Els catalans no estem sols

Avui em fixava en la crònica que escriu Núria Sala Ventura al diari ARA, sobre els problemes d'uns pares a l'hora d'inscriure el seu fill al Registre Civil francès. La família, d'arrel bretona, va pretendre inscriure el seu fill amb el nom de Fañch, que és com s'anomena Francesc en bretó, i sis mesos més tard han estat citats pel ministeri fiscal prohibint-los el nom, exigint que li canviïn, o ho faran ells. El problema, segons he entès, no és que hagin escollit el nom en bretó, sinó que el caràcter 'ñ' no existeix en francès, i per això els diu que són uns mals pares que provocaran molts problemes al seu fill. A la mateixa crònica, l'articulista parla del cas d'una família occitana que tampoc varen poder inscriure el nom del seu fill Artús, en occità. El problema també era que en francès aquesta vocal no contempla la possibilitat de l'accent tancat.

    És realment un problema de grafia o de rebuig a les llengües minoritàries a França? Crec que és molt clara la resposta i els catalans ho sabem molt bé. El problema que tenim a Espanya de manca de respecte a la nostra llengua materna, i pròpia del país, el pateixen, potser amb escreix, al país veí. Sempre se'ns ha dit que el model francès era molt més centralista i unificador que no pas l'espanyol. Jo crec que simplement és perquè a Espanya les coses no se saben fer prou bé i, tot i la repressió franquista, no han aconseguit la manera de prohibir-ho explícitament, encara que a la pràctica sorgeixen tants problemes que molts acaben resignant-se i no plantant-hi cara, com caldria.

    Les dues famílies relacionades a la notícia sembla ser que volen anar fins al final per defensar els seus drets, i molt concretament, el dret a utilitzar la seva llengua, encara que només sigui per posar el nom al seu fill.

    Està vist i comprovat que formar part d'un col·lectiu minoritari, per més democràcia que hi hagi, no et soluciona la vida, sinó que més aviat te la complica. Els catalans hem nascut reprimits per Madrid, amb la col·laboració de molts, també de casa nostra, i després de tota la vida lluitant-hi, marxarem d'aquest món sense haver aconseguit el reconeixement que es podria deduir del text de la Constitució, però que sempre ha tingut una interpretació restrictiva i contrària als nostres drets.

ICV es debat entre Podemos o el dret a decidir

Diuen que a l'oposició fa molt fred. No sé si és així, però el cas és que a Rússia els maten i a Veneçuela els empresonen. Sigui com sigui a Espanya simplement els arraconen durant quatre anys a l'espera de tenir més sort en les següents eleccions.

Aquest cap de setmana ICV treballa per decidir quina és la millor manera de no fer llàstima. Es tracta de decidir si pacten amb Podemos per no fer el ridícul o bé retornen al bloc pel dret a decidir. Malauradament no es tracta d'un treball ideològic, sinó tan sols d'estratègia, de no desaparèixer i malbaratar tants anys d'història política i social.

Tot això em fa pensar que, seguint els patrons de les direccions dels partits, si les properes eleccions municipals es visualitzen com a primàries de les plebiscitàries del mes de setembre, a Arenys ens podem trobar que només tinguem tres opcions sobiranistes, ara representades tan sols amb tres regidors. El fet que CDC d'Arenys estigui en un segon pla i el sobiranista d'UCD, l'actual alcalde, no es presenti, deixa el sobiranisme en mans dels partits minoritaris -CUP, BLOC i ERC.

De totes maneres confio que, almenys a Arenys, a les municipals es tinguin en compte les persones i no tant els partits polítics que representen, tot i que puc entendre que votar una llista amb els símbols de PP, PSOE o C's, puguin condicionar perfectament l'elector, i em sap greu per en Ramon i la Rosa.