Els partits polítics i el territori

De les declaracions d'Antoni Esteban, en el moment d'anunciar que deixa de liderar la Coordinadora Preservem el Maresme, en destacaria la frase on diu que els partits polítics no representen el territori. Crec que és important aturar-nos i reflexionar què estem fent políticament parlant. ¿Com pot ser que no puguem comptar amb els partits polítics, si el nostre sistema polític de democràcia participativa es basa en ells?

Les seves paraules serveixen per justificar la necessitat de mantenir les plataformes de ciutadans que es mobilitzin per aconseguir diferents objectius. Què fan, doncs els partits polítics? Es limiten a produir polítics per ocupar llocs de lideratge? Per què no escolten el territori?

Recordo quan els partits polítics no estaven legalitzats i tenien molt protagonisme les associacions de veïns, on es canalitzaven les reivindicacions ciutadanes, amb el recorregut que llavors era possible. En el moment que es varen legalitzar els partits polítics, aquests es varen configurar amb molts membres que havien estat a les associacions de veïns, i al mateix temps les varen menystenir. Per a les noves entitats, les associacions de veïns havien deixat de tenir interès i sentit. 

La història ens ha demostrat que no és cert, i que les associacions veïnals han continuat sent necessàries, en gran part perquè els partits polítics no han escoltat la ciutadania, tal com calia esperar. D'aquí també se'n desprèn la necessitat de mantenir aquestes plataformes ciutadanes, que són necessàries i que sovint els partits polítics desestimen i critiquen, com si fossin competidors seus.

Els nostres polítics, forjats en partits polítics, no estan connectats amb el territori. Viuen en un món a part, i no acaben d'entendre què passa al carrer. Això és molt negatiu, perquè produeix un desencís entre la gent, i un rebuig cap al polític professional. No sé si la gent de Preservem el Maresme ha aconseguit la gratuïtat de l'autopista, però de ben segur que ha influït, i que ha evitat que hi hagués una nova pròrroga, cosa que no s'hauria aconseguit de la mà únicament dels partits polítics.

Nou rècord històric del preu de la llum

Resulta preocupant la notícia sobre l'augment del preu de l'electricitat, arribant avui a un nou rècord històric, però que de ben segur que aviat quedarà superat. El govern va aprovar l'aplicació de l'IVA, que passa del 21 al 10%, i que espero que es consolidi, però amb això no n'hi ha prou. El consum d'electricitat s'ha de regular i fer molta pedagogia, però no podem oblidar que és un servei bàsic necessari i imprescindible.

Si no es troba la manera de limitar aquests augments continuats del seu preu, farem més grossa la injustícia social, ja que molta gent no es pot permetre el luxe de pagar aquests preus tan alts. Cal estudiar com es regularitza el mercat elèctric i s'evita aquesta situació actual que sembla no tenir aturador.

Com ja he comentat algun altre dia en aquest blog, a casa vàrem decidir instal·lar plaques fotovoltaiques que produeixen electricitat que revertim a la xarxa. De moment sense compensació econòmica perquè encara no hem rebut la documentació que legalitza la instal·lació, però que sabem que el preu que es cobra és molt baix. Amb l'apujada de preus ens és molt complicat calcular què estem estalviant, i volem imaginar-nos que ha valgut la pena.

La inversió difícilment s'amortitza, però com a mínim t'ajuda a sentir-te més ecològic i contribuir en la reducció del CO2. La regulació del preu, però es fa necessària i cal insistir al govern de l'Estat que busqui la manera que un bon ús de l'electricitat sigui compensat amb la rebaixa del seu cost per a les famílies. 

La llei de l'eutanàsia

Gairebé d'incògnita avui s'ha aprovat al Congrés de Diputats la llei de l'eutanàsia. En altres temps se n'hauria estat parlant molt més, per la importància que té i sobretot pel que significa per a molts legalitzar un dret com aquest, que afecta les creences i els sentiments.

No se n'ha parlat més perquè la pandèmia del coronavirus ocupa les portades dels diaris, sobretot aquests dies que sembla ser que estem anant enrere, però de ben segur que se'n parlarà i serà molt present quan es presentin casos per aplicar-la. 

Considero que anar-hi a favor o en contra és una cosa molt personal i que no s'hauria de deixar a la simple discussió entre partits de dreta i esquerra. D'entrada no se'n pot fer una valoració justa sense conèixer-ne la lletra i per això jo no entraré a jutjar-la, només ho comento amb ganes que es discuteixi el fons, el contingut de la llei, les limitacions i les directrius que incorpori la llei, i no es quedi en una simple discussió sobre matar o no matar les persones.

No es pot argumentar el no en contra de la llei dient que és una manera d'empènyer la gent al suïcidi, si la llei és prou precisa en quins casos es pot aplicar, i crec que això es contempla correctament. De la mateixa manera que avui podem salvar molta més gent que abans moria per manca de recursos sanitaris, també crec just que quan no hi hagi remei es pugui acabar amb la vida d'una persona que pateix sense futur.

Ja dic que és molt personal i no m'atreviria a criticar qui pensi diferent, sinó només a qui es deixi portar per una falsa bandera, sense entrar en el fons de la lletra ni en les raons per les quals es pot acabar decidint en no continuar en vida.