Sobremedicats

Aquest diumenge el diari ARA parlava de la sobremedicació, i analitzava uns quants medicaments, els més consumits, i en desxifrava alguna de les conseqüències de prendre'ls durant massa temps. L'article era prou extens com per passar-hi una estona i em preguntava què en dirien els metges, els quals quedaven una mica retratats. Es trobava a faltar una mica més de control sobre el consum de medicaments, sobretot pensant en les persones amb malalties cròniques, normalment persones grans, però no només.

M'ha cridat l'atenció l'omeprazol, no només per ser un dels medicaments més prescrits, sinó perquè es deia que es receptava com a protector d'estómac, i es posava en dubte la seva eficàcia. També s'insistia en l'excessiva durada del seu tractament.

Penso que avui els metges, ja sigui perquè estan desbordats, o bé perquè els malalts sembla que insistim en què ens receptin medicaments i així marxem contents de la consulta, no hi prou control dels medicaments que estem prenent, i sobretot la durada. L'omeprazol, que fa molt temps que el prenc, el considerem una garantia per poder prendre tots els altres medicaments, sense perjudicar gaire el nostre estómac. Davant la informació que apareixia aquest diumenge, entren tots els dubtes i la reflexió si convé continuar prenent-lo diàriament.

M'imagino que tots hauríem de reflexionar una mica més, i intentar substituir, dintre el que es pugui, medicaments per productes naturals, alguns dels quals també comporten beneficis. No hauríem d'exigir tant als nostres metges perquè ens donin la recepta, i creure'ns que seguint una dieta saludable i fent més exercici, potser podríem eliminar alguns d'aquests medicaments.

Cal prendre la informació del diari ARA com un seguit de recomanacions, i no considerar-ho alarmista, però si que potser ens hauríem de parar a pensar si tot allò que en aquests moments estem prenent, és realment necessari. Potser una visita al metge, ara que no hi ha tanta pressió per la pandèmia, aniria bé per començar de zero i només mantenir aquells medicaments que la nostra constitució i salut ens obliga respectar.

Aquests vells polítics que no saben callar

Escoltar les declaracions de Felipe González et remou l'estómac, et vénen ganes de vomitar. Com es poden dir aquestes bestieses en boca de qui va ser president del govern espanyol. Com es pot tenir la barra de banalitzar el nazisme per interessos que se m'escapen. Felipe González es creu posseïdor de la veritat. Jo només li demanaria humilitat i sentit comú. Que reflexioni una mica sobre la seva vida i on ha arribat, abans de gosar criticar ningú. 

Tots cometem errors, a vegades voluntàriament, però sovint de manera involuntària. Jo puc entendre que Felipe González estigui en contra de tot el que va passar el dia 1 d'octubre, i fins i tot li reconec la seva crítica a la mala gestió del cas per part del govern de Madrid, i sobretot del seu president M. Rajoy. No calia, però caure tan baix i barrejar-hi Hitler i Franco. Malauradament vivim situacions que ens recorden el passat franquista, però no precisament perquè vàrem sortir a votar, sinó per la conxorxa de jutges, polítics i policia a criminalitzar l'acció i, sobretot, mentir descaradament sense escrúpols.

Els que vàrem viure els anys de lluita democràtica amb Felipe González al cap davant, i molts d'altres, fossin de la nostra devoció o no, però a qui reconeixíem el seu valor, la seva força i la seva resolució per situar Espanya en el món democràtic, ara sentim nostàlgia i al mateix temps decepció. Pensem que l'actitud de Felipe González no és la que calia esperar del jove polític socialista. Tothom actua com vol, però com a mínim que calli i es dediqui a la vida contemplativa, sense embrutar amb més enganys i paranoies la societat que entre tots volem construir.

Indignat per l'actuació i declaracions d'alguns dirigents polítics

Perdoneu-me, però estic indignat! llegir els diaris avui és un escàndol i em remou l'estómac només de pensar que estem governats per uns corruptes, menyspreables i abominables. Les declaracions que fan alguns polítics de Madrid són de jutjat de guàrdia, però no d'Espanya, perquè ja sabem que el poder judicial està prostituït. 

És una vergonya haver de suportar tanta injustícia, observar quin nivell tan baix, humanament parlant, de molts dels polítics, com per exemple el conseller de sanitat de Madrid. No pot ser que tot això que ens passa sigui real, i que hi hagi persones humanes capaces de donar-los suport i defensar-los de les nostres acusacions.

Ja no ens molesta que ens insultin, que ens diguin nazis, que expedientin un jutge català que a les seves hores lliures ha redactat una proposta de constitució catalana... i això que permeten que un jutge del PP sigui el president del Tribunal Constitucional, que no ens deixin votar perquè en la seva democràcia no es pot votar sempre ni tothom...

El més indignant de tot és que hi ha una classe dirigent, que no és només de dretes, que es protegeix entre ells des de fa més de 30 anys, per continuar com passava amb la dictadura, vivint a costa de la majoria de la població, que som uns imbècils que a sobre els votem.

Què més podrem aguantar? no tenim cap garantia que un Estat català estigui dirigit per gent competent i justa, però el que sí sabem és que Espanya és la demostració palpable d'un Estat corromput, sense justícia ni cap garantia democràtica. Tenim una classe dirigent que viu a costa nostra i ens obliga a arrossegar-nos per terra, sense cap possibilitat d'aixecar el cap, a no ser que donem un cop de puny a la taula i els ho deixem clar. Ens falta unió per afrontar tanta perversitat.