El poder de la mediació

Al nostre país hi ha molt bons professionals de la mediació i és per això que és de gran risc posar-me a parlar-ne. En tot cas és un tema que m'agrada, valoro i considero que hauria d'interessar a més gent, i els responsables de les institucions públiques haurien d'assumir-ho com una tasca a organitzar i oferir a la població.

Quan em varen comentar que Arenys de Mar disposaria d'un nou servei de mediació, on hi hauria una professional al capdavant, em va semblar tot un encert. Desitjo que aquest servei, que ja està en funcionament, tingui durada en el temps i no sigui cosa d'un impuls efímer com ha passat altres vegades.

La mediació és important, però té com a condició primera, sempre segons al meu entendre, la necessitat de creure-hi. La mediació només es pot practicar entre persones que estiguin disposades a participar-hi i seguir les regles necessàries que puguin permetre arribar a un acord.

Aconseguir que un cas, per problemàtic que sigui, no acabi als jutjats, amb tot el que això representa, sinó que es pugui dilucidar a través d'un procés de mediació, és fantàstic. Caldria informar bé a la gent què es pot aconseguir amb la mediació, quins beneficis en traiem i què ens estalviem.

Durant la meva carrera professional he viscut de prop l'organització d'oficines de mediació i només en puc dir paraules positives. A Mataró, el servei de mediació municipal era un exemple a seguir que recollien molts altres municipis. Dic que era perquè des de fa uns anys n'estic totalment desconnectat.

El món actual, molt polaritzat, va contracorrent del model de mediació. Probablement és el desconeixement que fa que un no se li acudeixi acudir a la mediació. Potser només tenim a la ment, quan parlem de mediació, els grans conflictes internacionals, però hem de saber que en el dia a dia hi ha situacions, entre veïns o familiars, que requereixen la mediació i eviten haver d'entrar els jutjats, un lloc que saps quan hi entres, però no quan en surts.

Proposo que, aprofitant que la nostra vila disposa d'aquest servei, es doni a conèixer perquè les persones que en tinguin necessitat, sàpiguen on i quan hi poden acudir, i els beneficis que en trauran.

Més pedagogia dels nostres representants polítics

Avui a les xarxes socials hi havia una conversa força arrencada sobre una senyora que fa molts mesos malviu a la Riera d'Arenys de Mar, aprofitant una terrassa d'un bar que està tancat, però que s'ha mantingut allà com si fos utilitzada. Aquesta senyora podria estar vivint i dormint a qualsevol portalada de qualsevol casa dels nostres carrers. A tots els pobles i ciutats hi ha casos com aquest.

A la conversa es reclamava al govern municipal perquè fes alguna cosa al respecte. Perquè trobés una solució i la senyora deixés d'estar allà les vint-i-quatre hores del dia, menjant i defecant. Dels participants en el debat ja hi havia qui manifestava les dificultats per trobar una solució a situacions com aquesta. Si la persona no es vol deixar ajudar ningú la pot obligar a marxar de la via pública, deien alguns. 

He seguit la conversa intentant esbrinar què molestava més a la gent, si era el fet que una senyora estigués desatesa i malvivint, i presumiblement passant-ho malament, o bé és que feia nosa veure-la al carrer d'aquella manera. Si es tractava de trobar una solució a la vida d'aquesta persona, o bé d'amagar la realitat perquè no fes mal a la vista.

Hi havia comentaris de tot, i entre els participants s'anaven contestant, amb observacions, algunes d'interessants i d'altres d'interessades. Culpar l'Ajuntament era una idea que sorgia tot sovint, però també hi havia qui els disculpava.

Penso que el govern municipal hauria d'explicar molt bé la feina que fa, i la que no fa, ja sigui per desídia o perquè no té capacitat de maniobra. És pedagògic i il·lustratiu explicar com es fan les coses i quines són les regles o les lleis que marquen la seva manera d'actuar.

Vull pensar que l'equip municipal ha intentat trobar una solució per aquesta persona, i que si no s'ha resolt és per les dificultats legals per aconseguir-ho. Amb més raó seria bo que això s'expliqués, però al mateix temps que es treballés a fons perquè hi hagués la manera d'aconseguir que la senyora tingui una vida digna. No es tracta de treure-la de la nostra vista, sinó de trobar la solució a una manera de viure que no podem considerar adequada per a ningú.

Les intervencions dels vilatans davant de fets que passen a la vila són interessants, i d'alguna manera l'equip de govern, però també els representants municipals que són a l'oposició, haurien de ser-hi presents per explicar-nos què s'està fent per solucionar els problemes i on no es pot arribar. És una manera de mantenir la confiança vers els nostres representants polítics.

ERC acusa el regidor del Bloc Municipal de filtrar informació privilegiada

El dia 21 de març, ara fa un mes, escrivia en aquest bloc sobre actituds irresponsables a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, i ho feia arran de les filtracions que hi va haver dels plecs per al concurs de les guinguetes, als guinguetaires. Ningú no donava noms, jo tampoc, però tots teníem al cap la mateixa persona, i escrivíem o parlaven creient saber qui havia estat deslleial i que se'l podia acusar de frau.

Si realment la cap d'ERC al Consistori i futura alcaldable per aquesta formació, té raó i ho sap de bona font, hauríem d'arribar a la conclusió que, al marge de la sanció que pugui rebre el regidor, se l'hauria de convidar a dimitir i no tornar-se a presentar per a un càrrec a qui se li suposa lleialtat institucional i una actitud correcta. 

La política ha quedat molt tocada amb tanta corrupció i jo hi afegiria poca professionalitat dels seus representants. En el cas del regidor a qui se l'acusa d'haver proporcionat informació privilegiada, se'm fa difícil de titllar de corrupte i ho entenc més com un no saber on s'està, tot i ser el segon mandat, i d'actuar per impuls, més que no pel cap. Això, però no li trauria responsabilitat i per tant la sortida més honesta seria la dimissió.

De totes maneres fins aquí és la versió d'ERC que ho delata per treure's de sobre qualsevol responsabilitat. Ara caldria escoltar el regidor al·ludit, per poder assegurar que realment va ser ell qui va cometre el frau, i en tot cas saber què el va motivar a fer-ho.

Sap greu que passin aquestes coses al nostre Ajuntament. Perquè una cosa és la incompetència o les badades que pugui cometre un regidor o regidora, com tots nosaltres en la nostra feina, però una altra de ben distinta és actuar il·legalment, encara que no hi hagi un interès personal que ho expliqui. Tots hem d'aprendre a comportar-nos d'acord amb les regles que regnen on ens movem, acatar-les i ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els que han confiat en nosaltres. 

Interior intimida els agents i Esperanza Aguirre els envesteix

Em creia que no podria trobar cap situació més surrealista que les dels dos darrers dies, però m'equivocava. La notícia d'avui és l'envestida d'Esperanza Aguirre a la moto d'un agent que l'estava multant per haver aparcat el seu cotxe al carril bus.

En primer lloc s'ha de dir que una persona pública ha de ser molt escrupolosa a l'hora de complir les lleis, i és per això que no està gens bé que una expresidenta de la Comunitat de Madrid infringeixi la llei de circulació d'una manera tan evident i evitable. No estem parlant d'un descuit, sinó d'un acte volgut.

El que ja no té nom és el que fa després. Com pot ser que arrenqui a córrer, envesteixi la moto de l'agent i no s'aturi fins a casa seva? I per acabar-ho d'adobar, que els agents de la Guàrdia Civil, que vigilen l'exterior de l'habitatge de l'expresidenta, convidin l'agent a fer una declaració amistosa d'accident. L'agent de mobilitat s'hi ha negat i és d'agrair la seva honradesa i compliment de les obligacions del seu lloc de treball al marge de la personalitat de la denunciada.

No sé si ho recordareu, però en una ocasió Pilar Rahola va voler saltar-se les regles i reivindicar no sé quins drets per ser qui era. Rahola va haver d'escoltar molta crítica durant força temps. No sé què passarà amb Esperanza Aguirre. El PP té molts recursos per fer-se perdonar sense cap tipus de penalització, ni social ni electoral. És per això que el país va com va.

Ja estic ansiós per conèixer quina serà la xarlotada que ens oferiran els polítics demà divendres. A veure si són capaços de mantenir-nos expectants, sense abaixar el llistó. Fa pena, molta pena. Aquesta societat potser sí que es mereix els polítics que té. Voldria pensar que no.