diumenge, 30 d’abril del 2023

Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

dissabte, 29 d’abril del 2023

Greixem la maquinària municipal

Arran del Ple municipal d'aquest dijous passat voldria comentar un tema que ens preocupa i que caldria resoldre. La lentitud de l'administració municipal de la nostra vila ha esdevingut un problema estructural. No es tracta de casuístiques puntuals o fets aïllats, sinó que succeeix en tots els procediments que es generen a l'Ajuntament, arribant tard i malament, alguns dels quals afecten directament a persones en situació de vulnerabilitat, per la qual cosa esdevé més greu.

Em refereixo concretament en el retard en el pagament de les subvencions o beques de material escolar del curs que acabarà d'aquí a dos mesos. No pot ser que les famílies que tenen dret a aquesta ajuda no hagin cobrat encara els diners i es justifiqui en la lentitud de la maquinària municipal.

Cal arremangar-se i buscar solucions perquè aquesta dinàmica no es cronifiqui. No pot ser aquesta lentitud en les resolucions. La sensació dels administrats és de deixadesa per part dels polítics del govern i els tècnics municipals, i això no és bo per al funcionament d'una administració pública que ha d'estar al servei de la gent, amb eficàcia i eficiència, i sense demores injustificables.

Probablement el problema s'explica en la desorganització general del nostre Ajuntament, i la necessitat de canviar la manera de treballar. Estic segur que no agrada a ningú la situació creada, i que tothom, els regidors i regidores de govern els primers, voldria que les coses funcionessin d'una altra manera, però s'ha de treballar per aconseguir-ho. No es pot tancar un tema dient que no es comprometen a posar dates perquè no s'acaben complint. Dona una imatge de desinterès i poca implicació, que estic segur que no és real, però així es ven.

El desmanec és evident i no només en exemples com aquest, que tenen una incidència important per als vilatans. Ho és també si observem la informació que es trasllada a la ciutadania a través del web municipal, que no és actualitzat ni recull tota la informació que la llei de transparència exigeix a l'administració pública. Tampoc es fa un seguiment de les ordenances, ni s'exigeix el seu compliment. Ni es compleixen els acords presos en sessió plenària. Mocions que queden en un calaix, consells o comissions que no es convoquen, per no parlar dels que ni tan sols es creen, malgrat les promeses realitzades.

Tot això fa que els vilatans desconfiïn dels seus representants polítics, i escoltin amb sorna les promeses que arriben cada quatre anys amb l'excusa de demanar el vot. Si no som capaços de treballar més intensament i resolutivament, potser millor que ens quedem a casa i deixem pas a altres persones que en siguin capaces i desencallin aquesta paràlisi en què vivim des de fa temps.

divendres, 28 d’abril del 2023

I si no embrutéssim tant?

Acabo de veure, a les xarxes, una fotografia de la Riera d'Arenys, en el punt on hi ha el monument a la puntaire. Per cert, aquest cap de setmana hi ha la trobada anual on es preveu la participació d'unes 400 puntaires. Us animo a sortir i a saludar-les, i agrair que aquesta tradició continuï vigent, ja que forma part del nostre patrimoni cultural.

Deia, doncs, que he vist una fotografia ben bonica i m'ha portat a parlar de la necessitat, cada vegada més urgent, de trobar entre tots la manera que l'incivisme desaparegui dels nostres carrers i places, i aconseguir un Arenys més endreçat, que ens en puguem sentir orgullosos quan ens visiten amics i coneguts d'altres pobles.

Tots ens lamentem, si no tots, una gran majoria, que els nostres carrers presentin un estat lamentable de deixadesa, brutícia i destrosses gratuïtes, i tots en som una mica responsables. Acostumem a culpar els nostres governants de no netejar prou, ni fer-ho prou bé, i probablement es podria millorar, però si no ho embrutéssim tant tampoc caldria dedicar tants esforços per mantenir-ho net i polit.

Cada dia veiem algun racó o altre on s'acumulen bosses, mobles o trastos vells, quan tenim la manera de treure'ns-ho de sobre de manera civilitzada. I, com ja he dit moltes vegades, no respectar aquest ordre és una manera de demostrar que no ens estimem prou la vila, ni tampoc els nostres veïns, que no tenen cap culpa d'haver d'aguantar segons quines bretolades.

I això s'ensenya a casa. Tinc molt clar que les famílies que ho han treballat amb els seus fills no han hagut de patir la vergonya de veure com es comporten incívicament. 

Ara s'acosten els dies que Arenys s'omple de flors i és una bona excusa per arreglar els nostres carrers i fer-los atractius. Ja sé que s'abusa del paper i els plàstics i cada vegada hi ha menys flors naturals. Tampoc el temps hi acompanya gaire. Però si a sobre trobem que l'ornamentació ha de compartir espai amb la brutícia, les deixalles i les restes no reciclades que s'abandonen alegrament, no trobeu que tot plegat és una mica contradictori? Seríem capaços d'arreglar les nostres façanes tot l'any, sabent que ningú no ens ho farà malbé?

Ara que s'acosten les eleccions, les formacions polítiques prometen millorar la neteja de la vila. Jo diria que està bé, però que hauríem de dedicar esforços per fer pedagogia i aconseguir un comportament més cívic de tots aquells que s'ho han tirat una mica a l'esquena i ens ho fan pagar a tots.

dijous, 27 d’abril del 2023

Pensar en la gent gran

És fàcil caure en la demagògia, deixar-nos portar per la superficialitat en el tractament de les persones, i buscar allò que crida més l'atenció, que distreu la gent, per no arribar al moll de l'òs. Aquests dies de precampanya electoral, en una vila com la nostra, amb un percentatge ben alt de població més gran de 65 anys, és lògic que els partits polítics es fixin en les persones d'aquest tram d'edat i comencin a anunciar promeses que els beneficiïn. El problema és que la majoria de propostes no van més enllà de la festa, els tiberis i les celebracions.

La nostra vila té problemes de mobilitat, amb moltes barreres arquitectòniques, i els principals afectats són la gent gran, o les persones amb diversitat funcional. Tampoc s'ha treballat suficientment en reduir la bretxa digital, i cada vegada hi ha més tràmits administratius, tant en el sector públic com en el privat, que esdevenen un obstacle per a qui no té prou coneixements informàtics, entre els quals hi ha moltes persones d'edat avançada.

Els desplaçaments al CAP, els jutjats o el cementiri, o en punts habitats com el Pla dels Frares o Sant Telm, no són senzills per a una bona part de la nostra població, i tampoc s'ha fet res per facilitar-ho. Ens quedem en la part més folklòrica i ens sembla que ja hem complert amb el tractament d'aquest col·lectiu cada vegada més gran.

Per altra banda, cada vegada hi ha més persones que passen a l'edat de jubilació, i que poden ser molt útils a la societat, aprofitant la seva expertesa, els seus coneixements i la seva disponibilitat de temps. Tampoc en aquest cas els nostres governants aporten idees que incorporin aquestes persones per ampliar l'oferta de serveis a la vila.

És per això que des de la CUP volem incidir en aquestes persones més enllà de tot el tema assistencial, per aconseguir implicar a més gent en la construcció d'una vila convivencial, de rendibilització dels recursos, també humans, perquè viure a Arenys de Mar sigui el més plaent possible. Hem d'animar a les entitats de gent gran a diversificar la seva oferta cultural, recreativa i social, però al mateix temps hem de comprometre la institució municipal a donar suport a totes les entitats que treballen amb gent gran i que dediquen temps a aquest col·lectiu, i esforçar-nos per treure el màxim profit del potencial humà, perquè només així aconseguirem enriquir-nos culturalment, i també socialment. Hem de millorar les condicions de vida de tots els arenyencs, i en aquesta tasca comptar amb tothom.

dimecres, 26 d’abril del 2023

Partits polítics, persones i promeses

Avui s'han publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOPB) les candidatures per a les eleccions municipals del mes de maig que, si no hi ha modificacions, seran oficials el proper dilluns. Arenys de Mar redueix el nombre de candidatures respecte a ara fa quatre anys, de 8 a 6, però tot i així es presenta un partit polític més dels que han tingut representació al Consistori de la vila en aquest mandat que s'acaba. 

De mica en mica, doncs, el calendari electoral va avançant amb la mirada fixada al 28 de maig, dia que els arenyencs decidiran el nom dels 17 regidors i regidores que durant quatre anys estaran treballant, ja sigui dins del govern o a l'oposició, per millorar tot allò que ha quedat pendent malgrat les promeses electorals de la campanya passada.

Els partits polítics que han tingut responsabilitat de govern justifiquen tot el que no han fet, i els de l'oposició els hi retreuen. Això s'ha vist sempre i que a ningú sorprengui que això continuarà passant. En tot cas, en el que hauríem de millorar és a l'hora de prometre més del que realment sabem que podrem fer, i centrar-nos més en allò que potser no crida tant l'atenció, però sí que és viable i bo per a tothom.

Avui, doncs, és el dia de xafardejar qui va i amb qui, i potser per acabar de decidir el nostre vot. Per algunes persones les sigles del partit polític que hi ha al darrere pesen molt, altres, en canvi, prefereixen mirar el nom de les persones al marge del partit amb qui es presenten.

Ara no és el moment de parlar del sistema electoral ni pretendre canviar res. Hi ha molt temps per reflexionar-hi i opinar, però algunes persones n'hem parlat en infinitats d'ocasions, jo mateix en aquest blog. Sense necessitat d'eliminar el paper que juguen els partits polítics, sí que ens hauríem de plantejar altres sistemes on els electors poguessin escollir les persones que volen que els representin. Una manera són les llistes obertes.

De totes maneres, si Catalunya no ha estat capaç d'aprovar una llei electoral pròpia, quan en té competència, encara seria més estrany que Espanya modifiqués la llei electoral municipal. És per això que ens ho hem d'agafar com una conversa de cafè, sabent que difícilment arribarà un dia en què es tingui més en compte les persones que els partits polítics. Entretant, doncs, mirem el conjunt de cadascuna de les llistes, recordem què han fet aquells que ja porten un temps a l'Ajuntament, o n'han tingut experiència, i després escollim la nostra preferència. No ens fixem gaire en les promeses, perquè el vent se les emporta.

dimarts, 25 d’abril del 2023

Aprendre a estalviar l'aigua

Et diuen que aquesta tarda plourà i et mires el cel i ho veus blau sense cap núvol. A qui volen enganyar? Fa massa temps que esperem la pluja com perquè ara vingui un graciós i faci la broma fàcil. Han passat dues hores, o potser menys i tot, i cauen espurnes del cel. La blavor ha desaparegut i ha quedat un cel gris.

No, les quatre gotes que cauran no ens ajudaran gaire, per no dir gens. La manca de pluja de fa tants mesos només pot ser superada per una tanda ben llarga de pluja persistent. I això no és el que ha passat avui. Ens han mullat els carrers, amb prou feines per treure la pols. En volíem més, però tot ha quedat en una presa de pèl. 

Essent optimistes penses que arribarà un dia que ho recordarem en temps passat. Ja arribaran aquestes pluges tan necessàries. Molt probablement oblidarem el tràngol sense haver resolt la manera d'estalviar l'aigua. Quan obres l'aixeta i raja, ja no et preocupes de res més. Si a més la televisió i els diaris deixen de parlar de sequera, el record se l'endú el vent.

Algú recordava el període de sequera del 2008? No han passat tants anys, però la majoria ho havíem oblidat completament. Es varen prendre decisions importants i potser per això el drama actual no ha estat tan gran com hauria pogut ser. Tot i així la sequera és persistent, i ens fa l'efecte que no recuperarem la situació anterior. 

I la pregunta que em faig és si l'aigua està prou valorada, no només ara que no n'arriba, sinó sempre. Un litre de benzina costa molts diners, i ens ho pensem dues vegades abans d'anar a omplir el dipòsit. Un litre d'aigua de l'aixeta té un cost ínfim, i potser per això a vegades ens oblidem de tancar l'aixeta o triguem massa estona a reaccionar. S'hauria d'apujar el preu de l'aigua?

L'aigua és un bé essencial i per això ens hem de protegir. Només faltaria que les persones que tenen prou problemes per tirar endavant ara els hi encarissin el preu de l'aigua. Tota l'aigua ha de tenir el mateix preu? Els que la utilitzen per omplir piscines o regar camps de golf han de pagar-la al mateix preu? Potser ha arribat l'hora de diferenciar el preu en funció de l'ús i quantitat que se'n fa servir. Probablement no és engrescador i pot fer perdre vots segons quines mesures es defensin o es tinguin en compte, però crec que seria hora que assumíssim que cada vegada tindrem més problemes d'aprovisionament d'aigua, encara que d'aquí unes setmanes posem fi a aquest període de sequera. Potser convindria prendre decisions per incentivar l'estalvi de l'aigua i reduir, si no eliminar, el mas ús que se'n pugui fer.

dilluns, 24 d’abril del 2023

Primo de Rivera ja no hi és

Una de les notícies del dia és l'exhumació de les restes mortals de José Antonio Primo de Rivera, l'altra podria ser la plantada que li ha fet Clara Ponsatí al jutge Llarena. 

No he vist la televisió i per tant no tinc gaire informació de com ha anat tot plegat, però en tot cas crec que és important reflexionar sobre en quina mena de país vivim, on persones que no ho han viscut, es manifesten amb aquest fanatisme contra l'exhumació del cadàver del fundador de la Falange. I ho fan tot cantant un himne com el cara al sol.

Entenc que estem obligats a defensar la llibertat d'expressió, encara que no ens agradi el que diuen, i no sé si ens hem de fixar tant en què diu la famosa llei de memòria històrica. Sobretot ho dic perquè al nostre país les lleis s'acostumen a interpretar com volen i normalment només són els d'un bàndol els que acaben rebent les patacades.

Sobre els fets d'avui no hi voldria perdre gaire estona i en canvi pensar més en tot el que passa al món de la Justícia i també de la Política, sempre en lletres majúscules, i que ens hauria d'avergonyir i al mateix temps preocupar.

Cada vegada tinc més clar que estem fent passes enrere en el camp de la democràcia, els drets de les persones i la llibertat de moviment. És evident que no vivim en una dictadura, sinó en una democràcia, discrepant dels nostres dirigents perquè no és una democràcia plena, sinó que hi ha moltes mancances. Potser cal reprimir moviments i manifestacions com les d'avui, clarament contràries a l'esperit democràtic que hauria d'imperar al nostre país, però en tot cas és més important analitzar com s'està governant, i com es pot solucionar la involució democràtica al món de la Justícia.

Si els nostres dirigents miressin endavant i procuressin ser justos, honestos i sincers, potser amb el seu exemple aconseguirien allò que no poden a cops de porra de la policia. El problema rau, normalment, que no hi ha coincidència entre el que es predica i com s'actua. Llavors dones peu a que moviments incontrolats es sublevin i surtin al carrer a defensar allò que no hauria de ser defensable. 

I, quant a conseqüències del que hagi pogut passar avui, no n'esperem res, com tampoc del que va passar quan es va exhumar el cadàver del dictador. Tot és de cara a la galeria. S'havia de fer? Segurament que sí, però el més important és que es posin les piles i treballin per aconseguir un país més democràtic i segur per a tota la gent. I amb els catalans, tenen un deute pendent.

diumenge, 23 d’abril del 2023

La diada de Sant Jordi

Avui hem celebrat la diada de Sant Jordi amb moltes ganes de deixar enrere l'excepcionalitat dels darrers anys en motiu de la pandèmia. I ho hem fet coincidint en cap de setmana, recordant la discussió sobre la preferència que sigui un dia festiu o no. I a tot això hi hem d'afegir la proximitat de les eleccions municipals, que treu els partits polítics al carrer amb més ganes que en un any normal.

M'agrada aquesta festa, perquè els catalans ens la sentim molt nostra. Entre tots hem aconseguit creure'ns que podíem ser diferents a l'hora d'estimar una diada pensada per a tots i totes, amb el llibre com a excusa per declarar el nostre amor a la parella, la família, els amics, però sobretot a la terra.

L'he començat amb un acte entranyable organitzat per la Biblioteca de la vila, amb la participació de dos cors, un infantil, el cor Tiamat, i un altre d'adults, el cor Adzé, i els participants del taller d'escriptura creativa. Ha estat un acte emotiu, amb molta assistència de públic, que ens ha permès celebrar la diada d'una manera diferent.

Després han vingut les parades de llibres, amb una presència destacada de les diferents formacions polítiques que volen presentar-se a les eleccions del mes de maig. Alguns amb els candidats com a gran reclam. D'altres més implicats amb el protagonista de la jornada: el llibre.

Haig de dir que, si em feu escollir, em quedo amb l'acte que ha obert la festa. Ho he comentat amb alguns amics que s'han acostat a la parada. Si bé és cert que són coses que es fan i que es justifiquen, no són la meva prioritat. El contacte amb les persones és important, i la possibilitat d'intercanviar idees i opinions també, però en essència estem parlant d'un acte amb un component preelectoral important, que em deixa un cert regust.

Valoro positivament la jornada, i sobretot les cares alegres de joves i grans. Intento deixar una mica de banda aquesta sensació de no estar fent ben bé el que voldries, i procuro barrejar-me entremig de tothom, pensant que la festa s'ho val, i que és bo que, sigui quina sigui l'excusa, els vilatans trobem la manera de gaudir de la vida i oblidar-nos per unes hores dels problemes, que per alguns no són pocs, que ens condicionen el dia a dia. 


dissabte, 22 d’abril del 2023

Posicionament absurd del govern espanyol

La posició espanyola davant de Kosovo la podríem ratllar de ridícula si no fos un tema tan seriós i que afecta a persones que no tenen cap culpa que els dirigents del PP i el PSOE siguin com són. És realment vergonyós! Tots sabem el motiu i per això ens provoca vergonya aliena. Com es pot ser tan estúpid?

Si el PSOE té uns dirigents que pensen d'aquesta manera, què en podem esperar d'ells? Realment el nostre país està passant per un període molt trist tant a nivell espanyol com català. Ni el PSOE a Espanya ni ERC a Catalunya estan a l'alçada que caldria i que els respectius ciutadans es mereixen. No pot ser que es governin només pensant en els seus interessos, i no en la lògica. Això és el que provoca que un país s'endarrereixi respecte a la resta del món.

Quan convé es respecta els drets i les decisions dels altres països, i s'argumenta que els estats són sobirans. També s'exigeix respecte al propi país. Quan interessa defensar una posició, normalment sense arguments, més enllà de lleis i constitucions que semblen inamovibles, llavors ja no hi ha respecte per a res. Per què Espanya serà l'únic país de l'espai Schengen en exigir el visat als ciutadans de Kosovo? Tanta por tenen de comprometre el futur de la sagrada unitat espanyola?

Negar el dret a ser un estat sobirà independent, pel fet que la decisió s'ha pres unilateralment, només s'entén per la por que algun dia Europa acceptés el mateix per a Catalunya. Això és suficient motiu per posar-s'hi d'esquena?

M'imagino que els militants i simpatitzants de PP i PSOE ho aplaudiran, però sense cap argument de pes, més enllà de la por al cos. Els catalans tampoc hem de defensar els kosovars només perquè un dia ens podríem trobar en la seva mateixa situació, sinó simplement pel dret que ells tenen, ara, de ser independents. Per respecte als seus drets. Un argument suficient per decantar la balança. 

divendres, 21 d’abril del 2023

I per això vaig decidir presentar-me

Qui no vulgui pols, que no vaig a l'era! I això és ben cert. Si no et vols complicar la vida, et quedes a casa, vius la teva vida i que els altres s'espavilin. Això si tens la sort que la vida et somriu i que pots anar tirant sense gaires maldecaps. Però no tots som iguals, i n'hi ha uns quants que ens agrada complicar-nos la vida i per això prenem decisions que potser hi ha qui no les pot entendre. 

Després d'una vida de treball, arriba la tranquil·litat de la jubilació. Si la salut t'acompanya, et permet dedicar bona part del teu temps a fer tot allò que potser el dia a dia no t'ha permès fins ara. El pots dedicar a coses personals i familiars, o embarrancar-te a pensar en els altres i treballar per a la comunitat.

Decidir presentar-te en unes eleccions municipals no és ben bé voler dedicar-te a la política, sinó a treballar per la vila on has nascut o t'ha acollit, amb la voluntat de millorar-la, aprofitant la teva experiència i coneixements, però sobretot les ganes de treballar sense defallir, perquè el teu pas per la casa de la vila sigui profitós.

No és la primera vegada que opto a formar part del Consistori arenyenc. Durant el mandat 2007-2011 vaig tenir l'honor de formar part de l'equip de govern local, amb responsabilitats a diferents àrees. No vaig poder fer tot allò que hauria volgut, però estic molt content i orgullós de tot el que vaig aconseguir. Moltes de les coses que vaig emprendre es varen iniciar amb mi, i la majoria han perdurat en el temps.

Penso, i per això vaig acceptar l'oferiment de la CUP, que hi ha moltes coses a millorar. Que la gestió municipal actual té molt que desitjar, i una de les coses que més m'amoïnen i que tinc més ganes de poder contribuir a solucionar, és la poca empatia cap als vilatans, també aquells que no pensen com tu. El poc cas que es fa de les opinions de la gent, dels suggeriments i les crítiques, i la manca de facilitats perquè tothom pugui participar de veritat de la vida pública. 

La meva experiència a l'Ajuntament m'avala, tant a nivell de participació ciutadana, com d'organització interna. És per això que he decidit sacrificar bona part del meu temps lliure per oferir el meu treball i coneixements a la vila que estimo des del primer dia que hi vaig arribar. Ara només cal obtenir la confiança dels vilatans, i aconseguir formar un grup de treball que lideri el nou projecte municipal, que necessàriament passarà per un canvi en la manera de fer política. Gràcies.

dijous, 20 d’abril del 2023

Un conseller provocador

L'actitud del conseller d'Educació, el senyor Josep Gonzàlez-Cambray, em fa pensar que hi ha polítics que confonen governar amb fermesa i convicció amb fer-ho de manera despòtica sense tenir en compte ningú. Sobretot els principals afectats per les decisions que prenen. 

Avui hem conegut que la conselleria d'Educació ha decidit de manera unilateral que el professorat interí no pugui escollir l'ordre de preferència de les escoles i instituts on treballar el curs vinent, més enllà de la comarca. M'agradaria conèixer en detall els motius d'aquesta decisió i els problemes que ocasiona el fet que un professor pugui demanar l'ordre de preferència d'on vol anar a treballar l'any vinent. Se'm fa difícil entendre-ho, però potser té la seva raó.

Segons diu la notícia, el sindicat USTEC, que és el majoritari del sector educatiu, aquesta decisió no ha agradat perquè entre altres coses vulnera el dret de triar el lloc en funció de la proximitat al lloc de residència. 

Desconec quina serà la reacció del professorat i si tornarem a veure com es convoquen manifestacions i vagues en contra de la manera d'obrar dels responsables d'Educació, però tot fa pensar que els hi agrada revolucionar aquest món educatiu i que hi troben un cert plaer.

Si les coses funcionessin amb una certa lògica semblaria que ERC ho té magre per revalidar els bons resultats en totes les eleccions que es convoquin a partir d'ara, doncs l'empatia vers la ciutadania i els administrats no és una qualitat que destaqui en la seva manera de fer. Esclar que no sempre tot funciona d'acord amb la lògica i potser les persones som prou masoquistes com per permetre que aquests governants continuïn actuant al marge de la gent i decidint allò que els plau, des dels despatxos, sense cap mica d'interès per escoltar l'opinió i raons dels altres.

M'agradaria pensar que tots plegats som més llestos del que pugui semblar i que quan sigui l'hora ho tindrem present, per tal d'arraconar qui no et té en compte, i escollir aquell que governarà pensant en tu, en fer les coses fàcils i complaure el més gran nombre de persones possible. A veure si serà així!

dimecres, 19 d’abril del 2023

La política d'habitatge, una assignatura pendent

La manca d'habitatge social i assequible per als joves que es volen emancipar és un problema que s'arrossega arreu des de fa molts anys. La política d'habitatge del nostre país és un desastre i els més perjudicats sempre són els mateixos. El tema és molt present a les tertúlies i també en els debats polítics a les diferents institucions de l'Estat, però tot queda en reflexions, comentaris i declaracions de grans principis, i no s'avança. Els problemes continuen existint i un passa la pilota a l'altre.

L'anunci que ha fet aquests dies el president del govern sobre els pisos de la Sareb crea expectatives, però som molts els que hi tenim dipositada poca confiança, perquè ens temem que tot pugui quedar en no-res. Malgrat tot hem de fer un esforç i procurar ser positius i treballar perquè l'anunci del president del govern no quedi en una promesa electoral i prou.

A Arenys de Mar, segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, la Sareb disposa de 52 habitatges, encara que desconeixem en quina situació es troben. Poder disposar d'aquests habitatges seria una gran solució per a la nostra vila, molt més que la construcció dels 50 pisos previstos al rial del Bareu. L'experiència de la gestió dels pisos propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya al Pla dels frares fa témer el pitjor, i la poca agilitat del nostre govern per enllestir-ho també.

Sempre he pensat que la concentració de pisos de gestió pública comporta un cert risc a l'hora de gestionar-ho. Si aquests pisos es reparteixen per la vila queden més fàcilment absorbits per la pròpia dinàmica del municipi i evita l'efecte gueto que tant ens preocupa.

Sigui certa o no aquesta proposta de cedir la gestió d'aquests pisos als ajuntaments i comunitats autònomes, el nostre govern municipal hauria d'estar molt alerta per no perdre el tren i aprofitar-ne els beneficis que se'n poden desprendre. I com que es tracta d'un fet que ens implica a tots, m'agradaria pensar que s'entoma el tema de manera conjunta, govern i oposició, per tal de treure'n el màxim rèdit i millorar l'oferta d'habitatge de la nostra vila. No s'hi val a badar, ni aprofitar l'avinentesa per a la campanya electoral. Arremanguem-nos tots i trobem la millor solució!

dimarts, 18 d’abril del 2023

Les escoles bressol d'Arenys de Mar

He llegit al web de Ràdio Arenys que una vegada s'ha acabat el termini per presentar ofertes al concurs per a la gestió de les escoles bressol de la nostra vila no hi ha hagut cap empresa interessada, per la qual cosa s'haurà de declarar desert. D'entrada, quan això passa, és una mala notícia perquè vol dir que el procés s'endarrereix, però també és important reflexionar per què ha passat.

De fet, semblava que això podria acabar passant, després d'haver escoltat un representant sindical a la mateixa emissora, on afirmava que els plecs estaven mal fets i que l'import de sortida era més baix del compte, i ell mateix anunciava que probablement cap empresa acabaria presentant una oferta.

Tot plegat demostra que els plecs no es varen fer prou bé, i que caldrà esmenar els errors i intentar presentar una nova proposta que sigui atractiva per a les empreses, però, sobretot, que contempli les despeses mínimes i quedin integrades en el preu de sortida.

No vull entrar a valorar de qui és la culpa. Cadascú que ho analitzi i opini al respecte. Sí, però, que convindria que tothom hi reflexionés, sobretot aquelles persones que ho varen vendre com una gran feina en contraposició a la tasca feta per altres. És molt fàcil donar la culpa i costa molt més assumir la pròpia.

L'administració pública és lenta, molt més del que voldríem, però hi ha unes qualitats imprescindibles que sovint es troben a faltar, com són l'eficiència i l'eficàcia. També la humilitat i la honestedat. És per això que quan les coses no surten bé, sap greu ja que al darrere hi ha temps, esforç i costos que no sempre es tenen en compte, però hi són.

Rectificar és de savis, i això s'hauria d'aplicar més sovint del que es fa. Tant de bo que el nostre govern trobi la manera de resoldre el problema sorgit amb la màxima celeritat possible, i que els nostres infants no en rebin les conseqüències.  


dilluns, 17 d’abril del 2023

Aquest rentar la cara abans de les eleccions

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, acusa el president del govern espanyol de fer electoralisme per l'anunci que aquest ha fet sobre l'alliberament de cinquanta mil pisos de la Sareb. No dic pas que no tingui raó, però sembla que aquesta pràctica és tan habitual dels partits polítics que estan governant, quan s'acosten les eleccions, que s'ho podrien callar. O és que ERC no fa el mateix en aquests moments? Potser la podrien convidar a visitar-nos aquests dies per observar què està fent el govern municipal d'ERC des de fa uns mesos. Tot el que han estat incapaços de fer durant gairebé quatre anys, ara ens ho plantifiquen a la cara.

Ahir parlava de declaracions sobre participació ciutadana perquè ho feien els hereus d'un partit polític que, com a mínim a la nostra vila, no se l'han cregut ni l'han practicat mai. Però queda bé dir-ho. Avui, arran d'aquesta acusació de la dirigent d'ERC em venen a la memòria tots els actes que el nostre govern municipal ha organitzat les darreres setmanes, després de mesos d'immobilisme. I conviden a diputats del seu partit per passejar-los pels carrers de la vila. Suposo amb la intenció de demostrar que ocupen seients, però de què ens servirà? No són els únics, ja ho sé.

Tot això emprenya molt, i ja no saps com posar-t'hi per no caure en la temptació d'actuar de la mateixa manera, és a dir, falsejant la realitat, fent veure que ets honest i sincer amb tothom, quan el que vols és simplement que et votin per continuar governant, al marge de si compleixes les promeses que has fet o no. Això és el que menys els interessa.

Insisteixo amb el que deia fa uns dies. No es tracta de fer grans promeses que saps que difícilment podràs complir. Es tracta de demostrar que treballes per a tothom, al marge de si t'han votat o són amics teus, i ho fas tots els dies de l'any. Demostrar que escoltes la gent, dialogues amb ells, no només quan necessites que et votin, i intentes solucionar els problemes del dia a dia, encara que no et puguis posar cap medalla.

A Arenys de Mar fa set anys que ens parlen de pisos socials. Quan insinues que no s'està fent res al respecte, t'expliquen mil històries i et volen convèncer que tot va endavant, però han passat set anys i el més calent és a l'aigüera. S'aproven mocions per intentar avançar amb aquest tema, i queden en un calaix. No hi ha voluntat de treballar conjuntament, i quan algú et fa ombra te'l treus de sobre i li carregues totes les culpes. Aquesta és la manera de governar del nostre equip de govern, i per això insistim que necessitem el canvi, i per això la CUP demanarà la confiança de la gent per aconseguir el desitjat canvi.

diumenge, 16 d’abril del 2023

Que no ens enredin amb falses promeses!

Aquests dies preelectorals escoltem molts discursos i proclames que fan referència a la participació ciutadana, probablement perquè ha estat la gran absent d'aquest mandat, on s'han deixat de convocar les audiències públiques, els consells municipals o no han existit o s'han reduït a la mínima expressió, o les poques intervencions al Ple municipal han quedat sense resposta per part de l'alcaldia, i on la participació s'ha limitat al procés de pressupostos participatius, totalment obsolet.

Veient el panorama, més d'un cop m'he plantejat si era honesta la meva insistència sobre la necessitat de promoure realment aquesta participació ciutadana i defensar-la. Contribuiria jo mateix a omplir el sac de promeses electorals que després no es compleixen?

Hi he pensat i he arribat a la conclusió que el meu passat com a regidor de participació ciutadana en el mandat 2007-2011 m'avala i fa que pugui defensar-la, i criticar la poca coherència d'altres formacions polítiques, que només n'han parlat quan convenia atraure vots.

Si feu memòria històrica podreu veure quan es varen constituir els primers consells de participació, quan es va fer el primer procés de pressupostos participatius, quan es varen potenciar les audiències públiques, sobretot a l'hora de presentar el pressupost anual de l'ajuntament. Quan es va crear per primera vegada la regidoria de participació ciutadana. Tot això va passar en aquest mandat 2007-2011 i per iniciativa pròpia, perquè hi creia llavors i continuo creient-hi.

Vaig haver de defensar-ho no només davant dels grups de l'oposició, llavors el PP i CIU, sinó també davant dels representants dels partits amb qui vàrem governar, ERC i ICV. Ells tampoc no hi creien, i hi varen posar molts entrebancs per no crear consells com el de Cultura, que encara és una promesa no realitzada.

Ara, quan sento que es posen a la boca la participació amb tant facilitat, m'és molt difícil no sortir públicament a denunciar aquest engany continuat que només pretén obtenir el vot per després oblidar-se de la participació i de totes les promeses fetes. 

És una llàstima aquesta pràctica tan habitual d'enredar la gent per semblar amables i dialogants. Això és el que provoca la desafecció política i que ens posin al mateix sac a totes les persones que hem decidit dedicar el nostre temps lliure per treballar per a la nostra vila, i per a tots i totes les vilatanes. Que no ens enredin les falses promeses! A la CUP hi creiem i treballarem a fons perquè la participació de tots els vilatans a la vida municipal sigui real i efectiva!

dissabte, 15 d’abril del 2023

Amb l'Ateneu al poble gris

Aquesta tarda hem anat a veure el darrer muntatge de la companyia Dagoll Dagom, L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol, al  teatre Poliorama, i que ha organitzat l'Ateneu arenyenc. L'autobús ens esperava puntualment davant del Calisay, i allà ens ha deixat ben passades les 10h de la nit.

Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina laborable amb l'arribada d'un gran espectacle musical. I aquí la ment se t'obre a moltes reflexions, reforçat pel fet que ens trobem a les portes d'unes eleccions municipals, cosa que també succeeix en la trama de l'obra.

El poble necessita despertar i treure's de sobre el domini dèspota d'un alcalde i empresari que sempre se'n surt amb la seva. La manipulació evident de l'autoritat deixa desarmada la població, incapaç d'aixecar la veu i lluitar per la seva llibertat.

Però no és més feliç l'artista que va de poble en poble maltractada pel seu mànager, que es creu el seu propietari, amb moltes ganes d'aturar-se a viure en un poble tranquil. És aquest el poble ideal? És la vida nòmada la sortida del fill de l'alcalde a qui està sotmès?

D'alguna manera t'adones que a vegades ens sembla que allò que fan els altres és molt millor del que et toca a viure a tu, però en el fons no és tant l'entorn el que et fa sentir infeliç, sinó la teva actitud davant la realitat que vius, i la teva capacitat o incapacitat per revel·lar-te a una situació injusta. Crec que buscar la comoditat ens porta a perdre el veritable sentit a la vida, i a poder gaudir-ne plenament. I moltes més idees en podrien sorgir.

El musical està molt ben plantejat, l'actuació de l'Àngels Gonyalons és esplèndida, la música fa vibrar en molts moments, però el text és, al meu entendre, excel·lent. I una obra amb un bon text ho aguanta tot.

No m'ha suposat una obra fàcil i entretinguda. He estat molt pendent de la temàtica i desenvolupament de l'espectacle, però m'ha agradat haver-hi assistit. No és, sempre segons la meva opinió, l'espectacle típic de Dagoll Dagom, o si més no el que t'esperes d'ells, però és un bon homenatge a un personatge únic de la literatura i la cultura en sentit ampli del nostre país.

divendres, 14 d’abril del 2023

El naixement d'Arenys de Mar

Avui ha tingut lloc la tercera conferència sobre patrimoni, que organitza l'Ateneu arenyenc, a càrrec de l'historiador Francesc Forn i Salvà. Si el primer dia ens varen parlar de patrimoni natural i el segon de patrimoni urbà, avui era el torn del patrimoni històric i en concret sobre el naixement de la nostra vila.

L'explicació ha estat mol amena i s'ha centrat en comentar quan i com es va fundar Arenys de Mar, i la seva separació d'Arenys de Munt. Si ve el naixement d'Arenys de Munt es remunta a l'any 878, si més no quan es menciona per primera vegada la Parròquia de Sant Martí, les primeres construccions del que seria la vila d'Arenys de Mar són el segle XVI. El perill que representava trobar-te arran de mar, per les incursions que feien pirates procedents del nord d'Àfrica va fer que es trigués a ocupar aquesta franja de terreny, i que s'hi construïssin torres de defensa, alguna de les quals encara podem contemplar.

Cal destacar el descobriment que va fer el ponent de la ubicació de l'església de Sant Telm, a través de la lectura de més de 600 testaments, on hi figurava els encàrrecs de celebració de misses a diferents esglésies, una de les quals era Sant Telm, a la torre que va existir al final de la Riera, molt a prop del mar.

Una vegada més vull agrair la Junta de l'Ateneu l'encert en organitzar actes com aquest, per l'enriquiment cultural que suposa, d'una manera tan fàcil i plaent.

dijous, 13 d’abril del 2023

La importància del canvi en la manera de governar el municipi

Aquests dies, a les xarxes socials, pots llegir diferents comentaris amb sorna sobre la feina que el govern municipal està fent i que s'ha trobat a faltar durant els quatre anys de mandat. N'hem parlat diferents vegades i també hem conclòs que és una pràctica habitual. Sabem que la memòria és efímera i el que es pretén és enlluernar la gent a darrera hora perquè ho tingui en compte a l'hora d'anar a votar.

També és cert que els partits polítics que volen aconseguir un lloc al Consistori busquen les pessigolles i critiquen aquesta pràctica. En tot cas és bo que tothom estigui al cas de la situació i que després obri segons cregui més oportú. ¿Ens hem de creure que el govern ho ha fet molt bé, perquè darrerament ho neteja i pinta tot i soluciona aquells problemes que fins ara no tenien solució, o preferim creure'ns les promeses engrescadores de grans solucions per als propers quatre anys i que malauradament queden en un calaix?

Moltes persones que decideixen presentar-se en unes eleccions municipals desconeixen la realitat que es cou dins d'un ajuntament. L'experiència que es pugui tenir després de ser-hi uns anys, o haver-hi treballat mitja vida, com seria el meu cas, et fa veure que no pots anar fent promeses alegrament, si de veritat ets honest i no vols enredar la gent.

Hi ha unes limitacions, a l'hora de prendre decisions, invertir i gestionar el diner públic, que no et permeten fer tot allò que t'encantaria i que satisfaria els anhels de molt vilatans. És per això que cal ser escrupolós amb les teves promeses si no vols que llavors t'ho retreguin. Esclar que els vots ja els hauràs rebut i en faràs l'ús que la teva consciència et permeti.

Però hi ha unes promeses que sí que pots fer i a més t'hi has de comprometre pel simple fet de presentar-te a les eleccions, i aquestes passen per exigir-te a treballar tots els dies de l'any amb la màxima dedicació, honestedat i transparència, per resoldre els problemes que puguin patir els vilatans, millorar la convivència i facilitar el diàleg, fer fàcil la tramitació administrativa, respondre les preguntes i suggeriments que et presenten els vilatans i tenir en compte les famílies que són més vulnerables i que poden quedar al marge. I aquí sembla ser que els partits polítics no hi paren prou atenció. Probablement perquè no és tan atractiu, o perquè creuen que és de sentit comú, però llavors passa que tot això no es té en compte i els vilatans no reben l'escalf que caldria, no es troben representats dins l'ajuntament, i arriba el desencís i la desafecció. És quan es posa a tothom en el mateix sac. Ho hem pogut veure aquests darrers anys, i ho volem canviar.

dimecres, 12 d’abril del 2023

La polèmica de l'humor i la sàtira

Arran de la polèmica orquestrada pel gag del programa de TV3, Està passant, que d'entrada ja dic que no he vist, he pensat que valia la pena que tots plegats reflexionéssim sobre la nostra actitud davant dels acudits, les bromes i els comentaris que cada dia podem trobar en algun lloc o altre. Sobretot ara que és tan fàcil escriure a través de les xarxes socials.

Considero que és molt fina la línia que separa l'humor de l'insult i per això és tan fàcil que hi hagi persones que en un moment determinat es puguin sentir ofeses per comentaris o esquetxos que es publiquen en obert. Penso que tots plegats hauríem de tenir més sentir de l'humor i no agafar-nos la vida tan a la valenta. També és cert que hi ha uns temes que són més sensibles i que provoquen amb més facilitat el rebutj de la gent. Un cas molt clar és la religió.

Insisteixo que no he vist el gag i per tant no puc opinar de l'exemple en concret, però sí que he llegit els diferents comentaris, entre ells els que ha fet el director del programa, Toni Soler, a qui se li exigia demanar disculpes. Soler diu, si no vaig errat, que contra els catalans s'ha escrit molt i ningú dels que ara s'exclamen contra el gag ha fet res per queixar-se i demanar disculpes. Jo afegiria que se'ns ha arribat a insultar i no només per part de la gent del carrer, sinó dels propis dirigents polítics i institucions espanyoles. Això no treu que puguem dir i fer el que vulguem, però sí que ens demostra que a l'hora de formalitzar una queixa hem de procurar ser coherents i no només protestar quan ens sentim agredits o insultats, sinó quan considerem que no s'actua correctament, encara que no siguem nosaltres els agredits.

Des de sempre els programes d'humor han estat en un moment o altre motiu de queixa, per allò de la frontera entre l'humor i l'insult, que comentava al principi, i per això entenc que no és gens fàcil ser humorista. Sí que és cert que n'hi ha que no seran mai polèmics, però normalment es converteixen en avorrits o provoquen rialles, per xavacans o grollers.

Algú pensarà que l'actitud del rei Felip VI en el seu discurs del 3 d'octubre de 2017 va estar encertat, però jo continuaré dient que va ser una ofensa contra tot un poble que viu sotmès a la repressió, a vegades subtil, d'un poder dominant que no ens reconeix ni els nostres drets ni la llibertat de poder decidir. Jo no hauria escrit un gag més o menys graciós sobre temes religiosos, però jo no soc humorista ni provocador.


dimarts, 11 d’abril del 2023

El batec immortal de milers de guillems

Vivim en un país on les coses que molesten es silencien i els que intenten retenir la memòria són deixats de banda perquè destorben, fan nosa. Malauradament entre aquests fets que es volen amagar n'hi ha que han provocat víctimes i són una demostració palpable del desinterès de qui ostenta el poder per afrontar els moviments que posen en perill la nostra convivència.

Preocupa que els governs girin els ulls cap a l'altra banda, però el més preocupant és que la societat es deixi portar per aquesta inèrcia opaca que silencia la injustícia, que fa que preferim ignorar que no pas posar en dubte les institucions que ens governen, aquelles que haurien de repartir justícia, al marge de l'origen o el poder econòmic, social o polític dels provocadors, dels instigadors.

Avui es compleixen 30 anys d'un assassinat que s'ha volgut silenciar i que, sortosament, uns joves que encara no havien nascut quan es va produir, són els primers a reivindicar justícia i el reconeixement públic. Què fa por? La ultradreta avui es troba més forta que mai, i ho està per culpa d'amagar el cap sota l'ala. De voler pensar que no tenen futur ni dominen res, però ens equivoquem.

El segle passat va viure una experiència terrible que sembla haver estat oblidada, si més no perquè estan succeint uns fets que no s'aparten gaire del que trobaríem en els llibres d'història. El record del jove assassinat ens hauria de fer reflexionar si tenim prou clares les coses. Si sabem on ens pot portar el menysteniment de la força dels assassins.

Em preocupa especialment que partits polítics com el PSOE, que es consideren progressistes i d'esquerres, facin el joc a la dreta, ignorin els mals de la història, i no lluitin per un món just, on sigui veritat que tothom és igual davant la Justícia, prioritzant la comoditat d'anar vivint sense complicar-se la vida en lloc d'afrontar els problemes que poden desencadenar un terrabastall.

Europa va girant decididament cap a la dreta més extrema, i bona part de la culpa és d'aquesta esquerra que fa anys va deixar els principis ideològics, i s'ha deixat portar pels interessos del capital, sense adonar-se que és la seva pròpia anul·lació. 

dilluns, 10 d’abril del 2023

Després de Pasqua, Sant Jordi

S’han acabat les festes, però d’aquí a quatre dies serà Sant Jordi, que enguany cau en diumenge i sentirem a dir que preferim que sigui un dia feiner, però hem de pensar que quan cau en un cap de setmana la festa s’allarga i enguany, que es troba a les portes de la campanya electoral, els partits polítics, tant els que creuen en la festa com els que se’ls hi en fot, tots seran presents a la placeta. Quants més siguem, més bé ens ho passarem. I la biblioteca també s’hi sumarà amb unes activitats poètiques i musicals que de ben segur ho acabaran de petar. 

Necessitem celebracions perquè la vida ja ens porta prou disgustos. Si ens parem a valorar la situació de moltes famílies al nostre país, i també a la nostra vila, ens adonarem que no tot són flors i violes. Sense ànim d’amargar la vetllada, sí que hauríem de trobar la manera de suavitzar les circumstàncies dels que ho tenen més cru. 

Necessitem fer un gir en la dinàmica actual de la política, tant a nivell nacional com municipal, cadascú segons les seves competències i possibilitats, però l’emergència social s’ha de tractar sens falta atorgant-li la prioritat que requereix. Està molt bé que les entitats del tercer sector se’n preocupin, però com que és una realitat que ens implica a tots, les administracions públiques han de fer el pas i considerar-ho com una obligació.

Ajudem a celebrar les festes a qui té prou problemes com per dedicar-s’hi. Que participin de les activitats, però que puguin veure cobertes les seves necessitats més bàsiques i que puguin gaudir de la vida en societat sense haver de patir per com arribar a l’endemà.

diumenge, 9 d’abril del 2023

El dolor a l’Afganistan

He vist que el diari ARA, de la mà de la Mònica Bernabé, publica un extens reportatge sobre l’Afganistan que resulta depriment, més que tot perquè no veus que des de fora es pugui fer res, o sí. Quan a les grans potències occidentals els ha interessat bé que s’han buscat solucions. Quan hi havia interessos econòmics sí que s’ha actuat, però ara només, i això és el més trist i frustrant, només es tracta de vides humanes, bàsicament les dones, les que estan en perill i viuen sota la repressió d’uns fanàtics fastigosos.

Els humans ens hauríem d’avergonyir en veure de què som capaços. Com pot ser que hi hagi gent tan malvada que castigui i destrueixi la vida dels altres sota qualsevol excusa injustificable. Però la vida ens ha ensenyat que la injustícia i el mal ha estat present arreu i al llarg dels temps.

Encara que ho podem observar a molts llocs, també al costat de casa, hi ha pobles que de manera sistemàtica i permanent ho han patit. La història de l’Afganistan és de repressió i dolor des d’abans dels talibans, però aquests han aconseguit el poder gràcies a l’abandonament de diferents estats, els darrers els Estats Units.

És d’agrair el testimoni i la valentia de persones com la Mònica, que ens permeten conèixer una realitat colpidora, i que ens fa més sensibles. Tant de bo els que poden fer-hi alguna cosa per treure el sofriment del poble afganès fossin capaços de sentir sota la seva pell aquest dolor i ràbia, i trobessin la manera de recuperar els drets usurpats a la població en general i les dones en particular. 

Avui he connectat amb el món amb aquesta realitat que ens hauria d’interpel·lar molt més del que ho fa, i me’n vaig a dormir amb l’esperança que el mal de l’Afganistan sigui passatger i que la Justícia retorni a aquest poble oprimit en nom d’una religió falsejada per una gent que només busca el poder i el domini absolut i denigrant sobre la seva població.

dissabte, 8 d’abril del 2023

Continuant amb la desconnexió

Desconnectat i gaudint del paisatge i la natura sempre que podem. Malauradament no tothom ho pot fer i per això ens hem de sentir uns privilegiats. Ahir parlava d’estimar la natura i indirectament hauríem de parlar d’estimar el país.

El Procés ho ha embolicat una mica tot, fins al punt que hi ha massa gent que confon defensar la llengua, la història, i el mateix país, amb ser un independentista, un radical. Potser no ho hem sabut explicar bé, o nosaltres mateixos hem provocat la confusió, però valdria la pena fer veure que no estem parlant del mateix.

Fa uns anys teníem molt clar que els orígens calia defensar-los, perquè formaven part de nosaltres. Era l’essència i la identitat com a persona. Això no entrava en contradicció amb el respecte a l’entorn, encara que et fos estrany o que no t’interpel·lés directament. Avui, però hi ha gent que no ho té tan clar, fins al punt de creure que una cosa contradiu l’altra.

A vegades penso que la manca de civisme, la poca cura per respectar l’entorn immediat, són la resposta a la negativa a sentir-ho teu, a estimar-ho. No sé si vaig errat, però en tot cas trobo a faltar més respecte per tot el que ens envolta, i a les altres persones, pensin com pensin.

M’imagino que si hem tingut la sort que de petits ens hagin ensenyat a estimar les plantes, els animals, les altres persones, llavors tot ens resulta més fàcil, i quan tens l’ocasió de sortir al bosc, a la muntanya, la teva actitud és de respecte i estimació, perquè t’ho sents com a molt teu.

divendres, 7 d’abril del 2023

Gaudint de la natura

 M’he proposat desconnectar del món i avui ho he aconseguit. Ahir em vaig assabentar de la mort de l’exministre Josep Piqué i em va semblar que havia d’escriure un petit comentari. És important reconèixer els mèrits de la gent que ha treballat d’una manera eficient i efectiva, encara que no combreguis amb les seves idees, i que t’hauria agradat que s’hagués fet d’una altra manera.

Avui sí que he desconnectat i no sé pas què ha passat arreu del món. Tot i que soc una persona a qui li agrada saber què està passant i que d’alguna manera ho necessito, també és bo ser capaç de fer aquesta desconnexió, encara que només siguin unes hores, un parell de dies.

I m’he dedicat a gaudir de la natura, massa vegades oblidada i menystinguda per tots, per les nostres autoritats que no fan prou per salvaguardar-la i per tothom en general, que tampoc som prou curosos, amb honroses excepcions. Una natura que a vegades resulta abrupta i això ens impressiona.

Probablement és fer una mica de trampa, perquè resulta més fàcil parlar i admirar aquells fenòmens que ens sorprenen, ja sigui per l’espectacularitat, o per la novetat, que no pas allò habitual que ens resulta gairebé inapreciable.

Quan admiro la naturalesa penso en la gent que és incapaç d’estimar-la, que n’hi ha. Si aquests són majoria és quan perilla l’ecosistema, i si els nostres governants no s’hi esmercen suficientment és quan tot comença a trontollar i no ens hi trobem a gust. Avui sí que he disfrutat del paisatge, també de l’urbà, perquè estava net i endreçat. Segur que se l’estimen!

dijous, 6 d’abril del 2023

Mor l’exministre Josep Piqué

Estic segur que molts voldríem conèixer els pensaments interns de Josep Piqué, exministre d’Aznar, ja sigui per la seva evolució política, com per la seva situació dins del PP que el va fer pujar fins a ministre, però que també li devia fer pagar car la seva manera de pensar i de respectar el nostre país.

Ho he escrit en més d’una ocasió en aquest blog, parlant del PP català i la seva priorització per l’Espanya centralista, amb poca fidelitat a Catalunya. Sempre he pensat que Catalunya es mereixia una altra dreta, que es cregués el país, hi confiés, i treballés per defensar-lo en tot moment. Això, amb el PP català no ha passat mai, però d’alguna manera podríem imaginar que estava en la ment de Josep Piqué.

Probablement no hi va lluitar prou, ja sigui perquè els seus companys de partit no li posaven fàcil, o perquè li calia una empenta, però en el fons jo penso que alguna cosa s’entreveia en ell, que el diferenciava de la resta de dirigents del PP català. Només, per posar un exemple, encara que n’hi ha molts, atureu-vos un moment a pensar en l’eurodiputada Dolors Montserrat, i convindreu amb mi que la diferència amb Piqué és abismal.

Durant un temps, això que jo reclamava al PP català, ho estava fent el PP basc. Crec que ara les coses han canviat molt i també s’ho haurien de fer mirar. En tot cas no ho segueixo gens i per tant no puc dir gaire res més al respecte. A casa nostra el PSC jugava a favor nostre, tot i la feblesa davant la intransigència del PSOE per defensar a fons segons quins temes transcendents per a nosaltres. Això també es va acabar i avui podríem afirmar que estan fent el mateix paper que el PP català.

dimecres, 5 d’abril del 2023

Amb les renovables no val a badar

No fa gaires dies que parlava d’energies renovables, però avui, arran de la sentència del TJSC tombant el projecte d’un macroparc fotovoltaic al municipi de Castellfollit del Boix, he pensat que havia de fer-hi algun comentari perquè ho considero important i que ens ha de servir per pensar-hi una mica i intentar trobar-hi solucions.

A vegades penso que ens hi farem mal, i en el cas de les energies renovables també hi ha el perill. Sabem que som a la cua i que ens hem de posar les piles, sobretot el govern de la Generalitat, perquè ja fem tard. Ens trobem que no només anem tard i tenim moltes persones que hi van en contra o bé no ho troben tan necessari, sinó que a més ho estem fent malament. La sentència que atura el projecte té una argumentació basada en la protecció de la ramaderia i l’agricultura del terme municipal, i hem de convenir que no podem avançar amb uns temes perjudicant els altres.

Ja sé que trobar l’equilibri és difícil. Fins i tot en termes d’estètica hi hem trobat oposició. Els molins de vent no agraden, si, com és lògic, es col·loquen a la carena d’una serralada, i n’hi van molts, o bé al mig del mar, que es poden veure des de la costa. Miracles no se’n poden fer i en algun punt s’ha de prendre una decisió, i ja sabem que quan decideixes estàs descartant alguna cosa, que no sempre és negativa, sinó que prioritzes l’altra.

Com que sabem que el tema no és fàcil i que comporta moltes discussions, és bo que el govern ho tingui en compte i no faci passos en fals, que el que produeixen és més resistència a les energies renovables i que s’aturin projectes on s’hi ha estat treballant amb recursos humans i econòmics que aniran a la brossa. Sisplau, siguem més eficients tots plegats!

dimarts, 4 d’abril del 2023

La Justícia i el senyor Trump

La poca confiança de la gent amb la Justícia no és una exclusiva de Catalunya o Espanya, sinó que ho trobem a molts llocs del planeta. Nosaltres ens hem centrat molt amb el Procés i d’alguna manera té una explicació, però si fem l’esforç de deixar de mirar-nos el melic per uns moments ens adonarem que a fora també hi ha motius per escandalitzar-se i reconèixer que la justícia no és igual per a tothom.

Avui em fixaré amb el senyor Trump i els problemes que té amb la Justícia. Si ho examinem de prop i intentem observar la repercussió que té per a la seva persona se’ns plantejarà un dubte: tot l’enrenou el perjudica o el beneficia? Pensant en les eleccions presidencials de l’any vinent, no us sembla que tot plegat li està fent propaganda i li proporciona més admiradors?

A un pobre desgraciat si li cau la Justícia a sobre el deixa planxat, però a un poderós pot arribar-lo a beneficiar. Trump, com tants d’altres, té recursos suficients per enfrontar-se a la Justícia i acabar guanyant, no tan sols judicialment, sinó també políticament.

Aquesta posició tan diferent d’uns i altres fa que arribi un moment que no et fies de ningú, i conclous que els poderosos sempre en sortiran guanyant, i la resta dels mortals haurem d’aguantar el que calgui, tinguem o no raó, haguem o no comés el delicte que se’ns imputa. El món no és just, i no només a casa.

dilluns, 3 d’abril del 2023

Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables

Catalunya es troba a la cua quant a desenvolupament de les energies renovables i això ho pagarem car. Sigui de qui sigui la culpa, el cas és que no hem avançat gens i si ho comparem, no ja amb altres països europeus, sinó amb altres comunitats autònomes, ens adonem que anem molt endarrerits. És cert que el govern del PP havia posat moltes traves perquè les famílies instal·lessin plaques fotovoltaiques, però d'això ja fa uns quants anys. El més greu, però, és que el govern de la Generalitat ha estat paralitzat en aquest tema, i en d'altres, i li costa molt d'arrencar.

A la vila d'Arenys de Mar tampoc s'ha fet gaire res per implantar les energies renovables, tret de l'elaboració d'algun projecte tècnic. Els equipaments municipals continuen utilitzant l'energia que es compra a la xarxa, de la mà d'una multinacional, amb un sistema de compra agregada del Consell Comarcal del Maresme, i no estem aprofitant el sol ni reduint el consum de l'energia que s'ha arribat a pagar a preu d'or.

Sí que vull destacar que l'Ajuntament de la vila té previst la bonificació del 50% de l'IBI, durant cinc anys, a les famílies que decideixen instal·lar les plaques fotovoltaiques a la seva llar, i això s'ha de dir, perquè encara hi ha molts ajuntaments catalans que no ho han previst a les seves bases d'execució pressupostàries, o bé la bonificació és inferior i per un període de temps més limitat.

Tot i així, entenc que el nou govern municipal ha d'afrontar el repte d'entrar de ple amb les energies renovables. Cal estudiar la situació actual de tots els equipaments municipals, de l'enllumenat públic i la dependència de les multinacionals elèctriques que tenen grans beneficis a costa dels seus clients.

La CUP ho té en cartera, i treballarà per revertir la situació. No pot ser que estiguem a la cua en tants temes, i el cas de l'energia, no només per la situació amb què ens hem trobat des de la guerra d'Ucraïna, ha de ser una prioritat. Cal engrescar la població a invertir en energies renovables, en la mesura que ho puguin fer, aprofitant les subvencions previstes, però sobretot prendre la iniciativa per a tots els equipaments públics de la vila.

diumenge, 2 d’abril del 2023

La CUP és l'opció del canvi eficient

Hem preparat un equip per treballar per Arenys amb moltes ganes d'encomanar la il·lusió per participar del mateix projecte al màxim nombre de persones possible per construir una vila on la convivència sigui el principal objectiu a assolir, escoltant a tothom, totes les seves problemàtiques, però també els suggeriments, l'opinió i les idees que ens han de permetre assolir el nostre objectiu.

Ho fem des de la humilitat, però amb fermesa, sense prometre res que no sigui factible, encarant els grans reptes que no ens espanten sabent que requereixen temps i esforç. Sempre amb la veritat per davant, sense enganys, amb molta transparència i diàleg, buscant l'eficiència i assumint la responsabilitat que ens atorguen els vilatans que han confiat en nosaltres, però també totes les persones amb qui compartim un mateix territori, en la diversitat ideològica, però amb el degut respecte a totes les opinions i maneres de pensar.

Creiem fermament que podem canviar la manera de fer política dels darrers anys, sense personalismes que ofeguin les iniciatives de tots els col·laboradors, amb un lideratge renovat, jove, dinàmic i molt il·lusionat per aconseguir treure Arenys de la desídia, l'opacitat, la rutina avorrida, la manca d'idees i la ineficàcia que ha presidit els darrers anys.

Som conscients de les limitacions que pesen sobre un ajuntament com el nostre, amb una dependència desmesurada respecte a institucions supramunicipals i totes aquelles que tenen responsabilitat directa sobre bona part del nostre territori, ja sigui Ports de la Generalitat, Costes, Renfe, Carreteres, Agència Catalana de l'Aigua. No obstant això tenim clar que entrem a l'Ajuntament per defensar els interessos de tots els vilatans, i que ens hi haurem de trencar les banyes per aconseguir-ho.

Prioritzarem la defensa del territori, a disposar de veritat d'habitatge social assequible a tothom, d'obrir les portes a la participació en tots els àmbits de competència municipal, a facilitar els tràmits administratius, amb una especial atenció a les persones que hi tenen més dificultats, a atendre a tothom en tot moment i des de tots els racons de la vila, a sensibilitzar per aconseguir una vila més neta, endreçada i cívica, perquè tothom se la senti com a pròpia, l'estimi i respecti, i se n'enorgulleixi. 


dissabte, 1 d’abril del 2023

El perill de l'abstenció

Quan s'acosten les eleccions els partits polítics treballen per aconseguir el vot dels ciutadans, i per això fan mans i mànigues per engrescar-los, sobretot a base de promeses, i aprofitant les parades a carrers i places per acostar-se als vilatans tot demanant-los què voldrien que prioritzessin en el cas d'aconseguir el govern. Malauradament, la majoria de les promeses no s'acaben complint i les plataformes de participació i mecanismes per acostar la veu de persones i entitats esdevenen estèrils.

Aquesta manera de procedir és el gran causant de la desafecció de la majoria de la població, i provoca un augment de l'abstenció, davant les poques expectatives que tot allò que els han promès s'acabi complint, i el menysteniment patit durant els quatre anys de mandat. L'abstenció, doncs, no és imputable a la població, sinó als polítics i la seva manera de procedir.

Tot i que aquesta actitud és molt general, hi ha partits polítics que ho porten en el seu ADN. Són partits que només es mouen per interessos personals o de partit, buscant el poder i utilitzant el ciutadà en benefici propi. Quan penso en els resultats electorals i el nivell d'abstenció considero que encara hi ha prou persones que es mobilitzen per anar a votar i mai no els ho agrairem prou. 

A la nostra vila, durant aquest mandat, s'ha pogut constatar que el govern no s'ha esforçat gaire per obrir les portes de l'Ajuntament a persones i entitats. S'han limitat a organitzar festes i actes lúdics, sense comptar amb la gent. L'activitat dels consells de participació ha estat mínima, amb algunes excepcions en aquells que els podia donar cert rèdit propagandístic i pocs reptes a superar, com pot ser el consell d'infants. No s'ha creat el consell de Cultura, com s'havia promès, ni tampoc existeix el de Joventut.

El nou govern que es constitueixi el mes de juny no tindrà gaires dificultats per superar el nivell de participació, empatia i capacitat d'escoltar la gent, però ho haurà de fer, i no totes les opcions polítiques que es presenten tenen la voluntat i la garantia d'entomar aquest repte i prioritzar-ho. És cert que gestionar un ajuntament vol dir moltes més coses. El problema que tenim és que al nostre municipi han quedat massa coses al calaix.

Des de la CUP volem demanar la confiança dels arenyencs per canviar la manera de fer política del nostre Ajuntament. Sabem que hi ha motius suficients que emmandreixen a l'hora de sortir de casa per anar a votar, però els animem a fer un esforç per capgirar la situació de la casa de la vila i entrar tots plegats a dins, per aconseguir un govern participatiu de millora i eficiència per sortir del cul-de-sac on ens han deixat.