Perdre la confiança, perdre la credibilitat

Avui s'ha produït la compareixença de la consellera d'Educació davant de parlamentaris per explicar els errors que invaliden els resultats de Catalunya a les proves PISA. Una compareixença que no ha resultat fàcil per a la consellera i, probablement, les conseqüències de l'error ho expliquen.

No entraré a valorar-ho, perquè entenc que ja hi ha qui ho està estudiant i prou diputats i partits polítics que hi són al darrere. Ja ens ho explicaran quan tinguin les dades de per què ha passat, però en tot cas em quedo en la necessitat de no perdre mai la confiança de la gent ni la credibilitat. No les podem perdre nosaltres, dins del nostre àmbit de treball, lleure i família, però és molt greu quan això passa als nostres dirigents.

Assumir responsabilitats de govern no és una decisió fàcil ni agraïda, però cal ser-ne conscients i vetllar perquè la gestió diària no provoqui aquesta desconfiança i desafecció de la ciutadania. La transparència és una bona eina per alimentar aquesta confiança i no sempre s'utilitza. Se'n parla molt, però no sempre resulta fàcil obtenir la informació suficient i a temps, per fiscalitzar i mantenir la confiança vers els polítics escollits democràticament per a la nostra representativitat.

Insisteixo que no entro a analitzar què ha passat, i confio que ho acabarem sabem i, si hi ha culpables, que aquests dimiteixin, no com a càstig, sinó com a exemple que la responsabilitat té una base real i efectiva. 

Sap greu que el final d'un curs escolar tan polèmic acabi amb aquesta notícia, callada durant mesos. Això no genera confiança ni credibilitat i, per tant, provoca rebuig i malestar que no és fàcil de revertir. Cal, doncs, que s'aclareixi tot molt bé, per poder continuar confiant en les nostres institucions.

Criticar, no importa què!

Avui a l'hora de dinar, aprofitant que estava sol a casa, se m'ha acudit engegar la televisió. Tenia sintonitzat el canal 3/24 de la televisió catalana i estaven retransmetent una compareixença del líder del PP, el senyor Feijóo. No he tingut temps d'assabentar-me des d'on es feia la retransmissió ni el motiu, ja que he hagut de tancar corrents la televisió per evitar posar-me més nerviós del compte. He pogut escoltar tan sols la resposta i agraïment del senyor Feijóo al representant de Vox, i l'inici de la intervenció de la representant del PSOE. No podia aguantar més.

Crec que els nostres polítics s'haurien d'adonar que els seus discursos cansen, bàsicament pel fet que aprofiten qualsevol excusa per atacar l'adversari, col·locant-se medalles i malparlant l'adversari, simplement pel fet de ser antagonistes i aspirar a aconseguir o mantenir el poder, segons sigui el cas, sense importar-los gens de què es tracta el debat.

Aquest cansament propicia que la gent deixi d'anar a votar quan es convoquen les eleccions, o es decanti per formacions polítiques sense experiència de govern i amb discursos populistes i enganyosos. La conseqüència és el deteriorament de la convivència, la concentració de la riquesa en poques mans, incrementant el desequilibri social i econòmic de la nostra societat i, si em forceu, l'amenaça de conflictes bèl·lics i un daltabaix.

Puc entendre, però no justificar, que tot s'encomana, i veient el paper que juga el president dels EUA, ja no es pot fer més el ridícul. El problema és que té molt poder i pot fer molt mal.

Seria demanar molt que els polítics de torn es dediquessin a construir en lloc de destruir sistemàticament, sense aportar alternatives viables i coherents? Els ciutadans els ho agrairíem.

El Departament d'Interior intenta vetar una periodista

Una notícia preocupant d'avui és l'intent de vetar una periodista especialitzada en temes policials i judicials, de TV3, a una trobada amb periodistes convocada per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, per explicar els recents canvis a la cúpula de la policia catalana.

Se'm fa molt difícil entendre com es pot ser tan ingenu per provar de vetar una periodista, quan això serà públic en pocs moments. En quin paper queda la Conselleria després dels fets? Malauradament estem massa acostumats a fets molt més radicals, però al mateix temps dissimulats i opacs, com per no adonar-nos que aquest cas és massa evident i transparent com perquè tots ens posem les mans al cap i ho denunciem.

He llegit el comunicat signat pel Consell Professional d'Informatius i d'Esports, de TV3, i haig d'entendre que hi ha base per afirmar que el que diuen és cert, però em falta saber els motius pels quals no volien la presència de la periodista, la senyora Fàtima Llambrich, a l'esmentada trobada. De què tenien por?

El primer que penses és que la consciència dels responsables de la Conselleria d'Interior no és clara ni neta, i que hi ha alguna cosa que potser se'ns escapa i que pot aparèixer properament, i que expliqui els moviments que hi ha hagut dins dels Mossos d'Esquadra, que potser no són tan justificats com manifesta el conseller Elena.

És una llàstima que el prestigi del periodisme, sobretot a Espanya, estigui tan avall, perquè la seva funció és clau per garantir una transparència i fidelitat democràtica de les institucions públiques. Diuen que la por guarda la vinya, i aquesta seria la tasca del periodisme: vetllar perquè no ens passin per alt segons quins moviments de la política del nostre país.

Està prevista la compareixença del conseller d'Interior en sessió parlamentària per donar explicacions de tots els canvis a la cúpula de la policia catalana, i també haurà d'explicar què hi ha de cert en aquest intent de vetar una periodista professional, i quins han pogut ser els motius per prendre aquesta decisió. Ho seguirem de prop, perquè només així podrem estar segurs que no se'ns enganya.

Els draps bruts es mostren al Parlament

Us haig de confessar que no he seguit en directe tot el que ha succeït al Parlament en relació al cas Pujol. Les compareixences que ha fet la família Pujol i les altres persones implicades en el tema ni el conjunt de preguntes i respostes que segons les cròniques i el que s'està llegint de les declaracions dels diferents partits, tenen molt que desitjar. M'ho he perdut relativament, perquè en tots els telenotícies i diaris se n'ha parlat a dojo.

Aquestes comissions que es creen estan resultant inútils o fins i tot desgraciades. Inútils perquè no s'aconsegueix res del que podria esperar-se, i desgraciades perquè la impressió que et queda, després de veure la intervenció dels diputats és que el seu nivell és molt baix. Ens queixem del nivell de regidors i regidores en molts municipis, però és molt més greu que el mateix passi al Parlament, que hi ha més on escollir.

Ahir amb la compareixença d'Alícia Sánchez Camacho i de la que va ser companya de Jordi Pujol Ferrusola, l'espectacle va pujar de to. Què podíem esperar de la líder catalana del PP? Quina credibilitat té aquesta senyora? L'Ara, avui, titulava amb grans lletres "Camacho es retrata". Ha quedat en evidència les seves mentides sobre el desconeixement que se l'estava enregistrant.

Després de tot, si aquestes comissions aconsegueixen destapar el joc brut dels nostres polítics, potser hauré d'admetre que són necessàries i que ens hem d'empassar tota la porqueria que s'escampa per adonar-nos de qui tenim com a representants nostres a les institucions públiques.

La gran notícia del dia és que Rajoy parlarà demà

De la manera que ens té acostumats el president del govern espanyol, el fet que s'anunciï una compareixença de Rajoy resulta tota una sorpresa. És de suposar que no es permetrà fer preguntes a la premsa, no fos cas que el posessin en evidència, encara que mai no es pot dir res fins que no t'hi trobes i de més verdes en maduren.

Sóc conscient de la meva subjectivitat a l'hora d'opinar i descriure tot el que ha passat darrerament, sobretot des de diumenge, però això no treu que puguem parlar d'una crisi política important dins del PP, per culpa d'ells mateixos. El seu gran orgull els pot portar al desastre. Tots ens equivoquem, però sobretot quan no acceptem arguments i ens movem per instints i passions desenfrenades. 

Seguirem amb atenció què passa amb la Fiscalia, quina és la base jurídica per a la querella que, sembla ser, presentaran a Mas i un parell o tres de consellers.  

Ramon Tremosa en un twit parla de la possibilitat que Mas no pugui presentar-se més a les eleccions si finalment és inhabilitat. La ceguesa del govern espanyol i de tot el Partit Popular és tan gran que no s'adonen que continuen encenent els ànims i augmentant el nombre de persones que reaccionen en contra i, per tant, obtenint més independentistes. Encara es pensen que desarmat el president Mas els catalans quedarem indefensos. Per cert, us recomano que llegiu l'article de Xavier Sala i Martín, avui a l'ARA.

Demà escoltarem les paraules de Rajoy i en farem la corresponent valoració. Parlarà, això sí, després que es conegui l'abast de la querella de la Fiscalia. De moment tot el que han dit els diferents polítics del PP no són res més que atacs i crits d'impotència, perquè mai s'haurien imaginat que Mas els provoqués d'aquesta manera, d'acord amb el mandat i suport de més de dos milions de catalans.

Els resultats de les compareixences

Algú es pensava que en sortiria alguna cosa de les declaracions de Rajoy al Congrés de Diputats? De veritat que es creia que Rajoy pogués dimitir? O de la compareixença del president Mas? S'ha de ser molt innocent per creure, després de tota la història política del nostre poble, que en debats com els dels dos presidents, se'n puguin treure conclusions. Bé, sí que podem concloure que el món de la política, la nostra democràcia està malalta.

I aquests polítics són el que són, i són els que ens hauran de fer sortir d'aquest atzucac en què ens han ficat, uns asfixiant-nos i els altres fent-nos somiar finals feliços, mentre rebem retallades en els punts més febles.

Ni el mes de juliol ha acabat bé, ni l'agost ha començat bé, i tot fa pensar que la història continuarà una bona colla de mesos, sense que puguem, en aquests moments, preveure on ens portarà. Bones vacances per a qui aprofiti el mes d'agost.