Aquest país és dels barruts

Aprofito l'anècdota d'aquesta matinada a la vila per generalitzar-ho perquè realment és el que està passant actualment. Vivim un temps en què els poca-soltes o els barruts fan el que volen, i aquells que es volen comportar correctament en reben les conseqüències.

Probablement tenim més normes i lleis que mai, però el problema és fer-les complir. En el cas de l'administració local, aquest fet s'accentua, i sinó repasseu quantes normes són vigents a la nostra vila i el grau d'incompliment sense que als infractors els passi res. Probablement les infraccions de trànsit serien de les poques que es fan pagar.

Aquesta matinada, al voltant de les 4h s'han pogut sentir focs d'artifici que segons sembla han llançat els clients d'un establiment de la vila. Per obsessió professional d'aquestes setmanes, només se m'ha acudit pensar en les possibles tortugues babaues que pugessin estar intentant nidificar a les nostres platges.

Segons llegeixo a la pàgina de Ràdio Arenys, el concessionari de l'establiment s'ha disculpat tot i manifestar que no era la seva responsabilitat ja que els seus clients ho han fet des de fora del seu establiment. Considerant on tenen l'establiment, se'm fa difícil distingir on és dins i on fora...

Us recomano que feu l'exercici de constatar quantes normatives locals no s'estan complint i no passa absolutament res. Per exemple baixos amb aparcament de cotxes sense placa de gual i per tant sense pagar el tribut. Repartiment de propaganda per les cases, deixant la majoria de vegades la paperassa per terra i que després va al carrer, i no hi ha autorització. Equips d'aire condicionat a les façanes i balcons. Brossa col·locada davant la casa el dia que no toca.

N'hi ha més, i llavors ens preguntem: per què carai hem de seguir les normes si el nostre veí les incompleix, resultant-li molt més fàcil? Al final els carrers són bruts i tothom fa el que vol, i qui ho vol fer bé no té dret ni a protestar. Governar un municipi no és fàcil, però si més no és bo intentar-ho.

Multar els passejadors d'animals incívics

Incívics ho són alguns passejadors, no els animals, i cada vegada en són menys, però encara n'hi ha. Sovint caus en el parany de posar tothom en el mateix sac, sobretot quan veus un gos deslligat, una cagarada a terra, o un fanal mig rovellat per culpa dels orins dels gossos. Això a Arenys és freqüent, i no és culpa del govern municipal, sinó de les persones incíviques que no es mereixen viure en societat, perquè no en saben ni en volen aprendre. 

Com els hi podem ensenyar? A base de sancions econòmiques?

No sé si aquest és el millor sistema, però estic d'acord que és una amenaça que a una bona part dels incívics els fa replantejar la seva actitud. El problema que hi veig és quan i quantes sancions hi haurà. No és fàcil detectar qui es comporta malament, perquè s'acostuma a fer amb nocturnitat, tret dels més barruts que si els avises se t'encaren. Potser el fet d'haver de portar l'ampolla d'aigua identificarà qui fa bé les coses de qui se n'hi en fot.

La normativa que es va aprovar sobre la tinença d'animals, però sobretot per com es respecte la vila traient els gossos a orinar i defecar, la considero oportuna. Fa molts anys que es persegueix qui no recull els excrements dels gossos, però no en fa tants que s'obliga a netejar els orins. Jo diria que estem parlant de fa pocs mesos en els municipis capdavanters. I això és important.

Recordo que en una audiència pública a l'ajuntament d'Arenys de Mar, jo encara no havia estat regidor, un passejador de gossos se'm va enfadar quan jo vaig intervenir dient que estava molt bé que es recollissin els excrements, però que hi havia un costum que calia eradicar, com és permetre els gossos que orinessin a les façanes i els fanals de llum. Ara això està prohibit i pot ser sancionat. Si d'aquesta manera aconseguim millorar la cara de la nostra vila, benvinguda la normativa!

Els barruts viuen a costa dels altres

Vivim un temps on qui vol aconseguir alguna cosa ha de cridar. Si no et queixes ningú no et fa cas. Hem creat una societat que només hi viuen bé els barruts, o si més no se'ls permet fer el que volen sense tenir en compte els altres.

Els passejadors de gossos reclamen platja per banyar-los, però no aconseguim eliminar les cagarades i pixades al carrer i a les nostres façanes. Les terrasses ocupen les voreres i si vols passar els hi has de demanar per favor i agrair-los si ho aconsegueixes. Els okupes entren als pisos i els propietaris tenen totes les de perdre i no els recuperen després de molts esforços, diners i temps. I podria continuar.

Ja no parlo de cedir el pas a les persones més grans, ni evitar posar obstacles a la vorera perquè no hagin de baixar. D'això ja se n'ha perdut el costum! Si et queixes ets un rondinaire, i si no ho fas, vius a remolc dels descarats.

El que s'ha convertit en costum, la manca de civisme, el no pensar en els altres, té solucions, o si més no es pot moderar, sempre i quan les nostres autoritats tinguin ganes d'aconseguir una vila més habitable i respectuosa. Això no es porta! La prova en són les primeres veus que gosen alçar-se per recriminar els comportaments incívics.

Senyors del govern els demanem més dedicació per aconseguir una vila més agradable, també més pròspera i amb futur. Més dedicació i idees. Les coses no se solucionen amb paraules boniques i promeses de bones intencions. Les coses s'arreglen posant-hi el coll i dedicant totes les hores del dia per trobar solucions, avançant-se a les queixes i escoltant els que menys remor fan.

La seva tasca no és fàcil, però això no els hi va prometre ningú. Si no s'hi veuen en cor, haver-ho pensat dues vegades. Probablement hauran de deixar-ho a d'altres perquè ho facin millor.