No m'agraden els petards!

Hi ha coses que sembla fer vergonya a la gent reconèixer-ho, sobretot en ambients de festa i diversió, o en celebracions com la revetlla de Sant Joan, tan nostrada. Em consideraran estrany, val més que no ho sàpiguen. Ho dissimularé i faré com si no passés res. Com si fos la persona més feliç i més enrotllada de tots!

Doncs, no! A mi no m'agraden els petards. Ho trobo una bestiesa, sense sentit. Una despesa inútil i una manera de molestar els altres. Ja sé que un pot gaudir dels petards sense emprenyar ningú, però no em negareu que emociona a més d'un veure l'ensurt que li claves al veí, o a aquella persona que circula tranquil·lament pel carrer.

És cert que de totes les coses se'n pot fer un bon o mal ús, però no em direu que no és absurd gastar-te els diners per encendre la metxa i fer esclatar un petard, o té sentit? Ja sé que hi ha moltes coses sense sentit que fem sovint i no ens queixem, però no em negareu que un dia assenyalat com la vigília de Sant Joan, amb l'arribada de la flama, procedent del Canigó, amb tot el que significa per als catalans, no sigui un bon moment per declarar que no m'agraden els petards! 

Cal anar encenent i llençant petards per aquí i allà? Fins i tot acompanyant la flama?

No em detindré a comentar fets luctuosos que els arenyencs tenim ben presents, només cal veure les notícies de les persones, normalment joves, que ingressen als hospitals i centres sanitaris la diada d'avui, per culpa dels petards. I encara que no ens facin mal ni el provoquem, quin sentit li donem? Gaudir de la fressa i les corredisses? No tenim res més a fer?

Mai m'han agradat ni mai n'he comprat. No crec que canviï d'opinió. Tothom és lliure de fer el que més li plagui, però intenteu no molestar els altres. Si de cas, tanqueu-vos a casa i comenceu a encendre els petards. Fins i tot podreu gaudir de l'art de socarrimar les parets. Es poden dibuixar imatges ben originals!

No m'agraden les flors de fusta i cartró

Estic a favor de la festa d'Arenys en flors, però m'agradaria que fossin flors de veritat, i si no n'hi ha prou, que hi poséssim plantes, però això d'adornar-ho en cartró o fusta pintades les flors no em fa el pes. Tant de bo que els carrers i places de la nostra vila fossin totes plenes de plantes i flors naturals, que tots plegats ens comportéssim d'una manera civilitzada i procuréssim mantenir nets els carrers.

Tot l'any hauria de ser la festa de la flor i la planta, sense necessitat de concursar, simplement adornant la nostra casa, les finestres i balcons, pel fet de sentir-nos millor. Si això no és possible, acontentem-nos amb un cap de setmana a l'any, però sisplau no fem trampes.

TV3 o El Terrat TV

Arran de la notícia de la substitució de Laura Rosel per Cristina Puig, en el programa FAQS de TV3, m'ha vingut a la memòria una pregunta que em faig darrerament sobre el paper d'El Terrat a TV3. Sembla que cada vegada hi ha més programes televisius de 'la Nostra' que són realitzats per la productora 'El Terrat'. M'imagino que la majoria de televidents no ens fixem en l'autoria dels programes, sinó en les persones que hi figuren, i potser per això em va sobtar que es posés en marxa un nou programa de l'esmentada productora, i adonar-me que n'hi ha tota un colla més.

Quant al relleu, cal entendre que és una decisió de l'empresa i que nosaltres no hi tenim res a dir. Personalment no en puc dir gaire cosa perquè ja fa molt temps que no segueixo el programa, des d'abans que la Laura Rosel substituís a Ricard Ustrell. No hi tenia res a veure el presentador, sinó el monotema que em va arribar a embafar.

El canvi anunciat avui no em farà tornar al programa, ans el contrari. Recordo la nova presentadora en els seus inicis a TV3. Potser sóc molt injust amb ella, perquè no em va agradar mai la seva manera de presentar el programa, i cal suposar que ara deu tenir més taules i ho deu fer molt millor.

La CUP per part de la seva credibilitat

La CUP, gràcies a l'acció de David Fernàndez, havia aconseguit agradar i simpatitzar persones que mai abans hauríem situat en la seva òrbita. Per a molts la CUP era el partit polític d'un perfil determinat de persones, per la qual cosa tenia un llistó que no li permetia créixer en vot, com sí ho fan altres forces polítiques. El tarannà de David Fernàndez a nivell nacional ha estat admirat per persones d'altres perfils que, avorrits amb els partits de sempre, veien en la CUP una alternativa plausible en les properes eleccions catalanes i, fins i tot, en les municipals del mes de maig.

L'actitud de la CUP al Parlament català, que ha acabat amb l'abandonament de la sala amb l'excusa de no sentir-se representats, no li ha fet cap bé, i penso que una part dels vots que tenia mig conquistats, els ha perdut.

Els parlamentaris poden anar vestits com millor els plagui, però el seu comportament ha de ser seriós i no es pot abandonar la sala, per malament que s'hi puguin trobar. Sortint al carrer no aconsegueixen millorar el Parlament, sinó que es converteix en una rabieta sense cap més conseqüència que deixar en evidència la seva impotència o immaduresa.

Es pot ser molt crític amb la decisió judicial dels fets del Parlament. Es pot discrepar amb la decisió del Parlament de recórrer la sentència de l'Audiència Nacional, però això no és motiu per abandonar la seva responsabilitat de parlamentaris escollits per una part del poble català.

Quant a la sentència haig de dir que celebro que el poder judicial valori el Parlament català, i no deixi impunes les agressions amb què es va ofendre Catalunya en el símbol més preuat de la democràcia representativa. Una cosa és manifestar-se, xiulant, insultant i fent tot tipus d'expressions de protesta, però una altra ben diferent és intentar segrestar el Parlament de Catalunya, atacant físicament els parlamentaris escollits pels catalans.

Es pot discutir si la sentència és exagerada, si la pena imposada és desproporcionada, sobretot respecte a altres fets tant o més greus que no els passa res, però personalment no vaig estar gens d'acord que les accions dels manifestants i assaltants als parlamentaris quedessin sense càstig. 

David Fernàndez i el seu grup parlamentari havien d'argumentar, com així han fet, la seva opinió contrària, manifestar el seu desacord amb la sentència i amb el fet que fos el Parlament qui recorregués la resolució de l'Audiència Nacional, però mai abandonar el Parlament on hi són perquè els hem escollit.

Avui la CUP ha perdut una part dels simpatitzants que s'hi havien apropat darrerament, i qui sap si això quedarà palès en les properes enquestes d'opció de vot.