Una marató solidària

Un any més, tot fa penar que la Marató de TV3 ha estat novament un èxit. Dic això perquè la televisió, a casa, no es va engegar en tot el dia, però la trucada solidària no hi va faltar. D'alguna manera et sents compromès amb la tasca anual de recollida de diners per a la investigació, que salva vides.

És cert que el seguiment del programa solidari és interessant, perquè t'assabentes de realitats que desconeixes. Unes vivències que et posen la pell de gallina, i que t'ajuden a adonar-te de la sort que tens, quan pots afirmar que tens salut. Els diners són molt importants, sobretot els mínims indispensables per a una vida digna, però la salut és bàsica, i acostuma a passar que només ho veus, quan et falta.

Avui, però, obrir la televisió resulta frustrant. Tot i que hi deu haver programes molt interessants, predominen aquells que només busquen fer-te passar l'estona sense aportar-te gaires continguts ni coneixements. Hem avançat en tecnologia, però hem perdut qualitat, i això fa que prefereixis asseure't amb un bon llibre i deixar estar el soroll de l'aparell.

M'imagino que es programa allò que la gent demana, però segur que cauen en l'error de donar peixet, no fer pensar gaire a la gent, distreure'ls i fer-los riure, que la vida ja és prou trista. Recordo que quan jo era jovenet i va arribar la televisió, es va crear un segon canal pensat per aquells que buscaven alguna cosa més que entreteniment.

Sé que no soc just posant tota la programació al mateix sac. Que hi deu haver programes que aporten coneixement, que no tot és riure absurditats, però m'he cansat de buscar i he optat per tenir la televisió apagada. Tenim el recurs, i en podem fer ús quan volem o creiem que hi ha alguna cosa que ens pot interessar. No es tracta de vetar-la, però sí de regular-ne l'ús i no tenir-la com a música de fons sense cap profit.

Desitjo que s'hagin recollit molts diners i que es destinin a la investigació per aconseguir noves fites per combatre el mal lleig, que ens comentaven els nostres pares. La paraula càncer feia feredat.

Reduir víctimes, l'única xifra important

Dins de la polèmica entre govern català i espanyol en la interpretació de les dades sanitàries i les decisions preses sobre la tornada al treball a les empreses no essencials, demà a Catalunya després de les festes (?) de Setmana Santa es reobriran moltes de les empreses que han estat quinze dies aturades, amb tots els treballadors que no ho poden fer a través del teletreball.

Algú pot pensar que ara es tracta de mirar què passa amb les possibles noves infeccions per poder donar la raó a un o altre govern. Jo desitjo que l'expectativa no se centri en aquestes dades, sinó que, sigui perquè ja es podia acabar amb el confinament total o perquè es prenen mesures severes per evitar-ho, no es produeix aquest increment d'afectats pel coronavirus.

Els que tenim la sort de poder disposar del teletreball continuarem quinze dies més confinats, amb moltes ganes que s'acabi aviat. Les xifres que sí que ens mirarem són les del infectats diàriament i malauradament també en les morts diàries. Qui s'hagi de reincorporar a la feina presencialment, li demano que respecti tots les instruccions preventives, que sigui responsable en benefici propi, però també dels seus familiars, amics i companys de feina.

És important passar pàgina el més aviat possible, i hem de demanar que l'esforç de totes les persones que estan a primera línia salvant vides humanes sigui recompensat pel nostre esforç en seguir les pautes dels experts per fer fora d'una vegada el coronavirus de les nostres vides.

El govern espanyol no escolta el consell de científics

Jo també sóc dels que pensen que un govern de dretes no ho hagués pas fet millor, però això no vol dir que no puguem afirmar que els partits en el govern espanyol no se n'han sortit i estan navegant, creant molts dubtes perquè no prenen decisions fermes i generen molta inseguretat.

Avui s'ha sabut que la decisió d'acabar amb el confinament total obligatori no ha estat consensuat amb l'equip mèdic assessor, sinó que és una decisió política del govern espanyol. Una decisió molt discutida per experts en epidèmies que provoca malfiança i por. 

Aquesta decisió qüestionada va paral·lela amb la manca de resposta en termes econòmics. Qui es creia que avui cobraria no ha cobrat i això també provoca problemes de liquiditat a les famílies afectades i desconfiança total amb el govern de l'Estat.

Ja ho he dit aquests dies que la situació no és senzilla a l'hora de prendre decisions, però això no lleva responsabilitats. Quan una persona està al capdavant d'un govern ha de prendre decisions difícils i així demostra la seva capacitat per exercir el càrrec. No seré tan brusc com Xavier Roig en els seus articles, però sí que penso que el govern actual no és el millor govern que podríem aspirar a tenir.

Davant de les dificultats presentades per l'epidèmia, el govern no ha estat a l'altura i generat desconfiança i inseguretat, que és el pitjor que es pot generar. No se l'ha vist convençut de les decisions que anava prenent i la imatge que dona és que l'epidèmia desapareixerà per la seva pròpia naturalesa, però que haurà deixat més morts de les inevitables. Parlant de vides humanes, no importa la seva edat, és massa greu per deixar-ho en mans de la inconsciència. 

El govern espanyol no autoritza salvar vides humanes

Llegir les declaracions de la vice-presidenta en funcions del govern espanyol, la senyora Carmen Calvo, on manifesta que l'Open Arms no està autoritzat per salvar vides humanes al Mediterrani, fa mal. Sembla impossible escoltar aquestes paraules i no saps com justificar-les. De fet no pots fer-ho perquè no té perdó.

El que se'ns demana des del govern espanyol és que si veiem gent ofegant-se, girem cua i no en fem cas. Es tracta de no mirar el problema i d'aquesta manera tenir la consciència tranquil·la. Aquest discurs sembla ser que s'empara en la manera de pensar dels estats europeus, un pensament immoral i inhumà que no té res de cristià, que són les nostres arrels com a societat.

Veurem com a acaba aquest episodi del salvament de persones migrants al Mediterrani i les conseqüències per als responsables del vaixell de l'Opel Arms. En tot cas, però, la nostra posició serà d'indignació tan sols per les paraules de la vice-presidenta, a l'espera de si reben cap sanció econòmica. 

I entretant que passarà amb els nous nàufrags. Està clar que el bloqueig dels vaixells de les ONG que salven vides al Mediterrani no farà desistir les persones d'intentar creuar el mar per arribar a Europa i poder refer la seva vida. Els hem de deixar morir tranquil·lament? Aquesta és la posició de la desenvolupada Europa? Aquest és el missatge que se'ns envia des de les institucions dels estats?

Open Arms a Arenys de Mar

He assistit a la xerrada "Open Arms, la defensa dels drets humans al mar", organitzada per la regidoria de Medi Ambient, a la sala Josep M. Arnau, al Calisay. Érem pocs, molt pocs, massa pocs per descobrir una mica més la feina d'aquesta ONG. Una feina solidària, amb l'objectiu de salvar vides de persones desesperades que fugen del seu país per trobar una vida més justa, sense guerra ni fam.

A vegades ens omplim la boca de bones intencions, però som incapaços de fer el primer pas. És per això que és bo reconèixer el valor i entrega d'aquestes persones que, de manera altruista, surten a salvar persones desconegudes i evitar-los la mort.

S'ha de dir que la xerrada ha estat una mica desmanegada, però s'hi ha dit coses molt fortes que t'obliguen a pensar en quin món vivim. El conferenciant parlava de manera apassionada perquè comentava allò que ell vivia, i que l'omplia. Potser per això el guió de la conferència ha trontollat una mica.

El representant de l'entitat, argentí, s'ha sincerat d'una manera molt natural i ha facilitat que ens apropéssim a l'escenari del salvament, però també que ens adonéssim del canvi, els darrers mesos, en l'actitud de la majoria de països europeus. Una vegada més l'egoisme i la hipocresia fan acte de presència davant de problemes humanitaris. Els han tancat les portes i els conviden a col·laborar amb Salvament Marítim, qui coordinarà el salvament, en base al port de Motril.

La reacció, resignada, però sense oblidar que allà on ara no seran, hi continuaran perdent la vida molts emigrants.