuda. En parlaré aviat.

Pressupost català aprovat, Aguirre s'alinea amb Aznar, Albiol s'enfronta amb la Justícia pel seu tarannà xenòfob, i Balmón està content com un gínjol. Ha aconseguit arraconar els quatre últims catalanistes. Avui, un dia per als nostàlgics. Demà més.