Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impetuós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Impetuós. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de gener del 2024

Saber escoltar

Arran de l'article de Jordi Llovet, al diari ARA, "El primer que s'ha de fer amb les criatures és ensenyar-los a escoltar", m'ha vingut a la memòria una xerrada recent sobre el nivell de les converses de la nostra generació, comparant-la amb persones que ja ens han deixat. Sovint només ens fixem en els polítics, però és bo que ho generalitzem. També en les persones que formen part de les entitats, les organitzacions civils, i a tot l'entremat social. Probablement la causa de tots els mals radica en aquesta incapacitat per saber escoltar l'altre.

    La vida ha canviat molt i les comparacions amb quan érem joves cauen en el perill de no saber-ho contextualitzar. Avui l'entorn no té res a veure amb el que teníem ara fa quaranta anys, per exemple, i per això és normal que ho trobem tan diferent, i que fins i tot no acabem d'entendre les reaccions dels joves d'avui, dels actuals protagonistes.

    Segurament que l'escriptor de l'article té raó i els nostres nois i noies tinguin dificultats per escoltar i aprendre. Els grans tampoc els donem el millor exemple. Reaccionem massa en calent, sense meditar allò que se'ns diu. Aquelles idees que probablement no són tan descabellades com de sobte les pintem.

    A vegades, quan estic amb un grup de gent en plena conversa, m'adono que mentre una persona està parlant ja hi ha qui aixeca la mà per intervenir sense donar-li temps a acabar la frase. Penso, en aquell moment, que la persona que es manifesta impacient per parlar no s'està escoltant de veritat a qui ho està fent, perquè té la necessitat de dir-hi la seva, al marge del que estigui dient l'interlocutor. Probablement, si esperés el torn, al final de la intervenció de l'orador, les seves paraules les hauria de matisar.

    Saber escoltar no és fàcil, i interessar-se per allò que diu l'altre tampoc. En política ho veiem molt clar. Potser perquè les intervencions ja estan preparades, digui el que digui l'adversari polític, i com a molt s'hi incorpora algun matís. Més d'una vegada he escrit en aquest blog la impressió que els actuals oradors no tenen el nivell dels antics, però això mateix ho podem observar en altres ambients, com deia al començament. La solució passaria per no ser tan impetuosos i esperar que el nostre interlocutor acabi l'exposició, i després parlar tenint més en compte el que hem escoltat, i no deixar-nos portar tant per les idees fixes que a vegades esdevenen obsessives.

dissabte, 5 de juliol del 2014

Iceta no té cap interès en canviar res

Iceta diu que col·laborarà amb Mas si aquest rectifica. Rajoy diu que dialogarà amb Mas si aquest renuncia a la consulta. O sigui que tothom atendrà Mas si fa el que els altres volen que faci. És això normal? No haurien d'asseure's sense condicions i després procurar entendre's? A mi em demostren prepotència i supèrbia, en creure's superiors. Rajoy pot creure-s'ho perquè és el president espanyol, però Iceta? només és un aspirant a liderar un partit que cada vegada té menys representativitat, i que s'hi posa perquè no hi ha ningú més.
No vull ser tan impetuós i dur com Gregorio Morán avui a La Vanguardia, "Entre l'agonia i l'espectacle", però sí que voldria dir que cadascú ha de ser capaç de conèixer les seves limitacions i no caure en el ridícul. Suposo que es tracta de marcar paquet i fer creure als simpatitzants que es té la paella pel mànec, però s'ha de ser molt il·luminat per no adonar-se de la realitat.
No pot ser que tothom posi condicions per asseure's a parlar amb els altres, més enllà de ser receptius, amb ganes d'escoltar i debatre. Qui posa condicions és que de veritat no vol saber res de l'altre. Sempre em ve a la memòria un dels musicals de més èxit a Broadway, "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré". Passa en les parelles, passa entre els amics, i també passa en la política. Hem de dialogar, sí, però aparqueu les diferències.
Aquest cap de setmana hem vist el naixement d'un nou moviment dins del PSC. El 'Moviment Catalunya", per la qual cosa el PSC es torna a dividir i això no ajuda gens a recuperar el lloc perdut. Iceta podrà col·laborar amb Mas, i ho hauria de fer, però en primer lloc haurà de recompondre el partit i això no serà fàcil. Diu que estén la mà, però va deixar molt clar que no canviaria la línia de la direcció del partit que va provocar la sortida dels crítics i la caiguda de Navarro. Una vegada més, Iceta es contradiu o dóna a entendre que no té cap tipus d'interès en dialogar: col·laborarà si Mas rectifica; estendrà la mà, però no canviarà la línia traçada. No anem bé.