El rei és rebutjat per centenars de manifestants

Amb la visita del rei al monestir de Poblet s'ha volgut cobrir l'expedient de visita a Catalunya dins el recorregut que fa per tota la península. I com calia suposar les reaccions han estat crispades, amb una policia tancant l'accés dels independentistes i facilitant l'entrada als espanyolistes i defensors del rei. Arran dels fets, el president de la Generalitat demana un informe al cap dels Mossos per conèixer en detall la manera com han procedit.

Una vegada més les crítiques al comportament dels cossos policials han estat presents, per considerar que s'ha vulnerat el dret d'expressió. No podem oblidar que la manifestació en contra d'un fet, com pot ser la visita del rei al país, és i ha de ser totalment permesa. L'altra cosa és si hi ha actes incívics i violents, que obliguin la policia a prendre mesures de contenció.

Molts voldrem conèixer l'opinió del conseller d'Interior, Miquel Buch, que es troba entre l'espasa i la paret. Per una banda es veu obligat a defensar l'actuació de la policia que d'ell depèn, però per l'altra ha de justificar la seva defensa davant qui ho considera una manca de llibertat dels manifestants.

Una de les reaccions més crítiques a l'actuació de la policia ha estat la de l'exconsellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, exigint la dimissió del conseller Buch. Ponsatí no és la primera vegada que es manifesta molt crítica amb el govern actual, probablement exigint més energia davant de la paràlisi de l'actual govern, que ha permès una inacció que no afavoreix els interessos del país. 

No sabem governar sense majoria absoluta

Està vist i comprovat que els governs de coalició al nostre país, i a l'Estat, no funcionen. No en sabem! Ens cal obtenir majories absolutes per poder formar govern i sortir de llargues etapes, com l'actual, d'estancament i d'inacció. Mentre no existia "el problema catalán" la manca de majoria absoluta es solucionava amb les falques dels nacionalistes, però ara, que els partits catalans són com el dimoni, ja no hi ha falques que hi valguin i així estem.

A Catalunya hi ha hagut experiències de govern amb tres partits, però sembla que això ja hagi passat a la història. L'actual govern, amb dues formacions, fa aigües per tots els costats, i això que hi hauria un tema que els hauria d'unir molt: el procés, però no.

Tot apunta, doncs, a que més tard o més d'hora hi haurà convocatòria anticipada d'eleccions per la impossibilitat de continuar governant, o millor dit, tornar a governar, considerant que ara no hi ha govern i no hi ha res.

Un dia d'aquests sortien unes dades electorals on es preveia que ERC guanyava una bona empenta en detriment de JxCat, i també el PSC a costa de C's. El primer cas es pot entendre perquè a JxCat encara no s'acaben de posar d'acord qui són ni què volen ser. Quant al PSC crec que és una bona notícia per al nostre país, el fet de recuperar vots que varen anar a parar a C's, un partit que només viu per a la polèmica, però que no és beneficiós per a les persones ni el país.

Què ens està passant a Europa?

Mirant Europa, des de casa nostra, tens la impressió que alguna cosa falla i no saps ben bé perquè. Deixant de banda la reacció o inacció davant del procés i el mal tracte que rebem d'Espanya, mires què s'està fent amb els milers de persones que intenten travessar el Mediterrani, i no ho acabes d'entendre. Què pretenem? Quin valor donem a la vida d'aquestes persones? Què esperem que passi?

Se'm fa estrany pensar que puguem ser tan perversos com per permetre que persones que passen gana o pateixen la guerra es trobin en la situació que es troben a l'altra riba del mar. Segons sembla, els libis, encarregats d'aturar-los, els maltracten, torturen, sinó els maten. Podem dormir tranquils?

No pretenc pensar que la immigració no sigui un problema complex que requereixi estudiar bé les solucions, però la vida d'una persona és més important que res més. Sí, la vida d'una persona que ve de l'Àfrica perquè vol viure en pau, és el més important i el que hem de protegir.

L'exemple que estan donant els estats europeus davant del problema de la immigració, i de la mort de moltes persones que pretenen travessar el Mediterrani, et fa sentir molt poc solidari i arribar a plantejar-te si de veritat ens interessa formar part d'aquesta organització d'estats, la Unió Europea, o estaríem millor anant pel nostre compte i respectar la vida dels altres, com a principal objectiu.