Diu el PP que és un escàndol sense precedents!

S'ha de ser cínic, oi? El PP parla d'escàndol sense precedents la probable corrupció, dins del PSOE, de l'exministre Ábalos. Probablement es tracta d'un escàndol que convindria depurar amb la màxima diligència, i està bé que el PP s'encarregui de denunciar-ho i treballar perquè la justícia actuï, però declarar que es pugui tractar d'un escàndol sense precedents no sé com catalogar-ho. 

Realment s'ha de ser molt cec o cínic fer aquestes afirmacions, vist l'historial del mateix partit polític. No només entre els militants i polítics amb responsabilitat de govern, sinó al mateix partit com a estructura, hi podem trobar un reguitzell de casos de corrupció que, malauradament, no han tingut el desenllaç que calia esperar, ja sigui per connivència amb alguns jutges, per la lentitud de la justícia, o per negligència de qui havia de ser molt taxatiu a l'hora de sentenciar.

Arrosseguem casos de corrupció des del primer dia de la democràcia. Ja deixo a banda tot el que es va fer prèviament, perquè el mateix sistema ja ho permetia. Casos de corrupció que no han deixat de succeir-se i que tenim acumulats a les portes dels jutjats, o bé han prescrit per interès de qui tots sabem.

El PSOE no està net de culpa. Hi ha moltes coses que no sabem i potser no acabarem de conèixer mai. També partits més modestos, com ERC, s'han vist esquitxats. I podríem anar seguint. Però el PP té un llarg currículum en el món de la corrupció, i s'ha de ser molt mal arribat declarar que el que va fer l'exministre socialista no té precedents. 

Els polítics espanyols, els catalans inclosos, es pensen que la gent no ens adonem de tot el que passa. No ho sabrem tot, però intuïm moltes coses. El problema està en el fet que el sistema democràtic no té totes les eines per destronar els corruptes i apartar-los de la circulació. Els hem d'aguantar fins que marxen, o la fan molt grossa. Hi ha molt ego entre els polítics. I si no fixeu-vos en la Laura Borràs o l'Oriol Junqueras, per posar només dos exemples. Hauríem de fer net, per això és massa difícil.

De què parlaran Rajoy i Mas?

Sembla ser que els presidents Rajoy i Mas es trobaran i dialogaran. No s'han posat d'acord en qui ha demanat la trobada i pretenen posar-se d'acord en les relacions entre Espanya i Catalunya. Ho veieu possible?

Haig de suposar que l'actitud de Wert i de tot el govern espanyol vers Catalunya és una estratègia per si han de negociar. Tu apuges els preus dos dies abans de les rebaixes i llavors presumeixes d'oferir grans rebaixes. El govern espanyol fa el mateix. Ja ho ha fet també amb els impostos.

Avui Rajoy parlava de l'existència d'un problema. M'imagino que, a la seva manera, el problema és Catalunya i no el govern espanyol. Si no pot entendre que Espanya, govern i institucions judicials, s'han esforçat a fer la punyeta a Catalunya, Rajoy no mourà fitxa i culparà Mas del fracàs.

El que no entenc, o si més no em fa vergonya, és l'actitud del PP català. Comprenc que la seva situació no és fàcil. Un partit gran a Espanya i prescindible a Catalunya. Justificar el que fa el seu partit a nivell espanyol és complicat. Cal ser demagog, cec o autista, perquè no és només despistar, sinó que han de defensar-ho, quan no s'aguanta en res.

Començarem les vacances amb el pensament posat en el 9 de novembre, però abans hauran de passar moltes coses, algunes de les quals poden deixar sense efecte la consulta. És per això que haurem d'estar molt a l'aguait, seguint-ho de prop.

Vacunar-se per a la independència

Aquests dies, i ja portem uns quants mesos, hem parlat de tots els preparatius per a la cadena humana de l'onze de setembre, i en general de tot el que fa referència al dret a decidir i el camí a la independència. 

A diferència de molts independentistes, m'agrada llegir escrits i arguments de persones contràries a la independència, ja siguin federalistes o nacionalistes espanyols. De tothom se n'aprèn, i qui es cregui que ja ho sap tot, o bé que té la raó i la millor solució per a tot, està molt equivocat.

Em va agradar la columna del director de l'ARA, d'aquest dimecres. Creure's que el tot és la projecció del teu entorn és un greu error, i qui es pensi que la guerra està guanyada abans de plantejar-la, tindrà una gran decepció.

Avui fent la passejada diària entre Arenys i Canet, pensava en una d'aquestes converses i m'ha vingut el cap la vacuna. Si només prens allò que et va bé, et convé, i amagues el cap sota l'ala, al primer atac et tomben. Vacunar-se és precisament una manera de prevenir la malaltia tot injectant-te petites dosis de la pròpia malaltia per crear anticossos. Si no creem aquests anticossos, fàcilment perdrem la batalla. Si som tan cecs que no veiem què hi ha al nostre voltant, arribarà un moment que l'entorn ens vencerà.