El Tribunal de Comptes no accepta els avals

La decisió del Tribunal de Comptes, de rebutjar l'aval de l'Institut Català de Finances, era cantat. Ens hauria sorprès que la resposta hagués estat diferent, però no perquè ho trobem lògic, sinó perquè està en la línia de pressió i venjança contra els polítics i institucions catalanes. A més, la manera com es respon i el marge de temps que dona per avalar-ho de manera diferent, amb l'excusa que el termini havia acabat el mes de juliol, també està en la mateixa línia repressiva.

En moments com aquests, recordo el senyor Salvador Illa que demanava passar pàgina, però només mirava els independentistes, sense tenir en compte que els unionistes i totes les institucions espanyoles continuaven reprimint. Què pretenia el senyor Illa amb aquelles paraules? Mala fe, per la seva part.

El Tribunal de Comptes és una institució política, formada per polítics, i per tant no tenen garantia d'imparcialitat. El seu impuls ve donat per les forces polítiques que els varen nomenar, i per això faran tot el possible per perjudicar els polítics catalans.

Estem parlant d'un aval, quan no hi ha sentència sobre la il·legalitat dels fets pels quals se'ls acusa. Uns fets, la majoria dels quals quedaran en no-res, perquè l'acusació no s'aguanta. El problema és que Espanya no accepta que Catalunya tingui representativitat a l'estranger, i això els cou i els fa aplicar qualsevol mesura per frenar-ho. El Procés ha estat una bona excusa per posar en pràctica una tramitació sancionadora que vol arruïnar polítics i familiars, i que serveixi d'escarni perquè ningú més ho torni a intentar.

No hi ha remei, i l'encaix de Catalunya dins de l'Espanya única, no existirà mai, perquè no hi ha voluntat. No és cosa d'avui, sinó que la història ens recorda molts episodis, i molts més vindran en el futur, perquè la resistència, des de Catalunya, continuarà existint.

Si et queixes ets un provocador de conflictes

És bo que algú s'encarregui d'anar col·leccionant tots els greuges arran de l'1 d'octubre, perquè no se'ns passin per alt. Més que tot per allò de passar pàgina. Ho recordeu, oi? És el missatge del candidat Illa, quan volia convèncer que els independentistes havien de passar pàgina de tot plegat, i resulta que qui no passa pàgina són ells, els constitucionalistes.

Val la pena tenir memòria històrica perquè sinó passes per un exaltador, un provocador de divorcis i problemes. És evident que si calles i acceptes tot el que t'imposen, no hi ha conflicte visible, simplement perquè tu t'encarregues de silenciar-lo, tot patint-lo en la intimitat. En el moment que protestes per tota la pressió i repressió que reps, llavors ets tu el causant del conflicte. S'entén, oi?

Doncs, això que deia al començament: anem col·leccionant tot allò que està en curs en la línia de revenja i venjança per l'èxit del dia 1 d'octubre, amb un referèndum que es va aconseguir celebrar, en les condicions que tots sabem i amb els resultats que també són evidents. El problema ha vingut després.

Estem a l'aguait per veure què acaba passant amb el Tribunal de Comptes espanyol, però cal fixar-se molt bé en tots els moviments de la Fiscalia, aquella que controla i dirigeix el president Pedro Sánchez, segons ens va dir ell mateix un dia. Important seguir els seus moviments per després demanar-ne responsabilitats al president que es mostra tan amant del diàleg. No tinc cap problema en acceptar i afirmar que és molt millor tenir-lo a ell que no pas a un Casado qualsevol, però que ningú es faci il·lusions. És un president espanyol i té molt clar allò de la sagrada unitat. Que ningú ho oblidi!

El fons per avalar els alts càrrecs denunciats

És important que els passos que faci el govern de la Generalitat estiguin validats jurídicament, per evitar continuar agreujant la situació política del nostre país. És cert que ha de trobar la manera de frenar la pressió abusiva del Tribunal de Comptes, però ho ha de fer avalat pels serveis jurídics, sabent que des d'Espanya s'està mirant amb lupa tots els moviments que es fan des del govern autonòmic.

Penso que moralment no és just que es trigui tant a conèixer la sentència final, i en canvi s'exigeixi de manera urgent dipositar la fiança. Aquest marge no és just, perquè no hi ha sentència ferma, tenint en compte que sempre es pot arribar als tribunals europeus.

La creació del fons que té previst el govern de la Generalitat per avalar els alts càrrecs amenaçats pel Tribunal de Comptes sembla una bona mesura, i estic segur que s'ha estudiat bé abans de posar-ho en marxa. Sabem que els partits polítics de l'oposició ho criticaran d'entrada sense valorar si és legal o no. El mateix PSOE també hi posarà dubtes, per la qual cosa cal anar molt en compte.

Com queda demostrat, no estem en condicions de passar pàgina al procés d'independència català, perquè els tribunals espanyols continuen estudiant la manera de perjudicar els polítics i alts càrrecs catalans. Llegia, un dia d'aquests, que la pressió que s'exerceix fa que costi molt prendre decisions per por que siguin impugnades i els seus responsables denunciats per prevaricació o malversació.

Aquesta pressió debilita la força del govern català, i alenteix la presa de decisions per sortir de l'atzucac que ens va portar tota les reaccions al procés sobiranista. Confiem en què el govern sabrà com ha d'actuar, i s'enfrontarà a aquells que busquen qualsevol excusa per menystenir la sobirania catalana, fins i tot en aquells aspectes que són plenament constitucionals.

Trobada de Junqueras i Puigdemont

La trobada de dimecres entre Junqueras i Puigdemont genera una sèrie d'expectatives al voltant del to i el contingut de la reunió prevista. Tots sabem que han estat moltes les discrepàncies entre els dos líders, si més no després de la fallida declaració d'independència, però també s'ha escrit molt sobre la situació prèvia. 

Desconec com estan les coses, però molt em temo que molta concòrdia no hi ha, i això no és bo per al país. Encara que puguem pensar que es tracta de polítics dels passat, tenen prou influència en la situació actual, i el seu discurs pot afectar de manera important el futur de Catalunya.

Darrerament algunes declaracions de Junqueras han donat a entendre com si afluixés una mica la seva pressió a Madrid, i el fet d'haver rebut l'indult i poder-se moure lliurement, també m'imagino que l'ha de condicionar. Per l'altra banda tenim el president Puigdemont que continua a l'exili amb la impossibilitat de tornar al país. A través de les xarxes socials continua pressionant contra l'Estat espanyol, i donant força a qui encara pensa en una sortida unilateral al conflicte.

Continuo pensant que ara necessitem un temps de tranquil·litat i de caminar segurs, sense oblidar el passat ni la situació en què es troben molts polítics catalans i alts càrrecs, amb el Tribunal de Comptes al darrere pressionant per embargar-los-hi tot. És per això que és important aquesta trobada de dimecres, si més no perquè no creï més enrenou del compte. No sé si fer les paus, però sí almenys no embolicar-ho més.

Més pressió per a Espanya

L'exconseller Mas-Colell ha reaccionat dient que no és només ell qui pateix la pressió del Tribunal de Comptes per embargar-li béns i diners, per la seva responsabilitat política més enllà del procés democràtic. La seva reputació mundial ha fet que moltes personalitats d'arreu sortissin a reclamar justícia i que no se'l condemnés a la lleugera.

L'actuació del Tribunal de Comptes és un episodi més d'aquest procés de venjança i persecució de totes les persones que han tingut algun paper destacat en la política catalana. Ha consistit a buscar qualsevol declaració a favor del procés català per encolomar totes les despeses dels viatges a l'estranger, encara que fossin per promocionar l'economia local.

Aquesta persecució no ha vingut de nou, perquè tots sabem com actuen les institucions de l'Estat espanyol contra els independentistes, però també contra els polítics catalans, al marge de la seva ideologia particular.

No sé si el carisma de l'exconseller li servirà per alliberar-lo d'aquesta aberrant actuació del Tribunal de Comptes, ja que l'orgull espanyol és molt fort i acostuma a enrocar-se quan es veu atacat per forasters, que no li han d'ensenyar res. Sí que haurà servit per tacar encara més la imatge de l'Estat espanyol, que ara també està pendent de l'Assemblea del Consell d'Europa sobre l'informe que s'ha presentat exigint l'alliberament dels presos polítics i la retirada de les euroordres. Tot això el mateix dia que el president espanyol ha actuat al Liceu barceloní, anunciant l'aprovació dels indults pel consell de ministres que tindrà lloc demà dimarts.

Els jutges espanyols tenen por d'Europa

Tres associacions de jutges espanyoles demanen al president del govern que aturi un informe del Consell d'Europa que posa en dubte l'objectivitat de la justícia espanyola. Diuen que es pretén equiparar el nivell democràtic d'Espanya amb el de Turquia, la qual cosa, segons ells, és un desprestigi que no ens podem permetre.

Fa molt temps que molts catalans posem en dubte l'objectivitat de la justícia a l'Estat espanyol, i ara sembla que Europa se n'ha adonat i ho vol declarar. Fa massa temps que aguantem sentències que no són justes, sinó que simplement es tracta d'actes venjatius per uns fets que no varen agradar. Perquè els catalans vàrem tenir l'atreviment de votar democràticament en un referèndum, malgrat tots els impediments polítics, judicials i policials que l'Estat espanyol va posar en pràctica.

La repressió de la justícia espanyola ha continuat i són moltes les persones encausades, no només els presos polítics i els exiliats. Ara també el Tribunal de Comptes està ofegant a polítics i alts càrrecs catalans, amb l'excusa de la difusió del procés català.

Desconec la capacitat del president espanyol per aturar aquest informe del Consell d'Europa, però en tot cas no li faria gaire favor la seva col·laboració per amagar una realitat que és palpable, i que de moment afecta directament als independentistes, però que a la llarga té efectes contra el progressisme i els moviments d'esquerres d'aquest país. El franquisme està molt arrelat dins el Poder Judicial, i per això no és estrany que considerin l'enaltiment del franquisme com a llibertat d'expressió. 

Amb l’excusa del coronavirus...

No cal dir que el coronavirus ha pres el lloc al Procés, al judici al major Trapero, a les decisions del Tribunal de Comptes... i fins i tot a la corrupció al món de la política. Tot gira al voltant de la pandèmia i estem veient que a Espanya, sobretot a Madrid, avança molt ràpidament l’afectació a les persones.

Ja no es tracta només de conseqüències sanitàries, sinó que també incideix en economia, amb un daltabaix important, i en el comportament de la societat que es veu obligada a canviar els seus hàbits. Aquests canvis no sempre s’utilitzen de la mateixa manera i hi ha qui ho aprofita per treure’n profit, ja sigui personal o col·lectiu.

Llegíem fa un parell de dies unes declaracions dels responsables de Foment del Treball que ens varen impactar, sobretot per la poca vergonya dels seus dirigents. Aprofitant que les empreses es veien afectades pel coronavirus, demanaven mesures per facilitar l’acomiadament de personal. Ho vaig haver de llegir dues vegades i assegurar-me que la font era fiable.

La reacció no s’ha fet esperar, però entenc que la demanda de Foment hauria de tenir conseqüències. No es pot ser tan cínic i defensar unes mesures com aquesta sense que et caigui la cara de vergonya. Vull pensar que el govern no caurà en la trampa i vetllarà per a què tothom en surti el menys mal parat possible. Seria, però desitjable un toc als dirigents de Foment perquè no vulguin aprofitar-se d’una situació que ens afecta a tothom, per treure’n profit. Es posen al mateix nivell dels que fent-se passar per metges entren a les cases dels més indefensos per robar-los.

Tenim molt poca fe en el poder judicial

En les sentències judicials ens passa una mica com en els pressupostos municipals, que ens fixem en l'inici, però mai en el final. Vull dir que llegim i tenim present la sentència a un cas de corrupció, per exemple, però l'endemà ningú no se'n recorda ni sabem si s'acaba complint.

Avui llegia que el Tribunal de Comptes ha condemnat l'exalcaldessa Ana Botella i a set ex alts càrrecs del govern municipal de Madrid a més de 25 milions d'euros, per haver venut 1.860 habitatges públics protegits per sota del preu del mercat. La demanda de l'ajuntament de Madrid considerava que hi havia hagut una pèrdua patrimonial de més de 55 milions d'euros.

Ara podem dir pestes de l'exalcaldessa i considerar que es mereix la condemna, però haurem d'estar alerta per si realment ho paga? El problema és que tenim la impressió que aquests diners no s'acaben de pagar mai. Potser havent-hi l'ajuntament de Madrid, d'un altre color, s'encarregaran prou bé que la sentència es compleixi, però sempre genera dubtes.

M'estranya que es trigui tant temps a resoldre aquests casos, perquè ja no recordo quants anys fa que l'esposa del senyor Anar va deixar l'alcaldia. No es podia saber abans?

Un dia algú ens haurà d'explicar per què hi ha casos que tenen una resolució pràcticament immediata, i d'altres triguen tant. Segur que hi ha casos molt complicats i que requereixen una llarga investigació, però no sempre és així. Quins interessos hi ha al darrere?

Crec que seria bo que tota la transparència que es demana i s'exigeix a les institucions públiques es pensés també en les institucions judicials, que em penso que no els maregen gaire. És ben cert que després de quaranta anys de transició, el poder judicial no ha variat gaire, sinó que es manté molt proper al caire franquista de la seva gestió. No hi ha divisió de poders a Espanya, però a més el poder judicial necessitaria una gran esporgada.