La terra saonada, però el risc continua

Avui he tingut l'ocasió d'observar l'efecte de les darrers pluges al territori i reafirmar-me en la idea que l'aigua és riquesa. Passem bona part del temps discutint sobre molts temes i decisions, però de l'aigua només en parlem quan escasseja. Portem molts mesos lamentant la manca de previsió dels nostres governants, observant com les reserves d'aigua anaven disminuint fins a mostrar-nos imatges que mai no ens hauríem imaginat. 

    La reacció davant la manca de pluja i la possibilitat d'haver de reduir el cabdal d'aigua subministrada a les famílies, ens fa veure que vivim despistats, sense planificar el futur i havent de reaccionar a marxes forçades davant dels esdeveniments que ens resulten imprevistos. Cadascú de nosaltres som poc curosos amb el malbaratament de l'aigua, però les persones que han optat per liderar el país tenen l'obligació d'assegurar l'abastiment d'aigua sense que haguem de patir tot mirant el cel.

    Quan tens la possibilitat de viatjar a països de més al nord, on l'aigua és més abundant, d'alguna manera els enveges i lamentes que a casa nostra la pluja sigui tan escassa. Aquesta realitat no és una novetat ni ens ve per sorpresa, i és per això que som culpables de no actuar amb projectes adients per evitar haver de tancar l'aixeta.

    El paisatge d'aquesta tarda m'ha semblat magnífic. El verd hi predominava, i encara que no observaves ni salts d'aigua ni rierols, t'adonaves que la terra es trobava saonada i que les plantes agraïen la regada dels darrers dies. També he pogut veure com serraven algun arbre, probablement víctima de tanta sequera i que ara, mig descalçat, podia causar estralls.

    Fa quatre dies el govern de la Generalitat i molts ajuntaments estaven parlant dels refugis climàtics i l'ús de les piscines per combatre la calor que ens vindrà a sobre. Ara, després de la pluja sembla que ja ho tenim tot superat. Realment el paisatge no és el mateix, i la pluja ha resolt momentàniament la problemàtica desfermada, però no n'hi ha prou. La ratxa de pluges s'acabarà i podem tornar a estar setmanes sense veure una gota. No podem tornar a repetir els mateixos errors del passat. La situació en fals, del nostre govern, a l'espera de pactes per nomenar-ne un de nou, pot esdevenir un problema afegit. Cal que tots siguem responsables de la situació i deixar d'especular. El nostre país fa massa temps que es troba encallat, i algú hi ha de posar remei. Sisplau, siguem pràctics i dediquem tots els esforços per planificar el futur del nostre país en benefici de tots.

Plourà, però no suficientment

Aquest dissabte s'han suspès o ajornat algunes activitats a l'aire lliure per la previsió de pluges. Al nostre país parlar de pluja és gairebé una obsessió. Ens passem el temps conversant de quan plourà i si ho farà prou per alleugerir els problemes que tenim de sequera, mentre veiem com els nostres pantans es van buidant, amb unes imatges que mai havíem vist ni imaginat.

    La previsió i la planificació no són dues pràctiques gaire típiques del nostre país. D'alguna manera ens adonem tard de les coses i llavors tot són corredisses per intentar resoldre allò que molt probablement hauríem pogut preveure i evitar situacions crítiques. En el cas de l'aigua tenim moltes assignatures pendents.

    L'aigua, que és un bé essencial, ha esdevingut un bé escàs i molt preuat, però acostumem a fer-ne un mal ús. Potser perquè té un cost reduït, en teníem en abundància, o si més no això semblava pel fet de veure-la rajar cada vegada que obríem l'aixeta, sense dispensadors ni la precaució d'estalviar-la mentre ens rentem les dents o ens ensabonem les mans. Ara ens estan dient que no podem consumir-ne tant com volem. Que els propietaris de piscines no les poden omplir. Que no es poden regar els jardins ni els horts... Tot això ens ve de nou.

    No som profetes, i probablement ningú no s'imaginava que avui ens trobaríem amb aquesta sequera tan severa, però convindria repassar la història i recordar temps passats amb problemes semblants. Llavors vàrem córrer a trobar solucions, que amb el temps han funcionat, però no suficientment. Calien més esforços que no s'hi han dedicat. 

    Una de les tasques dels polítics és planificar el futur, preveure què pot passar i treballar per afrontar totes les circumstàncies previsibles. Fa molts anys que parlem del canvi climàtic, i encara que n'hi ha que no hi creuen, la majoria ho tenim clar, i això comporta canvis importants que s'han de tenir en compte. La sequera n'és un, i aquí hem badat.

    No podem estar tot el temps vivint només del present i tapant forats. Hem de mirar cap al futur i planificar els treballs necessaris perquè no ens enganxin amb els pixats al ventre. Demà plourà, però tots sabem que no ho farà suficientment, ni tampoc els propers dies, setmanes i mesos. Hem de donar solucions a la situació d'avui, però preveure les de demà. A veure si canviem la manera de treballar i posem seny d'una vegada!

La nostra aigua de cada dia

Vaig llegir un dia que la gran preocupació d’aquest món no seria la falta de minerals fòssils, sinó la manca d’aigua. Tots som conscients de la importància de disposar d’aigua en qualsevol moment del dia, ens trobem allà on siguem, però no fem res per evidenciar-ho. Intentem estalviar llum i gas, probablement perquè el cost és alt, però l’aigua? 

Si mirem la relació de factures de tot un any ens adonarem que l’import de l’aigua consumida representa un percentatge prou baix. Potser és això el que fa que no tinguem gaire interès en estalviar-ne el consum, sobretot quan deixem que corri l’aigua mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o esperem que arribi prou calenta a la dutxa. Quan obrim una aixeta i no surt aigua, llavors sí que ens lamentem que ens hagin tallat el subministre, encara que només sigui per reparar una avaria.

Portem molts mesos parlant de la sequera que pateix el nostre país. Hem vist moltes imatges del nivell dels nostres pantans. Gairebé no recordem el dia que va estar plovent de manera sostinguda unes quantes hores. Malgrat això no hem canviat els hàbits i ara ve quan ens diuen que hauran de reduir la pressió i qui sap si també ens tallaran l’aigua unes hores al dia. Serà aquesta la manera de reduir el consum?

L’aigua és un bé essencial i com a tal tothom n’ha de poder disposar per satisfer les seves necessitats de consum, però ja va sent hora que ens comportem de manera responsable i no la malbaratem. No sé si cal incrementar-ne el preu. Potser no seria una mala idea, sempre i quan fem possible que ningú es quedi sense per dificultats econòmiques. És perquè creiem en un Estat fort i amb finalitats redistributives que podem continuar amb la cara alta i criticar aquests corrents ultraliberals que volen privatitzar-ho tot, afeblint l’administració pública i posant en risc una vida digna i de ple dret per a una bona part de les famílies que per elles soles no se’n poden sortir.

Reflexionem si ho estem fent bé. Apliquem totes les eines de què disposem per assegurar l’aigua a totes les llars, però al mateix temps controlem-ne el mal ús. La tarifació social per una banda i la regulació del consum en funció del Padró poden ser dues mesures que ens ajudin a racionalitzar el consum de l’aigua i combatre les dificultats que la greu sequera ens comporta, i que no sembla pas que hagi de millorar en un futur. 

Aprendre a estalviar l'aigua

Et diuen que aquesta tarda plourà i et mires el cel i ho veus blau sense cap núvol. A qui volen enganyar? Fa massa temps que esperem la pluja com perquè ara vingui un graciós i faci la broma fàcil. Han passat dues hores, o potser menys i tot, i cauen espurnes del cel. La blavor ha desaparegut i ha quedat un cel gris.

No, les quatre gotes que cauran no ens ajudaran gaire, per no dir gens. La manca de pluja de fa tants mesos només pot ser superada per una tanda ben llarga de pluja persistent. I això no és el que ha passat avui. Ens han mullat els carrers, amb prou feines per treure la pols. En volíem més, però tot ha quedat en una presa de pèl. 

Essent optimistes penses que arribarà un dia que ho recordarem en temps passat. Ja arribaran aquestes pluges tan necessàries. Molt probablement oblidarem el tràngol sense haver resolt la manera d'estalviar l'aigua. Quan obres l'aixeta i raja, ja no et preocupes de res més. Si a més la televisió i els diaris deixen de parlar de sequera, el record se l'endú el vent.

Algú recordava el període de sequera del 2008? No han passat tants anys, però la majoria ho havíem oblidat completament. Es varen prendre decisions importants i potser per això el drama actual no ha estat tan gran com hauria pogut ser. Tot i així la sequera és persistent, i ens fa l'efecte que no recuperarem la situació anterior. 

I la pregunta que em faig és si l'aigua està prou valorada, no només ara que no n'arriba, sinó sempre. Un litre de benzina costa molts diners, i ens ho pensem dues vegades abans d'anar a omplir el dipòsit. Un litre d'aigua de l'aixeta té un cost ínfim, i potser per això a vegades ens oblidem de tancar l'aixeta o triguem massa estona a reaccionar. S'hauria d'apujar el preu de l'aigua?

L'aigua és un bé essencial i per això ens hem de protegir. Només faltaria que les persones que tenen prou problemes per tirar endavant ara els hi encarissin el preu de l'aigua. Tota l'aigua ha de tenir el mateix preu? Els que la utilitzen per omplir piscines o regar camps de golf han de pagar-la al mateix preu? Potser ha arribat l'hora de diferenciar el preu en funció de l'ús i quantitat que se'n fa servir. Probablement no és engrescador i pot fer perdre vots segons quines mesures es defensin o es tinguin en compte, però crec que seria hora que assumíssim que cada vegada tindrem més problemes d'aprovisionament d'aigua, encara que d'aquí unes setmanes posem fi a aquest període de sequera. Potser convindria prendre decisions per incentivar l'estalvi de l'aigua i reduir, si no eliminar, el mas ús que se'n pugui fer.

La sequera que tenim a sobre

Demà començaran a aplicar-se noves mesures de restricció del consum de l'aigua a diferents zones del territori català i la nostra vila en queda afectada. Portem molts mesos sense que plogui suficientment al país i les reserves d'aigua dels nostres pantans s'ha anat reduint fins a unes xifres insòlites i preocupants.

Sortosament, al seu dia, es varen construir plantes dessalinitzadores que han permès tirar endavant més temps sense limitar el consum de boca, però cada vegada es fa més difícil preveure si finalment també l'aigua que ens arriba als nostres dipòsits es veurà reduïda.

La manca d'aigua a la terra és una preocupació global, que quan no t'afecta directament sembla que no existeixi. El nostre país està situat prou al sud com per acabar patint problemes greus de manca d'aigua, a l'agricultura, la indústria, però també a les cases.

En alguna ocasió, arran dels problemes de subministrament de petroli, havíem comentat que les conseqüències del seu encariment, o fins i tot la reducció de les reserves de petroli arreu del món ens provocaria problemes greus si no érem capaços de trobar-hi substituts a temps. La idea de la sequera es feia present a les converses i més d'un afirmava que el veritable problema del nostre planeta és la manca d'aigua a moltes regions.

M'imagino que els caps pensants tenen present aquesta realitat i que estudien com solucionar-ho abans no sigui massa tard. De moment a casa nostra podem obrir l'aixeta les vint-i-quatre hores del dia, però potser arribarà el dia en què de l'aixeta no en rajarà ni una gota, si més no durant unes hores del dia.

Fa anys que escoltem campanyes que ens sensibilitzen a reduir el nostre consum d'aigua. A reparar les pèrdues d'aigua, a tancar l'aixeta quan no la necessitem, però després cauen quatre gotes i ens oblidem del problema.

No hem de ser alarmistes, però sí conscients de tot el que està passant. Hem de col·laborar en la reducció del nostre consum d'aigua, i tenir present que el nostre planeta cada dia es troba més sec, i que el ritme de pluges ha canviat, amb molts períodes sense veure una gota sobre els nostres caps.

Exigim als nostres governants que prenguin mesures per evitar situacions extremes de manca d'aigua, però arremanguem-nos i siguem els primers en col·laborar perquè l'aigua no llisqui inútilment per casa nostra.