La resposta dels restauradors

Aquesta mateixa setmana parlava de la reunió a l'Ajuntament de la vila de representants dels restaurants del passeig Xifré per tal d'organitzar una mica millor les terrasses, i permetre que els vilatans puguin passejar sense haver de fer una cursa d'obstacles. Segons llegia la notícia a què em referia, la voluntat dels propietaris era d'endreçar-ho i facilitar el pas de vianants.

Ahir vaig tenir l'ocasió d'anar al passeig Xifré i vaig tenir la impressió que es circulava molt millor. Les terrasses ja començaven a estar plenes i aparentment les taules i cadires ocupaven una part de l'espai, sense bloquejar el pas de vianants com passava dies enrere. Crec, doncs, que la reunió amb l'alcaldessa va ser profitosa i que els responsables dels restaurants han decidit posar-hi ordre. Ara només cal que això no sigui fruit d'un sol dia, i que continuï durant tot l'estiu.

L'exemple ens hauria de servir per a moltes més coses. Hi ha comportaments a la via pública que s'haurien de corregir, i tots hi hem de col·laborar, amb els nostres representants polítics al capdavant. La neteja de la vila encara no ha assolit uns nivells acceptables i, tal com ja he dit en moltes ocasions, això és cosa de tots. Tant a l'hora de treure la brossa i col·locar-la correctament, com a l'hora de recollir-la i netejar la via pública.

Fa uns dies que una veïna es queixava d'un vici massa freqüent de treure trastos al carrer quan no toca i el lloc que no correspon. Aquesta pràctica l'hauríem d'evitar i castigar quan no es practica correctament. És trist parlar d'amenaces i càstigs, però dissortadament al final és el que acaba funcionant perquè uns pocs, però suficients, es comportin de la manera adequada.

El proper cap de setmana Arenys de Mar s'omplirà de flors i plantes, si més no aquesta és la intenció. Tinc una mica de por que no es tracti de flors de paper i plàstic i material no reciclable, com ha passat altres vegades. Seria d'agrair un esforç perquè els vilatans i els nostres polítics tiressin de les plantes originals, i no ens enganyéssim amb reproduccions en cartró i altres materials més degradants. Però el més important és aconseguir que aquestes flors i plantes no hagin de compartir espai amb brossa i deixalles mal recollides, que fan que la nostra vila no sigui de les més ben cuidades del país.

Torra no anirà a La Rioja

El president de la Generalitat ha decidit no assistir a la reunió de presidents de comunitats autònomes convocada per aquest divendres, amb la presència del rei Felip VI. Presenta diferents arguments per no assistir-hi, com són la situació de la pandèmia a Catalunya i, jo crec que més important, el fet que aquestes reunions no serveixen de debat sinó que tot està decidit d'antuvi. El president català proposa que es faci telemàticament. L'altre motiu podria ser el fet que ho presideixi el rei, en un moment d'hores baixes, i reprovat pel Parlament català. 

Les reaccions de l'oposició no s'han fet esperar, destacant el PSC que no veu bé que Catalunya no hi sigui representada, en un moment "que s'ha de col·laborar i no confrontar". El PSC s'oblida del poc cas que el govern socialista fa a les reivindicacions del govern català, i de la poca utilitat d'aquest tipus de reunions. 

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb el president Torra, que ara no és hora d'anar a la reunió i que cal exigir una reunió bilateral per tractar tots els temes pendents amb Catalunya. No pot ser que haguem d'anar amb el lliri a la mà i se'ns rifin dia sí dia també. No hi ha cap acord inicial de Madrid que es compleixi, ja sigui promeses d'inversions, reunions i diàleg. Llavors no té sentit fer bona cara i acceptar una invitació per... quedar bé?

Crec que l'actitud del president català, a l'hora de no acceptar la invitació, no hauria de ser vista per a la resta de comunitats autònomes com de voler marcar la diferència, sinó que hi hauria d'haver més comunitats que seguissin el mateix exemple. El cas que des del centre, el govern espanyol, es fa de les autonomies és ridícul, i no haurien de deixar-se entabanar. Algú creu que la seva presència servirà per a res, a l'hora de prendre decisions? Algú pensa que les decisions no s'han pres abans de la cita?

Entenc que l'oposició critiqui la decisió del president, perquè es tracta d'anar marcant la presidència, però en aquest cas considero que la dignitat ha d'estar per sobre de tota la parafernàlia que es vol muntar aquest divendres a La Rioja.

Hi haurà trobada o no?

Tan difícil és quedar per dialogar? Pel simple fet que ho demanin presoners polítics ja és motiu suficient com per acceptar la reunió entre presidents. Què carai espera el president Torra? Si no pensa dimitir, la qual cosa uns quants independentistes agrairien, que segueixi els consells de persones que són a la presó per defensar la independència de Catalunya.

Es tracta d'estratègia? No s'han fet prou disbarats al llarg d'aquest any de presidència de Quim Torra? No se li demana que accepti les propostes del president del govern espanyol, sinó que es trobin i parlin, i si poden desencallar alguna cosa, millor. Si no poden, cadascú a casa seva i tan trempats.

Als catalans se'ns ha batejat amb molts adjectius, però n'hi ha un que encara no s'ha dit, o si més no és poc popular. Em refereixo a masoquistes. Som masoquistes perquè escollim presidents com Quim Torra i encara somiem en solucionar marrons. 

La credibilitat era positiva abans de l'1-O de 2017, però des de llavors hem perdut molts punts i necessitem recuperar-los. Fins llavors els únics que pixaven fora de test eren els diputats i diputades de C's, però darrerament s'hi ha afegit els del PDeCat i ERC. Defensàvem el prestigi del nostre Parlament i ens feia molta ràbia que uns impresentables de C's actuessin d'una manera tan barroera, com si es tractés d'una bancada futbolera de baix nivell. Ha passat el temps i tampoc és que els diputats i diputades que donen suport al govern de la Generalitat tinguin un paper gaire lluït. Se saben comportar, però no han fet els deures i suspenen a cada Ple.

Desitjo que la reunió dels dos presidents acabi realitzant-se, i que no sigui per culpa del nostre president que no hi hagi el diàleg que tant demanem.

Un diàleg amb limitacions no és un veritable diàleg

Segons el govern espanyol, la impugnació de la moció sobre el 9-N aprovada pel Parlament català no ha de suposar cap obstacle perquè la reunió dels dos presidents, prevista per a dilluns, no hagi d'anar bé. Jo també crec que la reunió s'ha de fer, al marge de la impugnació i la conseqüent suspensió per part del Tribunal Constitucional, una altra cosa és si, coneixedors de les dues realitats, encara tenim confiança en aquesta reunió.

No ens hem cansat de repetir que el diàleg és imprescindible i ningú no l'hauria de negar, tot i la presumpció que serà el que en castellà consideren "un diálogo para besugos". Com a mínim s'ha d'intentar, i amb ganes d'arribar a acords, encara que no sigui el primer dia, però no es pot anar a fer la comèdia.

Si el govern de Madrid considera que allò que hagi d'anar per la via judicial seguirà el seu camí, però en paral·lel hi ha voluntat de dialogar políticament, no s'ha de desaprofitar l'ocasió, encara que només sigui per confirmar que el diàleg no existeix o bé no és possible. Si Madrid no entén que molts catalans es volen expressar sobre el seu futur, estigui o no previst en la Constitució, i no vol fer res per solucionar-ho, quedarà palès que el concepte de diàleg que tenen no és el mateix que el nostre, i a partir d'aquí podrem continuar el nostre camí.

Moltes reunions i poc diàleg resolutiu

A l'hora que començo a escriure aquest post, les 19h, el president del govern català ha convocat una reunió de govern per parlar de la situació actual. Ens han fet saber que finalment Puigdemont no assistirà al Senat, donat el fet que la decisió de Rajoy d'aplicar l'article 155 de la Constitució ja està presa. Jo crec que és un error, però també és cert que desconec què tenen al cap i com reaccionaran en els propers dies, o en les properes hores.

El fet de no presentar-se al Senat dóna motiu que se'l critiqui de no voler dialogar. Tots sabem que no és exactament això, però a vegades és bo seguir el corrent per deixar els altres en evidència. Esclar que la decisió ja està presa, i a més els fa molta il·lusió. Nosaltres des de Catalunya ho veiem de maneres diferents. Avui pots llegir moltes opinions sobre l'error de no haver previst la situació actual, però també n'hi ha d'altres que es mantenen en la tesi que s'ha de continuar avançant.

Reps correus electrònics i whatsapps aconsellant-te que t'ho agafis amb calma i tranquil·litat, que reposis i estiguis amb la família, tot això abans no comenci una setmana clau i decididament en defensa de l'autogovern. Ningú sap com acabarà, cadascú pensa allò que voldria i els més optimistes ho veuen possible. Per bé o per mal aquests dies seran recordats a la història del nostre país, i confiem que ho puguem fer satisfets d'haver obrat de la millor manera possible.

En aquests moments sabem que no tenim la capacitat de fer entendre a Europa que el PP, amb el concurs de C's, no actua com a partit polític demòcrata, sinó que continua essent un partit d'arrels franquistes disfressat de democràcia, i que, a més, està sota els efectes de la humiliació i amb moltes ganes de venjança. 

La inestabilitat política també afecta la selecció de futbol

Mentre Espanya era golejada per Holanda en el primer partit d'aquest mundial de futbol 2014, nosaltres estàvem fent tertúlia com cada mes, en aquesta ocasió una setmana endarrerida. L'actualitat és prou diversa i durant un mes succeeixen tantes novetats que no ens les acabem.

Hem parlat del rei, la seva abdicació i el seu aforament. També hem comentat les dimissions i renúncies de càrrecs polítics al PSOE i el PSC, i el joc típic de Duran i Lleida, per cridar l'atenció. Hem fet un recorregut per la vila i hem repassat les obres públiques realitzades anys enrere i hem coincidit en la poca confiança que ens mereix la proposta d'actuació al rial del Bareu.

Ara he llegit que es vol fer una reunió entre veïns del Bareu i el regidor d'Urbanisme. Penso que és una bona idea i fóra bo que s'escoltés bé la seva opinió i se'ls expliqués clarament què es pretén fer, amb una garantia que no serà un nou nyap.

Pensava que les dimissions dels líders polítics marcaven un canvi de cicle. S'acabava una etapa i en començava una altra, encara que no tenim massa clar quin model seguim i on ens pot portar. Probablement amb la selecció espanyola de futbol pot estar passant el mateix. Després de dos campionats europeus i un mundial, el partit d'avui amb Holanda pot significar el final del triomfalisme i el retorn a la realitat més dura, el passat. Com si tot plegat hagués estat un somni.