Teresa Verdura, nova defensora de la ciutadania

D'alguna manera ho celebro per partida doble. En primer lloc perquè el càrrec que va deixar en Manel Pou, feia massa temps que no estava ocupat, i en segon lloc per la persona escollida.

La Teresa Verdura em mereix plena confiança i considero que serà una digna continuadora del bon treball que va desenvolupar en Manel Pou. La veig totalment capacitada per al càrrec, amb coneixement de la vida arenyenca, perquè s'hi ha implicat des de diferents àmbits, i amb la professionalitat i seriositat que la caracteritza en totes aquelles activitats que ha desenvolupat.

És una bona notícia saber que finalment el govern municipal ha desencallat una situació que feia massa temps que durava, havent deixat a la mà de Déu molts vilatans que han fet ús dels serveis del defensor davant el mal funcionament de l'administració pública. Estem massa avesats a no rebre resposta de l'administració local, o rebre-la malament i tard. La feina de la defensora de la ciutadania és precisament atendre aquells vilatans que se senten mal tractats per l'ajuntament i procurar resoldre els seus casos.

També és cert que el perfil de cadascú li dona caràcter al càrrec. En Manel Pou, de vocació i expertesa social, no s'oblidava de la gent menys afavorida, i procurava donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, desviant-se potser una mica de l'estricta funció del defensor, però que afavoria el seu arrelament a la comunitat, evitant situacions crítiques i millorant la convivència.

Caldrà veure com, la Teresa Verdura, portarà a terme la seva tasca de defensora de la ciutadania, però estic convençut que servirà per millorar les relacions entre l'administració i l'administrat, i de manera directa o indirecta, les relacions humanes entre la població d'Arenys de Mar. 

Felicitats Teresa pel teu nomenament, i moltes gràcies per la teva generosa predisposició a afavorir les persones de la nostra vila.

Tertúlia sobre Arenys amb el regust de la indecent política espanyola

Comencem un nou mes i aquest divendres tenim tertúlia. Si el mes passat vàrem parlar de poesia, aquesta vegada analitzarem la situació política a Arenys i els seus partits polítics, en vistes a les eleccions municipals d'aquí a un any. Unes eleccions on ens podríem trobar amb tots els alcaldables canviats, sobretot si els pitjors presagis es compleixen.

Hi ha moltes incògnites, algunes de les quals trigarem a resoldre-les, però d'altres pot ser que tinguem  enllestides aviat. Hem de veure què passa amb els alcaldes i alcaldesses independentistes que varen ser citats als jutjats. També si la denúncia de la defensora del 'pueblo' porta la inhabilitació de l'exalcalde...

De tot això en parlarem, analitzant què s'ha fet a Arenys i què estava previst que es dugués a terme, i acabarem parlant de l'actualitat del país. Una actualitat que, a part de cansar-nos, cada vegada resulta més indignant. A casa dèiem l'altre dia que s'ha perdut la decència. No pot ser tot el que està passant, ja que no es tracta de buscar la justícia, sinó el que es busca és venjança, i a qualsevol preu i amb qualsevol marranada. No pot ser que tinguem un polític que aspira a governar, com és Albert Rivera, que tingui un comportament tan autoritari i poc democràtic, però al mateix temps tan indecent i immoral.

La Defensora del Pueblo porta Estanis Fors als Jutjats

Per més anys que passin no oblidaré mai qui va ser alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, que l'any 1985 exclamava "La Justícia és un cachondeo". Quanta raó no tenia!

Des de sempre ens han volgut fer creure que la Justícia era igual per a tothom i tots sabem que ni s'aplica de la mateixa manera a tothom, ni els camins per arribar-hi són els mateixos. És, doncs, una calúmnia voler-nos fer creure que a tots se'ns mira de la mateixa manera, tinguem o no diners, tinguem o no amics i coneguts en política o en el mateix Poder Judicial.

Aquests dies que s'ha fet palès tot allò que molts sospitàvem i que hem vingut denunciant del ministre de Defensa en funcions, l'inepte i ara, segons sembla, corrupte Jorge Fernández Díaz, coincideix amb les declaracions de l'exalcalde d'Arenys de Mar als Jutjats, denunciat per la Defensora del Pueblo, que tot sigui dit de passada, mai m'he considerat defensat per ella, sinó més aviat atacat en els meus principis i valors.

Sembla ser que Estanis Fors va desobeir la Defensora i ni la va respondre, per un tema de banderes, i això és molt greu, mentre que les filtracions de les maniobres del ministre de defensa amb el cap de l'oficina antifrau de Catalunya, es consideren la causa a jutjar més que no pas el mòbil dels contactes entre els dos personatges.

El més trist de tot plegat és que per més pressió que puguem fer contra el ministre i el propi president del govern espanyol en funcions, no passarà res, perquè la transició democràtica ha estat una enganyifa i els franquistes, vencedors el 39, han continuat remenant les cireres des de la política, la justícia, l'exèrcit i el món editorial. 

La regeneració democràtica no vindrà de Veneçuela

Les notícies que ens arriben de Veneçuela no són gaire afalagadores per al govern de Maduro. De totes maneres hem après a malfiar-nos del que ens ve de lluny per la intoxicació que acostumem a observar i patir. 

Fa temps que no sento a parlar a la Teresa Forcades i per tant no sé si continua essent una defensora del govern veneçolà, o bé ja no ho té tan clar. En aquests moments sembla que els més propers al país sud-americà són els intel·lectuals de Podemos. Desconec si la política que segueix l'actual president és una lliçó apresa dels assessors de Podemos, o bé aquells dies no va anar a classe.

Sigui com sigui, és trist veure com un país és notícia cada dia, sense que res faci pensar que els perjudicats de sempre se'n surtin, tot i que el govern digui defensar-los. Criticar els Estats Units i el president de torn sempre va bé com a defensa del que un fa, però no és menys cert que l'experiència de les relacions amb el país nord-americà no destaca pas per la brillantor, sinó que més aviat es mou sempre en la foscor més sospitosa.

Espanya, però, no pot dir massa res dels altres països, ja que cada dia que passa es complica més la situació política i judicial. Els jutges que s'han mantingut ferms contra personalitats fins fa molt poc intocables, aniran desapareixent i el control del poder executiu acabarà dominant tots aquells racons on semblava que s'hi resistien. Veurem com no només es rebutja qualsevol acusació a la persona del rei, la infanta o qui sap si al mateix gendre, sinó que el PP quedarà net com una patena de totes les imputacions rebudes a tots nivells, fins i tot al País Valencià. Tan sols cauran unes quantes víctimes per salvar el conjunt. Us asseguro que no sé veure per on ha d'arribar la regeneració democràtica. Deu ser que avui ho veig més negre que altres vegades.