diumenge, 28 de febrer del 2021

Res no justifica la violència

Res no justifica la violència i per tant els sentiments que tinc aquests dies són de ràbia, tristor i impotència. La violència que es produeix després de les manifestacions convocades a favor de la llibertat d'expressió no beneficien en res a Hasél ni a la societat reprimida, sinó tot el contrari. De fet, molt probablement tampoc ho intenten defensar, sinó que s'aprofiten de la crispació per destruir i fer mal.

És evident que els temps que vivim són complicats i difícils, sobretot per als joves que tenen un futur tan fosc, amb tants problemes per poder planificar la seva vida, amb moltes dificultats per trobar una feina estable, uns ingressos que els ajudi a independitzar-se i encarar el futur amb un mínim de garanties per tirar endavant els seus projectes. Això, en tot cas, no justificaria gens ni mica les actituds dels joves que veiem destrossar mobiliari urbà, centres comercials, i posar en risc la vida dels altres.

El govern, encara que estigui en funcions, ha de donar un cop de puny a la taula i ser molt clar en la defensa de l'ordre. No es pot dubtar a l'hora de fer claudicar aquests joves, infiltrats o no, que posen en risc la convivència de la nostra societat. No es pot permetre el caos d'aquests dies, i si no som capaços d'aturar la violència, potser caldrà suspendre, temporalment, els permisos per sortir al carrer. Els instigadors de les protestes han de ser capaços de conduir les seves marxes, i evitar que els seus participants, alguns d'ells, acabin destrossant tot el que troben per davant, i el que és pitjor, traient valor a les pròpies reivindicacions ciutadanes.

Aturem el vandalisme, defensem la convivència i mantinguem el pols en contra la repressió, sense caure en l'error que aquests dies es produeix nit rere nit. Que la manca de llibertat d'expressió no es substitueixi per una manca de civisme i ordre, en un perill per a la convivència pacífica de tota la ciutadania.

dissabte, 27 de febrer del 2021

No és incivisme, sinó frau

Ara resulta que el nostre país és un país d'incívics, i en això s'inclouen tots els corruptes. Va ser el president del govern espanyol que va considerar el comportament del rei emèrit d'incívic, quan del que es tracte és de corrupció i estafa econòmica. Resultarà que defraudar a Hisenda és un acte d'incivisme, o és que no s'atreveix a dir les coses pel seu nom?

Ja vaig comentar ahir que el fet de no reclamar un judici per l'actuació fraudulenta del rei emèrit li treia molt de sentit a les paraules d'actuació incívica. Sempre he defensat que una cosa és protegir qui ostenta el poder de les conseqüències de les seves decisions de bona fe, i una altra de diferent és protegir-lo de l'actuació corrupta aprofitant-se de la seva posició de poder. És per això que entenc que és un error el tracte que es fa sobre la inviolabilitat.

Si alguna cosa provoca desafecció i avorriment entre l'electorat és aquesta manera d'obrar dels polítics, que d'alguna manera practiquen un corporativisme clarament defensiu. Un engany en les paraules i els fets. I precisament és Pedro Sánchez un clar exponent de les promeses incomplertes, i del canvi d'opinió segons com bufa el vent. I desgraciadament això li surt bé.

No sé com és possible que els ciutadans siguem tan benèvols amb els enganys i les mentides dels nostres polítics, i no els castiguem suficientment. Ho veiem d'anada i tornada que ens prenen el pèl, i som incapaços d'escarmentar-los. I així ens va!

divendres, 26 de febrer del 2021

Més irregularitats del rei emèrit

La sèrie Joan Carles I "el corrupte" continua avançant i van apareixent capítols nous. Avui llegíem a la premsa el pagament de més de quatre milions d'euros per regularitzar una situació il·legal no declarada, i la pregunta que ens fèiem tots era: d'on haurà tret els diners? D'alguna altra estafa?

Sembla ser que el rei emèrit té molts bons amics i li han deixat els diners perquè d'aquesta manera no hagués d'anar a judici, perquè... esclar, encara no li han requerit res, i per tant ho pot anar regularitzant, cosa que una persona normal, de carrer, no ho podria fer. Llavors diu, ell mateix, que la Justícia és igual per a tothom. Ja s'ha vist!

Se m'escapa una cosa. Si a mi em regalen quatre milions per pagar a Hisenda, no hauré de declarar aquest ingrés? I les ànimes caritatives com justificaran aquesta generositat? Suposo que no ho acabo d'entendre perquè ni he tingut ni tindré l'oportunitat d'experimentar-ho, però estaria bé que algú ens ho expliqués.

Ha sorprès el to del president espanyol queixant-se de la manera d'actuar del rei emèrit. No sé si ha exagerat la nota per reforçar el seu suport i confiança en el rei actual, però si més no ha estat un canvi de posicionament, que de totes maneres no ens portarà enlloc. Seria bo que ara donés suport a algun tipus d'investigació, però això ja seria demanar massa. Potser ha estat una picada a l'ullet al seu soci de govern.

Sigui com sigui, és de lamentar la situació que estem vivint i tot el que es de domini públic sobre la manera de fer del monarca espanyol. Fa dos dies que se li feia un reconeixement públic per la seva actuació arran del 23 de febrer de 1981, però alguns creiem que no se sap tota la veritat, sinó que hi ha alguna cosa que se'ns amaga. No tenim tan clar que el rei no jugués un paper més que de salvador de la democràcia, i que no hagués tramat alguna operació política que finalment no va acabar de funcionar. A hores d'ara t'ho pots imaginar tot. No hi ha aigua clara en el rei emèrit.

dijous, 25 de febrer del 2021

Treballant la substitució de Torrent a la presidència del Parlament

He llegit que la CUP s'ofereix per presidir el Parlament i que per altra banda Illa proposa Granados per ser la presidenta. Entretant la gent de JxCat reclama que són ells qui hi tenen el dret, sempre i quan hi hagi un pacte entre els partits independentistes i donant per fet que el nou president del govern serà Pere Aragonès.

De fet, Granados podria molt ben ser la nova presidenta del Parlament català si el PSC hagués obtingut suficients vots per obtenir la majoria absoluta, o si més no que sumessin amb els Comuns, però aquest no és el cas. Ni en l'hipotètic cas de pacte d'esquerres, Granados no hauria de ser nomenada presidenta del Parlament, perquè no és una persona de consens. Ha estat molt crítica amb els partits independentistes i amb un discurs molt punyent, ratllant la mala educació.

Si em demanéssiu qui voldria per president o presidenta del Parlament, no us sabria qui dir, però de ben segur que no escolliria Eva Granados. Tan ella com el candidat socialista han estat unes persones molt dures en la seva crítica al govern anterior, molt lluny de posicionaments socialistes que podien tenir certs elements de consens amb la voluntat de trobar solucions a l'encaix de Catalunya amb la resta d'Espanya, i més aviat favorables a considerar el nostre país com una part més de l'Estat espanyol. Ambdues persones són clarament representants del PSOE a Catalunya, per la qual cosa seria una mala notícia per al nostre país que un i altra poguessin acabar sent presidents del Govern i del Parlament.

Avui dia no és fàcil trobar una persona que tingui la categoria per ocupar la presidència del Parlament, i tampoc hi col·locaria la candidata de la CUP o la mateixa Laura Borràs. Segur que hi ha millors candidats per representar-nos des de la primera cadira del Parlament, i aquesta hauria de ser una feina a treballar des dels diferents partits polítics. 

dimecres, 24 de febrer del 2021

Els comuns surant sense avançar

I per acabar aquest seguit d'anàlisis sobre els resultats electorals del dia 14 de febrer, tenim a En Comú Podem, que també va perdre molts vots i percentatge de vot, però va mantenir els 8 escons que tenia actualment. On varen anar a parar els seus vots? No sé si se n'ha parlat gaire, però jo pensaria que es tracta de gent que va quedar-se a casa o potser es va passar al PSC, per allò que... per ser-ne tan dependents, potser millor votar-los directament. Ja fa molts anys que aquest tram electoral, ocupat pel PSUC, Iniciativa i ara Comuns, s'aguanta amb prou feines, intentant diferenciar-se del PSC, però sense acabar de tenir prou força i presència.

L'única esperança, després de conèixer els resultats, és la d'aconseguir un pacte d'esquerres, sense que això els deixi de ser la part feble del pacte i per tant l'ase dels cops. El seu discurs a Catalunya, que no governen, és molt diferent al d'Espanya, que sí que estan al govern. Ja sabem que és molt diferent governar que ser a l'oposició, però és precisament quan es té l'oportunitat de condicionar les decisions, que es demostra la seva capacitat i, d'alguna manera, la justificació per demanar el vot.

Els Comuns no acceptaran mai un pacte amb JxCat, a qui consideren la dreta, però sí que és cert que hi ha altres institucions on els pactes o el lliurament de vots han estat acceptats de posicions més compromeses. Al final t'adones que tot és qüestió d'interessos, i per tant no cal xerrar tant i anar més al gra.

Per al PSC serien una bona crossa, però no tenen ningú més on agafar-se, sempre i quan ERC es mantingui fidel a la seva promesa de no voler saber res d'una pacte amb els socialistes. Les converses continuen avançades, ERC voldria pensar que la seva indefinició sobre el dret a l'autodeterminació continua pesant com abans, i que els pot fer entrar al govern i d'aquesta manera agafar més força davant el seu adversari JxCat. 

dimarts, 23 de febrer del 2021

La CUP incrementa el percentage del pastís

La CUP també varen perdre votants, uns sis mil, però en percentatge va créixer i això ha fet que més que dupliqués el nombre d'escons obtinguts, passant de 4 a 9. No és la vegada que en tenen més, però s'hi acosten.

També hi va haver votants de la CUP l'any 2017 que aquesta vegada varen decidir no votar. No sabem si els sis mil, o bé es varen compensar amb nous votants. El cas és que també és bo que pensin en els resultats i mirin quin grau de responsabilitat tenen amb la seva actuació.

Una vegada més la CUP pot ser decisiva si el govern s'inclina per l'opció sobiranista. Haurem de veure a quin preu posa les condicions i si envia algú més a la paperera de la història. Caldrà observar quins objectius es marquen, una vegada coneguts els resultats i la força dels seus escons.

Desitjo que no tot estigui en mans de la seva cap de llista, amb qui jo no hi confio gens. Crec que no ha fet una bona campanya, potser superada per la responsabilitat que assumia, i també una mica fora de joc. Ja ho vaig dir el seu dia que no m'agradava la decisió que havia pres la CUP, però el cas és que són on són, i amb molta força per poder decantar la balança.

Una vegada més juguen amb despistar sobre el seu grau de compromís a l'hora d'assumir responsabilitats, i crec que tenen molt assumit que el seu lloc és a la rereguarda, defugint precisament responsabilitats i evitant la crítica directa. És una posició fàcil, però entenc que potser tampoc el nostre país està en condicions com perquè un partit com la CUP assumeixi el lideratge, ja sigui a la mesa del Parlament, o en el Govern.

Seguirem l'evolució de les negociacions i tot el que ens depara el futur. Probablement han arribat al seu sostre natural, i ara el que els convé és no defraudar els seus militants i simpatitzants, encara que això provoqui enrabiades a bona part del sobiranisme català.

dilluns, 22 de febrer del 2021

L'auge de Vox és culpa de tots

No vivim aïllats, sinó en un món globalitzat i això fa que fenòmens que succeeixen en altres indrets també passin aquí. Els que estimem la democràcia, el diàleg i les bones intencions no ens agrada l'auge de Vox, però no podem fer altra cosa que acceptar-ho i procurar desinflar aquesta crescuda tan important i significativa.

No hi ha una única causa per explicar l'entrada de Vox al Parlament català. En són vàries i totes elles sumades han provocat que la seva presència sigui més alta de la que inicialment podíem imaginar. L'extrema dreta ha crescut arreu d'Europa i nosaltres no podíem ser una excepció. A més, hi ha molts elements particulars que l'han fomentat. Els mateixos partits polítics l'han alimentat i l'han fet créixer. 

Les idees de Vox no són noves, sinó que es trobaven més o menys dissimulades dins d'altres opcions. Partits com el PP o C's, han conreat aquesta cultura populista i extremista, que les circumstàncies també l'han potenciat. No és estrany que C's hagi perdut tants vots i escons, i que no se n'hagi aprofitat el PP. És més que evident que bona part d'aquests vots, els que no han anat a parar al PSC, s'han desplaçat a Vox.

El fons és el mateix, encara que el plantejament és diferent. C's ho intentava dissimular i es disfressava de partit demòcrata. Vox no en té cap necessitat, i ho diu clar i sense embuts. Vox està en contra de l'Espanya de les nacionalitats, de les llengües que no siguin la castellana, i de qualsevol singularitat cultural, social i econòmica que no sigui la centralista, la que defensa a ultrança la sagrada unitat espanyola.

També els partits independentistes hi han tingut alguna cosa a dir. Les seves baralles constants, el desgovern i la paralització del país, han fet que molts catalans es quedessin a casa. També han perdut molts vots i no és només culpa de la pandèmia. Aquest fre motivat pel desencís de molts, també ha ajudat que la crescuda de Vox fos més significativa.

Cal que el nou govern, el que surti de les negociacions en marxa, ho tingui molt present, i sàpiga reconduir la situació. Han de guanyar-se la confiança perduda, i fer veure a tota la població que el discurs de Vox és fals, que s'aprofita de les circumstàncies, per cridar l'atenció, però que els seus mètodes mai seran operatius ni ens portaran a la solució dels problemes. Tenim quatre anys per convèncer-nos, que una altra manera de fer política és possible, sense el concurs de populistes ni feixistes.

diumenge, 21 de febrer del 2021

Catalunya no tindrà presidenta a la Generalitat

L'efecte Puigdemont que fins ara havia funcionat no ha estat suficientment fort com per mantenir JxCat per davant d'ERC i també, com ja va passar l'any 2017, un tercer partit n'ha sortit vencedor. La possibilitat d'aconseguir una dona com a presidenta de la Generalitat s'ha esvaït, i Laura Borràs ha vist com el seu adversari, Pere Aragonès, l'avançava i es proclamava com a gran candidat a presidir el nou govern.

Hem pogut pensar que el trencament amb el PDeCAT hagi pogut ser la causa d'aquesta derrota, però també ens hauríem de preguntar si tots els vots que va obtenir el PDeCAT haurien anat a la bossa de JxCat. Em fa l'efecte que la configuració de les llistes, amb Canadell de tercer, i les proclames d'unilateralitat de Borràs no hi haurien ajudat i per tant no tot és culpa de l'equip de Chacón, sinó que s'ha de fer un xic d'autocrítica.

També caldrà veure si el fet de perdre la presidència representa per a JxCat una patacada que els deixi en un segon terme a partir d'ara. Caldrà veure si ERC ho sap aprofitar i aconsegueix un lideratge seriós i convincent. Hi ha dipositades moltes esperances, fins i tot per part de qui no els ha votat, però que accepta de bon grat aquest primer lloc per davant de JxCat.

Quin paper jugarà Puigdemont ara que el seu partit està en un segon pla? Ja no podrà jugar el paper de president a l'ombra, donant instruccions al president titella, com en el cas de Torra, i haurà d'aprendre a estar en un segon nivell. Es podrà concentrar en el seu propi cas, de persona exiliada, batallant per mantenir el seu escó al Parlament europeu. Per la seva part, qui passarà a jugar un paper de president a l'ombra serà Junqueras, des de Lledoners. Els papers s'han intercanviat i haurem de veure si el país se'n surt millor.


dissabte, 20 de febrer del 2021

El fracàs del PDeCAT

Un dels partits polítics que també va fracassar en aquestes darreres eleccions és el PDeCAT, hereus de Convergència Democràtica, amb Artur Mas com a figura més emblemàtica, encara que poc visible. Al capdavant una exconsellera que ho va ser fins que el president Torra la va fer fora. L'objectiu del partit no era només el d'entrar al Parlament, independents de JxCat, sinó que a més volien ser la clau del pacte de govern, traient aquest paper a la CUP.

Els votants del PDeCAT no varen ser suficients com per arribar al 3% necessari per entrar a la circumscripció de Barcelona, la que tenien més fàcil, i s'han quedat al carrer. Ara el seu futur és força complicat ja que hauran de decidir si continuen, sense l'escalf que representa ser presents al Parlament, i només aprofitant la seva presència a alguns ajuntaments i al Congrés de Diputats.

L'operació entre el PDeCAT i JxCat ha estat un error, però no només pel fet de decidir d'anar per separat, sinó de ser incapaços de posar-se d'acord amb els elements més bàsics, i les picabaralles, jo penso que més per protagonisme dels seus dirigents, que no pas per les idees. Sí que és cert que encara no sé si la gent del PDeCAT són independentistes o no, encara que durant la seva campanya ho han expressat, però no en el moment de trencar amb JxCat.

La campanya no ha estat del tot dolenta, però tenien un problema i era que la seva cap de llista, que despotricava tant de JxCat, havia estat en el govern fins fa quatre dies, i alguns podien pensar que es tractava d'un cop de geni. Es queixen que han tingut poc temps, i crec que en part és cert, encara que no fos només per donar-se més a conèixer com a alternativa a JxCat, com per trobar aliats amb qui presentar-se conjuntament. Per què no amb la gent de Marta Pascal? o Lliures?

Sigui com sigui, haurem de veure en què acaba tot plegat i en cas de decidir no continuar, què passa amb persones tan rellevants políticament, que han quedat atrapats en aquesta opció i que potser encara podrien tenir algun paper a jugar en algun altre partit polític.

divendres, 19 de febrer del 2021

ERC aconsegueix els seus objectius

En la línia d'aquests darrers dies de valorar els resultats de les eleccions catalanes, parlar d'ERC és parlar d'objectius assolits. Feia anys que aspirava superar el seu gran adversari, ara sota les sigles de JxCat, i ho ha aconseguit, encara que sigui només per un escó i poc més de trenta-cinc mil vots. L'altre objectiu era superar el 50% dels vots independentistes i també ha estat així, en aquesta ocasió gràcies als vots del PDeCAT.

ERC podrà assolir la presidència del govern de la Generalitat si és capaç de formar un govern amb el suport dels partits independentistes. Un pacte d'esquerres el portaria a donar suport a qui va ser guanyador absolut de les eleccions, el PSC.

De fet JxCat ha jugat força malament i el seu trencament amb el PDeCAT l'ha portar a cedir el primer lloc dels partits independentistes en favor d'ERC. Un trencament que no ha anat bé al PDeCAT, que no ha aconseguit el mínim de vots per poder entrar al Parlament i que ara haurà d'analitzar quin futur l'espera.

ERC podrà governar, però caldrà veure amb quines condicions. Penso que seria bo que assumís el lideratge del govern i no haguessin de repartir-se el pastís amb JxCat, per evitar els problemes que hi ha hagut durant aquesta darrera legislatura. Aragonés hauria de poder nomenar el seu govern, de la seva confiança i disposar de prou capacitat de maniobra per conduir el govern a recuperar tots aquests anys perduts.

No sé què li exigiran la CUP i JxCat, si finalment arriben a algun pacte, però seria de lloar que tots assumissin un plus de responsabilitat i deixessin les mans lliures a qui ha de ser el nou president de la Generalitat, per confeccionar el govern de la seva confiança. Necessitem també uns consellers i conselleres solvents i capacitats per reconduir tots els disbarats comesos darrerament. Els catalans estem molt cansats de com han anat les coses i volem veure governar, i fer-ho bé. Podem donar-los un marge de confiança, però s'han de posar les piles i no tornar-nos a fallar.

dijous, 18 de febrer del 2021

Una democràcia gens consolidada

No sé què més ha de passar perquè Europa obri els ulls i s'adoni quin tipus de democràcia és l'Estat espanyol. Llegia que el govern de Madrid està preocupat per la mala imatge que dona l'empresonament de Pablo Hasél. I què es pensaven? Que li expliquin a la vicepresidenta Carmen Calvo això de la democràcia consolidada. No s'ho creu ningú.

Amb pocs dies s'ha acumulat tres casos flagrants que demostren el tipus de país que som. Els presos polítics i exiliats, l'acte de Madrid d'aquest diumenge d'exaltació del feixisme i l'empresonament del músic lleidatà. Tres exemples, però no els únics. I em vindran més, quan el Tribunal Constitucional es digni a desencallar tot allò que no deixa que vagi a Europa.

Poc m'hauria imaginat que després de l'experiència dels anys d'universitari lluitant contra el franquisme, els meus fills poguessin arribar a veure manifestacions reclamant llibertat d'expressió. Semblava una etapa superada, però no!

He dit moltes vegades que tenim la sort d'estar situats a Europa, perquè en una altra posició ho viuríem molt malament. Malgrat ens puguem queixar que Europa no es fa prou cas, hem d'acceptar que una resistència a situacions pitjors sí que la fa. Sigui per vergonya, s'està combatent la inèrcia retrògrada dels poders de l'Estat. Un Estat dominat per unes forces militars i judicials que no han fet la transició, sinó que continuen ancorades en les idees del franquisme i l'autoritarisme. Continuarem lluitant, si pot ser units.

dimecres, 17 de febrer del 2021

Poc respecte als populars catalans

El PP català ja fa moltes eleccions que juga un paper testimonial, molt residual, sense capacitat per decidir ni influir en la política catalana. És lògic que el president nacional del seu partit consideri que no s'està parlant del mateix quan es refereixen a Catalunya o a la resta d'Espanya. 

Qui hagi tingut la paciència d'anar-me llegint al llarg de tots aquests anys sabrà que sempre he dit que el PP català mai ha defensat Catalunya, com sí ha fet el PP basc, enfrontant-se quan ha calgut amb la direcció estatal. A Catalunya el PP català s'ha comportat com una sucursal en mans del poder central, atacant les pròpies institucions. 

Això ha estat d'aquesta manera i potser és per això que el tracte de Madrid ha set molt poc respectuós vers els populars catalans. Les llistes s'han confeccionat des de Madrid, prioritzant interessos centrals als interessos legítims que poguessin tenir els militants catalans. Una bona mostra són les darreres eleccions, amb la incorporació de dues independents després del líder, que han acabat sent les úniques persones que han obtingut seient al Parlament. O també en les eleccions generals, que va passar el mateix amb la senyora Cayetana i companyia, com si fossin realment representants de la societat catalana.

Aquesta manera d'actuar té un preu i jo diria que és la causa perquè molts possibles votants del PP a Catalunya o bé s'han quedat a casa o han escollit altres opcions. No s'han sentit representats per les persones col·locades a les llistes.

Ara faria com l'escriptor i empresari Xavier Roig, que insisteix tant amb el sistema electoral, i tornaria a parlar de les llistes obertes, o la representativitat directe dels diputats, escollits expressament per l'electorat. Poder responsabilitzar amb noms i cognoms els diputats que ens han de representar al Parlament.

Els populars catalans no han estat ben tractats pel seu partit, però tampoc han fet res, al llarg dels anys, per sobresortir i demostrar públicament que eren representants d'uns societat concreta de Catalunya, amb uns interessos propis a defensar. És el peix que es mossega la cua, i probablement la causa de la seva nul·la representació al Parlament català.

dimarts, 16 de febrer del 2021

Rèquiem per a un partit polític sense projecte

A Ciudadanos li ha passat el que podíem imaginar que passés tard o d'hora. Un partit que va néixer per atacar el català, per anar en contra i no per construir res i sobretot res de positiu. Algú podia pensar que el partit polític tenia futur, però era somiar. No tenia cap base on recolzar tota la seva estructura i per tant s'aguantava de manera fictícia. No ha trigat gaire temps que els seus votants se n'han adonat.

A les eleccions passades va substituir un PSC en hores baixes, que a diferència d'ells, sí que tenia un projecte i una història, i és per això que no li ha resultat difícil recuperar el terreny, cosa que no es pot esperar del no-res que és C's. I el discurs de l'odi i l'anticatalanisme l'ha portat a engreixar la ultradreta que ha aparegut al Parlament en forma de Vox.

Diuen que no han sabut animar els seus votants, però no és cert. Tots els partits polítics han patit l'abstenció, però C's a més a perdut els seus votants que han retornat al PSC i s'han dirigit a la ultradreta, que no ha sortit del no-res, sinó de C's i en menor mesura del PP.

No sé què decidiran fer a partir d'ara, però han de tenir clar que no tenen futur. La seva manera de fer i pensar quedarà superada per Vox, i tota la resta és fum. No tenen cap paper a jugar al Parlament català, que tampoc estimen ni defensen. Des del primer dia que l'han desacreditat, amb el seu comportament i poc respecte. Ara els toca aguantar el xàfec i adonar-se del seu error. Ells sí que han de passar pàgina i la història no en guardarà cap bon record. Un partit que va guanyar les eleccions i que al cap de quatre anys, escassos, ha pràcticament desaparegut.

Em sap greu que Vox hagi entrat amb tant força, i aquí hi ha moltes coses a dir i reflexionar, però m'alegra el fracàs de C's, perquè crec que és just. Quan tot s'aguanta amb enganys, calúmnies i insults, no pot arrelar, i això és ni més ni menys el que li ha passat a C's. 

dilluns, 15 de febrer del 2021

Passar pàgina, però com?

M'ha agradat llegir l'article de Joaquim Coello a l'ARA, "Passar pàgina". M'ha agradat perquè hi estic totalment d'acord i hi pensava quan sentia l'exministre Illa manifestant la seva voluntat de passar pàgina i només mirar el futur. La pregunta que se li ha de fer al candidat socialista és què entén per passar pàgina? Perquè sembla ser que la cosa no va per aquí.

Es podria passar pàgina si no s'arrossegués res del passat i es fes foc nou, però què passarà amb els presos polítics i els exiliats? I amb totes les persones que estan pendents de judici? Passar pàgina, per a l'exministre vol dir renunciar a la voluntat de la majoria que es va manifestar l'1 d'octubre de 2017, renunciar a l'autodeterminació, però assumir totes les conseqüències, i això no té sentit. Així és molt fàcil de resoldre les coses que t'interessen.

No!, no es pot passar pàgina mentre continuï la revenja i el càstig de l'aparell de l'Estat contra els independentistes. No es pot passar pàgina sense resoldre els problemes reals de Catalunya, un dels quals és decidir el nostre futur. La posició i les paraules de Salvador Illa són absurdes i no s'aguanten. Entenc que li fa molta gràcia poder governar, però no té capacitat de pactar amb suficient forces polítiques per sumar una majoria efectiva al Parlament. 

Avui mateix hem vist com la Fiscalia, que depèn del govern de l'Estat, en mans del PSOE, presentava recurs contra el tercer grau dels presos polítics. Aquesta és la manera de passar pàgina? No!, no hi pot haver un govern dels socialistes si es manté la posició de l'Estat espanyol contra Catalunya, contra una majoria de catalans. Això ens porta a defensar un govern independentista, malgrat la trista experiència d'aquests darrers mesos. Hem de confiar que ho faran millor, encara que ens costi de creure-hi, però l'alternativa no és viable. L'Estat no vol realment passar pàgina, i per tant el millor que pot fer el candidat Illa és reflexionar i procurar convèncer els seus socis de Madrid que canviïn d'estil.

diumenge, 14 de febrer del 2021

La incidència de la gran abstenció

Les especulacions sobre quina influència tindrà en els partits polítics l'augment de l'abstenció està centrant alguns debats. Es parteix de la base que no hi haurà transvasament de vots entre blocs sobiranistes i unionistes, sinó que en tot cas l'increment d'un o altre bloc vindrà donat pel grau d'abstenció.


L'opinió és que l'augment del PSC i l'entrada de Vox aniran en detriment de C's i el PP, i no pas del bàndol sobiranista, i és per això que les especulacions se centren en l'abstenció. Sempre s'havia dit que la baixa participació a les eleccions autonòmiques permetia uns bons resultats als partits catalanistes. A les eleccions del 2017 hi va haver una alta participació i qui va guanyar va ser C's, encara que els partits independentistes varen conservar la majoria absoluta.

La situació de la pandèmia fa témer una gran abstenció, i això s'ha vist amb les dades de participació a les 13h, encara que s'ha de tenir en compte el vot per correu, que s'ha incrementat de manera important, i el repartiment horari de les votacions, amb una recomanació que a les primeres hores hi anessin les persones de risc. Fins que no es tanquin els col·legis electorals no podrem saber si la baixada de la participació és tan pronunciada com a primeres hores.

Qui deixarà d'anar a votar? Només les persones que tenen por de contagiar-se? Hi haurà votants d'altres eleccions farts dels polítics que es quedaran a casa? Si és així, de quines preferències polítiques seran aquests abstencionistes?

El responsable de l'estudi que es presentarà a les 8h del vespre ha avançat que hi hauria grans sorpreses. No sabem de quin caire seran, i espero que no es refereixin a Vox, que ens podria donar un gran disgust si els seus votants fossin més dels previsibles. Una entrada de Vox al Parlament és una mala notícia, encara que sigui pel transvasament de vots de C's, on alguns dels seus diputats podien ser ben bé afiliats al partit d'extrema dreta. La bona notícia seria que la suma de C's i Vox quedés molt per sota dels resultats dels primers a les darreres eleccions.

dissabte, 13 de febrer del 2021

Jornada de reflexió

Els que vàrem votar per correu també podem aprofitar la jornada per reflexionar. En el nostre cas haurem de pensar si realment hem votat el partit polític que es mereixia el nostre vot i si aquesta opció podrà beneficiar la situació política del nostre país, després de tants mesos de no govern, de no avançar, de trobar-nos encallats.

Jo hi he pensat i he arribat a la conclusió que partint de la base que sempre he volgut votar, l'opció escollida és la que més s'avé en la meva manera de pensar, encara que no hi combregui totalment i que potser en moments claus prendria altres decisions. No és fàcil, i això ha de servir per reflexionar que en política dos i dos no sempre són quatre.

Del que dubto més és si l'opció escollida és la millor per desencallar la situació en què ens trobem. No serà fàcil. Realment hi ha dos blocs molt enquistats, amb un equilibri de forces que ho fa tot poc operatiu. Els independentistes necessiten sumar majoria absoluta per no quedar despenjats i perdre tot el que hagin pogut guanyar durant aquests darrers deu anys. Els constitucionalistes volen evitar una nova victòria dels independentistes, però cadascun va per la seva banda, amb dificultats per poder sumar, a no ser que els resultats els siguin molt favorables.

Aquest equilibri entre els dos blocs, podria fer que tornés a entrar en joc els blocs de dreta i esquerra i hauria estat una possibilitat de trencar l'anquilosament i sortir de l'atzucac, però la signatura del pacte dels independentistes per no sumar amb el PSC ho fa inviable, a no ser que aquest pacte es trenqui, la qual cosa també els posaria en evidència.

Caldrà esperar vint-i-quatre hores per veure quins són els resultats i quins pactes són possibles per formar un nou govern, amb la por al cos que no haguem de repetir les eleccions més aviat del compte.

divendres, 12 de febrer del 2021

No et quedis a casa, vota

Malgrat el poc interès que ens desperten els polítics actuals, si en alguna ocasió es fa més necessari i gairebé obligat participar en les eleccions són les d'aquest diumenge. Només cal pensar en les moltes persones que no ho podran fer, bàsicament per l'epidèmia, per estar confinats o infectats, però també per la por que moltes persones grans tenen d'encomanar-se el coronavirus.

És per això que ara més que mai ens veiem obligats a anar a votar i escollir, ja sé que és difícil, entre tots els candidats i candidates que aquests dies han proclamat les seves promeses, la majoria de les quals quedaran per complir-se, i s'han discutit per coses banals i n'han deixat d'altres d'interès al calaix.

Són moltes les persones que amb els seus escrits ens conviden a participar-hi, a no quedar-nos a casa, encara que només sigui per fer el pas que moltes persones haurien volgut fer i no podran. És també el moment de deixar clar si ens creiem el camí a la independència, o bé ressituar-nos després de deu anys de problemes i encallades.

Mai abans hi havia hagut tantes forces polítiques que aspiraven a quedar primeres. A les darreres eleccions ens va sorprendre el guanyador, en aquell cas guanyadora, contra la majoria de pronòstics. Dos es barallaven i el tercer es va emportar la victòria, encara que no va servir per a res. En aquesta ocasió s'hi ha afegit el PSC, i ERC veu a tocar la seva enyorada victòria, sobretot pensant en la disgregació dels hereus de CIU que es barallen entre ells, alguns per poder entrar al Parlament.

Els que no hagueu votat per correu, no us oblideu aquest diumenge d'acudir a les urnes a dipositar el vostre vot. Podeu reflexionar a qui li doneu, però no us quedeu a casa sense votar. Impliqueu-vos en aquestes eleccions, encara que els candidats no es mereixen gaires obsequis. El futur de Catalunya està a les nostres mans.

dijous, 11 de febrer del 2021

Pablo Iglesias provoca al socialisme ranci

Diuen que les veritats ofenen i això es podria aplicar a les declaracions del vicepresident Pablo Iglesias. Sempre he pensat que tot és millorable i acceptar això és la cosa més normal del món. Fins i tot ho acostumo a acabar dient que d'altra manera seria tot molt avorrit.

Qui no accepti que la democràcia espanyola és millorable no és just. Hi ha prou elements com per pensar d'aquesta manera. Crec que tan injust és dir que a Espanya no hi ha democràcia, com que aquesta està plenament consolidada. No és així.

A Espanya hi ha un objectiu que està col·locat per sobre de tot, i és el de la unitat, per sobre de qualsevol dels drets més elementals, i això grinyola. La sobirania és del poble, i el poble ha de poder decidir el seu futur. Tot allò que ho impedeixi són excuses, també les lleis més importants que ens puguem imaginar. També la Constitució.

Pablo Iglesias no és perfecte, ni les seves accions són plenament coherents, però no s'equivoca quan afirma que la democràcia espanyola és millorable. Tenim massa casos flagrants. No té sentit que un músic vagi a la presó per la lletra de les seves cançons, ni que un rei no se'l pugui jutjar per corrupció. Una cosa és protegir un càrrec pels efectes de l'exercici de les seves funcions, i una altra és permetre que sigui un corrupte i es lliuri de qualsevol judici. Això està mal entès, i és una de les raons per dir que la democràcia a Espanya no és perfecte.

Han sortit uns socialistes demanant la dimissió del vicepresident, perquè no accepten la crítica. No accepten que un membre del govern que ells presideixen pugui discrepar de la seva manera de pensar. No s'adonen que han quedat superats per la realitat. Defensen unes institucions al marge de l'ètica i la moral. Són capaços de defensar el seu model de país per sobre de la voluntat del poble, i això no s'avé gens amb el pensament progressista.

dimecres, 10 de febrer del 2021

Després del debat de TV3

No vaig seguir el debat que va organitzar ahir dimarts TV3 i per tant no en puc parlar, però sí que em vull referir a després del debat, amb les notícies que han sortit avui als diaris, i a les xarxes socials. De fet sembla ser que ningú va sorprendre gaire més del que es podia aspirar dels diferents candidats i candidates, però amb alguna excepció.

Segons he pogut llegir de més d'un comentarista, sembla ser que el candidat del PP ho va fer molt bé. Suposo que no hi té gaire a perdre i molt a guanyar, i això probablement el faria estar més tranquil, a diferència del que sembla entendre's, pels comentaris, de l'estat d'ànim de Carrizosa.

Hi ha dues coses que han cridat l'atenció, i a mi també, i són la proclamació de Laura Borràs de qui seria el seu conseller de Sanitat, si l'escollien presidenta, i la reacció del metge Argimon, per una banda, i la negativa de l'exministre i candidat socialista a fer-se una prova PCR. Hi tenia tot el dret, però es fa estrany i poc empàtic. De fet a mi no m'ho ha semblat mai, no pas ara que era ministre, sinó abans i tot.

També m'ha cridat l'atenció errors que es varen dir i que el programa Planta baixa de TV3 va detectar, alguns dels quals no va ser contestat, la qual cosa fa veure que els candidats potser no estaven prou tranquils com per detectar aquests errors, al marge de la demagògia del representant de Vox.

Per acabar, la premsa no ha deixat gaire bé a la candidata de la CUP, que penso que no havia de ser, i la va trobar molt dubtosa en les seves intervencions. Crec que Riera hauria estat molt millor candidat, i probablement ho hauria fet millor en el debat.

dimarts, 9 de febrer del 2021

L'atac d'ira de Borrell

Com ja ens té acostumats el senyor Borrell, després de fer el ridícul a Rússia i que uns quants diputats li demanessin la dimissió per com havia gestionat la visita, ara s'ha enfadat i vol venjança. Amenaça Rússia amb dures represàlies i sancions. Que tremolin!

El seu orgull no pot suportar que ningú es burli d'ell i el deixi en ridícul. És massa bo com per caure en descrèdit davant de tothom. Ell ho ha fet bé i són els altres els dolents. Aquest és el preu que es paga per permetre que personatges com el senyor Borrell arribin a ocupar càrrecs d'alta responsabilitat a nivell europeu.

A nosaltres ens va deixar tranquils quan va marxar a Brussel·les, i ja ens està bé que el tinguin entretingut. No volem pas que ens el retornin. A més s'ha hagut d'empassar la bufetada dels presos polítics catalans, que tant mal li ha fet sempre i que tant d'odi li ha desencadenat.

Anava molt decidit a alliçonar els russos pel que havien fet a l'opositor que havien intentat matar enverinant-lo, i que ara tenen a la garjola, però no s'imaginava que li sortirien justament amb els presos polítics que, es cregui el que vulgui, li posa el dubte al cos.

De totes maneres, que no pateixi. Els representants de la Unió Europea el salvaran. No els interessa provocar cap crisi interna i el defensaran. Només haurà estat una mala estona que li hauran fet passar, però suficient com perquè s'enrabiï i vulgui ara descarregar tota la mala llet contra els malvats russos. Estarem amatents al serial!

dilluns, 8 de febrer del 2021

Encara no veiem el final del túnel

Avui apareixen dues notícies relacionades amb les vacunes que caldria valorar perquè venen per separat. Per una banda ens diuen que han arribat la vacuna d'Òxford, que permetrà reprendre la vacunació tenint en compte que no es podrà fer a persones més grans de 55 anys, i per l'altra se'ns diu que aquesta vacuna només té una efectivitat del 10% sobre la mutació del virus sud-africana, la qual cosa ens posa en alerta. Què cal fer?

En el meu cas, persona de més de 55 anys, no hi ha cap dubte, però les persones més joves que es posin aquesta vacuna, quina garantia tindran que els immunitzi davant el coronavirus, pensant que la variant sud-africana pot arribar tranquil·lament? 

No he trobat una notícia que agrupés les dues i que ens expliqués quin ha de ser el procediment a seguir. Si es pot vacunar al marge de la seva efectivitat, o si valdria la pena esperar a comprovar que també és efectiva davant la variant sud-africana. Crec que és important que s'aclareixi, perquè ja estem prou atabalats, fins al punt d'haver de confiar a cegues, com perquè a sobre se'ns posin més dubtes.

De moment estem veient que les constants que es prenen per valorar l'evolució de la pandèmia són favorables i van a la baixa, la qual cosa ens tranquil·litza, però per l'altra tenim els especialistes que insisteixen que no podem abaixar la guàrdia perquè la corba es pot tornar a disparar.

Aquests nous dubtes, junt amb la reducció de la producció i arribada de les vacunes inicials, fa que se'ns faci difícil de predir què passarà en els propers mesos, i això és força desesperant. Ens agradaria poder saber quan arribarà el final d'aquest calvari, encara que fos a llarg termini, però com a mínim saber fins on hem d'arribar. La incògnita de com evolucionarà també ajuda que ens trobem més cansats i avorrits del compte i que els nostres ànims no estiguin en la millor posició.

diumenge, 7 de febrer del 2021

Ataquem els feixistes tot ignorant-los

No sé si la millor manera de combatre el feixisme i els seus impulsors és provocant les baralles a totes les poblacions que els partidaris, simpatitzants i candidats de Vox s'hi desplacen. D'alguna manera crec que és donar-los més protagonisme del que es mereixen.

Certament és molt trist pensar que escons del Parlament català puguin estar ocupats per indesitjables, però no podem oblidar que són representants escollits per la ciutadania a través d'unes eleccions, i si surten elegits és perquè hi ha persones que els han votat.

És per això que no estimo oportuna l'actitud dels antifeixistes, encara que la pugui comprendre. La millor manera és anant a votar i reduir al màxim l'abstenció, perquè és aquesta la que afavoreix més a partits polítics com Vox. Sempre s'ha dit que una gran participació beneficia els grans partits i posa més difícil entrar al Parlament els partits petits, perquè els escons resulten més cars.

D'alguna manera a Vox li interessa anar de víctima i poder demostrar que els seus adversaris actuen de manera violent, poc democràticament perquè no els deixen expressar lliurement. És utilitzar les seves maneres per combatre'ls i no penso que sigui la millor manera.

El millor menyspreu que es pot fer a una persona i a les seves idees és la ignorància. No fer-ne cas, com si no existissin i treure publicitat. Si us fixeu les notícies a diaris i televisions els fan protagonistes i provoquen que persones innocents els compadeixin. Siguem més intel·ligents que ells hi ignorem-los. Fem-los petits i anem massivament a votar.

dissabte, 6 de febrer del 2021

Canvi de cues

Sembla ser que arran de la pandèmia del coronavirus i la por d'anar a votar presencialment, les cues que presumiblement s'han de muntar davant l'urna s'han canviat per cues a les oficines de Correus. Molta gent ha demanat poder votar per correu i això ha fet que no sigui una, sinó dues les cues que s'han hagut de fer per poder votar. La primera per fer la sol·licitud, i la segona per lliurar el vot.

No és aquesta l'única manera per votar anticipadament, però sí que sembla que és la que ha tingut més seguidors. La solució més fàcil ha estat fer-ho amb signatura digital i després lliurar el vot al mateix carter que et porta les paperetes a casa. Jo ho he fet d'aquesta manera, i la veritat és que ha resultat molt còmode.

La solució, però no és fàcil. El vot còmode t'obliga primer a disposar de signatura digital, una cosa que encara no té gaire gent, i la segona, potser més restrictiva, ser present a casa quan el carter reparteix els sobres. O fas teletreball o ets jubilat, sinó és complicat ser present a casa en horari laboral.

Entre tots hem de trobar la manera de simplificar els tràmits. No pot ser que encara sigui tan complicat. Hem de procurar que no hi hagi tanta gent que estigui al marge de les noves tecnologies i no disposi de signatura digital, però també hem d'incorporar més tràmits digitals i evitar haver de presentar-te a les oficines de Correus.

Aquesta vegada ha anat d'aquesta manera, però em temo que no millorarem i seguirem sense llei electoral pròpia i sense posar-la al dia d'acord amb les circumstàncies i les possibilitats tècniques de què disposem. Tenim una empresa catalana líder en el tema de les votacions digitals, amb totes les precaucions que això obliga, però som incapaços de posar-ho en pràctica. Fins quan? Fins quan haurem de continuar fent cues?

divendres, 5 de febrer del 2021

Discursos populistes i falses promeses

Vivim un temps en què els conceptes es barregen i quedem confosos. Hem perdut el significat de les paraules i no seguim els mateixos patrons inicials i arriba un moment que ja no sabem què entenem per allò que sempre havíem entès.

Abans tots sabíem què estàvem dient quan definíem una persona de nazi, de terrorista o de populista. Avui aquests mots s’utilitzen a la lleugera, simplement com a insult, al marge de si la persona es mereix aquests qualificatius o uns altres.

En campanya electoral sentim parlar de discursos populistes i criticar-se els uns als altres, per una actitud que m’agradaria que algú m’expliqués qui n'està net de culpa.

Tothom demana el vot amb una simplicitat que fa vergonya. Allò que prometen sona molt bé, però és evident que no és assumible, però el que interessa és atraure votants. Avui sentia el candidat socialista prometent que es rebaixaria el sou, un fet que vol engrescar la gent que creu que els polítics cobren massa. Precisament jo penso que cobren poc, i que potser per això els que aspiren a ser polítics són tan mediocres.

Finalment arribes a la conclusió que t’estan prenent el pèl i que només volen el vot per perpetuar-se en el poder, passant olímpicament de tu quan els necessites.

Xavier Roig escrivia avui, una vegada més, sobre la representativitat dels polítics d’acord amb el sistema electoral, i comparava el nostre, de llistes tancades, amb altres, com el britànic, que les persones elegeixen el diputat. No sé si al nostre país funcionaria, però com a mínim trauria força, com diu Roig, a la dependència que tenen amb l’estructura dels partits polítics, en benefici dels electors.

Sap greu, però que discursos com els de Vox puguin atraure tants votants i no sé si justificar-ho per la immaduresa de la ciutadania o el desencís pels polítics que hem tingut fins ara.

dijous, 4 de febrer del 2021

I el CIS insisteix

Mai havia vist tant de suport a un partit polític català des de l'aparell de l'Estat. Avui podíem llegir més estadístiques del CIS insistint que el PSC guanyarà i que l'exministre de Salut serà el nou president de la Generalitat. És allò de publicar-ho d'anada i tornada per veure si així és més creïble. Sempre he pensat que les estadístiques electorals servien per decantar el vot cap als partits que es donaven per guanyadors, i aquesta és la pràctica que es porta a terme.

No sabem com acabarà, i si els independentistes tornaran a vèncer, malgrat els hi posin tot en contra. S'ha venut Salvador Illa com el nou Messies, el salvador. Hem oblidat el seu paper dins del PSC abans de ser nomenat ministre, el seu to agre i sempre insultant contra els seus adversaris, i ara ens el volen vendre com la solució de tots els mals del país.

Caldrà veure fins on arriben els vots dels socialistes, i també la possibilitat que tenen de formar aliances per aconseguir el govern. Si tots els partits polítics respecten les seves promeses, el PSC ho té molt difícil de poder pactar amb ningú més que no sigui els Comuns, que és a l'única cosa que aspiren. De totes maneres ja estem prou acostumats a què els polítics ens enganyin, i allò que han dit que no ho farien mai, ho acabin fent.

Inés Arrimadas va guanyar les eleccions, però no va tenir cap possibilitat de pactar, perquè el seu discurs, que els seus hereus no han canviat, feia impossible un pacte de govern. Ara acceptarien els vots de Vox per governar. Ja ho han fet a altres comunitats autònomes. Passa, però que les expectatives de resultats són tan dolentes, que no hi ha perill que tinguin cap tipus de possibilitat de sumar. 

Illa podria governar, si els independentistes fracassen, però hauria de ser gràcies al suport de la resta de partits espanyolistes, i ara ens han dit que no li volen donar suport. Mantindran la promesa? Canviaran per interessos partidistes? Aquest és el panorama que se'ns presenta. 

dimecres, 3 de febrer del 2021

Ja he votat!

Sí, avui des de casa ja he exercit el meu dret a vot i ho he fet poc convençut de la decisió presa, però no tenia gaires opcions que em fessin dubtar. Mai he renunciat al vot, des de que he tingut oportunitat de fer-ho, i ara no havia de ser una excepció, encara que no trobi cap partit polític que s'ho mereixi de veritat.

He votat amb la comoditat de fer-ho des de casa i no haver de desplaçar-me ni a l'oficina de Correus ni a la mesa electoral, sobretot pensant en la situació de pandèmia que estem patint. He tingut la sort que no m'ha tocat anar a presidir cap mesa electoral, ni exercir de vocal, i que disposava de certificat digital.

Llegeixo que la Junta Electoral està preocupada per si es podran constituir totes les meses electorals. I doncs què es pensaven quan el govern demanava ajornar les eleccions? Que ho feien perquè no els agradava que coincidís amb Sant Valentí? Potser seria bo que tots els presidents, vocals i suplents no es presentessin a cap mesa electoral, i a veure com s'espavilen. Seria una resposta consensuada de la població, cansada dels polítics i els jutges.

En tot cas, jo la feina ja l'he fet i espero que el meu vot ajudi en l'objectiu pel qual l'he emès. No voldria que la meva abstenció ajudés els que poc estimen el país i que només lluiten per desestabilitzar-lo i treure-li competències. Aquells partits polítics que no estan d'acord amb la singularitat de Catalunya, els seus drets i institucions. Aquells partits que voldrien recentralitzar l'Estat i que tot es decidís des de Madrid. Ara ja passa amb els jutges, però després també passaria amb el Poder executiu i el legislatiu.

dimarts, 2 de febrer del 2021

Targeta censal, pista falsa!

A la complicada situació actual i els dubtes generats pel TSJC sobre la data de les eleccions, només li faltava que, almenys a Arenys de Mar, les targetes censals que arriben a les cases no informin correctament d'on és el lloc de votació.

Segons informa l'Ajuntament a través de les xarxes socials i portals d'Internet, els canvis en les seus electorals, motivats per les mesures restrictives anti COVID-19 no s'han recollit a les targetes censals, i aquestes donen com a seus electorals les que havien funcionat fins ara i no les que hi haurà el proper 14 de febrer, la qual cosa generarà molta confusió.

No tothom té accés a Internet i és presumible que moltes persones es dirigeixin al lloc per votar incorrecte, seguint la informació de la targeta censal. Haig de suposar que l'Ajuntament tindrà previst destinar personal per informar dels canvis i redirigir els votants al lloc on trobaran la seva mesa electoral.

És important, per evitar passejades inútils, que ho fem córrer entre els nostres veïns, i per això m'ha semblat oportú incloure la notícia en el meu blog, per si això ajuda a alguna persona més, encara que... si han accedit al blog, ja hauran tingut l'oportunitat de veure la notícia.

Si més no, però que serveixi per animar la gent a comentar-ho entre els veïns que no n'estiguin al cas. Si l'administració pública no fa bé les coses, sigui qui sigui que s'hagi equivocat, almenys que nosaltres hi puguem col·laborar per disminuir passejades innecessàries. Els que sempre havíem votat al Casal Parroquial (sala d'actes de la Biblioteca), ara haurem d'anar al Calisay.

dilluns, 1 de febrer del 2021

Democràcia adulterada

Avui llegint la premsa no he detectat cap notícia especial que pogués referir-m'hi en el meu post diari, més enllà de la campanya electoral i els diferents debats que tenen lloc i que jo no segueixo. Un d'ells ahir a la televisió espanyola a Catalunya, que tenia com al·licient la llengua que utilitzarien els diferents ponents. Una vegada més la llengua serveix de polèmica i no de vehicle d'entesa.

Paral·lelament a la campanya electoral hi ha l'ordre d'ingrés a presó del raper Pablo Hasél, que tot i que se'n parla, no se'n parla prou i queda ofuscat per les notícies de les eleccions del 14f. Realment és vergonyós que en plena democràcia s'actuï com en una dictadura on la llibertat d'expressió no existeix i es castiga amb presó.

Llegia la paradoxa que explicava el mateix Lluís Llach, que no va anar a la presó en temps de Franco i sí que hi haurà d'anar Pablo Hasél en democràcia. Esclar que això mateix demostra quin és el nivell de democràcia i què en podem esperar.

Perquè no se'l pot acusar de mentider, perquè allò que diu no s'ho inventa, és de domini públic. Si el rei emèrit no és jutjat no és perquè no hi hagi motius, sinó perquè l'empara la Constitució quan el fa inviolable. Se'l vol empresonar per dir allò que molts sabem perquè n'hi ha constància. I entretant hi ha una colla de partits polítics que es barallen i discuteixen per governar un entorn gens democràtic. Quina paradoxa!

Vivim en un sistema polític on poden votar uns governants que es veuen frenats per un poder d'Estat que no és democràtic, amb un Poder judicial corrupte, que utilitzin el seu poder per impartir injustícia, per salvar els de sempre i no deixar que les regles del joc democràtic facin el seu curs. Ho tenim molt complicat i el futur és molt fosc.