Bon Nadal

Reconec que no tinc gaire el costum d'enviar felicitacions de Nadal i probablement és un error que hauria d'esmenar. Aquests dies són moltes les felicitacions que arriben, algunes de ben originals, a través de les xarxes socials, ben poques per correu postal. Això era abans, precisament quan n'acostumava a enviar.

Aquest bombardeig de felicitacions em provoca una mica el dubte de la sinceritat d'aquestes. Segurament que hi ha moltes persones que ho desitgen realment i que tenen la voluntat de fer-t'ho arribar, però també crec que hi ha una mica de teatre i això fa que no segueixi la veta.

Quan t'adones de tot el que està passant al món, i no tan lluny de casa, entreveus una mica d'hipocresia, sobretot en els discursos de polítics i reis. Tots els desitjos de pau, amor i alegria no es poden concentrar en un sol dia, per més singular que sigui. Aquestes ganes de sembrar la pau i la joia al món haurien de ser per a tots els dies de l'any, i a tots els racons del món. 

El papa, que s'estrena en les festes de Nadal, després de molt d'esforç per eixamplar l'abast de la pau s'ha hagut d'acontentar a demanar una treva per aquesta data assenyalada. No n'hi ha prou. Agraïm la seva feina, però hem d'exigir més.

Sigui com sigui, és bo que la gent es desitgi un bon Nadal, i molt millor que unes simples festes. Perquè el missatge de Nadal és prou important, també per a les persones no-creients. Enguany he vist més frases referents al Nadal que no pas a les festes i me n'he alegrat. No sé si ha estat un fet inconscient, una moda, un repetir allò que veiem, però en tot cas és bo reflexionar-hi i pensar que Nadal hauria de ser present tots els dies de l'any. La pobresa no és un delicte, sinó una realitat per a moltes persones que la nostra societat no ha estat capaç d'erradicar i que cada vegada agrupa a més famílies, també aquelles que tenen la sort de treballar, i això no vol dir res més que no ho estem fent.

Us desitjo un bon Nadal, i que la pau no sigui una utopia en aquest món que entre tots estem construint. 

Algú m'ho pot explicar?

He seguit molt d'esquitllada les informacions que arriben de la presa de possessió del nou president dels EUA, Donald Trump, en part perquè em fa molta mandra haver d'escoltar o llegir segons què, però en bona part perquè m'espanta el nivell d'aquest senyor i el mal que pot arribar a fer al món sencer. Crec fermament que hi ha personatges que justificarien pensar que no tothom té dret a ocupar un càrrec d'alta responsabilitat, encara que les urnes l'hagin pogut declarar guanyador.

M'ha cridat l'atenció una de les darreres actuacions del president sortint, Joe Biden, indultant la seva família. Ho dic perquè ens queixem molt dels reis, que són inviolables, que poden ser uns corruptes, però les lleis els protegeixen. Ara veiem, però, que els presidents dels EUA no es queden pas per poc. Indulten els parents, pel que pugui ser, o són declarats culpables, sense condemna a complir. Algú m'ho pot explicar?

No és estrany que cada vegada hi hagi més gent que es manifesti desconfiada amb la classe política. Aquest desengany o desafecció s'acompanya amb hooligans que s'abonen a les idees més estrambòtiques i perilloses, com poden ser les de Trump i el seu entorn.

Definitivament, vivim uns moments desconcertants i que poden provocar grans mals. Les coses no són tan simples com les diu el nou president nord-americà, i ell ho sap, però ho amaga. Fa un segle el món occidental va viure unes grans guerres i crèiem que havíem après la lliçó. Ara ens adonem que no hem après res, i que som capaços de repetir la història.

Hem perdut el temps miserablement i hem aconseguit que tot allò que ens imaginàvem que havia desaparegut per sempre, torni a aflorar, potser amb més força encara. Ells potser sí que repassaran la història per no equivocar-se novament i sotmetre el món a la seva voluntat. Avui no és un bon dia per a la humanitat. Per a les persones de bona voluntat. Per a les persones més vulnerables i amb menys recursos, algunes de les quals, inconscientment han donat el seu vot a qui els pot fer la vida encara més difícil.

Nit de naps i cols

Un any més els joves d'Arenys tindran limitada la seva hora de feina de penjar naps i cols als balcons de les cases, degut al toc de queda decretat des de la una fins a les sis de la matinada, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n'ha avalat la seva pròrroga fins al 21 d'aquest mes de gener.

Aquesta nit d'insomni per als més petits, tot esperant els regals dels reis mags, és a la nostra vila una nit d'enginy i crítica, de naps i cols, i també de pancartes reivindicatives o bromistes, i en alguna ocasió també ofensives.

La història de la nit de naps i cols ha contemplat episodis greus, i d'enfrontament amb la policia i el govern municipal. No sempre s'ha tingut cura de no passar-se de la ratlla, i crear conflictes on no caldria. A vegades els joves han anat més enllà, provocant aldarulls innecessaris, per una tradició que tots voldríem respectar.

L'absència de poemes al costat del nap o la col penjada en un balcó, i la destrossa de mobiliari públic, ha tret protagonisme a l'enginy i l'ha substituït pel gamberrisme, quan no toca. 

Potser el temps ens ha dut a un sense sentit d'algunes de les nostres tradicions. Penso també en el Carnestoltes, quan tots esperàvem el discurs crític, però amb intel·ligència i respecte, que avui ha pràcticament desaparegut, i es manté la forma, però no el contingut.

No sé com traslladem les nostres vivències als nostres fills, i fins a quin punt som responsables d'una certa banalització de les tradicions. Sempre hi ha hagut persones disposades a fer mal i provocar desperfectes, però ara hi trobo a faltar enginy i encert en la iniciativa de qui participa de les nostres tradicions.

Tot esperant els regals de reis, encoratjo els participants de la moguda dels naps i cols a actuar amb responsabilitat i gràcia a l'hora de fer les seves construccions a l'espai públic de la nostra vila.

La Gran Bretanya està de dol

La mort del duc d'Edimburg, marit de la reina d'Anglaterra, ha cobert de dol el país. És allò que encara som esclaus de les revistes i la monarquia n'ocupa moltes pàgines i fotografies. A vegades ens preguntem sobre república o monarquia i t'adones que en el fons les persones ens agrada el glamur, i la monarquia en té molt més.

Aquests dies hi ha molts comentaris sobre la infidelitat del príncep Felip, i de retruc en surt malparat el seu fill i hereu al tro britànic. En el primer cas sembla ser que ho dissimulava molt bé, a diferència del príncep Carles que es veu que ho feia fatal.

Tot això envolta l'entorn de la monarquia, cosa que no passaria amb la república, o si més no molt menys. A Espanya també hi ha molta història al respecte pel que fa al rei emèrit. Sembla ser que això és cosa de reis i prínceps, o si més no aquests tenen més seguiment i interès.

Naps i cols i poca poesia a la biblioteca d'Arenys de Mar

La nit de Reis és als dos Arenys també la nit de naps i cols. Es tracta d'una tradició que darrerament té certs problemes per mantenir-se, sobretot amb l'esperit inicial. Una tradició poètica que va derivar en un cert incivisme i que en aquests moments manté un to reivindicatiu contra les autoritats locals.

Enguany sembla ser que les noies, o un grup d'elles, han estat les protagonistes a l'hora de penjar escrits en contra del govern, els regidors i regidores més grans, i de manera especial la regidora de Cultura.

Tot és opinable i criticable. Crec que estan fora de lloc les acusacions d'incompetència, però cadascú ho veu de la seva manera i des de la seva posició. Penso que hi hauria altres crítiques més ajustades que no pas aquesta.

Sí, que em va cridar l'atenció el cartell penjat a la Biblioteca municipal, sobretot ara que s'acaba de comprar l'edifici de les Clarisses, on el govern municipal hi voldria ubicar la nova biblioteca. La crítica que rep és, entre altres, de poca amabilitat i dels horaris. 

Quant a l'amabilitat em sorprèn, encara que també haig de confessar que fa temps que no hi he entrat, probablement d'abans del canvi de direcció. Sí que penso en els horaris i, amb el risc de repetir-me, diria que normalment he considerat que no estaven prou ajustats a les necessitats d'una biblioteca d'un municipi de quinze mil habitants.

Estarà molt bé que el nou govern aconsegueixi un nou espai per a la biblioteca, però no es poden oblidar de modificar els horaris, ampliant-los perquè realment la biblioteca realitzi la missió que se n'espera a la vila d'Arenys. Sé que no és fàcil, i tinc l'experiència d'una altra ciutat on vàrem haver de lluitar força amb la Diputació de Barcelona per aconseguir un ventall horari més que satisfactori per cobrir totes les necessitats. Desitjo que aquest sigui també el cas d'Arenys de Mar.

Del diàleg entre Mas i Junqueras en podem treure molta informació

Diada de reis tranquil·la amb dos esdeveniments tradicionals: la Pasqua militar, presidida, però per un rei nou, i el sorteig del "Nen" que ha repartit alguna quantitat de diners a Catalunya, tot i que el primer premi ha anat a Madrid.

Els militars estimen Catalunya i ens volen obrir un museu militar perquè en puguem gaudir. No seria el primer museu militar que visitaria, però us haig de dir que no és l'estil de museus que m'agrada visitar. De totes maneres no hi tinc cap inconvenient. El que no sé, però és si les ganes d'obrir aquest museu són perquè de veritat compten amb nosaltres, o bé és una manera de contrarestar l'efecte del sobiranisme. Potser creuen que obrin el museu frenaran la nostra dèria de sortir d'Espanya.

Ahir es varen reunir el president Mas i en Junqueras i sembla ser que continuen en desacord. Algú està molt neguitós per aquest temps que considera perdut i donen la culpa al president. Jo, a la meva manera de veure-ho, si hi ha culpable considero que són els dos, perquè cap d'ells accepta la proposta de l'altre. De totes maneres són opinions que circulen i que en algun cas inquieten.

Jo penso que la pausa o parèntesi d'aquests dies no és negativa, i ho penso perquè crec que tots els moviments realitzats fins ara han anat acompanyats d'un excés d'optimisme, per part del sobiranistes, i ara potser servirà per posar els peus a terra.

Una cosa és el dret a decidir i l'altra el resultat del referèndum. El dret l'hem de defensar passi el que passi i segur que ens hi ajudarà més gent que la dels partits sobiranistes. Els resultats d'un referèndum sobre la independència són molt dubtosos. No està gens clar que el Sí, Sí tingués majoria en aquests moments. No sóc dels qui creuen que falta diàleg amb Madrid abans de prendre la decisió de convocar el referèndum o les eleccions plebiscitàries, sinó que penso que no s'ha treballat suficientment a casa nostra. Que ICV no hi estigui a favor és senyal que l'objectiu no està prou madur.

Ja m'està bé que Mas i Junqueras continuïn negociant, i així d'aquesta manera veurem realment què volen i quin paper pretenen jugar en el futur del nostre país. Potser al final ens adonarem que totes les mogudes ciutadanes han estat un engany en mans dels nostres polítics. Temps al temps.

Nit de reis, naps i cols

Nit de reis i també, a Arenys de Mar, de naps i cols. Avui al TN ens han recordat que fa 30 anys de la nevada fins arran de mar, amb imatges de la cavalcada de Vic, retransmesa per TV3, i la neu a la platja i port d'Arenys. A mi m'ha recordat que l'endemà al matí vaig haver de treure la neu de sobre els dipòsits d'aigua, que va glaçar tots els flexors i inutilitzar el circuit d'aigua de casa. Avui estem més ben preparats, però no neva. Tret d'algun dia que vàrem veure algunes volves, no n'hem tornat a veure més, sempre el límit ha quedat uns metres per sobre.

Els reis treballaran tota la nit, però a Barcelona, al club de futbol que porta el seu nom, ja els hi han passat carbó. Zubizarreta i Puyol ja han agafat les maletes i sortit del club, un acomiadat i l'altre per decisió pròpia. Ara ja n'hi ha molts que es fixen en Luís Enrique per veure què li passa després de la desfeta de diumenge.

A Arenys hi haurà també molta feina a fer. Caldrà omplir els balcons de naps i cols i decorar alguna plaça de la vila, amb crítiques més o menys enginyoses. No s'espera incivisme ni travessar la línia vermella, com ara està de moda dir. Mantenir les tradicions és bo, però respectant les persones i el mobiliari urbà. La disbauxa no és dolenta si es fa amb seny.

De les nits de reis guardo el record de la majestuositat de la cavalcada de Vic i l'emoció continguda veient com els nens i nenes de la residència Mar i Cel rebien els regals de la mà dels mateixos reis a Arenys de Mar. Segur que m'ho sentireu a dir sempre més. La innocència i les criatures alegres sempre m'han emocionat. Per això vaig plorar rodejat de criatures cantant el Tirant lo Blanc.

Demà Arenys no es despertarà blanc de neu, sinó amb alguna sorpresa en més d'una casa i el reporter oficial de la vila ens oferirà els treballats elaborats pels joves, abans que la brigada municipal ho enretiri. Que els reis us portin moltes coses.