Un cas més de corrupció a la política

Arran del cas de l'exalcalde de Santa Margarida de Montbui, el senyor Teo Romero, en què s'ha comprovat la seva estafa continuada, i que no li havia passat res tot i haver estat denunciat dins del seu partit, t'adones que a la política del nostre país hi ha molta més corrupció de la que se sap i ens imaginem. Qui va rebre va ser el denunciant, perquè no se'l varen voler creure. Els interessava més defensar l'històric corrupte.

Els partits polítics s'han convertit en caldo de cultiu de gent corrupte que s'ha ficat a la política per viure bé i treballar poc per als altres. Hi ha polítics que no han fet res més que viure a costa dels altres, remenant les cireres i embutxacant-se els diners a cabassos.

Un dels llocs on més clar t'adones dels paràsits de la política és a les diputacions, amb una gran quantitat d'assessors. Això no vol dir que tothom sigui igual ni és saludable que paguin justos per pecadors, però sí que n'hi ha una bona colla que s'ho han muntat bé.

És una llàstima el desprestigi del món de la política i que no tinguem prou gent capaç a les institucions per servir el país i fer-lo tirar endavant. Ho estem patint en la pròpia pell, amb un govern a la deriva des de fa anys, i amb unes perspectives gens afalagadores.

Casos com el que avui comento són més freqüents del que ens sembla, però no tots arriben a conèixer-se. En aquesta ocasió, el denunciant va tenir la valentia de presentar la denúncia a l'Oficina Antifrau i d'aquesta manera es va arribar a descobrir totes les corrupteles amb Ajuntament, Diputació i Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

D'aquí a poc temps l'hemeroteca serà espatarrant!

A l'Estat espanyol se li en fot fer el ridícul per Europa, i menysté qui el ridiculitza. Hi ha massa supèrbia com per fer-los posar-se vermells. L'Estat espanyol el que vol és que li lliurin els polítics exiliats, de la manera que sigui, a les bones o a les no tan bones, però que facin el favor d'extradir-li els fugitius.

Els que no hem estudiat dret, o amb prou feines, la cosa que hem entès és com es practica a Espanya la Justícia. Es tracta d'utilitzar la llei de l'embut i fer passar bou per bèstia grossa. Encara que s'hagi demostrat que el jutge Llarena no està preparat per fer bé la feina, ell té molt clares les amenaces. Amenaça a una persona citada, a jutjar-la per allò que li vingui de gust, o a la justícia alemanya, a no comportar-se com la belga. I queda tan ample!

Entretant van caient acusacions contra polítics corruptes o mentiders, i també càrrecs prou importants com el que va ocupar el senyor De Alfonso, a l'Oficina Antifrau. Resulta còmic, però no fa riure, que l'encarregat de l'Oficina Antifrau actués fraudulentament. Això només pot passar en el nostre país, i que no sigui mal vist pel poder polític espanyol.

Passa el mateix amb l'acusació de xenofòbia. El PP acusa Torra de xenòfob i mil coses més, mentre que el senyor Albiol, anima als badalonins a mostrar-se en contra de la construcció d'una nova mesquita. Això no és xenofòbia? Potser quan ve del PP, no ho és.

Hi ha algú que vagi preparant l'hemeroteca? D'aquí a poc temps, quan molts haurem oblidat tot això que estem vivint, hi haurà qui obrirà el calaix i ens cansarem de veure actituds contradictòries, i tot això és perquè hi ha molta demagògia, molt d'engany, i molta irresponsabilitat i maldat. No anem bé!

Trist, patètic i fastigosament reprovable sistema democràtic el nostre!

Vivim en un país on els culpables es fan les víctimes i traslladen la culpa als denunciants; un país on no s'atrapa mai els responsables de la corrupció que ho enfanga tot, o si més no se'n surten alegrement; un país on el pes de la Justícia no és el mateix per a tothom, i sempre en paguen els plats trencats els mateixos; un país on el poder polític es conxorxa amb el judicial per perpetuar-s'hi, a esquenes dels que els han escollit; un pais on no es prenen decisions per al bé comú, sinó que es decideix a conveniència dels dirigents polítics i els seus amics.

Ahir comentava que no em varen agradar les paraules del diputat Rufián a la sessió de control del Congrés de Diputats. No crec que aquest hagi de ser l'estil a seguir per obtenir la confessió dels acusats per utilitzar malament la seva responsabilitat política. Al mateix temps, però em fa fàstic la manera que tenen alguns polítics i càrrecs públics de treure's de sobre la responsabilitat d'unes actuacions il·legals, també moralment. Em dol que ningú assumeixi els errors i dimiteixi per honestedat.

Hi ha massa cinisme impregnat en la política del nostre país, i molt poca sinceritat i decència, i mentre això sigui així, no aconseguiran que la ciutadania es prengui seriosament l'exercici de la política ni respecti els que han decidit exercir com a polítics.

Ignoro que pot acabant passant amb l'ex-ministre i l'exdirector Antifrau que ahir varen passar pel Congrés de Diputats, però l'experiència em fa pensar que tot plegat acabarà en no-res, i sortiran nous casos que taparan aquest i així anirem passant els dies, els anys i les legislatures. Patètic, trist i fastigosament reprovable sistema democràtic el nostre!

Gens d'acord amb el procedir de Gabriel Rufián

No crec que sigui per l'edat, sinó més aviat per l'educació rebuda que hi ha una cosa que no tolero i em dol, i és la mala educació, l'insult gratuït que molts utilitzen, no sé si com a defensa de la seva ignorància o per pura mala educació. És per això que quan aquestes persones ocupen un càrrec de responsabilitat política en representació de la població que l'ha votat, m'indigna enormement sentir-los, encara que la persona a qui dirigeixin tots els improperis sigui culpable d'allò que se l'acusa.

Jo puc pensar que l'ex-ministre de l'Interior era un inepte per al càrrec que ocupava i que era sectari, contrari de les llibertats dels catalans, prevaricador i, segons el cas que s'estudia, culpable de la guerra bruta contra les autoritats i institucions catalanes, però això no em donaria dret a insultar-lo com a persona, i més greu quan, en el cas de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, se l'insulta barroerament a la seu d'una institució pública on hi ha, agradin o no, els representants escollits pel poble espanyol.

No m'agrada l'actitud i boca del diputat Gabriel Rufián, com no em va agradar l'intent d'ocupació de la seu del PP a Barcelona, per part d'Arran. Defensaré on calgui els meus drets i els del meu poble, però sense necessitat de caure en la vulgaritat.

Considero que per dignitat política i també personal, tant l'ex-ministre com l'exdirector havien d'haver dimitit i no esperar que els fessin fora directament o subtilment, però ja sabem que a Espanya això no passa mai, perquè la democràcia encara no està prou curada i ens movem massa per la raó de la força. La majoria absoluta s'ha emprat molt malament i ho tenim molt complicat per millorar en aquest aspecte, però tot això no treu que tots, i els que ens representen a les institucions públiques, no haguem de ser curosos i respectuosos, defensant les nostres idees i les dels nostres representats amb energia, però sense ser vulgars ni grollers.

L'anècdota que no ho hauria de ser, però som a Espanya

A casa, de petits ens havien ensenyat a dir sempre la veritat, ser educats amb les persones, cedir el pas a les persones grans, no dir 'paraulotes', ser honrats... tota una sèrie de valors que ara sembla que te n'hagis d'avergonyir, que parlar-ne sigui ser cursi o fins i tot friqui, perquè ara tot això no es porta, encara que quan la gent se'n troba algun, es sorprèn i fins i tot els agrada.

Són moltes les actuacions que a casa reprovem i després d'exclamar-nos i sorprendre'ns com han estat capaços de fer tal cosa, amb el que els pot arribar a passar, acabem amb la pregunta: I?, una simplificació de: I tu creus que els passarà res? Evidentment que la resposta és sempre la mateixa: No!

Avui he llegit que el diputat al Congrés, en Francesc Homs, ha registrat una denúncia contra el president del govern espanyol per prevaricació i desobediència a les sentències del Tribunal Constitucional, ja que sembla ser que n'hi ha unes quantes, i ara caldrà veure si el Fiscal General també actuarà... Tots sabem què passa quan no es respecten aquestes decisions en el cas de les institucions i càrrecs polítics catalans. Quan qui incompleix les seves decisions és el govern espanyol què passa? Res.

Aquest és un petit exemple que reforça la idea que molts tenim que la justícia no és igual per a tothom. El rei emèrit pot haver blanquejat diners o disposar de grans fortunes en bancs estrangers, però ell és immune. El president del govern espanyol pot haver estat cobrant dietes de desplaçament mentre vivia a Madrid i fins i tot a la Moncloa, i s'arxiva. El govern espanyol pot incomplir sentències del Constitucional, i el Fiscal General ni s'immuta, ni cap jutge els porta a judici.

Als Estats Units que hi ha un president tan dolent que no deixa entrar musulmans la jutgessa el fa callar. Aquí als refugiats els disparen bales de goma i no passa res!

I podríem parlar de la corrupció del PP, de les trifulgues entre l'ex-ministre d'Interior i l'ex-director de l'Oficina Antifrau, o dels temes que vulguem, multitud d'anècdotes que no deixen de ser només això, quan haurien de ser motiu de penes i, per què no, d'anys d'inhabilitació o presó. País! i desprès no entenen perquè alguns volem donar-nos-en de baixa.

Vergonya

Vergonya em produeix escoltar el senyor Jorge Fernández Díaz, el pitjor ministre de la història espanyola, justificant allò que és injustificable. Vergonya en veure com el fiscal en cap del Tribunal Suprem troba tan normal la conversa del ministre i el llavors director de l'Oficina Antifrau. Vergonya la que em provoca la decisió del PSOE de facilitar el govern espanyol al senyor Rajoy, malgrat lla quantitat de casos de corrupció del PP. 

Em causa vergonya aliena veure i escoltar tot el muntatge corruptiu del PP i que la seva vicepresidenta ens digui que això va passar fa molt temps, com si els culpables no estiguessin encara ocupant càrrecs de responsabilitat política i cobrant de tots els espanyols.

Vergonya per la iniciativa judicial d'obrir més de 400 procediments en contra d'ajuntaments per la qüestió del procés sobiranista. Avergonyit per les imputacions del president Mas, la presidenta del Parlament català i els exconsellers Rigau, Ortega i Homs.

Pot existir un estat occidental on el model democràtic estigui més prostituït que a Espanya? Pot existir un país on el poder judicial sigui tan parcial a favor del poder executiu? Es pot dissimular menys del que es fa a l'Espanya ancorada al passat i nostàlgica de la dictadura i del cop de sentència?

No cregueu per un instant que no veureu coses més increïbles i poc democràtiques de les actuals! La cosa no s'ha acabat i encara els queda corda per actuar amb més desvergonyiment. Tenim PP per molts anys, no pas de la mà dels sectaris i centralistes de C's, sinó del mateix PSOE que ha tingut la barra de carregar-se el dirigent escollit per la seva militància i declarar que fer Rajoy president del govern és el mal menor. El meu suport al PSC que, en la discrepància ,desitjo que es mantinguin ferms en els seus principis i en la defensa d'allò que varen prometre als seus votants.

Daniel de Alfonso, un home molt viatjat

Sembla ser que l'exdirector de l'Oficina Antifrau és un home molt viatjat. M'imagino que és de les persones que creu en la formació continuada i que acudia a tot tipus de certàmens amb la voluntat d'estar al dia i poder fer una bona feina, amb responsabilitat i coneixement actualitzat.

És bo que les coses se sàpiguen i siguin explicables i entenedores, sobretot ara que la corrupció és tan present a la política, però també a l'economia i a la societat en general. Ara que l'exdirector ha quedat sense feina i sembla ser que es reincorporarà a fer de jutge, és molt important que no hi hagi cap tipus de dubte que la seva gestió ha estat immaculada, tret d'alguna conxorxa contra el procés i els seus dirigents. Imagineu-vos que heu d'anar a judici i us toca aquest senyor. Quina serà la primera cosa que us vindrà al cap?

El problema del nostre país és que hi ha tanta gent implicada amb la corrupció que ja no et fies de ningú. Dubtes que els càrrecs polítics utilitzin bé els recursos públics i no es paguin temes particulars amb diner públic. Que sàpiguen portar una doble comptabilitat, però no la que ens imaginem, per experiència, sinó la particular o familiar, i la que es deriva del càrrec que ocupa.

També és cert que hi ha moments en què la línia divisòria es fa difícil d'identificar. Ara no recordo quin ministre era que anava molt sovint a les Canàries, on casualment hi vivia una gran amiga seva. Hi anava per feina i es trobava amb l'amiga, o bé anava a veure l'amiga i passava per l'oficina a treure el cap? A compte de qui havien d'anar aquestes despeses?

Si el responsable de l'Oficina Antifrau es trobava a Madrid amb el ministre, les despeses havien d'anar a compte de l'Oficina, oi? Hi anava en virtut de ser el responsable d'aquesta oficina, encara que potser el motiu... 

Ara que ja sabem què cobra cada càrrec electe i els seus nomenats, caldrà treballar per conèixer quins beneficis en treu a més a més: dietes, desplaçaments... No us estranyi que la suma superi l'import de la nòmina.

L'aturada del procés és ara més versemblant

Digueu-me que no em fiqui on no em demanen i que no en sé de la missa la meitat, però mirant les notícies que surten a la premsa em fa l'efecte que CDC està construint un gran bunyol. Vull dir que veig molta gent amb les mans llefiscoses sense saber què fer ni com eixugar-se-les.

No penseu que estigui parlant de corrupció, que avui sembla que no puguem parlar de res més. Em refereixo que hi ha molts manobres i la direcció no la veig prou clara, que tingui les idees massa clares, vull dir. Refundar és un verb que costa de tenir clar. És d'aquells que són tan oberts que tothom els interpreta a la seva manera. 

Què ha passat amb els simpatitzants d'Unió? Han passat a la sala d'espera del PP? Estan esperant recuperar forces per tornar-ho a intentar? Se n'ha quedat algun a CDC? I el senyor Gordó on el situem? Artur Mas el defensa, però no sé si té gaires més amics dins de CDC. Vol realment liderar el nou partit? Això vol dir que la nova CDC, agafi el nom que decideixin, ja no serà més independentista? Hauran acabat la feina el ministre de Defensa en funcions i l'exdirector de l'Oficina Antifrau?

Com podeu veure, no sé massa res del que està passant, però tot encaixaria amb el suggeriment que feia aquest dissabte al diari ARA, el director de l'Escola de Cultura de Pau, el senyor Vicenç Fisas. "Sentint-ho molt, crec que hem de parar màquines, i dir-ho clar i català. Si s'explica bé, la gent ho pot entendre". I perquè ho diu, doncs perquè segons Fisas "Els números no quadren", ja que fan falta moltes més persones favorables a la desconnexió d'Espanya.

I tot això ho dic perquè sempre he defensat que Catalunya sense CDC no aconseguiria la independència, per molta empenta que tingués ERC, sobretot comptant que el PSC hi està en contra i En Comú Podem no ho té gaire clar, en funció de quins siguin els seus interessos electorals.

Una rècula de titulars preocupant

No em direu que no és surrealista llegir els titulars del diari d'un dia qualsevol. Avui no he pogut estar atent a les notícies i arribant el vespre a casa he fet una lectura transversal dels diaris digitals. Abans d'aprofundir en algun dels temes tractats he decidit escriure el post d'avui, reproduint alguns d'aquests titulars.

"Multa de sis milions pels fasos autònoms de les empreses subcontractades per Telefònica". És un tema greu que afecta moltes persones i precisament les més vulnerables. És la manera de tenir mà d'obra barata. Les subcontractació no pot ser l'amagatall dels contractes fraudulents. L'Administració, i en aquest cas Telefònica són corresponsables d'una mala gestió en la contractació laboral a càrrec de les empreses subcontractades.

"FernándezGate: Ni el ministre ni De Alfonso han denunciat les filtracions perquè prefereixen que no s'investiguin". Molts espanyols han beneït l'actuació irregular d'un ministre, perquè contra Catalunya tot s'hi val! 

"Anticorrupció implica 20 persones a la trama que va desviar 82 milions de l'AVE". Més medalles per a una empresa (Adif) que a Catalunya ens té fregits.

Una d'amable: "Chen Yansheng: tenim la missió de construir el millor club d'Espanya". Ja li dic al meu sogre, que és perico, que aquest any l'Espanyol farà por!

"Un entrenador de tenis taula, expulsat per animar el seu jugador en català". Perquè en prenguin nota des de C's. Segur que des d'Espanya es deu trobar la cosa més lògica del món. Com s'atreveix aquest entrenador a parlar en català? On s'és vist!

"El president d'RBA accepta haver defraudat 2,3 milions d'euros a Hisenda". En aquest cas es recuperen els diners. Això no ho veiem cada dia!

"De Alfonso va pagar amb diner públic els viatges a Madrid per reunir-se amb Fernández Díaz". No sé si es poden considerar viatges de treball. En tot cas em sorprèn el subtítol: "L'excap l'Oficina Antifrau va gastar 1.500 euros en els dos desplaçaments".

"Dinamarca ja confisca diners i pertinences als refugiats per pagar la seva estada al país". No sé què puc afegir-hi.

"Un sindicat de vigilants privats reclama 9.100 euros al Govern per obligar-los a dur plaques en català". Com pot ser tan cruel el Govern i torturar d'aquesta manera els pobres vigilants privats? Justícia!!!

"El jutge arxiva la denúncia contra Endavant pel cartell del petó entre la 'Moreneta' i la 'Geperudeta'". I el pobre cardenal Cañizares què? No ha servit de res el rosari de desgreuge?

No cal que continuï, oi? Es veu bé la diversitat i riquesa dels nostres valors i què ens interessa i mobilitza!

Una corrupció que entre tots hem anat alimentant

La història política del ministre de Defensa en funcions és realment dramàtica i molt lluny del que es pot esperar d'un Estat que es presenta com a democràtic. El que hem conegut aquests darrers dies és molt gros i la nostra apatia només s'explica per la saturació de corrupció que s'ha donat a conèixer, bàsicament a l'entorn del PP.

Fa molta ràbia escoltar el discurs del PP insistint que l'únic delicte és l'enregistrament i posterior difusió de la conversa telefònica entre el ministre i el ja exdirector de l'Oficina Antifrau. Se me'n fot  si l'enregistrament és il·legal i no serveix com a prova judicial. El que té transcendència és el contingut de la conversa i això sol hauria de ser motiu suficient com per cessar el ministre. La inacció en aquest sentit demostra el poc tarannà democràtic del president espanyol en funcions i del partit que presideix. I no té res a veure amb el resultat electoral.

Realment el ministre Jorge Fernández és l'espectre del franquisme del segle XXI i Espanya sembla que tingui nostàlgia de l'època franquista, i tot això és culpa de tots. No vulguem culpar els electors, ni els polítics d'un color, sinó que ens hem de posar tots en el mateix sac, per diferents circumstàncies i comportaments, però hem fallat des de fa molts anys.

Podem dibuixar i colorejar el mapa d'Espanya i fer els comentaris que vulguem, però el problema és més profund que uns resultats electorals. El problema és la pèrdua de valors, el que ens diferencia de moltes democràcies europees. Som com som, però podem canviar. Fa massa temps que vàrem llançar la tovallola i ens hem servit de la picaresca per dissimular les nostres misèries.

La Defensora del Pueblo porta Estanis Fors als Jutjats

Per més anys que passin no oblidaré mai qui va ser alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, que l'any 1985 exclamava "La Justícia és un cachondeo". Quanta raó no tenia!

Des de sempre ens han volgut fer creure que la Justícia era igual per a tothom i tots sabem que ni s'aplica de la mateixa manera a tothom, ni els camins per arribar-hi són els mateixos. És, doncs, una calúmnia voler-nos fer creure que a tots se'ns mira de la mateixa manera, tinguem o no diners, tinguem o no amics i coneguts en política o en el mateix Poder Judicial.

Aquests dies que s'ha fet palès tot allò que molts sospitàvem i que hem vingut denunciant del ministre de Defensa en funcions, l'inepte i ara, segons sembla, corrupte Jorge Fernández Díaz, coincideix amb les declaracions de l'exalcalde d'Arenys de Mar als Jutjats, denunciat per la Defensora del Pueblo, que tot sigui dit de passada, mai m'he considerat defensat per ella, sinó més aviat atacat en els meus principis i valors.

Sembla ser que Estanis Fors va desobeir la Defensora i ni la va respondre, per un tema de banderes, i això és molt greu, mentre que les filtracions de les maniobres del ministre de defensa amb el cap de l'oficina antifrau de Catalunya, es consideren la causa a jutjar més que no pas el mòbil dels contactes entre els dos personatges.

El més trist de tot plegat és que per més pressió que puguem fer contra el ministre i el propi president del govern espanyol en funcions, no passarà res, perquè la transició democràtica ha estat una enganyifa i els franquistes, vencedors el 39, han continuat remenant les cireres des de la política, la justícia, l'exèrcit i el món editorial. 

El currículum del ministre s'amplia

La bomba política d'avui és la filtració del diari digital Público de les converses entre el ministre de defensa en funcions i el cap de l'oficina antifrau catalana per, suposadament, fabricar escàndols de CDC i ERC, ara fa dos anys.

Hem de ser curosos i parlar sempre amb l'expressió 'presumptament' perquè no en tenim la certesa. Una altra cosa, però, és el que ens puguem imaginar coneixent l'històric del ministre. D'aquest polític m'ho puc creure tot. Té un currículum esperpèntic d'incompetència manifesta, però també de falsejar la veritat i, per què no, d'embrutar la imatge dels seus adversaris polítics.

Si tot es confirma, estarem davant del partit més corrupte de la història democràtica del nostre país, que a més s'haurà dedicat a llançar merda sobre els altres. Ja sabem en què acabarà tot plegat. Probablement caurà el cap de l'oficina antifrau, nomenat pel Parlament català, però el ministre de l'Estat es mantindrà ferm fins que Espanya decideixi formar un nou govern. A Espanya els ineptes no dimiteixen, sinó que se'n vanaglorien.