Reivindicant els drets de la dona

No vull ser pessimista, però tant de bo que totes les mobilitzacions del dia d'avui arreu del món servissin realment per conscienciar-nos de la situació de la dona a la nostra societat. Any rere any hi ha moltes persones que surten al carrer per reivindicar el tracte just en un món masclista, però els resultats no sou prou encoratjadors.

Repeteixo que no vull ser negatiu ni desanimar les persones que lluiten per aconseguir el tracte que es mereix la dona al segle XXI. Molts ens escandalitzem del que passa a països com l'Afganistan o l'Iran, per posar només dos exemples, però som poc conscients del que passa a la cantonada de casa. Sí que ens posem les mans al cap quan els diaris ens informen d'assassinats i violacions, però hi ha altres situacions menys dramàtiques que no ens criden l'atenció com caldria.

Tots hem de fer un esforç per ser coherents amb el nostre comportament. L'educació que hem rebut ha estat massa influenciada per aquesta societat patriarcal que ha dominat i domina el món, i no ens és fàcil ser-ne conscients les vint-i-quatre hores del dia.

Els drames de les famílies que han patit i pateixen violacions i agressions sexuals ens desesperen, però som poc crítics amb el funcionament de la nostra societat, amb el que veiem a la pantalla de televisió, o a les xarxes socials. L'educació que donem als nostres fills hauria de tenir uns principis imprescindibles de respecte a la diversitat i respecte a la meitat de la població del món.

Hem d'admirar l'esforç de molta gent, la majoria dones, per mantenir viu aquest advertiment d'injustícia, i ens cal molt temps per aconseguir arribar on sempre hauríem d'haver estat. I no és només un dia a l'any quan cal estar atents, sinó que és cada dia i en tot moment. Hem de procurar que els nostres joves, sense amargar-los la vida, siguin conscients de la situació i treballin per aconseguir els drets de la dona de la manera més natural possible, però pensant que aquests no vindran sols, sinó que sempre hi haurem d'estar treballant i pensant.

Tant de bo que la realitat sigui diferent de com la veig, i siguem capaços de girar la truita, i aconseguir una societat igualitària en tots els aspectes i atributs. 

Xavi Hernández s'equivoca de nou

Una vegada més, Xavi Hernández l'ha pifiat. El concepte que té de les coses, més enllà del futbol, sembla que no és gaire apropiat, si més no xoca amb la mentalitat de molts de nosaltres. Probablement l'error que cometem sovint és que creiem que les persones que destaquen en alguna cosa, com pot ser el futbol, necessàriament són persones amb qui ens podem emmirallar, però després descobrim que també hi ha misèria.

La reacció sobre la conducta de Dani Alves, que no va ser espontània, no ha estat gens encertada, com tampoc ho varen ser les seves manifestacions sobre Qatar o Aràbia Saudita. Deixa molt que desitjar la seva opinió sobre la democràcia i el funcionament autoritari d'aquells països, i ara tampoc el deixa bé parlar de la manera que ho ha fet, referint-se a Dani Alves.

Jo no començaré a malparlar de Dani Alves, perquè no conec els fets, ni soc ningú per jutjar els altres, i puc entendre que Xavi Hernández, per la relació que ha tingut amb el jugador, hagi pogut quedar sorprès, però això no treu que a l'hora de parlar-ne públicament, hauria de tenir en compte totes les parts. Si vol parlar del jugador, també ho hauria de fer de la presumpta víctima de les agressions sexuals.

Si és capaç de posar-se a la pell del jugador, que ha estat empresonat acusat d'haver agredit una noia, també fora bo que es posés a la pell de la persona agredida i entengués que a la vida no es pot anar pel món agredint a la gent, i encara menys aprofitant-se de la fama i el reconeixement per menystenir els altres.

Suposo que Xavi Hernández ha estat un molt bon jugador, i probablement podrà acabar sent un bon entrenador, però jo li recomanaria que fos més humil i discret, i en temes que potser no domina tant, deixés d'opinar tan alegrament, a no ser que accepti que la gent l'acabi definint com una persona poc sensible, i defensora de la repressió, ja sigui política o sexual. Crec que en Xavi Hernández s'ha equivocat i convindria que es disculpés. Potser la seva empresa, que tampoc queda gaire ben parada, li ho hauria d'aconsellar.

Lluitar per una societat més justa

Ahir en el meu post parlava de les crítiques que estava rebent la celebració del Mundial de Futbol a Qatar i feia referència a la llei d'estrangeria que tenim a Espanya i que malgrat tota la crítica que s'ha fet i de disposar d'un govern socialista que es considera el més progressista de la història, no s'ha aconseguit millorar i fer-la més justa.

Comentava que les paraules del president de la FIFA eren encertades quan parlava de la incoherència d'Occident a l'hora de criticar Qatar, pel fet que a casa nostra tenim una llei que maltracta els immigrants i els força gairebé a delinquir si volen sobreviure. Voldria que quedés clar, però, que en cap moment defensava el president de l'organització de futbol, ni em sembla bé que s'hagi escollit un país com Qatar per celebrar-hi el Mundial de Futbol.

Dit això, sí que m'agradaria insistir en el fet que acostumem a criticar amb molta facilitat les coses que passen lluny de casa, però som poc autocrítics i no lluitem prou per fer canviar aquelles lleis que són injustes, com és el cas de la llei d'estrangeria.

Després d'escriure el post d'ahir he llegit molts més comentaris en contra de l'organització de l'esdeveniment esportiu, i estic molt d'acord que és una vergonya, però insisteixo que no només a Qatar es produeixen atacs als drets humans, ja sigui als immigrants que han construït els estadis de futbol, a les dones que serveixen a les cases, humiliades i explotades, o a la pròpia població autòctona, i concretament a les dones, que són considerades de segon ordre.

Al nostre país encara hi ha molt a millorar i hauríem de lluitar per aconseguir reduir aquests col·lectius feixistes que encara viuen amb total impunitat, o les persones que desenvolupen una pràctica masclista que fa difícil la vida de la dona, que ha de pensar molt bé quan i com es desplaça per la via pública per no ser víctima de violació o agressió sexual.

Seria lloable que tothom fos conseqüent amb el que pensa i actués lliurement amb possibilitats de criticar i exigir justícia on encara no hi és, o és massa dèbil. Potser no podem esperar grans miracles, però el que sí que podem és governar la nostra conducta i contribuir, amb humilitat, a fer un món més just, amb les paraules, però sobretot amb l'exemple de vida.