Fora plàstics!

Si heu viatjat una mica segur que haureu vist imatges de camps propers a grans ciutats farcits de plàstics. Em venen a la memòria imatges de Turquia i també d'Egipte i el Marroc. El vent s'emportava tota mena de plàstics que cobrien gairebé la superfície de terreny que voltava les principals ciutats. Però, i a casa nostra?

El plàstic és el gran protagonista de la nostra brossa diària. Ni les empreses són curoses a l'hora d'embolicar els productes ni nosaltres a l'hora de comprar-los. Potser no veiem aquelles imatges que us comentava, però només cal que fem una passejada pels nostres carrers i places i ens adonarem de la quantitat de plàstic que hi trobarem.

Avui ha entrat en vigor una normativa europea que intentarà reduir, de manera progressiva i massa lenta al meu gust, la quantitat de plàstic a la nostra vida diària. L'èxit de la mesura vindrà condicionada per la voluntat de la indústria, dels consumidors i les autoritats encarregades per vetllar el seu compliment, sancionant si cal.

La norma regula, entre altres, l'ús dels envasos monodosi i el reciclatge dels envasos de plàstic i les ampolles de begudes d'un sol ús. Ja fa molts anys que hi ha països, com Noruega, que es bonifica el retorn de les ampolles. L'estímul de recuperar uns diners, fa que no te'n trobis a cada cantonada, sigui perquè el consumidor s'encarrega de retornar l'envàs, o perquè hi ha persones que els recullen per poder tenir uns guanys fàcils.

De sistemes n'hi ha i no cal ser extremadament enginyós. El que acostuma a faltar és la voluntat de fer bé les coses i pensar-hi una mica. Potser amb l'entrada en vigor d'aquesta norma veurem alguns resultats, i ens estalviarem de veure segons quines imatges dels nostres carrers. El procés serà lent, i caldrà que els nostres dirigents vetllin perquè tothom compleixi de la seva part. Estem massa acostumats a aprovar normes i reglaments i molt poc a fer-les complir.

Mantenir neta la vila

Celebro que el govern municipal hagi decidit canviar el sistema de recollida de l'oli a la via pública. El sistema actual no ajuda a mantenir neta la nostra vila. Ja bé prou que hi ha persones que no tenen cura suficient de no embrutar-la innecessàriament, sigui llençant papers, cigarretes o altres andròmines, o bé no recollint els excrements dels gossos, o permetent que aquests es pixin a les façanes de les cases, mai a la pròpia, i al mobiliari urbà... A tot això només cal afegir que el sistema de recollida de líquids greixosos faci regalims per aquí i allà.

Perquè els olis no es poden llençar per l'aigüera. Potser no s'ha explicat prou, però és de sentit comú. Hem d'estar alerta en com reciclem tot allò que sovint llencem alegrament sense tenir en compte les conseqüències. Si volem gaudir d'un món agradable i sostenible, hi hem de col·laborar tots, i la millor manera és no embrutant-lo.

Permeteu-me un to que pot semblar arrogant. Quan em passejo pels carrers de la meva vila i observo regalims de tota mena, la majoria provocats pels gossos que es treuen a pixar al carrer (per què no ho fan a casa?). O bé les cigarretes, els papers, els mocadors i més coses que s'acostumen a llençar a terra, penso que si tothom fes com jo, no caldria ni tan sols sortir a escombrar els carrers. És això tan difícil?

Segurament, no tothom ha rebut la mateixa educació. Hi haurà persones que a casa seva no els han ensenyat a comportar-se cívicament. Potser fins i tot a dins del seu pis no s'esforcen a mantenir-ho net. Tot i això, crec que sense necessitat que t'ho hagin ensenyat, és prou evident que el comportament incívic no és bo per a ningú. 

Caldria fer molta pedagogia i, la veritat, no sabria per on començar. No et pots estar enfrontant amb tothom que no es comporta cívicament, ni tampoc pots tenir un policia a cada cantonada vigilant que fa la gent. Algú proposa alguna cosa? Potser les escoles hi poden ajudar, però la família és bàsica per encarrilar-ho.

En període d’al·legacions

Des de primers, quan es va publicar al BOPB l’ordenança de la recollida dels residus d’Arenys de Mar, estem en període d’al·legacions per intentar millorar alguns aspectes que no són clars i que es varen evidenciar durant el ple municipal que la va aprovar inicialment. És important fer-hi una lectura i suggerir aquells canvis que considerem s’haurien de fer perquè funcionés millor.

El repte d’implantar el sistema de recollida de la brossa amb el porta a porta a tota la vila és important, però s’ha demostrat que és el sistema que fa pujar més el percentatge del reciclatge i estalvia costos al municipi.

No podem oblidar que el més important per aconseguir l’èxit és la col·laboració de la gent i en aquest aspecte necessitem millorar. Si no hi ha bona voluntat no funciona ni el porta a porta ni els contenidors. No podem confondre el sistema de recollida emprat amb la poca predisposició de fer les coses bé.

Tinc pensat mirar-me bé l’ordenança i opinar al respecte. D’entrada em preocupa l’obligatorietat de treure la brossa en cubells i que aquests es quedin tota la nit al carrer. Hi ha molt gamberrisme i els cubells desapareixen o són maltractats per vilatans incívics, i a Arenys n’hi ha algun. 

Es tracta que tots fem l’esforç de mirar-nos l’ordenança i opinar. Després, si no ens agrada, no podrem dir res.

Reciclar i reduir embolcalls en origen

Divendres comentava que passejar per Arenys a partir de les set del vespre, aquest dia de la setmana, era descoratjador. De fet, no és l'únic dia que et fa vergonya veure com està el poble de brut i ple de deixalles, però sí que és el pitjor dia de la setmana, perquè la gent confon la resta amb tot s'hi val. 

Vaig sortir un moment i em vaig adonar que no havia escrit res estrany. Els carrers estaven plens de bosses i molt plàstic, i això que hi ha dos dies a la setmana que es recullen les ampolles de plàstic, que n'hi ha moltes. Em va venir a la memòria quan anàvem a comprar l'aigua amb garrafes de vidre. No hi havia el plàstic que hi ha ara.

En el meu viatge a Jordània, aquest mes de juliol, vaig poder observar el greu problema del plàstic arreu del món. Potser no n'hi havia tant com a Egipte o el Marroc, que allà n'hi vaig veure molt, però poc se'n faltava. 

Aquests dies es poden llegir alguns comentaris sobre la necessitat de reduir en origen tot allò que ens sobra i emplena camions de brossa, com són els plàstics, però no només. El menjar preparat, que cada vegada és més habitual veure'l a les botigues de la nostra vila, provoca molt volum d'embolcalls que no es poden reciclar. I no es fa res.

Recordo que a Noruega hi havia persones que empaitaven les llaunes de les begudes per poder-les acaparar i obtenir unes corones a l'hora de retornar-les a les botigues. Era un incentiu que facilitava que no es veiessin tantes llaunes pel carrer. 

Hi ha sistemes per millorar la netedat dels nostres carrers, encara que el més contundent seria que la gent, tota la gent, fos curosa i no embrutés. Tragués les deixalles que toquen cada dia, i es comportés d'una manera civilitzada. Això és demanar massa? Em fa l'efecte que aquí rau el greu problema, però malgrat això, voldria encoratjar les nostres autoritats a buscar sistemes de recuperació del material, que ens ajudin a mantenir més neta la nostra vila.

La transparència i la xafarderia

Hi ha dies que tot se't gira del revés i no pots fer res de tot allò que tenies previst. Davant dels fets tens dues possibilitats, empipar-te i engegar-ho tot a rodar, o bé prendre paciència i encarar la nova situació amb optimisme i pensar que pitjor podia haver anat. Avui ha estat un dia d'aquests i he tingut la sort d'agafar-m'ho bé. No m'ha agradat i m'ha esgarrat el dia, però tampoc podia triar i així ho vist i he actuat.

Solucionat el problema, apedaçant una mica més la boca, he començat a llegir el diari i m'he trobat amb la notícia dels sous a funcionaris europeus en excedència. Unes persones que han continuat cobrant sense treballar, segons m'ha semblat entendre, perquè havien quedat obsolets.

No sé si el tema portarà cua, perquè ja va essent força habitual. El nostre Parlament també va ser notícia per les llicències d'edat i les generoses remuneracions als exdiputats. En tot cas sí que considero important fixar-nos en les dificultats que ha tingut el diari ARA per aconseguir la informació de les institucions europees.

Ens omplim la boca parlant de transparència i llavors resulta que aquesta és gairebé inexistent, o s'amaga informació tant com es pot. Els servidors públics, que cobren diners públics, haurien de tenir molt clar que tothom ha de poder conèixer què cobren i en quines condicions. És cert que a vegades es tracta d'una informació que només satisfà la xafarderia de la gent, i amb això entraria a parlar de la columna d'avui de Fernando Trias de Bes, a l'ARA, però en tot cas té sentit que es doni a conèixer aquesta informació.

En moments com l'actual, en què moltes famílies ho estan patint per tirar endavant i arribar dignament a finals de mes, sorprèn, i d'alguna manera es pot entendre, saber que hi ha gent que cobra diners públics sense necessitat de treballar. Si he entès bé els motius d'aquestes remuneracions, potser seria bo reciclar aquestes persones i que poguessin fer una segona funció, i d'aquesta manera rendibilitzar el cost públic.

La transparència és important, i en el cas de les remuneracions dels càrrecs públics poden ajudar a eliminar aquella creença que tots els polítics es fan rics a costa nostra. Si feu una ullada a les remuneracions dels polítics electes del nostre Ajuntament, podreu observar que amb el sou que reben no poden fer gaires projectes de futur, i en canvi dediquen moltes hores del seu temps per intentar tirar la vila endavant. Si se'n surten o no, això és un altre tema.

Com reciclar millor?

A casa hem rebut un tríptic que explica com reciclar bé la nostra brossa per millorar l'ambient i reduir les despeses del tractament dels residus. El dia a dia ens porta a no fixar-nos gaire en tot allò que esdevé una rutina i no estem acostumats a que ningú ens faci reflexionar sobre si estem fent bé les coses. Cada dia generem una quantitat important de deixalles i és bo tenir-ho en compte a l'hora de distribuir-les perquè el seu reciclatge sigui més efectiu i menys costós i contaminant.

El nostre Ajuntament ha endegat una campanya d'educació ambiental tal com ens havia promès, amb la intenció d'aplicar el sistema de recollida de la brossa porta a porta a tota la vila, i que a més ho fem bé, facilitant la feina i millorant el percentatge de brossa reciclada correctament. Cal reduir el rebuig i augmentar els diferents tipus de deixalles que després es poden reciclar.

La campanya em sembla molt correcta i de ben segur que tindrà els seus efectes positius, però no podem oblidar dos aspectes molt importants que ajudaran a que els resultats siguin els esperats. En primer lloc s'ha de conscienciar tothom de la necessitat de reciclar bé i assumir-ho com un deure de ciutadà en la nostra tasca diària. Si els vilatans no hi posem de la nostra part, tot l'esforç dels nostres governants serà inútil.

Caldrà, però, una vegada tothom n'estigui ben informat i sàpiga com ha d'actuar per fer bé el reciclatge, prendre les mesures necessàries per fer complir la norma a qui no demostri cap interès per col·laborar en aquesta tasca que és responsabilitat de tots. Sovint fa por haver de sancionar la gent per una actitud incívica amb conseqüències per a tota la comunitat. Ho hem acceptat en temes com el trànsit viari, on les multes, encara que no agraden, no venen de nou a ningú, però no en altres temes en què no hi estem acostumats.

Primer cal ensenyar com s'han de fer les coses, explicant els efectes d'una actuació incorrecta, després ajudar a resoldre tots aquells dubtes que puguin sorgir en la pràctica, i millorar aquelles situacions que puguin comportar problemes de funcionament i adaptació, però al final, quan es demostra que hi ha un desinterès per fer bé les coses no hi ha altre remei que sancionar, i això no ha de fer tremolar el pols a ningú.

Si l'equip de govern de la nostra vila ha cregut convenient aplicar el porta a porta a tot el municipi serà perquè ha vist que és possible, és viable i donarà bons resultats. A partir d'aquest supòsit, cal dedicar tots els esforços per engrescar tothom a practicar el nou sistema, i exigir que es faci tal com s'ha plantejat.

La formació permanent de la policia

Farà un parell de mesos, crec recordar, que vàrem saber que en les oposicions a policia nacional hi havia hagut moltes persones suspeses en la prova d'ortografia. Se'n va parlar perquè la xifra de suspesos era elevada. Ara he llegit a VilaWeb que els aspirants suspesos s'han organitzat per presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, perquè no accepten la correcció de la prova. 

Arran de la notícia volia comentar la meva preocupació per com se seleccionen les persones que han de formar part del cos de policia, sigui la nacional, l'autonòmica o la local, atesa la responsabilitat d'exercir una professió com aquesta, amb dret a armes, i jo hi afegiria també com s'actualitza la seva formació i seguiment professional.

Tinc molt clar que és un error pensar que un professional no necessita actualitzar els seus coneixements i aprendre cada dia més de l'ofici, de la mateixa manera que en càrrecs públics és necessari trobar la manera de renovar-se. Oi que ens cal renovar el carnet de conduir, i demostrar que continuem aptes per conduir un cotxe?, igualment penso que els policies també necessitarien passar uns tests per assegurar que continuen en condicions per exercir el seu càrrec i responsabilitat.

Em preocupa que un servidor públic, sobretot si utilitza armament, pugui estancar-se i no avançar en coneixements, però també en respecte a les persones i mentalitat de servidor públic. Probablement el percentatge de policies corruptes o 'perillosos', que s'han pogut detectar per actuacions inapropiades és molt baix, i per tant no cal alarmar a ningú, però és prou significatiu trobar un sol cas, pensant en les conseqüències que això pot tenir.

Un examen ortogràfic per aconseguir un lloc de treball a la policia pot semblar irrellevant i fins i tot innecessari. El problema de sempre és on poses el llistó, i pensant en la policia, també el fet evident i provat que sempre hi ha conflictes per exigir un tracte diferenciat als altres servidors públics, sense tenir present que no sempre el nivell exigit és equiparable.

No es tracta de qüestionar la capacitat dels aspirants a policia, ni desmerèixer la capacitat de qui ha aconseguit la plaça, però sí que entenc que caldria trobar la manera perquè els nostres servidors públics, amb qui hem de dipositar tota la nostra confiança, es puguin reciclar al llarg de la vida, sobretot tenint en compte el respecte a la diversitat i als drets humans de tothom, sigui quina sigui la seva raça, procedència, sexe i religió.

Governar davant les dificultats

Si ahir era l'Oriol Junqueras qui en sortia escaldat, avui ha estat el torn del president català. El Tribunal Suprem continua en la línia de no deixar tranquils els independentistes i fa tot el que està a la seva mà per fer la guitza. Entretant l'Audiència Nacional ha deixat lliures els dos CDR que quedaven a la presó després de la seva detenció del mes de setembre passat.

El panorama no pot ser més complex i molts creiem que al final la solució ens haurà de venir de fora, d'Europa, però quan? Malauradament trigarà i els actuals botxins ja estaran jubilats i vivint de la rifeta. D'això ja hi estem acostumats.

I Arenys de Mar continuen els problemes amb la recollida de la brossa. Ja no es tracta només de reciclar bé, sinó de recollir totes les bosses cada dia. Si dimecres l'empresa no recollia el plàstics d'uns quants carrers, ahir tampoc no va recollir l'orgànic, i el més calent a l'aigüera.

Ens trobem en un moment, doncs, que no és fàcil governar, però cal que els escollits, els qui hem donat el nostre vot, sàpiguen resoldre les dificultats, perquè governar quan tot va bé és molt fàcil, però la capacitat de governar i d'estar a les institucions públiques es nota quan hi ha dificultats, i de moment, ni uns ni els altres sembla que ens ho sàpiguen demostrar.

No fem prou per al futur del nostre món

No acostumo a parlar del canvi climàtic perquè us haig de confessar que no hi entenc gaire, però crec en els perjudicis ocasionats per l'home i que cal conscienciar-nos més del problema per al futur del planeta. 

Avui sentia que, encara que el comportament dels estats fos el pactat a París, ja no podrem evitar l'escalfament de la terra per sobre dels 3 graus. Ho hem fet, doncs, molt malament, i qui més poder té més ho empitjora.

Encara recordo els comentaris de qui va ser president del govern espanyol, el senyor M. Rajoy, parlant del seu cosí que li havia dit que això del canvi climàtic era una collonada. De fet la trajectòria de Rajoy no ha estat massa brillant. Ja en vàrem tenir proves amb el "xapapote" quan era ministre.

Tornant a la conscienciació, haig de dir que sóc molt pessimista. La nostra societat és molt individualista i no fem cap sacrifici per millorar el nostre entorn. Això sense entrar a parlar dels interessos de les multinacionals i els poders econòmics. No som ni capaços de reciclar bé els nostres residus, una acció que només exigeix bona voluntat i interès per al medi ambient...

L'individualisme fa que només pensem en nosaltres i en el nostre anar bé, encara que en rebin les conseqüències els nostres descendents. Penso, i m'agradaria equivocar-me, que no hi ha res a fer, i que el futur serà el que serà, sense que la humanitat hi faci res per millorar-lo.

Ignorància, mandra o incivisme

Aquesta era la pregunta que em feia ahir divendres, al vespre, quan em dirigia a casa a través de diferents carrers de la vila, on es fa el porta a porta, i on havia una gran quantitat de bosses de la brossa. Ahir era el torn del rebuig, és a dir, de tots aquells residus que no podem reciclar ni com a orgànic, plàstic, vidre, ni paper. Això és el que hauria de ser els divendres el vespre, però realment el que passa és que una gran majoria de veïns i veïnes ho aprofiten per treure-ho tot, també paper i plàstics, i andròmines.

Pensava en l'Ona, la regidora actual encarregada de posar-hi ordre, i no volia estar a la seva pell. Em preguntava si algú creia que seria possible canviar la mentalitat d'una gran part de la població. Perquè no només són uns quants. Les ampolles de plàstic que podies veure ahir eren moltes, i tots hauríem de saber que el plàstic ja té dos dies a la setmana per ser tret al carrer.

Em preguntava si faltava pedagogia perquè la gent s'assabentés de quan havia de treure cada cosa, però arribava a la conclusió que només uns quants podien passar per inadvertits, per ignorants del sistema, però estic segur que la gran majoria ho sap, però no col·labora. Ja sigui per mandra o per incivisme, per no saber conviure en societat, molts treuen la brossa el dia que els va bé i allò que els fa nosa.

La regidora diu que vol posar-hi ordre i estendre el porta a porta a tota la vila. Jo ho veig bé, però em perdonarà la regidora si dubto que ho pugui aconseguir. No pas per incapacitat d'ella, que és una gran lluitadora, sinó per la resistència d'uns vilatans molts reticents a exercir els seus deures, i molt disposats a reclamar els seus drets. Tant de bo m'equivoqui!

No és anècdota, sinó un fet massa habitual

Aquestes darreres hores un camió-cuba ha hagut de desembussar el clavegueram davant del Calisay. Un mal ús del water provoca un tap amb el conseqüent riu de porqueria per la Riera d'Arenys. Com és possible?

Des de sempre he sentit a dir que a Arenys de Mar el clavegueram té problemes importants i que caldria fer-hi una inversió important per solucionar-ho. Per ara només es van fent pedaços a mesura que sorgeixen els problemes. La responsabilitat és compartida, i la dels arenyencs en primer lloc.

Com en tot, cal ser curós i utilitzar les coses per allò que serveixen i no caure en la deixadesa i pensar que per un dia no passa res. Què vull dir? Doncs que el sentit comú serveix per alguna cosa i la responsabilitat de fer bé les coses també. A qui se li pot ocórrer llençar unes tovalloletes o unes compreses al water? És tan difícil d'entendre que aquest no és el seu lloc? Doncs sembla que sí, que és massa complicat d'entendre i que encara hi ha persones que en fan un mal ús.

La societat funciona si els seus individus es comporten correctament, respectant les normes i les altres persones. Quan cadascú va a la seva és quan sorgeixen els problemes, i si llençar una compresa al water és més fàcil que reciclar-la d'acord amb el calendari municipal, doncs ho fotem al water i ja rebrà un altre, el de més avall.

Ens queixem dels nostres polítics, dels nostres representants, però potser hauríem de reflexionar si no són aquests fruit de la nostra manera de ser. Si no estem exigint massa als polítics i gens a nosaltres mateixos. Si volem que els altres compleixin hem de començar complint nosaltres. No pot ser aquesta actitud tan poc solidària i, en aquest cas, tan marrana!