Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malalts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malalts. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’abril del 2025

Per què el corc?

Ahir, sense cap introducció, vaig penjar el meu escrit del taller ‘escrivim’ de la Biblioteca d’Arenys de Mar. No sé si el vàreu llegir i si us va sorprendre perquè no és el tipus d’escrit que acostumo a penjar al blog. La intenció era precisament sorprendre els meus fidels lectors. Sortir  de la crònica diària, fent-me ressò del que passa al món i incorporar un text creatiu.

L’exercici consistia a definir un espai amb un parell de paràgrafs com a màxim. Després havíem de redactar un text més extens, d’una pàgina, incorporant-hi un personatge.

Com que l’espai escollit havia estat un calaix d’una calaixera de la ditada, que es mig encallava quan intentaves obrir-lo, no se’m va ocórrer res més que escollir el corc com a protagonista del relat.

Per imaginar-me l’episodi vaig pensar en l’oncle capellà de la meva mare, que varen empresonar els republicans, a la presó vigatana on ara hi ha l’ambulatori. El meu pare, que el va anar a visitar, se li va endur el rellotge de butxaca perquè no se li quedessin els carcellers.

També vaig pensar en el meu pare i l’homenatge que li varen fer per tants anys de voluntariat visitant els malalts de la plana. I amb la mare, que tenia sempre a punt una petita agenda on anava anotant tot el que feia. Les tinc guardades, pendents de classificar.

Aquests objectes són els que es troba el corc quan s’allibera de l’amagatall. Uns objectes que l’acompanyaran poca estona perquè el terrabastall provocat per l’obertura del calaix l’alliberarà definitivament i podrà encarar el final de la seva vida amb tota llibertat.

dilluns, 6 d’abril del 2020

Obren hospitals de campanya en detriment dels CAP

Entre el col·lectiu de metges hi ha una discussió sobre la decisió de la conselleria de salut de tancar la majoria de Centres d'Atenció Primària (CAP) que es troben repartits per la geografia i concentrar els metges en hospitals i les seves ampliacions en pavellons diversos. Els metges de família consideren que els CAP fan d'aturador de moltes persones que sense ells aniran directament als hospitals, amb la possibilitat de saturar-los. 
Des de la conselleria es vol concentrar els metges de família per atendre els malalts que s'ubicaran en aquestes ampliacions dels hospitals. Entenc que la conselleria ha calculat que aquesta és la millor manera d'atendre els contagiats pel coronavirus, i deixen de banda la política en èpoques normals, de prioritzar els CAP per evitar la saturació dels hospitals.
Uns i altres tenen els seus motius per defensar la seva postura, però com a persones que en algun moment o altre som atesos pels metges de família, entenem molt bé la posició d'aquests i valorem la feina que fan, tant per proximitat, com per coneixement dels usuaris.
Hem de confiar que les decisions es prenen observant els criteris de donar la millor resposta a la crisi actual, però a vegades costa d'entendre i d'acceptar el que des de la distància, encara que en ple coneixement dels fets, decideix aplicar en cada moment.

dimarts, 25 de juliol del 2017

Peregrinació militar sufragada per nosaltres

Avui no només he recordat el pare perquè és Sant Jaume, el seu patró, sinó per una notícia que he llegit a l'ARA de la peregrinació a Lourdes d'una expedició de guàrdies civils, militars i capellans castrenses, el passat mes de maig, i que li va costar 73.000 euros a l'Estat, és a dir, que els hi vàrem pagar nosaltres.
El pare era un fervorós devot a la Mare de Déu de Lourdes; va aconseguir recuperar la visita anual del Bisbat de Vic, i va anar-hi cada any fins que les forces no el mantenien dret. Hi va deixar d'anar, no pas perquè hagués perdut la fe, o no li fes ilusió, sinó perquè no volia ser un càrrega per als altres.
Al pare ningú no li va pagar el que per a ell eren les úniques vacances, junt amb una setmana a Andorra. No ho hauria pas volgut. No sé què hauria pensat si hagués sabut que aquesta colla tenia la peregrinació pagada any rere any.
Estem parlant de pocs diners, però el què importa és la moralitat de tot plegat. Sembla que amb l'actual Papa l'Església es racionalitza, es moralitza una miqueta, però només ho sembla a estones. Quan t'assabentes de notícies com aquesta, o bé que el mateix Papa no permet les sagrades formes sense gluten, t'adones que estem molt lluny del camí que la paraula de l'Evangeli et predica.
El meu rebuig cap a aquests militars, guàrdies civils i capellans castrenses, que si un miracle podríem desitjar-los seria que obrissin els ulls a la caritat cristiana i s'avergonyissin de la seva immoralitat.

dissabte, 31 de desembre del 2016

Visca la democràcia i bon any!!!

Avui i demà toca desitjar un bon any, si pot ser millor que l'actual, encara que conscients que ho podíem haver passat pitjor, sobretot uns quants, aquells que no som ni refugiats ni estem malalts i tenim feina. Pensem que n'hi ha uns quants que necessiten que l'any 2017 els sigui més propici.
Un 2017 que caldria que afinés el concepte de democràcia. Quant veus què passa, per exemple, dins del partit polític de Rivera, C's, entens que seria impossible que amb majoria aquest partit pogués oferir una democràcia real. Un partit que no permet corrents internes contràries a la direcció. Se'm fa difícil diferenciar-ho d'una dictadura.
No només C's tenen problemes interns, perquè Podemos tampoc estan tranquils, però aquí el tema no és tant la democràcia interna com l'afany de liderar-lo, que si es fa bé resulta del tot legítim, però no sembla que sigui el cas.
D'altres, com el PSC, sembla que tenen molt clar qui ha de ser el seu líder, però no tant les relacions amb el PSOE, que els ha obligat a renunciar posicions que abans defensaven, com el dret a decidir i el referèndum. Tampoc se'ls permet optar al federalisme que amb tanta insistència han defensat des de fa molts anys.
Per a uns i altres cal desitjar-los una bona entrada d'any i coherència i servei a la ciutadania que és qui ostenta la sobirania. I per a tots nosaltres que puguem gaudir tot l'any de salut i felicitat junt amb tots els nostre amics i familiars. Bon any nou!

dimecres, 2 de novembre del 2016

Recordant el pare en el seu aniversari de naixement

Avui el pare celebraria el seu noranta-sisè aniversari, però ens va deixar ara fa deu mesos, el 3 de gener, als 95 anys. El pare va néixer el dia 2 de novembre de l'any 20 del segle passat i va formar part de la quinta del biberó. Va passar una guerra i sis anys de servei militar. La generació dels meus pares, la mare era del 1918, no ho varen tenir fàcil, fins i tot les famílies que tenien feina i menjar a taula. Això els pares no ho varen utilitzar mai, però a mi em va servir.
Tot i no viure al seu costat, he notat la seva absència. En diferents ocasions m'ha passat pel cap fer-li unta trucada per comentar-li un fet o demanar-li una cosa que ell recordaria. Repassant la vida del pare, la que vaig viure i seguir, penso que el pare es va poder realitzar més del que s'hauria pogut esperar tenint en compte les circumstàncies del temps, que com molts de la seva edat, no els varen ajudar gens.
El pare no només va treballar molts anys i moltes hores, sinó que a més es va realitzar com a persona a la feina i en el seu principal hobby: ajudar els malalts. Aquest pensament l'he tingut sovint present i em feia adonar que no tenia cap tipus d'excusa per no lluitar per la meva formació, per trobar una feina, per tirar endavant la meva vida i la dels meus. És potser per això que no puc entendre aquelles persones que, tenint-ho tot de cara, s'enfonsen en la misèria, no pas econòmica, sinó humana. Sobretot quan t'adones de quantes persones ho tenen tan difícil per subsistir.
Sense els pares la vida et canvia. Ningú els substitueix, ni que siguis la persona més afortunada amb la família que has format, ells són únics, i ara ja no hi són. Perquè la primera família et configura per a tota la vida i és a partir d'aquesta experiència que el món que et tocarà viure podrà ser més o menys complicat, però mai no hauràs de deixar de lluitar, en tot moment el futur l'estàs decidint tu mateix.
Gràcies pare i feliç aniversari, el primer que celebraràs amb la mare, després de tretze anys.