Evitar l'exclusió social

Parlar d'immigració suposa un risc. Hi ha persones que, amb desconeixement de la realitat legal, opinen sobre el fet migratori, o més aviat es dediquen a carregar totes les culpes a les persones immigrants. Si intentes explicar què passa realment i amb què es troben les persones que venen de l'estranger, se't tiren a sobre sense escoltar i voler entendre-ho. Com en totes les coses, hi ha divisió d'opinions, i això no ha de ser negatiu. El problema és quan no es volen escoltar els arguments dels altres.

Avui llegia que el PSOE estaria a favor de regularitzar la situació dels estrangers que viuen a casa nostra. Davant la notícia han sortit totes les veus contràries a la immigració i que acostumen a culpar-los de tots els mals. La realitat, però, és que la legislació vigent no facilita la vida dels immigrants, amb moltes traves per poder treballar i, per tant, obtenir recursos per viure.

El nostre país té un problema de baixa productivitat, salaris baixos i poca qualificació dels treballadors. Aquest panorama és ideal perquè vinguin moltes persones d'altres països, perquè en el fons ens falta mà d'obra, però difícilment ens aixecaran el nivell de productivitat. Tampoc els salaris milloraran, i en conseqüència el poder adquisitiu continuarà baix. És el peix que es mossega la cua.

El risc d'exclusió social és alt al nostre país. Llegia l'altre dia un article on deixaven clar que avui dia tenir feina no és, necessàriament, la clau per sortir de la pobresa. Amb feines tan mal pagades resulta difícil arribar a final de mes. Si a tot això hi afegeixes persones que tenen complicat trobar una feina, simplement perquè no disposen de permís de treball, el risc d'exclusió s'amplia i això té greus conseqüències.

Cal diferenciar, doncs, tots els paràmetres i no simplificar-ho. Si el govern no simplifica els tràmits per obtenir el permís de residència i de treball, eliminant el bucle que fa impossible ambdues coses, o si més no ho complica exageradament, no aconseguirem una situació estable, ni un mercat del treball transparent i normalitzat. 

Amb la regularització de les persones arribades al nostre país s'hi haurà d'acompanyar les millores laborals, no només la reducció horària, que sembla que és l'única cosa que tenen a la ment els sindicats. Cal més formació, nivell salarial més alt, i millorar la productivitat. Si no treballem amb aquests objectius, estarem donant cops de pal cec sense aconseguir avançar econòmicament i social.

Pensant en la gent gran i persones amb diversitat funcional

Hi ha moltes coses per endreçar i molts temes a desencallar que no s'han prioritzat. Ahir parlava de millores a la via urbana que els vilatans ens reclamen. Elements que per algunes persones poden no tenir importància, com els bancs adequats perquè la gent gran i amb dificultats ho tingui més fàcil per asseure-s'hi i descansar, o el compliment de normatives que dictaminen on es pot col·locar el mobiliari urbà, o els elements publicitaris dels comerços, que ben regulat poden fer més agradable la mobilitat de les persones pels carrers i places de la nostra vila.

Tenim una població envellida i la tendència és que vagi en augment, i això ens ha de fer veure que no podem ignorar tots aquells obstacles i barreres arquitectòniques que impedeixen la normal circulació de les persones. Hem millorat en carrers de preferència per als vianants, però encara hi ha molta feina a fer.

Regulem les terrasses de la Riera. És molt important que la restauració pugui oferir un bon servei a peu de carrer, però no a qualsevol preu. No posant obstacles a la circulació de les persones a la principal artèria comercial de la vila. Hem de fer possible la complementarietat del negoci amb l'oci. 

I hem de treballar per millorar l'accessibilitat a zones de la vila, on hi ha residents, però també serveis d'ús general i en algun cas de certa freqüència, com podria ser el Centre d'Atenció Primària (CAP), on no tothom ho té fàcil per arribar-hi. Penso en els pisos de Sant Telm, o del Pla dels Frares, dos nuclis de població que es troben al capdamunt d'una carena. No poden passar quatre anys més sense que s'hagi trobat la solució. Tothom en parla, però no s'acaba de concretar en res.

També es parla de la gent gran que viu sola. Persones que corren el risc de l'exclusió social. Han sorgit iniciatives i projectes, com el programa RADARS, però el més calent és a l'aigüera. La col·laboració ciutadana és bàsica per fer possible la integració de tothom a la vida social de la vila, però cal un acompanyament i planificació de l'administració local. La gent gran no només vol festes i berenars a la Riera. També necessita que se'ls tingui en compte el dia a dia. Hi ha moltes persones a la vila disposades a col·laborar-hi. Posem-nos-hi seriosament i coordinem un bon treball al respecte.

Ahir parlava de sensibilitat, perquè és bàsic si volem aconseguir una bona convivència on tothom i tingui cabuda, pensant sobretot en les persones que per les circumstàncies que siguin ho tenen més complicat. Podem pensar en grans inversions i projectes, però si no posem per davant de tot les persones a qui diem que volem servir, ens equivocarem. 

La CUP volem entrar amb força a l'Ajuntament perquè som joves i volem treballar per a ells i amb ells, però estem alhora molt sensibilitzats amb les problemàtiques que afecten a la gent gran i les persones amb diversitat funcional.

Parlem de la bretxa digital

El risc d'exclusió social és avui dia un dels perills més importants de la nostra societat. La tendència, no volguda però real, és arraconar aquelles persones que tenen més dificultats per moure's en un món cada vegada més individualista i menys respectuós, malgrat que puguis sentir molts discursos que diuen tot el contrari i que et prometen tot tipus d'ajuts i millores per afavorir les persones grans, els infants o les persones amb diversitat funcional.

Entristeix escoltar segons quines promeses electorals que se sustenten en el respecte i estima cap a aquests col·lectius menys afavorits, o amb més dificultats de relació social, amagant que fins ara, quan s'hauria pogut fer, no s'han tingut en compte. Podríem parlar de barreres arquitectòniques, de dificultats administratives per rebre ajuts o sol·licitar serveis, de projectes iniciats, però que s'han quedat amb intents fallits.

La CUP està preocupada per aquesta manca de sensibilitat manifesta i vol fer un canvi en la manera d'obrar, prioritzant aquells col·lectius que tenen més dificultats per ser presents i amb tots els drets reconeguts i respectats, a la nostra vila. Treballarem per millorar l'accessibilitat física, però també humana i social, i un dels projectes que volem impulsar va dirigit a la reducció de la bretxa digital que condueix a l'exclusió social, per la dificultat que suposa per a moltes persones accedir als ajuts i serveis públics, amb una tramitació cada vegada més informatitzada i menys presencial.

Demà divendres, al local de la CUP del carrer Bonaire, parlarem de la bretxa digital i del nostre projecte per reduir-la. Volem formar, però sobretot acompanyar tothom en la tramitació de les sol·licituds de serveis i ajuts de l'administració pública i de les empreses de serveis bàsics. Es tracta de donar un servei, no pas d'urgències i d'última hora, sinó d'acompanyament constant, des del primer dia, per minorar aquestes dificultats que poden frenar moltes iniciatives i perjudicar a una part important de la nostra població. Però tot això s'explicarà molt millor demà divendres, 5 de maig, a les 19h.

La CUP a Arenys de Mar té camp per créixer des de l'oposició

La CUP, que va aconseguir ser la tercera força en les eleccions municipals a la nostra vila, té camp per créixer treballant fort des de l'oposició, no pas per posar pals a les rodes, sinó per aconseguir que les decisions del govern municipal siguin justes, clares i transparents. Per fer possible que la poca tendència de l'alcalde en funcions a donar veu als arenyencs durant els quatre anys del mandat, canviï i puguem participar activament en la gestió pública per sortir d'aquest atzucac en què ens trobem des de fa quatre anys.

De la CUP podem esperar una bona fiscalització de l'activitat municipal, dels seus comptes, les seves contractacions, les subvencions i convenis, de l'aplicació dels reglaments, d'unes bones ordenances fiscals i un pressupost que prioritzi la voluntat de reduir desigualtats, millorant la situació de les famílies en atur, amb problemes d'habitatge i amb risc d'exclusió social.

Perquè necessitem accions contundents i no simplement d'imatge i purament superficials. No n'hi ha prou en actuar de cara a la galeria i mirar-nos el melic per creure'ns millors que els altres. No n'hi ha prou en detectar problemes i buscar culpables per no resoldre res. 

La CUP ha demostrat, en els quatre anys d'oposició, que no és un grup d'amics de terrassa i passar l'estona, ni ha deixat per a última hora recórrer als veïns per conèixer quins són els seus problemes, i què esperen dels càrrecs públics.

Amb la col·laboració de grups municipals com ERC, ICV i qui s'hi apunti, es pot fer una bona feina d'acostament de la política als vilatans, per demostrar-nos que l'ajuntament no és una cursa d'obstacles, ni que els serveis que es presenten són lents i embolicats. 

No volem que ens comprin amb regals i encara menys amb promeses que mai s'acaben complint. Volem saber que les coses no són fàcils, que no només podem pensar en els nostres carrers, sinó que cal caminar junts tots plegats, però que ens demostrin amb fets que els anys no passen en va, i que les obres i millores no es queden per fer.

Dissabte tindrem un nou alcalde que haurà de començar a treballar des del mateix dia per fer realitat tot allò que ens han promès, però sobretot per millorar la nostra vila, que no haguem d'esperar quatre anys més per adonar-nos que estem allà on érem fa quatre anys.