Una Synera familiar

Diumenge familiar i de passejada per la vila, intentant ensenyar allò que pot interessar d'Arenys a una persona que feia més de quaranta anys que no hi posava els peus. Tot i que la nostra vila, com la majoria de pobles de la costa, ha patit una destrucció important del territori, amb una construcció caòtica que fa força mal als ulls, és possible trobar-hi algun racó que la vista hi descansa i et resulta plaent.

Patrimoni arquitectònic i patrimoni natural. L'aiguabarreig no sempre immaculat, però intentant buscar-hi la part positiva. El camí de la Pietat, amb una bona panoràmica del litoral arenyenc, i el petit parc de Can Quintana, suposo que poc concorregut, però agradable de caminar-hi, sobretot un migdia amb el sol presidint el cel.

Una tarda ventosa i mig ennuvolada que no ha permès remullar-nos més amunt dels turmells. Això a qui portava el banyador dissimulat i la tovallola a la bossa. Els poc amants al bany d'aigua salada ens hem aixoplugat en un dels xiringuitos de la platja.

Diumenge de relax en espera d'una setmana que es prepara força moguda i amb un ritme estressant que no és el que més convé a la meva salut un xic trontollant.

El Temple d'August

Avui, fent un parèntesi a la feina, hem fet de turistes a casa nostra i hem gaudit de l'experiència de passejar amb els ulls oberts, sense cap pressa, tot badant i contemplant el paisatge urbà de Barcelona. Permeteu-me que sigui positiu i deixi de banda els mil problemes que de ben segur té la ciutat. La nostra capital té racons interessants i meravelles arquitectòniques. 

No és estrany que al cap de l'any el nombre de visitants a la ciutat de Barcelona sigui tan alt. Avui els carrers de Barcelona estaven plens de forasters, molts d'ells en grups, la majoria estudiants ben joves, però no només.

Pràcticament tot el que he vist no era la primera vegada que ho visitava amb l'excepció del Temple d'August, amb les espectaculars columnes. La M. Àngels portava el timó i l'experiència d'haver programat la mateixa passejada fa poques setmanes amb els seus alumnes d'ESO.

Ho hem comentat mentre observàvem els monuments tan ben conservats i cuidats. Sens dubte que les coses no surten perquè sí. Cal tenir les idees clares, i treballar-les. No totes les ciutats i pobles del nostre país ho han tingut tan clar. Si be és cert que sense la base, sense la història, és difícil presentar una gama tan exhaustiva del passat arquitectònic, però amb enginy es poden treballar moltes idees.

La sensació de la matinal pels carrers històrics de Barcelona ha estat de plaer i ens ha fet venir ganes de repetir-ho en altres indrets i ciutats del nostre país: Girona, Tarragona... El nostre país és molt petit, però farcit d'història i un museu a l'aire lliure digne de ser visitat.