Atenció amb les rebaixes!

Aquests dies et trobes anuncis del Black Friday arreu. Aparadors de botigues, correus electrònics, als diaris i a la televisió... Avui, però, quan he anat a pagar la visita del dentista m'ha dit que ells no ho celebraven i m'ha fet pagar el preu de sempre, actualitat, evidentment.

També hem llegit que han sancionat unes quantes empreses per haver enganyat els seus clients l'any 2023. La trampa és apujar els preus abans de la campanya de rebaixes i llavors fer veure que et fan un descompte. I la gent, vinga a comprar... És tan fàcil! Ho pots fer des de la butaca de casa.

No acostumem a comparar preus. Confiem en els botiguers que ens venen la moto i tots contents i il·lusionats ens deixem ensarronar. No ho fan tots, però... Es controla prou? Diuen que sí que ho fan, però després, quan els enganxen, els sancionen amb uns imports que passa allò de sempre: els surt més a compte enganyar els clients i pagar la multa que no pas rebaixar el marge de benefici.

Ens hauríem d'acostumar d'elaborar una taula comparativa de preus al llarg del temps, si més no d'aquells productes que comprem sovint. Segur que ens sorprendria la variació dels preus. Al mateix temps caldria anotar els grams. S'ha dit prou vegades que hi ha empreses que redueixen el pes per mantenir el preu, o apujar-lo lleugerament. Una altra manera d'enredar-nos.

Hem de tenir en compte que en aquestes campanyes de rebaixa de preus, els establiments fan el seu agost. La venda dels seus productes representa un percentatge molt elevat de tota la venda anual. És per això que s'aboquen en la publicitat i, com que tothom s'hi apunta, ja no els cal invertir-hi gaire.

Cal, doncs, tenir en compte dues coses importants. La primera és analitzar bé si allò que comprarem ho necessitem realment o bé podríem passar sense. I després, comparem preus i fixem-nos si aquests estan rebaixats o ens ho fan creure i piquem com a babaus. 

Jordània, un país segur

Acabem de visitar Jordània, un país molt turístic, però en hores baixes per culpa del conflicte bèl·lic. Molts dels seus habitants viuen del turisme, sigui de manera directa o indirecta, i l’estrepitosa baixada de visitants els porta a la misèria. 

Si els venedors de records no tenen compradors, ells tampoc poden comprar dolços per regalar-se el dia, i fins i tot han de reduir la despesa dels àpats diaris.

Si us ha passat pel cap visitar Jordània, no dubteu de no anar-hi per por, ja que la seguretat és total i podreu gaudir de bonics paratges i gent encantadora. Ens demanen que us ho fem saber. Ho necessiten i s’ho mereixen.

Encara que el pitjor de tot són les víctimes del genocidi israelià, hi ha molta més gent afectada per la crueltat d'uns dirigents immorals i indecents. Uns criminals que haurien de ser jutjats, juntament amb tots els dirigents del món que no fan prou per aturar aquesta barbaritat. Coneixem el nombre de morts, o això ens sembla, però desconeixem la quantitat de persones afectades, siguin familiars i amics directes de les víctimes o, com us comentava parlant de Jordània, persones que han vist reduïts els seus ingressos tan necessaris per subsistir.

Jordània és més que Petra i Jerash, que molts vàrem estudiar pel seu nom grec d'Antioquia. Unes ciutats que no podem deixar de visitar i enamorar-nos de la seva bellesa i conservació. Jordània és un país amable, que viu de l'agricultura i el turisme, bàsicament. Un turisme que fa uns anys per la pandèmia, i ara per la guerra d'Israel contra l'Iran, ha baixat dràsticament. 

Hem pogut gaudir dels seus paisatges i costums. Hem parlat amb moltes persones que ens han obert els seus cors. Hem sofert amb ells l'amargor d'aquests dies per culpa d'uns desaprensius que no pensen en els altres. En guardem un bon record, però tampoc oblidarem les seves penúries, fruit d'una gran injustícia.

No m'agraden els petards!

Hi ha coses que sembla fer vergonya a la gent reconèixer-ho, sobretot en ambients de festa i diversió, o en celebracions com la revetlla de Sant Joan, tan nostrada. Em consideraran estrany, val més que no ho sàpiguen. Ho dissimularé i faré com si no passés res. Com si fos la persona més feliç i més enrotllada de tots!

Doncs, no! A mi no m'agraden els petards. Ho trobo una bestiesa, sense sentit. Una despesa inútil i una manera de molestar els altres. Ja sé que un pot gaudir dels petards sense emprenyar ningú, però no em negareu que emociona a més d'un veure l'ensurt que li claves al veí, o a aquella persona que circula tranquil·lament pel carrer.

És cert que de totes les coses se'n pot fer un bon o mal ús, però no em direu que no és absurd gastar-te els diners per encendre la metxa i fer esclatar un petard, o té sentit? Ja sé que hi ha moltes coses sense sentit que fem sovint i no ens queixem, però no em negareu que un dia assenyalat com la vigília de Sant Joan, amb l'arribada de la flama, procedent del Canigó, amb tot el que significa per als catalans, no sigui un bon moment per declarar que no m'agraden els petards! 

Cal anar encenent i llençant petards per aquí i allà? Fins i tot acompanyant la flama?

No em detindré a comentar fets luctuosos que els arenyencs tenim ben presents, només cal veure les notícies de les persones, normalment joves, que ingressen als hospitals i centres sanitaris la diada d'avui, per culpa dels petards. I encara que no ens facin mal ni el provoquem, quin sentit li donem? Gaudir de la fressa i les corredisses? No tenim res més a fer?

Mai m'han agradat ni mai n'he comprat. No crec que canviï d'opinió. Tothom és lliure de fer el que més li plagui, però intenteu no molestar els altres. Si de cas, tanqueu-vos a casa i comenceu a encendre els petards. Fins i tot podreu gaudir de l'art de socarrimar les parets. Es poden dibuixar imatges ben originals!

Màrqueting telefònic no desitjat

Subscric l'article de Fernando Trias de Bes, al diari ARA, demanant que es prohibeixi, per llei, el màrqueting telefònic, i no limitar-se a regular-lo o moderar. Estic fart de les trucades que no m'interessen i que no tinc manera d'evitar. També, com diu l'articulista, em vaig donar d'alta a la llista Robinson, però em continuen trucant. No sé si sense ser-hi inscrit em trucarien més que ara, però són massa les trucades que rebo diàriament.

No pot ser que els ciutadans hàgim de patir aquesta invasió de trucades, que ens molesten i que no desitgem. Fins i tot a les empreses amb qui tinc alguna mena de contacte, els demano que tot allò que em volen explicar per telèfon, m'ho passin per escrit. A diferència de les trucades, els escrits els llegeixes, si vols, quan et ve de gust, i no t'interfereixen a la vida diària.

Entenc que en un món amb tantes mancances reguladores i amb uns resultats sancionadors tan minsos, reclamar que et deixen de fer trucades no desitjades és una utopia. Malgrat això, no es pot deixar de denunciar-ho i exigir més contundència en la defensa de la població, davant d'aquest abús comercial.

No cal dir que al costat d'aquest màrqueting telefònic hi ha una massiva tramesa de notificacions, correus electrònics i missatges fraudulents, que només busquen la manera d'enganyar-te i estafar-te. Això és molt més greu, i caldria encara més esforços per reduir i, a ser possible, eliminar. Entre una cosa i l'altra, no vivim tranquils i ens genera un sentiment de desconfiança que fins i tot ens fa col·locar empreses de bona fe en el sac dels malintencionats.

Reitero que escrivint aquest post tinc la impressió d'estar cridant al desert, però sento la necessitat de protestar públicament contra aquesta manera d'emprenyar-nos i intentar, alguns, vendre'ns allò que no desitgem comprar, i d'altres, enredar-nos per buidar el nostre compte corrent.

Divendres negre!

Un any més hauré acabat el dia sense anar a comprar res. I això que des de fa setmanes m'estan bombardejant dia i nit perquè compri, i no se m'ha acudit què podia comprar per beneficiar-me de les grans rebaixes i oportunitats!

Entenc que les empreses comercials necessitin incentivar els ciutadans perquè facin despesa. Les grans empreses comercials ho lideren i les petites van a remolc. És una demostració clara de la societat del consum, que quan érem joves en parlàvem sovint, i ens queixàvem perquè estàvem arrossegats per l'afany comercial. Ara ja ho hem deixat córrer. Tot ha canviat molt! Alguns, però, continuem renunciant a seguir la moda i no ens acostem a cap superfície comercial ni web.

Com cada any, també, la polèmica està servida: realment els preus d'avui, o d'aquesta setmana, o d'aquest mes, que bategem com a divendres negre, són més baixos que ahir, o la setmana passada, o el mes passat?

Hi ha qui diu que pocs dies abans de la rebaixa els comerços augmenten els preus per poder deixar-los igual. On està l'engany i on el negoci? Girar més és una manera de millorar els ingressos, encara que el percentatge de guany sigui menor, i aquesta seria una mica la raó de ser de les rebaixes, però feta la llei, feta la trampa.

Recupero un exemple de frau descarat que ens fan i no podem fer res més que pagar i callar. Em refereixo a la supressió de l'IVA de productes de primera necessitat, com el pa, que el govern espanyol va decretar fa uns mesos. Algú va anar al forn i va poder comprar el pa més barat? I ara que s'ha recuperat l'IVA, què ha passat amb el preu del pa? S'ha apujat? Val el mateix que abans de suprimir temporalment l'impost?

Hi ha decisions polítiques que si no es controlen i no se'n fa un seguiment acurat, són més perjudicials que beneficioses. Passa el mateix amb les subvencions d'una quantitat fixa, la mateixa per a tothom, que no tenen en compte les rendes familiars. I això ho fan governs progressistes, que representa que vetllen pels més vulnerables. 

Potser no ens hem de queixar tant de les polítiques comercials de les empreses privades, que al final podem evitar-les, i denunciar les actuacions públiques que no tenen una lògica i ens enreden com a uns babaus.

Passejar per la ciutat

Acostumem a trepitjar els nostres carrers una mica adelerats, quan anem a la feina, o a l’escola, o a comprar. Amb prou feines ens fixem amb tot allò que ens trobem, fins al punt, si més no a mi em passa, que no m’adono de les novetats: canvis al carrer o a les botigues. Realment això no és un passeig per la ciutat, i per tant no satisfà el plaer que representa una passejada tranquil·la per la ciutat o, en el meu cas, per la vila.

    T’adones que gairebé sempre ho deixes per quan surts de vacances i et dediques a badar. No em direu que no és un plaer descobrir racons que sovint et passen desapercebuts, oi?

    Feu una prova. Si teniu temps, decidiu sortir de casa en pla passeig i mireu a banda i banda, a dalt i a baix. Segur que descobrireu elements nous, que no són nous, però que no hi havíeu parat atenció abans.

    Si aprofitéssim aquestes passejades de ben segur que seríem més crítics amb com respectem i mantenim endreçats els nostres carrers. Ens molestaria veure aquestes esfilagarsades penjant per les façanes de les cases, el encreuaments del cablejat elèctric i de telefonia, les pixarades dels gossos a façanes i fanals, que per més que es ruixin en queda la mostra desagradable. I més coses.

    També veuríem aquella finestra o balcó tan ben endreçat, amb una planta ben florida que li dona color. Aquella façana tan ben pintada o aquell edifici acabat de restaurar. Sí, no tot són desastres, també hi ha coses positives per observar i elogiar.

    Per un dia, imagineu-vos que esteu de visita a la vostra vila, amb ganes de gaudir del paisatge urbà, amb elements patrimonials i també naturals. Apunteu tot allò que us ha agradat i també allò que us ha molestat i que caldria millorar. I després ho posem en comú. Estic segur que hi ha uns quants elements coincidents. Aquests són els que caldria tenir en compte. Els positius, per protegir i aplaudir, i els negatius per intentar que s’arreglin. Amb la col·laboració de tots, segur que milloraríem la ciutat.

Les dificultats de comunicació amb empreses de serveis

Aquesta tarda hem tingut una petita xerrada amb uns amics i, com acostuma a passar, hem parlat una mica de tot. Tant d'allò que ens preocupa com d'aquelles coses que ens alegren la vida. Les nostres inquietuds i somnis, el passat que enyorem davant la incertesa del futur... Són trobades que no busquen res més que treure de dins aquelles coses que ens ocupen.

Un dels temes que ha aparegut ha estat les dificultats que et trobes a l'hora de gestionar alguna cosa amb companyies que són gairebé imprescindibles. Temes de llum o gas, o de telefonia. No és fàcil aconseguir canviar res, encara que quan ho contractes t'ho deixen molt clar i planer.

Les empreses acostumen a utilitzar uns canals programats de consulta i resposta, a través d'assessors virtuals que et van redreçant per diferents llocs, però que no sempre aconsegueixes allò que volies, sobretot si és donar-te de baixa o recuperar algun ingrés indegut.

Hi ha empreses que no tens cap més remei que seguir aquest protocol virtual, sense poder accedir a una persona real amb qui plantejar el teu problema concret. Aquestes dificultats s'agreugen quan l'interlocutor és una persona gran, amb pocs recursos telemàtics, però també passa amb gent que es defensa per internet i els diferents webs on contacta.

Seria interessant que el defensor del consumidor actués d'ofici en aquests casos tan evidents i que no calgués esperar que els damnificats hi acudeixin, perquè són prou clars. Caldria que les empreses de serveis essencials, tinguessin més consideració cap als usuaris, i oferissin un servei igual o millor que en el moment d'engrescar-los a comprar o contractar el servei.

El millor del món

S'ha posat de moda, o si més no jo no ho havia vist abans, declarar quin és el millor pa del món, o el millor pa de pessic, o panettone... No sé si és una manera d'entretenir-nos, o bé es busca alguna cosa més. És important millorar la qualitat dels aliments, i si concursant d'aquesta manera s'aconsegueix la millora, benvinguda sigui.

M'agradaria, però saber quanta gent hi participa, perquè ens podem trobar que siguin els mateixos de sempre, i una minoria respecte a la totalitat de productors. En aquest cas la importància del premi i del mateix concurs, seria nul·la.

També és bo conèixer la incidència que té a l'hora d'anar a comprar. Em pregunto si una pastisseria ha estat nominada com la que fa el millor croissant, si nota que la clientela augmenta i té molta més gent que hi va a comprar croissants.

I per acabar-ho d'arrodonir, seria bo saber si la matèria prima utilitzada en el concurs és la mateixa que s'utilitza cada dia, i no es fa trampa, és a dir, que llavors els clients no es trobin que van a comprar el millor pa, però que no té res a veure amb el pa premiat.

Sigui com sigui, tots plegats ens ho passem bé llegint aquest o aquell altre concurs, i ens fa feliços quan són gent de casa els premiats. Com més a prop millor, potser per anar-hi a comprar el producte premiat i valorar-ne el sabor tan exquisit.

Abans un televisor que una nevera

L'altre dia parlava de les incongruències en les ordres que rebem a l'hora de fer front a l'epidèmia del coronavirus. Avui m'ha cridat l'atenció l'anunci d'un conegut supermercat que avisava que han tornat a obrir les portes al públic, encara que amb algunes limitacions, bàsicament per temes de protecció, però també en els productes que poden despatxar.

En el llistat de productes que es poden anar a comprar hi ha els ordinadors i els televisors, però no hi ha ni neveres ni fogons. Entenc que a l'hora de limitar els productes cal definir un criteri, però se'm fa estrany que es pugui comprar un televisor i no una nevera. El televisor és una necessitat i la nevera no?

Ja comprenc que no és fàcil posar limitacions i que aquestes siguin coherents, però crec que valdria la pena pensar-s'ho dues vegades abans de prendre les decisions, ja que segons quines resulten ridícules. També és cert que es poden fer compres de qualsevol producte, online, però hem de tenir present que encara hi ha moltes famílies que es troben lluny de poder utilitzar aquest sistema, o bé que a vegades hi ha problemes que sorgeixen i que només els poden resoldre presencialment.

Confiem, doncs, que poc a poc es vagi ampliant el ventall de productes que s'hi puguin anar a comprar, i que si se'ns espatlla la nevera o el forn, no tinguem gaires problemes per aconseguir-ne uns de nous.

Un mercat municipal amb moltes mancances

El mercat municipal d'Arenys de Mar podria tenir un abans i un després del coronavirus si l'experiència d'aquests dies de confinament tingués una aplicació després quan es normalitzi la vida de tots plegats.

Recordo que fa anys, parlant amb un conegut empresari del comerç de la vila, em comentava que tenia molt clar que el mercat municipal s'havia de posar al dia i canviar hàbits que estaven obsolets. Un dels elements a tenir en compte era el tracte amb els clients. Feia massa temps que s'anaven buidant les parades i cada vegada resultava més incòmode anar-hi a comprar.

El mercat continua en una situació precària. La possibilitat d'incorporar-hi un supermercat, tal com s'ha fet en altres poblacions, va quedar descartada per diverses raons. No resultava atractiu, però també calia canviar la mentalitat dels paradistes.

Arran de l'epidèmia, uns quants paradistes s'han posat d'acord en servir a domicili productes de diferents parades i la valoració que en fan és positiva. Aquesta és una proposta que formava part de les idees de l'empresari citat. Com millorar l'atenció al client, facilitant la seva compra i rebent-ho a domicili.

Penso que una vegada arribi la "nova normalitat" seria bo que es desenvolupés aquesta nova manera de servir els clients, per millorar l'atenció i qui sap si ampliar el nombre de clients del mercat. Aquesta no hauria de ser l'única modificació. La incorporació de noves parades i l'ampliació horària serien dos elements també a tenir en compte. No és fàcil dinamitzar un mercat municipal, quan hi ha tanta competència, però no es pot tirar la tovallola tan fàcilment.

Per què l'ANC no pot promoure unes empreses determinades?

M'agradaria que algú m'aclarís un dubte que tinc arran de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga l'ANC a tancar la seva web que promou unes empreses determinades, empreses vinculades amb l'independentisme. És que no ho entenc, per més que hi doni voltes.

Una entitat privada, no pública, no pot anunciar uns productes i empreses concretes i animar la gent a contractar i comprar-hi? Jo no puc fer propaganda d'una empresa privada per animar els meus amics i seguidors a contractar-la? Per què no puc? No hi ha llibertat de comerç?

Podria entendre que em privessin de mal parlar d'unes empreses i forçar els meus seguidors i amics a no comprar-hi, si no tingués arguments per fer-ho més enllà de les meves simpaties, però quan es fa en positiu, per què no ho puc fer?

Jo sempre mal penso, i entenc que l'argument per fer tancar la web és perquè està relacionat amb l'independentisme, i esclar, ja som al cap del carrer. En aquest país no es jutja imparcialment, sinó que hi ha tota la subjectivitat possible.

Si estic equivocat, sisplau que algú m'ho expliqui, però si tinc raó, no seria bo que tots comencéssim a anunciar les empreses censurades a l'ANC, en els nostres webs i a les xarxes socials? Doncs, jo començo: el meu contracte de gas del meu habitatge és amb l'empresa CATGAS i n'estic molt content. Us animo a que canvieu el contracte de gas si el teniu amb una altra companyia.

Les visites als mercats en campanya electoral

Encara no ha començat la campanya electoral i ja veiem com els partits polítics, amb els seus candidats al davant, comencen a visitar els mercats municipals per trobar-se amb la ciutadania, potser la silenciosa, i engegar-los el reguitzell de promeses que acostumen a no complir.

Avui és el PSC, però demà ho faran els altres. Es tracta de trobar-se amb les persones que van a comprar el dinar i no haver de passejar-se casa per casa, com s'acostumava a fer i potser encara algun partit ho practica. És un ritual que té la seva gràcia i et porta a preguntar-te quina efectivitat pot tenir. Crec que la majoria de persones saben de què va i on rau l'interès per saludar-los. Encara hi ha algú que li fa gràcia poder veure en persona aquell polític que surt a la tele.

Aquesta campanya electoral no destacarà tant com a avorrida perquè arriba després de molts mesos de tensió política i d'estar enganxats a la televisió i els diaris per anar seguir com anava aquest procés que s'ha aturat de manera sobtada per la imposició de l'article 155 de la Constitució. N'estem cansats, també indignats, i el pitjor de tot, desencisats, decebuts i entristits. Qui aconseguirà recuperar-nos políticament i social? 

De què parlaran els polítics que visitin els mercats? Probablement del mateix que hem anat escoltant des de fa mesos, amb promeses d'acabar-ho, però com? Hi ha cap garantia que des de la Constitució, reformada o no, trobem una solució per a l'encaix de Catalunya a Espanya? Qui ho defensarà? El PP i C's? Tinc molt clar que si s'arriba a modificar la Constitució, serà per anar en contra dels pocs drets que ens va deixar el Tribunal Constitucional. Gairebé que us dic: millor que no la toquin!

Una bona diada de Sant Jordi a Arenys de Mar!

Sembla ser que, per les informacions que rebem, un Sant Jordi en festiu no és tan catastròfic com sempre s'ha dit. No sé quines seran les xifres que es donaran al vespre, però en tot cas la placeta de l'Església, aquest matí, era intransitable. Llibres, roses, plantes, punts de llibre... Tot ple de parades per poder comprar i badar, i també per signar el nostre suport al referèndum.

Els barcelonins potser no s'han quedat a Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi, però en tot cas han participat al municipi de segona residència, o la vila visitada en diumenge.

El meu llibre no l'he trobat, si més no en català, però ja l'he encarregat. Això pot passar quan no vius a la capital i tens poques opcions per escollir llibreria, i sobretot quan no vas darrere dels grans candidats a ser el llibre més venut de la diada. En aquest cas he escollit Retrotopia, del filòsof i sociòleg polonès Zygmunt Bauman.

Les roses repartides entre dos punts d'interès, per lligams familiars, el Cau Flos i Calcat i La Presentació. Les dues vermelles, que són les tradicionals, i al meu entendre les més encertades per a un dia com avui.

I els polítics, com sempre, menant l'aigua cap al seu molí. De fet tot és política, també la festa de Sant Jordi, que fins i tot el govern de Madrid defensarà perquè sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De fet la política no faria mai nosa si no fos per la corrupció i la mala praxis d'uns quants dels seus protagonistes. Que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi!

Arenys de Mar, vila firal

Sovint em pregunto si el nostre ajuntament ha valorat el rèdit d'organitzar gairebé cada cap de setmana un tipus de fira o altra al llarg de la Riera. M'han vingut ganes de preguntar-ho, però he desistit, bàsicament perquè el nostre ajuntament no acostuma a respondre les instàncies. Si més no aquesta és la meva experiència. Tampoc m'ha animat a formular la pregunta el fet que després de ser convocat a l'ajuntament, descobreixo que m'han mentit.

M'agradaria conèixer els beneficis per al comerç o els restaurants,  el fet que molts caps de setmana s'instal·lin carpes a la Riera d'Arenys. Aquestes fires atrauen persones de poblacions veïnes? Els visitants, forasters o locals, acostumen a comprar? S'anima a vilatans a participar amb els seus estands?

Voldria pensar que sí. Que el reguitzell de parades setmana rere setmana no només és una distracció i aparador de productes més o menys repetits, sinó que contribueix a la dinamització comercial i econòmica de la vila. 

Fa uns dies parlava de pla estratègic. Ara ja tenim un Programa d'Actuació Municipal, amb moltes accions a dur a terme. Sabem, però què volem que sigui l'Arenys del futur? Tinc la impressió que el govern actual no ho sap gaire i, sobretot, que ens enganya contínuament. No havíem quedat que es mantindria la zona verda de la Picòrdia?