Què podem esperar d’Europa?

La meva generació somiava amb Europa. Teníem clar que l’única manera d’alliberar-nos de la dictadura franquista era entrar a Europa per poder esdevenir un país democràtic, recuperant la llibertat i els drets més essencials que amb la guerra civil i la victòria feixista vàrem perdre. Després ha passat el que ha passat.

    De la mateixa manera que arriba un moment que els fills s’adonen que els seus pares no són perfectes ni els millors del món, nosaltres també hem descobert les vergonyes d’Europa, les seves imperfeccions, les servituds i debilitats. Somiàvem amb un espai idíl·lic i hem constatat que no és així. Ens hem sentit protegits d’alguna manera, perquè hi ha hagut intents de desestabilitzar el país, però no n’hi ha prou.

    El món ha canviat i la posició europea també, no només per l’ampliació dels països membres, cada vegada més diversos, sinó també en relació amb la resta de potències mundials. El paper dels EUA no és el mateix, i la Xina ha esdevingut una potència de primer ordre. I Europa? El model ha quedat obsolet i caldria una revisió a fons per evitar caure en un pou, un estancament econòmic i polític que més aviat ens ofegui.

    Se’m fa molt difícil imaginar l’Europa del futur, però tinc molt clar que si no hi ha un canvi radical en la seva organització i la interrelació dels països membres, cada vegada ens servirà menys, i la nostra dependència de fora serà més gran i costosa. Continuo pensant que formar part d’Europa és un sort, veient com funciona Espanya, en tots els àmbits i aspectes, i també en relació al tracte que dispensa a Catalunya, però això no treu que no haguem d’asseure’ns a estudiar de quina manera sortim d’aquesta situació d’impàs i feblesa que no ens deixa avançar i que pot hipotecar-nos per al futur.

    Hem de preguntar-nos què podem esperar d’Europa, però només som a dins i per tant també ens hem de preguntar què podem fer per millorar aquesta Europa, que ens va ajudar a sortir de la repressió franquista, però que necessita un nou impuls.

Llibres i roses per damunt de la política

Avui toca parlar de Sant Jordi, llibres i roses. Hauria de ser un dia en què la política passés a un segon pla, però és demanar massa. El PP té molt clar que només atacant i fent-se present pot aconseguir frenar l'impuls sobiranista. I unes declaracions interessants de Carod Rovira. Un govern dèbil dificulta l'èxit del procés. Què demana Carod Rovira als partits polítics? que donin suport al govern de CIU. Què li responen? que en el tema sobiranista ja li donen suport, però no tot és sobiranisme, i cal tenir-ho present.

I la vicepresidenta visita Barcelona i convoca els editors i llibreters que no els agrada, però hi assisteixen. Es tracta de guanyar protagonisme, però els catalans sortim al carrer i ens perdem entre els llibres i les roses, celebrant la nostra diada. Diuen que després que Pedro J Ramírez rebés la salutació de Mascarell, ha demanat a qui havia encaixat la mà. Sens dubte Mascarell no té el protagonisme de Wert i no li va haver d'investigar els seus comptes a l'estranger.

El gremi de llibreters ha comunicat quins han estat els llibres més venuts: 'L'analfabeta que va salvar un país', de Jonas Jonasson, en l'apartat de ficció, en llengua catalana, i 'Las tres bodas de Manolita', d'Almudena Grandes, en llengua castellana. No sé si els escriptors més mediàtics no han encertat en les seves obres, o és que els catalans ja no ens deixem portar tant pel que surt a la televisió. ¿I els llibres que d'una manera o altra parlen del 1714? potser ja en tenim prou amb els diaris i el telenotícies.

Albada pel dret a decidir a Arenys de Mar

Aquesta matinada Arenys de Mar s'ha aixecat amb la sortida del sol formant una cadena humana arran de mar. Diuen que eren més de 400 les persones concentrades, moltes de les quals han hagut de posar en marxa el despertador per poder-hi ser a temps i trencar el son que encara per a molts respira vacances.

El motiu de la trobada era l'enregistrament d'un espot animant els catalans a participar a la Via Catalana del proper onze de setembre, de nord a sud del país. Es tracta d'un "acte d'insurrecció, amb plantejaments violents, amb finalitats contràries a la Constitució i a la legalitat", segons ha manifestat el Movimiento 12-O, que denuncien que la «Vía Catalana hacia la independencia» és una convocatòria «que pretende aislar y paralizar todo un territorio, con las graves consecuencias de orden público y económico que esto genera»

O sigui que avui Arenys ha realitzat un acte de difusió i impuls a una cadena per a la insurrecció. No sé si sortirem als annals de la Història d'Espanya, però si més no a la vila se'n parlarà i en tindrem documents gràfics. Segur que la Mercè li reservarà un lloc a la Biblioteca, i es podrà consultar a l'Arxiu Municipal.