Polítics que van fent amics

Aquests dies Ernest Benach, polític d'ERC, que fou president del Parlament català, ha sortit a les primeres pàgines dels diaris pels privilegis dels funcionaris del Parlament i els diners que exparlamentaris han cobrat gràcies a la seva gestió, essent ell un dels més beneficiats. Benach sempre dona la mateixa excusa, dient que tot s'ha de contextualitzar, però el que és evident és que la seva butxaca va rebre molts més calerons dels que probablement hauria estat just.

Hi ho dic arran de les declaracions de la portaveu d'ERC, la senyora Marta Vilalta, que aprofita totes les ocasions per atacar Junts, i intentar convèncer-nos que ells són els més nets i honrats del món. Avui manifestava que cap polític d'ERC està acusat de corrupció.

No entraré a investigar si hi ha polítics d'ERC corruptes o acusats de corrupció, però precisament tot el que s'ha sabut d'Ernest Benach, no els deixa en gaire bona posició. Si bé és cert que tot s'hauria fet legalment, no podem deixar de pensar que és lleig, i que no és la millor demostració d'honradesa i esperit de treball pel país. Els polítics no han de treballar de franc, però tampoc cal que es facin rics a costa de tots.

La senyora Marta Vilalta faria bé de mirar cap a dins i no fixar-se tant en els altres. Avui l'hi anava bé criticar a la senyora Borràs que està sent jutjada per pràctiques no gens clares i que s'ha trobat amb uns companys de judici que l'hi han fet el llit, sembla ser que a canvi de reducció de penes. Sempre he dit que a la senyora Borràs no se la jutja per la seva actuació en el Procés, encara que estic convençut que no se la mirarien de la mateixa manera si no s'hagués significat com ho ha fet.

Si normalment els catalans hem estat l'ase dels cops, en els darrers anys s'ha intensificat la repressió i, arran del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, la venjança pel nostre atreviment i èxit obtingut. I això farà que qui porti l'etiqueta no serà jutjat de la mateixa manera. És per tot això que els polítics d'ERC haurien de ser més cauts a l'hora de parlar dels seus adversaris, sobretot tenint en compte el fracàs del seu suport al govern del PSOE.

Que cadascú es cuidi de les seves coses, que prou feines tenim tots per tirar endavant, i si volem ser crítics, hem de començar per nosaltres mateixos. Els nostres polítics no ho han fet prou bé, però... i nosaltres?

Unes subvencions mal orientades

Aquest dimarts passat comentava la decisió que va prendre el govern espanyol de subvencionar amb 20 cèntims el litre de gasolina per fer front a l'encariment de la benzina i el gasoil. Hi ho feia arran d'un article del catedràtic d'economia financera i comptabilitat, el senyor Xavier Freixas. Avui podria continuar l'argumentació amb l'article de Judit Vall Castelló "A qui ajudem quan rebaixem l'IVA?".

És important que davant d'una notícia com pot ser la subvenció del govern a les economies familiars, tinguem molt en compte el fons i els beneficis que genera, i per això és bo llegir l'opinió d'experts en la matèria que ens ajuden a comprendre que no sempre s'encerta amb les decisions preses, o no sempre els beneficiaris d'una determinada decisió són realment els que es pretén ajudar.

Sempre defensaré una administració forta, amb prou recursos per redistribuir la riquesa, atès que l'economia lliure crea grans diferències i hi ha unes famílies que els cal una ajuda per poder subsistir. I entenc que un govern progressista ha de treballar per fer possible que aquestes diferències es redueixin, i que tothom tingui l'indispensable per poder viure dignament.

Les ajudes i subvencions hi han de ser, però s'han de dirigir bé. Quan aquestes són d'àmbit general, com és una bonificació al preu de la benzina, sigui qui sigui que compri el combustible, o una reducció de l'IVA als productes de primera necessitat, per a tothom, tinguin o no recursos per fer-hi front, es produeix un efecte invers al volgut. 

Estic, doncs, molt d'acord amb els dos articulistes que he mencionat al principi, perquè manifesten clarament l'error de les mesures preses. És cert que les persones amb pocs ingressos es beneficien de la reducció de l'impost, o del preu de la benzina, sempre i quan tinguin diners per comprar-los. Les rendes altes també se'n beneficien, i el problema de l'encariment dels productes no queda resolt amb aquestes bonificacions.

Em resulta estrany que el partit socialista, en el govern, no vegi que hi ha altres maneres de contrarestar les diferències socials i de butxaca, a l'hora de reduir els costos i afavorir la compra d'aquests productes a unes famílies concretes, les que tenen menys ingressos. I això se sap i es pot gestionar. No vull pensar que tinguin por d'aplicar mesures tan clares per a un sector de la població, el més vulnerable, i que, com en altres temes, juguin mirant de reüll els que ostenten el poder en el nostre món capitalista.

Cal que el govern municipal es posi les piles!

He fet una lectura del Pla d'Actuació Municipal 2016-2019, que entenc que el govern municipal va actualitzant tot marcant-ho de color verd, i m'he adonat que hi ha una bona colla d'actuacions que o bé acabaven l'any 2016 o a finals d'aquest any, i que no tinc clar que ni tan sols hagin començat a mirar-s'ho, o potser és que ho porten molt en secret. És per això que, sense sorpreses, si el nostre govern municipal no es posa les piles, ho tindrà molt difícil per complir els compromisos.

Al mateix temps, hi ha unes quantes accions d'aquestes que, si ens creiem això de la participació, no pot oblidar l'opinió de la població, sobretot perquè en som els principals beneficiaris o perjudicats.

Sense pretendre ser exhaustiu, n'esmentaré unes quantes:

El Reglament de Participació Ciutadana (l'actual és del 2001), el Consell de Cultura, el Consell d'Infants, el Consell d'emprenedoria, la Taula de Salut, el Reglament de fires, el Pla de mobilitat... I per què no, el Reglament d'Organització Municipal (ROM), que potser també hi podríem dir alguna cosa els vilatans.

I permeteu-me que una vegada més reclami la necessitat d'elaborar, amb cara i ulls, un Pla Estratègic que ens indiqui el camí que hem de seguir perquè la nostra vila no quedi més desencaixada del mapa de progrés econòmic del nostre país.