Poc s'ho podia imaginar l'expresident del govern espanyol Felipe González, que en una intervenció seva en una universitat li entressin estudiants a interrompre'l tot cridant "fora feixistes" i "fora empresaris de la universitat". A González l'acompanyava l'empresari mexicà Carlos Slim.
Si fem un seguiment de l'evolució de qui va portar el socialisme al govern d'Espanya, fins a la data d'avui, ens adonarem que el canvi ha estat total. No nego el dret a evolucionar, perquè l'entorn també ho fa. El que sap greu és perdre la memòria i actuar tant en contra dels drets i principis defensats.
No penso que la vida de l'expresident hagués de ser de missioner o mileurista, però tampoc calia anar a parar a l'altre extrem. Si més no el seu testimoniatge no deixa massa ben parats els que varen confiar en ell, sobretot quan continua present a la vida pública, donant consells a tort i a dret.
Felipe González no és una excepció entre els expresidents a Espanya i arreu. Nosaltres en patim un altre tant o pitjor, com és el senyor Aznar, que també comporta disgustos als seus i, en concret, al seu substitut nomenat a dit.
Aznar actua com a fals profeta, no pronosticant, sinó amenaçant. És d'aquelles persones que tenen l'ego tan desenvolupat que arriben a creure que són la veritat pura i que les seves paraules són ordres. Malauradament compten amb massa quòrum i simpaties, que no ajuden a obrir-los els ulls.
