Reduir terminis i facilitar els tràmits, sense errors!

Fa uns deu dies em preguntava en aquest blog per què es trigava tant i em referia concretament en la licitació d'uns locals del port d'Arenys de Mar. En general, però, l'administració pública del nostre país, sigui la Generalitat o els ajuntaments, és molt lenta a l'hora de respondre i concedir llicències. Un pot pensar que és degut al fet que s'ho volen mirar bé i evitar nyaps, però després, quan veus com es fan algunes coses, tens clar que la lentitud dels processos no evita desastres.

Avui llegia que el govern de la Generalitat vol reduir el temps d'espera de les llicències urbanístiques, que sincerament és d'escàndol. Si no ho he entès malament, es vol passar dels nou i fins i tot dotze mesos a un mes. Segons diu la notícia, el president Illa vol simplificar tràmits i reduir terminis, tant a l'hora d'obrir empreses com de construir habitatges.

N'he parlat més d'una vegada en aquest blog i no em cansaré de repetir que cal simplificar els tràmits i després disposar d'un sistema de control a posteriori que eviti corrupció i males arts. El que no es pot fer és desconfiar de tothom, d'entrada, i posar pals a la roda a l'hora de sol·licitar permisos, ja que s'ha demostrat que a la llarga no serveix de res.

Dit això, però, cal estar alerta i fer bé les coses. No es poden prendre decisions equivocades i la lectura de la notícia m'ha provocat alguns dubtes. Estem escarmentats amb lleis aprovades darrerament, que al cap de poc s'han de modificar perquè grinyolen i ocasionen més problemes que no pas solucionen. 

El mateix govern es posa a la boca la finestreta única i després pren decisions totalment contràries i perjudicials per a la ciutadania. I si no que ho demanin a les persones que viuen en poblacions que no compten amb una oficina d'Afers Socials, i volen sol·licitar el reconeixement d'algun grau de dependència. El canvi que ha decidit aquesta conselleria ens fa retrocedir vint anys. Si voleu, un dia us ho explico amb detall.

Salari mínim i IRPF

Ho vaig escriure no fa gaire. S'ha de legislar bé per evitar nyaps o resolucions que al final encara resultin perjudicats els que en principi n'haurien de sortir beneficiats. Ho vaig escriure arran del nyap i les rectificacions que varen haver de fer al Congrés de Diputats sobre la Llei d'Habitatge, i ara ens podem trobar en una situació que, volent millorar el salari mínim, l'increment obtingut pels beneficiats l'hagin de pagar, amb escreix, a l'hora de fer la declaració de la renda.

El govern ha decidit incrementar en 50 euros el salari mínim interprofessional, però no ha modificat l'import mínim per tributar per l'IRPF, per la qual cosa, i per primera vegada, els receptors del salari mínim hauran de tributar a Hisenda.

L'argument per defensar-ho és que cada vegada el salari mínim s'acosta més al salari mitjà, i per això ens posen tots al mateix sac. De la mateixa manera que en alguna ocasió ens hem pogut trobar que un petit augment salarial ens hagi mogut del tram de retencions on ens trobàvem i passem a cobrar menys, ara també podria ser que el resultat final els sigui contraproduent.

La meva impressió és que no s'estudien prou els efectes de les normes que es porten a aprovar. No sé si és improvisació o bé ineficàcia dels nostres legisladors, en aquest cas l'executiu espanyol. Si en fets tan palpables es cometen aquestes relliscades, llevat que això sigui el que realment es busqui, què no passarà en circumstàncies més complexes i menys transparents?

Els passos en fals generen desconfiança i llavors no ens ha d'estranyar la reacció de la gent, i que l'extrema dreta, que té un discurs populista i fals, guanyi adeptes i vots en les convocatòries electorals. 

Nyap o delicte?

Ahir us parlava del missatge que vàrem rebre del Servei Català de la Salut, els maresmencs de més de 60 anys, citant-nos a vacunar a una població veïna, i no al nostre centre d'atenció primària de la vila. Us deia que tot d'una em vaig pensar que s'havien equivocat amb mi, però més tard ja vaig veure que no era l'única persona afectada.

A mesura que hem anat coneixent els fets i les explicacions del Servei Català de la Salut, hem pogut constatar el nivell d'estupidesa de la mesura. Es tracta d'una prova pilot, és a dir, que juguen amb les persones sense importar-los els problemes que els hi puguin ocasionar.

Ahir parlava de nyap, però a mesura que hi he anat pensant he arribat a la conclusió que el millor seria definir-lo com a delicte. És molt gros! A quina persona amb dos dits de front se li pot acudir engegar una prova pilot d'aquest tipus, sense avisar als afectats de què es tracta. No només és improcedent la mesura, sinó també el sistema d'implantar-ho.

Hi ha persones que tenen més defenses i més capacitat i possibilitats d'entomar segons quines instruccions, però n'hi ha d'altres que són més vulnerables, i si parlem de persones grans, això encara és més cert. No hi ha dret!

Caldria depurar responsabilitats i evitar que un altre gran disbarat com aquest es pugui tornar a produir. Els experiments que els facin entre ells, i no ens compliquin la vida. Si són tan inútils de no veure els problemes que comporta la iniciativa, que no assumeixin responsabilitats al sector públic, i encara menys en un entorn com aquest.

Malauradament, tot això quedarà en una anècdota, amb persones perjudicades que no podran exigir compensació de cap mena, ni econòmica, pels costos del desplaçament, ni moral, per la manera de jugar amb les persones. I per això la ciutadania està tan desenganyada de la política. Si les persones que ens han de governar actuen d'aquesta manera, estem ben arreglats. Si us plau, no hi torneu! Demaneu disculpes!

El nyap del Servei Català de la Salut

Ahir a alguns vilatans d'Arenys de Mar, suposo que els que ja tenim una edat, ens varen sorprendre amb un missatge del Servei Català de la Salut que ens citaven al CAP de Sant Andreu de Llavaneres per anar a vacunar-nos contra la grip i la covid. Hem pogut veure la reacció d'alguns que varen penjar la notícia a les xarxes, tot protestant. Abans, però, innocent de mi!, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig córrer a escriure al CAP d'Arenys de Mar, a través del portal de la meva salut, informant de l'error i demanant per què a l'app no hi figurava la cita.

Després hem vist que no es tractava d'un error, sinó d'una proposta, no sé si molt ben pensada, de desviar-nos cap a la població veïna, que tampoc és fàcil d'arribar-hi amb mitjà públic.

L'equip de govern municipal s'ha manifestat contrari a la mesura, com no podia ser d'una altra manera, i m'agradaria pensar que faran una denúncia per la iniciativa que no ajuda gens a què la ciutadania confiï en els serveis públics. Què està passant? En mans de qui estem? Qui és el cervell que se les pensa totes?

Fa temps que em barallo amb els responsables de la Generalitat de la implantació de l'app la meva cartera, on hi han de penjar diferents targetes, la primera de les quals és la targeta sanitària. Aquest sistema, que no difereix en res amb el que s'utilitza per a la Visa, no acaba de funcionar, ja que la targeta en qüestió no es manté permanentment a l'app, sinó que desapareix i l'has de tornar a baixar. Sempre passa quan la necessites.

El nostre país té un problema de funcionament, tant de l'àrea pública com la privada. No es fan les coses pensant correctament. Tot s'improvisa i es van solucionar, molt lentament, a partir de les queixes i les molèsties dels usuaris. Veient, doncs, el panorama, et venen ganes de plegar i ja s'ho faran. Hi ha qui creu que sols ens organitzaríem millor. Permeteu-me que ho posi en dubte. Estem lluny de l'eficiència mínima per considerar-nos un país organitzat i competent. 

Tot plegat et fa adonar que necessitem queixar-nos, però ho hem de fer organitzats, argumentant els motius i no limitar-nos a comentar-ho a les xarxes. Hem de tenir la paciència de denunciar les anomalies a través dels canals que tenim a disposició, i perseverar. A veure si aconseguim que el responsable d'aquest nyap, reconegui l'error i ho esmeni. Jo ja tinc hora per anar al meu centre d'atenció primària de referència!

Pressupost aprovat, nyap reconegut

He llegit que, tal com es preveia, ahir el Ple municipal va aprovar el Pressupost 2016, i ho va fer amb el vot de qualitat de l'alcalde, després que es produís un empat a 7 vots, gràcies a les dues abstencions del PSC i una de les CUP.

Destaco el reconeixement del primer tinent d'alcalde que havia obrat de manera irregular en la signatura del conveni amb la productora Brutal Media. Ningú va pensar que es tractava d'haver ficat la mà a la caixa, sinó de no haver fet bé les coses, i això en l'administració pública és greu.

La impressió que dóna l'actual equip de govern és de desconeixement de la normativa de l'administració pública, improvisació i desmanec a l'hora de prendre decisions i opacitat ara que es parla tant de transparència.

Em preocupa, però, el descontrol de Secretaria i Intervenció. Se'm fa difícil pensar que es signés un conveni sense pressupost. Un fet que estaria fora de lògica en la vida privada, en la pública es converteix en una irregularitat que no s'hauria de produir.

I l'anècdota és el PAM de l'alcalde. Després de mesos reclamant des de l'oposició un Pla de mandat, sembla ser que l'alcalde se n'ha tret un de dins del barret, com art de màgia.

Quan molts ajuntaments debaten i consensuen els programes d'actuació municipal a la nostra vila la transparència i participació destaca per la seva absència. Aquí a Arenys el PAM apareix d'un dia a l'altre com si es tractés d'un acudit. Llavors ens deixaren votar on traslladem la biblioteca, perquè no sigui dit que els arenyencs no podem participar. I el Pla d'Equipaments? Des d'aquí el meu reconeixement al grup municipal d'ICV que sembla ser que és qui té les coses més clares.

Desconnectat 5

És una llàstima que ara que he après a desconnectar arribi el moment de tornar a connectar-me. I si no em connecto? I si continuo desconnectat uns dies més? O unes setmanes? O si espero a connectar-me el 27 de setembre? Segur que m'estalviaria moltes empipades pels estira i arronsa dels polítics de torn.

De moment per aquí tot va sobre rodes. Avui hem sortit de la ciutat per anar a visitar-ne una altra de més petita, però turística. I encara bo que avui molta cosa estava tancada per descans setmanal. No ens hem estalviat un palau.

De fet hem vist algunes façanes de cartró-pedra, unes descaradament i d'altres un xic dissimulades. Pensava de què en faran de tants equipaments restaurats o de nova creació. Se m'ha acudit que fa uns dies ja ho deia en aquest blog, que una cosa és la inversió i l'altra el seu manteniment. I en això hi té molt dir el pla d'usos.

Sempre he pensat que el Calisay, tot i ser un equipament molt aprofitat, no va estar ben definit d'entrada, i em fa por que amb les Clarisses no es pugui fer un nyap. L'equip de govern, en campanya, feia uns plantejaments que poden convertir les Clarisses amb un grup d'apartaments a repartir entre totes les entitats sense tenir massa en compte els usos i compatibilitats. Crec que valdria la pena d'asseure's a pensar i discutir les millors propostes, visitar altres pobles i ciutats i veure'n el bo i dolent de segons quins plantejaments. Unes propostes ben argumentades per portar a debatre amb la població, i que no passi com ja va passar amb el Xifré que sortien idees com fer-hi un hospital o un alberg.

Molt em temo que ja m'estic connectant...

La nostra responsabilitat en la mort de 126 persones avui a Sanà

La mort d'almenys 126 persones a Sanà per l'atac d'Estat Islàmic a dues mesquites xiïtes és una nova tragèdia provocada per aquest grup terrorista que no respecta la vida de la població innocent, amb l'excusa d'instaurar un sistema polític radical i gens d'acord amb l'esperit i la lletra de l'Islam.

Ahir llegíem la notícia de l'atac a Tunis, amb la mort d'una vintena de persones, la majoria turistes, passavolants, en un dels països del Magrib més occidentalitzats, on va néixer la primavera àrab. Avui, a la capital de l'Iemen la xifra provisional de morts és de 126, unes víctimes que es trobaven pregant.

Aquesta magnitud de víctimes només l'entenem després d'haver viscut experiències en el nostre món. La repercussió mediàtica és més forta si els atacs es produeixen a casa nostra, com si el que pugui passar en un país del món islamista no tingui la mateixa importància, potser perquè la freqüència d'aquests atacs ens deixa a tots insensibles, ja no ens sorprèn.

Por, impotència i molta ràbia s'acumula en tots nosaltres, sense saber què hi podem fer. Es tracta d'una situació nova en què els espavilats de sempre encara no hi hem sabut trobar remei. Les desigualtats del món han estat una de les principals causes del desori, però també l'error de tancar-nos en nosaltres mateixos i oblidar-nos que no estem sols. El fanatisme religiós ha existit sempre, i les conseqüències han anat de la mà i de la força i capacitat destructiva de les armes del moment.

Algú com Bush, Aznar o Blair es creia que tenia la solució per mantenir a ratlla els malvats terroristes que gosaven encarar-se a les grans potències mundials. És impossible saber què hauria passat si en lloc de decidir atacar Iraq s'ho haguessin pensat dues vegades, però el que sí que sabem és que l'atac va ser un nyap i que ho estem pagant i no sabem fins on ens portarà. És per això que no suporto el fatxenda del senyor Aznar, el més proper a nosaltres, que ha estat incapaç de reconèixer que el seu exercici de xuleria i orgull ens ha perjudicat enormement.

El nyap del carrer de l'Església d'Arenys de Mar

Fins avui no he arreplegat un exemplar de l'Agenda d'aquest mes d'abril, i l'hi he fet una repassada. La notícia de la portada m'ha sorprès, no pas perquè no pensi que la seva construcció fos un nyap, sinó perquè no n'havia sabut res més.

Tampoc m'ha estranyat la notícia sobre les guinguetes de la platja i la possibilitat que algun regidor hagués passat informació privilegiada als guinguetaires. No m'ha estranyat gens perquè hi ha algun regidor que encara no ha entès que no es pot anar explicant tot allò que passa dins d'una administració pública, no pas per amagar secrets, sinó per no revelar informació prèvia a uns pocs privilegiats. Amics potser?

Hi ha moltes coses que conec i que no puc explicar per respecte institucional, però n'hi ha d'altres que no les comentes perquè no sembli que tens alguna intencionalitat concreta en benefici propi. Encara que si arriba el cas i es tracta de fets que has promès revelar, t'hi veus obligat.

El nyap del carrer de l'Església era previsible i jo, que no hi entenc res d'obres, ja ho vaig dir, i vaig intentar defensar una proposta diferent i no em varen fer cas i vaig arribar a dir que quan es constatés que s'havia fet l'obra malament, ho diria públicament. Sembla que ha arribat el moment.

Mai vaig entrar en la qualitat del material, perquè tal com ja he dit, no hi entenc, però sí en la manera que es col·locaven les peces. Les meves referències eren carrers de Mataró i Vic, dues ciutats on hi tinc relació, i tant en una com en l'altra, les lloses les col·locaven arran de paret i el tram amb circulació dels vehicles hi havia el tipus de llamborda.

No sé què hauria passat si s'hagués fet tal com jo plantejava, però del que estava segur era que de la manera que es feia no funcionaria bé. Podem anar a visitar els carrers de Mataró i Vic que us comentava, construïts molt abans que el carrer de l'Església i veuríem que continuen funcionant sense problemes, probablement amb algun petit manteniment, però sense haver d'aixecar l'obra i fer-la de nou. És una llàstima que no es demanin responsabilitats. Això, al nostre país no acostuma a passar.